Per problemes tècnics amb la camera des de fa unes setmanes, m’he vist en la impossibilitat de poder-vos oferir fotografies dels darrers actes pericos. Avui i gràcies al “Figot 47” al que agraeixo públicament la seva col·laboració desinteressada i el seu espanyolisme. Per a ell i com ell, tots els pericos que no van pogué anar-hi us mostro aquestes instantànies d’una desgraciada final en tots els aspectes. Des de l’arbitratge parcial, fins la peripècia de l’equipatge que va fer retardar hora i mitja el matx. Des del lloc triat, al resultat.
Solament es va quedar la satisfacció per la lluita i l’esforç fins el darrer minut de les noies en un mal partit en quant a joc es refereix.
Per tant moltes gràcies, a “Figot 47” per facilitar-me el pogué fer unes fotos que no son les que m’haguessin agradat fer, però es el que va succeir.
Solament es va quedar la satisfacció per la lluita i l’esforç fins el darrer minut de les noies en un mal partit en quant a joc es refereix.
Per tant moltes gràcies, a “Figot 47” per facilitar-me el pogué fer unes fotos que no son les que m’haguessin agradat fer, però es el que va succeir.
L’equipatge no ha arribat. Incertesa total sobre l’horari, preocupació i nerviosisme.
Tothom esperant noticies.
Han arribat els equipatges i amb ells la senyera del RCD Espanyol, que es penjada per uns operaris.
Les dues formacions saludant-se al sortir al camp.
Vista al fons de l’única grada coberta del camp, i amb primer terme un dels pericos desplaçats a donar recolzament a l’equip.
Formació del RCD Espanyol posant per els mitjans gràfics.
Ara si estan ja totes les banderes pròpies de la final.
Sorteig de camps, i vista de la copa que ha volat un cop més cap a la capital del Túria.
Vista de la "tribuna" del García de la Mata.
El partit, en joc, amb hora i mitja hora de retard.
El partit televisat en diferit. En la grada, majoria valenciana. Es troben més a prop, i el Consell del Llevant va posar autocars gratuïts.
Mariajo s'avança, rebutjant de punys, a Sara.
Adriana intentant anar-se de "Barbi"
Un cop més, la catalana Pons s'anticipa a Sara Serna.
Les banquetes; Carballo en primer pla i Santi al fons.
Fi de l’encontre i com en totes les finals, uns guanyen i altres perden.
La tristesa perica contrasta amb l’alegria valenciana.
A punt, per el lliurament del trofeu i guardons.
HOLA EN JOSEP MARIA, TU TRANQUIL NO ESTIGUIS TRIST, COM JA T'HE DIT EL PROPER ANY GUANYAREM TOT AMB EL FEMENÍ,L'ESPANYOL FARÀ BON PAPER I GUANYARÀ UNA ALTRA VEGADA LA COPA DEL REI I TINDREM MOLTES ALEGRIES AMB EL FILIAL, QUE JA HA FET 2 BONS FITXATGES, SOBRETOT A LA PART DAVANTERA ON ENS FEIA MOLTA FALTA. JO I ALTRES SEMPRE RECOLÇAREM LA TEVA PÀGINA PERQUÈ TOTS ELS BONS PERICOS I ESPANYOLISTAS EN SENTIM MOLT FELIÇOS DE VISITAR-LA CADA DIA.
ResponEliminaVec que el reportatge ha sortit ben lluit, endavant Josep Ma., perqué sense la teva participació-interés, no es podrien fer aquestes coses.
ResponEliminaSort, bones vacances i fins d'aqui unes setmanes.
Josep (FIgot47)
S'ha fet el que s'ha pogut, el que la moral ha permés, inclós diria quelcom més; el que els lectors pericos minimaments es merèixen.
ResponEliminaGràcies Figot 47 i bones vacances, tot i que l'actualitat perica es troba en plena ebullició.