... Per què som un illot perdut, en mig de la immensitat del mar,dalt d' un penya-segat, i vorejant sempre el precipici, nostra llar.
Amb més dies ennuvolats ,que amb sol,
malgrat tot...Som i serem, de l’Espanyol.
Com veig que aquests senyors els hi costa, molt, molt, fitxar i vendre, ambdues coses per igual, mentre s’ho pensen ens prendrem un lleuger descans, unes mini vacances a SENTIMENT PERICO per tornar a agafar noves il·lusions, i forces, l'embranzida per encarar una temporada que us ho puc ben assegurar no ens faltaran les emocions fortes amb l’estadi nou a la vista i amb una política esportiva de guerra (son paraules d’ells, no meves) de la que esperem, poder "sobreviure".
Agraeixo en primer lloc, a tots els lectors, més tenint en compta la paciència que tots hem tingut que tenir en aquesta temporada d’anada i tornada, d’il·lusions esclafades, de somnis acabats en malsons de lo més espantós... Gràcies a tots per la confiança que haveu tingut, per que cada cop sou molts més els que entreu a aquesta modesta pàgina, i espero sabreu disculpar-me de tots aquelles errades que hagi pogut cometre en el lògic dia a dia. A tots, mil gràcies.
També voldria en aquest moment donar les gràcies a tots els que desinteressadament han col·laborat en fer-me la feina menys complicada amb el seu ajut, començant per el Departament de Futbol Base del RCD Espanyol i a Carles en particular, a tècnics, pares i jugadors en general, a Fernando Corella, a les mares “cantarines” del Infantil, als papàs del Cadet A i B en especial, als que des d’aquí esperem aviat puguin arribar els seus nois al primer equip, al ser les fornades d’or del futbol base perico, als tècnics del futbol set, i a la resta de persones que componen el futbol base -tècnics, pares i jugadors- , inclòs aquells a qui no han tingut a bé de fer-ho, però que a bon segur acabaran veient la bona fe i l’espanyolisme de qui dedica molt de temps, a això.
Voldria també agrair a tots els que d’una manera u altre (en comentaris, posts, enviant fotografies, etc.) haveu col·laborat a Sentiment Perico, i darrerament a totes les persones “intrèpides” que s’han sotmès a aquest qüestionari titulat “Sense pèls a la llengua: Sense plomes al bec” que no és més que un recull de totes aquelles preguntes que es fan moltes vegades en moments delicats, els pericos del carrer, aquells dubtes que ennuvolen la ja de per si complicada existència dels espanyolistes. Moltes d’aquestes preguntes no son meves, son tan sol el reflex d’allò que es diu, es comenta, i es pregunta el soci que fa un sacrifici (i en molts casos –famílies nombroses- mai ben reconegut, pel club).
La mostra no té cap valor científic, ni serveix com a enquesta: Només és (i ja és molt), obrir una via per donar-li l’opinió a socis, al poble perico, al sacrificat espanyolista. Ni hi son tots els que mereixerien sortir, ni he pogut en dates molt complicades de vacances a Sadrià i a Montjuïc, donar l’oportunitat a moltes persones que tinc el plaer de conèixer, gràcies al nostre Espanyol.
Tampoc he volgut entrevistar només a persones amb càrrecs en penyes o gent coneguda. He volgut també donar la veu a través de la xarxa de xarxes que es Internet, a socis anònims, en aquest recull. És un petit i modest homenatge als Mañé, als Gaspar, Molina, Biosca, Ramon, Vicens, etc... de torn.
Parodiant al cineasta, gran geni del setè art, Frank Capra, serien els John Doe ("Juan Nadie") del poble perico, aquells que mai es té en compte per rés a l’hora de decidir, i que a bon segur en quaranta o cinquanta anys de socis, ningú els hi ha preguntat rés mai, no han significat en aquest mon on es mouen tants interessos, rés per els que manen... Només pagar el carnet i patir... Amb tot, ells son els fidels de l’Espanyol, el veritable Espanyol. Per què l'Espanyol, sou senzillament vosaltres...
Aquesta secció es seguirà mantenint viva, i espero que per ella segueixin desfilant aquelles persones que es mereixen això i molt més. Els que haveu mantingut encesa la flama d’aquest sentiment en no poques conjuntures desfavorables. Per què, vosaltres, mai falleu.
Agraeixo en primer lloc, a tots els lectors, més tenint en compta la paciència que tots hem tingut que tenir en aquesta temporada d’anada i tornada, d’il·lusions esclafades, de somnis acabats en malsons de lo més espantós... Gràcies a tots per la confiança que haveu tingut, per que cada cop sou molts més els que entreu a aquesta modesta pàgina, i espero sabreu disculpar-me de tots aquelles errades que hagi pogut cometre en el lògic dia a dia. A tots, mil gràcies.
També voldria en aquest moment donar les gràcies a tots els que desinteressadament han col·laborat en fer-me la feina menys complicada amb el seu ajut, començant per el Departament de Futbol Base del RCD Espanyol i a Carles en particular, a tècnics, pares i jugadors en general, a Fernando Corella, a les mares “cantarines” del Infantil, als papàs del Cadet A i B en especial, als que des d’aquí esperem aviat puguin arribar els seus nois al primer equip, al ser les fornades d’or del futbol base perico, als tècnics del futbol set, i a la resta de persones que componen el futbol base -tècnics, pares i jugadors- , inclòs aquells a qui no han tingut a bé de fer-ho, però que a bon segur acabaran veient la bona fe i l’espanyolisme de qui dedica molt de temps, a això.
Voldria també agrair a tots els que d’una manera u altre (en comentaris, posts, enviant fotografies, etc.) haveu col·laborat a Sentiment Perico, i darrerament a totes les persones “intrèpides” que s’han sotmès a aquest qüestionari titulat “Sense pèls a la llengua: Sense plomes al bec” que no és més que un recull de totes aquelles preguntes que es fan moltes vegades en moments delicats, els pericos del carrer, aquells dubtes que ennuvolen la ja de per si complicada existència dels espanyolistes. Moltes d’aquestes preguntes no son meves, son tan sol el reflex d’allò que es diu, es comenta, i es pregunta el soci que fa un sacrifici (i en molts casos –famílies nombroses- mai ben reconegut, pel club).
La mostra no té cap valor científic, ni serveix com a enquesta: Només és (i ja és molt), obrir una via per donar-li l’opinió a socis, al poble perico, al sacrificat espanyolista. Ni hi son tots els que mereixerien sortir, ni he pogut en dates molt complicades de vacances a Sadrià i a Montjuïc, donar l’oportunitat a moltes persones que tinc el plaer de conèixer, gràcies al nostre Espanyol.
Tampoc he volgut entrevistar només a persones amb càrrecs en penyes o gent coneguda. He volgut també donar la veu a través de la xarxa de xarxes que es Internet, a socis anònims, en aquest recull. És un petit i modest homenatge als Mañé, als Gaspar, Molina, Biosca, Ramon, Vicens, etc... de torn.
Parodiant al cineasta, gran geni del setè art, Frank Capra, serien els John Doe ("Juan Nadie") del poble perico, aquells que mai es té en compte per rés a l’hora de decidir, i que a bon segur en quaranta o cinquanta anys de socis, ningú els hi ha preguntat rés mai, no han significat en aquest mon on es mouen tants interessos, rés per els que manen... Només pagar el carnet i patir... Amb tot, ells son els fidels de l’Espanyol, el veritable Espanyol. Per què l'Espanyol, sou senzillament vosaltres...
Aquesta secció es seguirà mantenint viva, i espero que per ella segueixin desfilant aquelles persones que es mereixen això i molt més. Els que haveu mantingut encesa la flama d’aquest sentiment en no poques conjuntures desfavorables. Per què, vosaltres, mai falleu.
BON ESTIU A TOTS !!!
.jpg)
