dissabte, 8 d’agost del 2009
ELS HISTÒRICS ES DECIDEIX A LA TANDA DE PENALS
L'ESPANYOL FEMENÍ, CAMPIÓ
L'ESPANYOL FEMENÍ, CAMPIÓ
NOTA: Problemes tècnics de força major impedeixen que la galeria fotogràfica del triomf del RCD Espanyol al II Torneig dels Històrics en categoria femenina, pugui ser mostrada. Demano disculpes als amics lectors, deixant constància que el primer afectat moralment soc jo més tenint en compta que es tractava d’un derbi i en contra la norma general habitual al nostre club, s’ha vençut a la tanda de penals. La informàtica té aquestes coses, quant menys t’ho esperes.
(Narcís Sala, Sant Andreu del Palomar, Barcelona: Josep Maria)
RCD Espanyol: 0 - FC Barcelona: 0 (*penals 4-2)
El RCD Espanyol ha guanyat la segona edició del Torneig dels Històrics en derrotar en la tanda de penals al FC Barcelona, després que s’arribés a la conclusió dels noranta minuts de joc reglamentaris amb el resultat inicial d’empat a zero.
L’Espanyol ha gaudit de poques, però molt clares, ocasions de gol per haver desequilibrat el marcador ja en el primer temps, però la falta d’encert de les davanteres espanyolistes ha donat vida a un FC Barcelona que ha plantat cara, i tot i no tenir en prou feines ocasions (tret d’un llançament a la fusta en el segon temps), s’ha defensat amb molta convicció i ha deixat clar que la diferencia abismal que hi havia entra ambdós conjunts temporades anteriors, ha passat a millor vida.
Joana desencertada cara a porta
La primera gran ocasió espanyolista després d’uns minuts inicials d’igualtat en el joc al mig del camp, ha arribat quan Joana rebent en profunditat s’ha quedat sola totalment i davant la sortida d’Eli, ha llençat molt malament desviada; quan la pilota semblava perdre’s, Sara Serna al segon pal s’ha llençat en planxa per pogué rematar, amb la mala fortuna que la pilota ha colpejat a la base del pal dret, sent allunyada posteriorment per una defensora.
Semblava mentida que el gol s’hagués resistit en aquesta jugada, però no seria la única ocasió en la que la falta d’encert espanyolista donava vida al conjunt culé; una triangulació entre Joan, Sara, i Chola, amb passada en profunditat a Vero, qui remata ala sortida d’Eli al seu cos, tornant a provar-lo en segona instància al fer-se amb el rebot, traient Marta Unzué sota pals, un cop batuda Eli.
El Barça ha creat perill en una jugada de despropòsit del conjunt perico, amb una pèrdua de pilota de Corredera en línia defensiva, Karol Férez l’ex davantera del filial, s’emporta la pilota, però Ane venint de darrera molt més ràpid es creua oportuna cedint a Mariajo qui li regala l’esfèrica a la davantera blaugrana, que remata i amb molts reflexes la portera espanyolista atura amb les cames, quan la pilota ja es colava, i rectificant la seva errada.
Sara Monforte (un dels dos fitxatges que han sortit a la gespa), s’ha hagut de retirar i la seva participació ha estat testimonial, sent substituïda per Lara, als vint minuts i escaig de joc.
Joana de nou tenia una gran ocasió, però triga unes dècimes de segon de més i se li creua una defensora, impedint-li xutar amb la suficient força per batre a la meta basca del Barcelona. La darrera ocasió espanyolista tindrà lloc després que Míriam rematés fluix i poc col•locat donant opció a la meta barcelonista que es fa amb la bola.
Acusen el cansament, i Aja dona entrada a les noies del filial
El FC Barcelona anirà introduint de manera progressiva canvis en l’equip donant entrada a tota la banqueta. Mentre, l’Espanyol, donarà entrada a Marina a la porteria, i només Carol substituirà a Ane, lesionada del genoll.
Als cinc minuts de joc, Míriam Diéguez tindrà una nova oportunitat després d’una paret amb Vero, però tampoc encertarà amb el gol que posés per davant les espanyolistes.
Mesi xutarà defectuosament des de la frontal, i Lara d’esperó intenta sorprendre sense aconseguir-lo.
Vero (en ocasions massa individualista) intenta trencar per l’esquerra la sòlida defensa barcelonista, però la seva centrada no es aprofitada per Joana que no arriba en l’àrea petita a connectar amb la pilota.
Els minuts anaven passant i cada cop és feia més patent, que el desenllaç del partit seria des del punt dels onze metres, davant el desencert cara a porta. La sorpresa ha estat a punt de produir-se quan un xut des de fora de l’àrea, engaltant Mitxeta una pilota morta en la frontal, que s’ha estavellat al travesser de la porteria defensada per Marina, i el posterior refús de la fusta ha estat rematat de cap per Noemí, fora, desviat.
Aja dona entrada a les joves del filial, i així, Brenda, Marta Yáñez, Alexia, Kenty i Andrea Pereira acabaran l’encontre barrejades amb les del primer equip que encara continuen al camp. L’ocasió barcelonista vindrà en els peus de Karol Férez, quan es marxa per l’esquerra, però la seva rematada es marxa alta, desviada.
Inexorable el temps es va exhaurint i la calor cada cop més forta deixa a unes i altres sense forces, i tot i que l’Espanyol no es conforma amb el resultat, cercant un gol salvador en els darrers instants (jugada de Vero, que obre en profunditat a Brenda que es marxa per velocitat, però xuta creuat a les mans de la meta barcelonsita); Però, aquest no arriba i els penals dirimiran el guanyador del II Torneig dels Historics. La darrera opció d’un lliure directe (bastant allunyat) no ha estat llençat per Noemí i sí per Silvia, molt malament , molt alt i desviat. No hi havia temps per més.
A la tanda de penals, ha llençat primer l’Espanyol, sent la capitana Míriam, qui molt ajustat al pal dret, eleva al marcador el primer gol de la matinal. Clara, empata enganyant totalment a Marina i establint la igualada. Marta Yañez té tot a favor i no erra, al llençar-se la meta blaugrana molt abans i deixar-li tota la porta a la seva dreta. La ex de la Real, Laura Gómez tampoc falla i estableix l’empat a dos gols.
Errades en els penals
Alexia Putelles, una gran jugadora dels equips inferiors de l’Espanyol i amb molt de futur, aquest cop li pesarà massa la responsabilitat i llençarà massa centrat, endevinant-li la portera blaugrana Rafols. El Barcelona es podia posar per davant, però Rocío (fitxatge procedent del Murcia i anteriorment del Sevilla de l’època daurada), rellisca quan va a xutar i ho fa, malament desviat a la dreta. Tot segueix igual: Empat a dos gols en tres llançaments.
RCD Espanyol: 0 - FC Barcelona: 0 (*penals 4-2)
El RCD Espanyol ha guanyat la segona edició del Torneig dels Històrics en derrotar en la tanda de penals al FC Barcelona, després que s’arribés a la conclusió dels noranta minuts de joc reglamentaris amb el resultat inicial d’empat a zero.
L’Espanyol ha gaudit de poques, però molt clares, ocasions de gol per haver desequilibrat el marcador ja en el primer temps, però la falta d’encert de les davanteres espanyolistes ha donat vida a un FC Barcelona que ha plantat cara, i tot i no tenir en prou feines ocasions (tret d’un llançament a la fusta en el segon temps), s’ha defensat amb molta convicció i ha deixat clar que la diferencia abismal que hi havia entra ambdós conjunts temporades anteriors, ha passat a millor vida.
Joana desencertada cara a porta
La primera gran ocasió espanyolista després d’uns minuts inicials d’igualtat en el joc al mig del camp, ha arribat quan Joana rebent en profunditat s’ha quedat sola totalment i davant la sortida d’Eli, ha llençat molt malament desviada; quan la pilota semblava perdre’s, Sara Serna al segon pal s’ha llençat en planxa per pogué rematar, amb la mala fortuna que la pilota ha colpejat a la base del pal dret, sent allunyada posteriorment per una defensora.
Semblava mentida que el gol s’hagués resistit en aquesta jugada, però no seria la única ocasió en la que la falta d’encert espanyolista donava vida al conjunt culé; una triangulació entre Joan, Sara, i Chola, amb passada en profunditat a Vero, qui remata ala sortida d’Eli al seu cos, tornant a provar-lo en segona instància al fer-se amb el rebot, traient Marta Unzué sota pals, un cop batuda Eli.
El Barça ha creat perill en una jugada de despropòsit del conjunt perico, amb una pèrdua de pilota de Corredera en línia defensiva, Karol Férez l’ex davantera del filial, s’emporta la pilota, però Ane venint de darrera molt més ràpid es creua oportuna cedint a Mariajo qui li regala l’esfèrica a la davantera blaugrana, que remata i amb molts reflexes la portera espanyolista atura amb les cames, quan la pilota ja es colava, i rectificant la seva errada.
Sara Monforte (un dels dos fitxatges que han sortit a la gespa), s’ha hagut de retirar i la seva participació ha estat testimonial, sent substituïda per Lara, als vint minuts i escaig de joc.
Joana de nou tenia una gran ocasió, però triga unes dècimes de segon de més i se li creua una defensora, impedint-li xutar amb la suficient força per batre a la meta basca del Barcelona. La darrera ocasió espanyolista tindrà lloc després que Míriam rematés fluix i poc col•locat donant opció a la meta barcelonista que es fa amb la bola.
Acusen el cansament, i Aja dona entrada a les noies del filial
El FC Barcelona anirà introduint de manera progressiva canvis en l’equip donant entrada a tota la banqueta. Mentre, l’Espanyol, donarà entrada a Marina a la porteria, i només Carol substituirà a Ane, lesionada del genoll.
Als cinc minuts de joc, Míriam Diéguez tindrà una nova oportunitat després d’una paret amb Vero, però tampoc encertarà amb el gol que posés per davant les espanyolistes.
Mesi xutarà defectuosament des de la frontal, i Lara d’esperó intenta sorprendre sense aconseguir-lo.
Vero (en ocasions massa individualista) intenta trencar per l’esquerra la sòlida defensa barcelonista, però la seva centrada no es aprofitada per Joana que no arriba en l’àrea petita a connectar amb la pilota.
Els minuts anaven passant i cada cop és feia més patent, que el desenllaç del partit seria des del punt dels onze metres, davant el desencert cara a porta. La sorpresa ha estat a punt de produir-se quan un xut des de fora de l’àrea, engaltant Mitxeta una pilota morta en la frontal, que s’ha estavellat al travesser de la porteria defensada per Marina, i el posterior refús de la fusta ha estat rematat de cap per Noemí, fora, desviat.
Aja dona entrada a les joves del filial, i així, Brenda, Marta Yáñez, Alexia, Kenty i Andrea Pereira acabaran l’encontre barrejades amb les del primer equip que encara continuen al camp. L’ocasió barcelonista vindrà en els peus de Karol Férez, quan es marxa per l’esquerra, però la seva rematada es marxa alta, desviada.
Inexorable el temps es va exhaurint i la calor cada cop més forta deixa a unes i altres sense forces, i tot i que l’Espanyol no es conforma amb el resultat, cercant un gol salvador en els darrers instants (jugada de Vero, que obre en profunditat a Brenda que es marxa per velocitat, però xuta creuat a les mans de la meta barcelonsita); Però, aquest no arriba i els penals dirimiran el guanyador del II Torneig dels Historics. La darrera opció d’un lliure directe (bastant allunyat) no ha estat llençat per Noemí i sí per Silvia, molt malament , molt alt i desviat. No hi havia temps per més.
A la tanda de penals, ha llençat primer l’Espanyol, sent la capitana Míriam, qui molt ajustat al pal dret, eleva al marcador el primer gol de la matinal. Clara, empata enganyant totalment a Marina i establint la igualada. Marta Yañez té tot a favor i no erra, al llençar-se la meta blaugrana molt abans i deixar-li tota la porta a la seva dreta. La ex de la Real, Laura Gómez tampoc falla i estableix l’empat a dos gols.
Errades en els penals
Alexia Putelles, una gran jugadora dels equips inferiors de l’Espanyol i amb molt de futur, aquest cop li pesarà massa la responsabilitat i llençarà massa centrat, endevinant-li la portera blaugrana Rafols. El Barcelona es podia posar per davant, però Rocío (fitxatge procedent del Murcia i anteriorment del Sevilla de l’època daurada), rellisca quan va a xutar i ho fa, malament desviat a la dreta. Tot segueix igual: Empat a dos gols en tres llançaments.
Vero per l’esquerra torna a posar per davant a les espanyolistes, que veuen com Karol Férez (la ex golejadora del filial espanyolista) erra el seu llançament aturant molt bé, Marina Marimón. El darrer llançament, Marta Torrejón, ajustat i ras, eleva el marcador a definitiu (4-2) i aconsegueix que el trofeu de la segona edició dels Històrics acabi a les noves vitrines de Cornellà-El Prat (quan tindrem museu?...)
I així ha acabat la festa, en mig d’una calor asfixiant, el lliurament de copes al FC Barcelona com a sots-campió, al RCD Espanyol com a campió, recollint Míriam Diéguez el trofeu; prèviament havia fet lliurament d’un obsequi a l’organització en nom del RCDE, una samarreta espanyolista.
Era el primer test seriós del conjunt perico, després dels “partidets” amb el Cornellà del Terri i Porqueres, en l’estada a Banyoles. L’equip encara necessita rodatge, la incorporació de Pamela Conti, i de Maria Ruiz “Mery” per tenir molt més “punch” a l’atac, i jugar en altres condicions meteorològiques més decents, per que avui ha sigut una veritable proesa la que han fet ambdós conjunts en mig d’una calor inhumana. Us ho puc assegurar.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo, Ane, Míriam, Marta Torrejón, Chola; Meseguer, Sara Monforte, Vero, Marta Corredera, Joana i Sara.
Substitucions: Lara per Sara Monforte, m. 22; Carol Miranda per Ane, Marina per Mariajo, m. 46; Marta Yañez i Brenda per Sara Serna i Marta Corredera; Alexia per Joana, Andrea Pereira per Lara, i Kenty per Mesi, m. 79.
FC Barcelona: Eli; Laura, Marina, Ani Escribano, Melani, Marta, Ana Riera, Ali, Cubí, Noemí i Carol Férez.
Substitucions: Clara per Marina Torres, m. 37; Silvia Doblado per Melani. m. 52; Romero i Mitxeta per Marta i Marta Cubí; Elba Unzúe per Ana Riera, m. 66. La portera Laura Rafols ha substituit a Eli Sarasola.
Àrbitre: Mirella Gil, del col•legi català.
Incidències: II Torneig dels Històrics, disputat al Narcís Sala de Sant Andreu. Vencedor per segona vegada consecutiva, el RCD Espanyol que s’ha imposat a la tanda de penals. Presència de seguidors espanyolistes en les grades. Calor intensa, accentuada per l’horari totalment impresentable en que s’ha disputat l’encontre.
ESPANYOL - BARCELONA:
II TORNEIG DELS HISTÒRICS, NARCÍS SALA (12:00 h.)
II TORNEIG DELS HISTÒRICS, NARCÍS SALA (12:00 h.)
Foto d'arxiu. De la darrera formació en partit oficial (Final Copa SM La Reina), dues baixes: Cristina Prieto i Adriana MartínPrimer derbi de la temporada
En el marc del II Torneig dels Històrics, en la seva categoria femenina, el RCD Espanyol i el FC Barcelona dirimiran el primer derbi de la temporada, en encontre que es disputarà aquest migdia al Narcís Sala de Sant Andreu.
Potser serà un dels derbis més igualats dels darrers anys (el darrer ja va se guanyat per les blaugranes a Sadrià, tot i que cal dir que la situació interna de les blanc-i-blaves era molt difícil en aquells moments).
El FC Barcelona s’ha reforçat amb sis noms importants: Les ex espanyolistes Noemí Rubio, Marta Cubí i la golejadora del filial Karol Férez. A aquestes jugadores se’ls ha de sumar, la portera internacional sub 21, Eli Sarasola (ex Real Sociedad, que substituirà a una habitual en aquests derbis, la portera Cristina Molina que ha deixat l’entitat blaugrana per fitxar per el Levante Las Planas), Ana Riera (davantera de 26 anys de L’Estartit) i la lateral esquerrana Rocío López (ex Sevilla, i Ápolo Murcia).
L’Espanyol per la seva part no podrà comptar amb dos dels seus ressents fitxatges: María Ruiz “Mery” i Pamela Conti. Aja, el tècnic del conjunt femení tindrà que esperar uns dies per la incorporació d’aquestes dues jugadores. Mariajo a la porteria, i Sara Monforte seran únicament les dues jugadores que intentaran reforçar un equip, no oblidem, que es va proclamar campió de Copa fa bastant menys de dos mesos. El principal handicap de les blanc-i-blaves, al marge de l’adaptació del tècnic, serà l’absència d’ Adriana Martín que no va voler renovar per l’entitat espanyolista, aquella a la que si li va renovar a ulls tancats quan estava lesionada de gravetat.
L’encontre donarà començament a les dotze en el Narcís Sala de Sant Andreu, i tindrà tots la morbositat d’un derbi autèntic i més desprès del “affaire” Noemí Rubio, i la polèmica sortida de l’entitat de Marta Cubí, jugadora i entrenadora de l’equip infantil.
En el marc del II Torneig dels Històrics, en la seva categoria femenina, el RCD Espanyol i el FC Barcelona dirimiran el primer derbi de la temporada, en encontre que es disputarà aquest migdia al Narcís Sala de Sant Andreu.
Potser serà un dels derbis més igualats dels darrers anys (el darrer ja va se guanyat per les blaugranes a Sadrià, tot i que cal dir que la situació interna de les blanc-i-blaves era molt difícil en aquells moments).
El FC Barcelona s’ha reforçat amb sis noms importants: Les ex espanyolistes Noemí Rubio, Marta Cubí i la golejadora del filial Karol Férez. A aquestes jugadores se’ls ha de sumar, la portera internacional sub 21, Eli Sarasola (ex Real Sociedad, que substituirà a una habitual en aquests derbis, la portera Cristina Molina que ha deixat l’entitat blaugrana per fitxar per el Levante Las Planas), Ana Riera (davantera de 26 anys de L’Estartit) i la lateral esquerrana Rocío López (ex Sevilla, i Ápolo Murcia).
L’Espanyol per la seva part no podrà comptar amb dos dels seus ressents fitxatges: María Ruiz “Mery” i Pamela Conti. Aja, el tècnic del conjunt femení tindrà que esperar uns dies per la incorporació d’aquestes dues jugadores. Mariajo a la porteria, i Sara Monforte seran únicament les dues jugadores que intentaran reforçar un equip, no oblidem, que es va proclamar campió de Copa fa bastant menys de dos mesos. El principal handicap de les blanc-i-blaves, al marge de l’adaptació del tècnic, serà l’absència d’ Adriana Martín que no va voler renovar per l’entitat espanyolista, aquella a la que si li va renovar a ulls tancats quan estava lesionada de gravetat.
L’encontre donarà començament a les dotze en el Narcís Sala de Sant Andreu, i tindrà tots la morbositat d’un derbi autèntic i més desprès del “affaire” Noemí Rubio, i la polèmica sortida de l’entitat de Marta Cubí, jugadora i entrenadora de l’equip infantil.
divendres, 7 d’agost del 2009
ENRIC TARRÉS, CENTRAL DEL VILLARREAL JUV.
FITXA PER L'ESPANYOL "B"
FITXA PER L'ESPANYOL "B"
IBIZA (GUSTAVO L. SIRVENT).
El jugador ibicenco que militaba en el juvenil del Villarreal Enric Tarrés cambia de aires. El defensa central acaba de firmar un contrato semi profesional con el Espanyol para jugar en su filial, que ha ascendido a Segunda B.
«Acababa contrato y tenía claro que no quería renovar porque el interés del Espanyol venía de temporadas anteriores. Este año, mi representante mantuvo el contacto y se ha podido hacer. Estoy muy contento porque lo normal después de acabar en División de Honor hubiera sido jugar en Tercera y lo voy a hacer en Segunda B», señaló el zaguero, que hoy comienza los entrenamientos con el equipo que dirige Josep Clotet.
El hecho de estar en un ´B´ puede abrir al pitiuso las puertas del primer equipo tanto para entrenar como para ir en alguna convocatoria siempre que no haya algún contratiempo, por lo que Enric quiere aprovecharlo bien.
«En un ´B´ siempre tienes bastantes posibilidades de poder subir al primer equipo aunque ahora hay que ir trabajando duro en el filial», argumentó el zaguero balear, quien ya sabe que se encontrará con dificultades para hacerse un hueco en el once titular.
«Hay mucha competencia. Lo tendré complicado porque hay bastantes jugadores en mi puesto, pero si me han fichado es porque creen que soy un tío trabajador que puedo ser válido en el equipo», resaltó. Una de las cosas que más echará en falta el futbolista formado en la cantera del Rapid será a sus compañeros.
«Vivir cuatro años con ellos [desde los 15 que dejó Ibiza hasta los 19 que tiene en la actualidad] se hará complicado. Ahora habrá que hacer nuevos amigos, pero es ley de vida y de esto también se aprende», explicó Tarrés.
«Me duele en el corazón»
Se confiesa simpatizante del Fútbol Club Barcelona y bromea porque ahora tenga que defender los colores del rival de la Ciudad Condal. «Me duele en el corazón», señaló entre risas y posteriormente apostilló. «Estoy muy contento porque sé que voy a un gran club», concluyó el defensa ibicenco.
COMENTARI:
ON ÉS EL MERCHANDAISING DE L'ESPANYOL A LLORET?
ON ÉS EL MERCHANDAISING DE L'ESPANYOL A LLORET?
Aquests darrers dies abans de la inauguració oficial de l’Estadi del RCD Espanyol (utilitzo el genèric fins que sigui batejat), vaig agafar-me uns dies de mini vacances.
Vaig estar a la Costa Brava, a Lloret de Mar, lloc pres per les hordes estrangeres des de fa molts anys i on ets sens un estrany en el teu propi país. Bé, més ben dit, a mitges... Per que en molts moments vaig tenir la sensació desagradable que en trobava al mig del Camp Nou... Sí, el d’ells, no el nostre... Vaig quedar estupefacte amb la quantitat de merchandaissing (com és anomena ara modernament) per metre quadrat en aquest encant de població de la Mediterrània. Era un continu desfilar de gents (estrangeres en un 90 i escaig per cent) que portaven els colors de l’escut heràldic del cantó suïs de Ticino (Tesino en castellà), d’on era natural aquells senyor que va decidir posar fi a la seva vida en 1930 amargat de viure.
Com que el tema era repetitiu i ja n’estava fart de veure una autèntica desfilada vaig decidir anar a visitar la tenda de l’Espanyolista (perdó, la RCDESTIL SHOP) i a veure si podia comprar quelcom que ajustant-se’m al meu limitat pressupost, pogués lluir pels carrers lloretencs (no m’havia portat res... pensava que anava a platges encisadores i a gaudir de l’oci d’aquell indret i no a un “camp de futbol”).
Després de donar voltes i mes voltes per la població i travessar-me el quilòmetre i quart que hi ha des de La Caleta fins el carrer Just Marlés, pels tots els carrers interiors, verticals, horitzontals, i el que vulgueu, no vaig trobar ni rastre de la maleïda botiga...
L’ambaixada perica a Lloret de Mar, va estrenar també, fa poc temps una nova llar, al carrer Fàbrica; abans es trovaban al carrer Unió, on encara hi han els símbols de la institució. Cada penya sobreviu com pot, i es d’elogiar que tinguin un lloc social de reunió. Rés a dir, només felicitar-los sincerament.
També vaig veure l’escultura de a la Plaça Melcior Montero i Vert. L’escultura d’un perico feta amb ferro i il·luminada a la nit, i ben respectada i conservada, és un espectacle digne per gaudir tot aquell que es consideri seguidor del nostre club (per cert, no apareix en el catàleg de la web oficial de turisme de Lloret de Mar, ni en cap dels fulletons turístics en el que figuren tots els llocs d’interès, monuments, etc.). Però, continuava sense trobar la famosa tenda de l’espanyolista de Lloret...
Com el tema ja em cansava, vaig decidir anar a cercar el camí més fàcil. Entrar al website del RCD Espanyol, i cercar les tendes Stil Shop. Vaig per fi saber l’adreça que és la següent: Carretera de Tossa, 51. Gairebé en caic de l’ensurt. Per que es clar, quan no coneixes un lloc, no en tens ni idea d’on és un indret. Però jo ja coneixia el mínim del que s’ha de saber per moure’s per la ciutat lloretenca. I es clar, la carretera de Tossa (la Gi-682 que ve de Blanes), és la carretera comarcal que va a Tossa de Mar com el seu nom indica, i cercant al Google Maps, la direcció exacta del número, vaig portar-me la desagradable sensació que podreu imaginar al veure que es trobava a gairebé 3 quilometres (entre anar i venir), del nucli central de Lloret de Mar.
Ho vaig trobar patètic. No m’estranya que es queixin que no venen... Em pregunto: Qui collons va allà a comprar expressament si no és que s’hagi perdut per allà, o es dirigeixi a la localitat de Tossa, vingui de la Platja de Canyelles de les urbanitzacions disperses que hi ha per aquell indret, o vaixi a Blanes. Si això s’afegeix, que la botiga oficial del FCB es troba al vell mig del passeig marítim al costat de la rambla que porta a la Casa de la Vila, crec que ja està tot dit...
Moltes vegades s’ha parlat també d’obrir un lloc social, o botiga a la pròpia capital de Catalunya (van tancar el raconet que teníem al Corte Inglés, amb excuses injustificades, diria més, amb mentides; per que després en Junta D’Accionistes van quedar amb el cul a l’aire més d’un dirigent nostre, quan un accionista va dir que tenia coneguts treballant al popular centre comercial i aquests li havien manifestat que a l’Espanyol no li cobrava per tenir aquell racó perico, només li exigia que posés l’Espanyol els empleats, que perfectament es podien traslladar de les altres botigues- ).
Sempre imperen criteris econòmics per frenar l’expansió del Club, mentre els diners se’n van en sous d’alts càrrecs amb dubtós profit. En cinc dies d’estada només vaig veure un noi amb la samarreta negra i rossa de l’Espanyol i un senyor amb el pantaló del RCD Espanyol, en cinc dies i davant milers i milers de persones contínuament fluint per davant dels meus nassos. Si això afegim el més salvatge capitalisme venedor explotant el “triplet”, (inclòs en un estanc tenien la foto del “golejador de la mà, de la vergonya” , que es veia suficientment des de fora)...
Si volem créixer, al marge de resultats positius i una regular trajectòria esportiva sense aquests altibaixos tant perniciosos sobre tot pel cor dels pericos, quelcom haurà de fer l’entitat per estar present (al menys present) en llocs com Barcelona, Lloret, etc. llocs on desfilen desenes i desenes de milers de persones, al dia, o inclòs a la hora. No mereixem estar proscrits.
Vaig estar a la Costa Brava, a Lloret de Mar, lloc pres per les hordes estrangeres des de fa molts anys i on ets sens un estrany en el teu propi país. Bé, més ben dit, a mitges... Per que en molts moments vaig tenir la sensació desagradable que en trobava al mig del Camp Nou... Sí, el d’ells, no el nostre... Vaig quedar estupefacte amb la quantitat de merchandaissing (com és anomena ara modernament) per metre quadrat en aquest encant de població de la Mediterrània. Era un continu desfilar de gents (estrangeres en un 90 i escaig per cent) que portaven els colors de l’escut heràldic del cantó suïs de Ticino (Tesino en castellà), d’on era natural aquells senyor que va decidir posar fi a la seva vida en 1930 amargat de viure.
Com que el tema era repetitiu i ja n’estava fart de veure una autèntica desfilada vaig decidir anar a visitar la tenda de l’Espanyolista (perdó, la RCDESTIL SHOP) i a veure si podia comprar quelcom que ajustant-se’m al meu limitat pressupost, pogués lluir pels carrers lloretencs (no m’havia portat res... pensava que anava a platges encisadores i a gaudir de l’oci d’aquell indret i no a un “camp de futbol”).
Després de donar voltes i mes voltes per la població i travessar-me el quilòmetre i quart que hi ha des de La Caleta fins el carrer Just Marlés, pels tots els carrers interiors, verticals, horitzontals, i el que vulgueu, no vaig trobar ni rastre de la maleïda botiga...
L’ambaixada perica a Lloret de Mar, va estrenar també, fa poc temps una nova llar, al carrer Fàbrica; abans es trovaban al carrer Unió, on encara hi han els símbols de la institució. Cada penya sobreviu com pot, i es d’elogiar que tinguin un lloc social de reunió. Rés a dir, només felicitar-los sincerament.
També vaig veure l’escultura de a la Plaça Melcior Montero i Vert. L’escultura d’un perico feta amb ferro i il·luminada a la nit, i ben respectada i conservada, és un espectacle digne per gaudir tot aquell que es consideri seguidor del nostre club (per cert, no apareix en el catàleg de la web oficial de turisme de Lloret de Mar, ni en cap dels fulletons turístics en el que figuren tots els llocs d’interès, monuments, etc.). Però, continuava sense trobar la famosa tenda de l’espanyolista de Lloret...
Com el tema ja em cansava, vaig decidir anar a cercar el camí més fàcil. Entrar al website del RCD Espanyol, i cercar les tendes Stil Shop. Vaig per fi saber l’adreça que és la següent: Carretera de Tossa, 51. Gairebé en caic de l’ensurt. Per que es clar, quan no coneixes un lloc, no en tens ni idea d’on és un indret. Però jo ja coneixia el mínim del que s’ha de saber per moure’s per la ciutat lloretenca. I es clar, la carretera de Tossa (la Gi-682 que ve de Blanes), és la carretera comarcal que va a Tossa de Mar com el seu nom indica, i cercant al Google Maps, la direcció exacta del número, vaig portar-me la desagradable sensació que podreu imaginar al veure que es trobava a gairebé 3 quilometres (entre anar i venir), del nucli central de Lloret de Mar.
Ho vaig trobar patètic. No m’estranya que es queixin que no venen... Em pregunto: Qui collons va allà a comprar expressament si no és que s’hagi perdut per allà, o es dirigeixi a la localitat de Tossa, vingui de la Platja de Canyelles de les urbanitzacions disperses que hi ha per aquell indret, o vaixi a Blanes. Si això s’afegeix, que la botiga oficial del FCB es troba al vell mig del passeig marítim al costat de la rambla que porta a la Casa de la Vila, crec que ja està tot dit...
Moltes vegades s’ha parlat també d’obrir un lloc social, o botiga a la pròpia capital de Catalunya (van tancar el raconet que teníem al Corte Inglés, amb excuses injustificades, diria més, amb mentides; per que després en Junta D’Accionistes van quedar amb el cul a l’aire més d’un dirigent nostre, quan un accionista va dir que tenia coneguts treballant al popular centre comercial i aquests li havien manifestat que a l’Espanyol no li cobrava per tenir aquell racó perico, només li exigia que posés l’Espanyol els empleats, que perfectament es podien traslladar de les altres botigues- ).
Sempre imperen criteris econòmics per frenar l’expansió del Club, mentre els diners se’n van en sous d’alts càrrecs amb dubtós profit. En cinc dies d’estada només vaig veure un noi amb la samarreta negra i rossa de l’Espanyol i un senyor amb el pantaló del RCD Espanyol, en cinc dies i davant milers i milers de persones contínuament fluint per davant dels meus nassos. Si això afegim el més salvatge capitalisme venedor explotant el “triplet”, (inclòs en un estanc tenien la foto del “golejador de la mà, de la vergonya” , que es veia suficientment des de fora)...
Si volem créixer, al marge de resultats positius i una regular trajectòria esportiva sense aquests altibaixos tant perniciosos sobre tot pel cor dels pericos, quelcom haurà de fer l’entitat per estar present (al menys present) en llocs com Barcelona, Lloret, etc. llocs on desfilen desenes i desenes de milers de persones, al dia, o inclòs a la hora. No mereixem estar proscrits.
dijous, 6 d’agost del 2009
ANDREA GARDNER, QUART FITXATGE
DE L'OLESA - ESPANYOL
DE L'OLESA - ESPANYOL
La jugadora nord-americana Andrea Gardner i el CB Olesa Espanyol han signat el contracte de vinculació per la temporada 2009-2010. D’aquesta manera el club català segueix reforçant el joc interior del seu equip amb una jugadora de qualitat, veterana (nascuda el 23 desembre 1979 a Washington), d’alçada (191cm) i amb experiència en el bàsquet europeu i americà.
A la lliga professional nord-americana, la WNBA, ha jugat 52 encontres, malgrat només dos en el quintet inicial. Pertanyia a l’equip de Washington Mystics, tot i ser tallada per l’equip de Utah Starzz en la segona ronda del draft. Ha jugat també en San Antonio Silver Stars, i en Seattle Sortm.
A Europa ha jugat a Chipre, i a Turquia amb el Fenerbahçe. A Espanya va formar part del desaparegut San José de Lleó.
A la lliga professional nord-americana, la WNBA, ha jugat 52 encontres, malgrat només dos en el quintet inicial. Pertanyia a l’equip de Washington Mystics, tot i ser tallada per l’equip de Utah Starzz en la segona ronda del draft. Ha jugat també en San Antonio Silver Stars, i en Seattle Sortm.
A Europa ha jugat a Chipre, i a Turquia amb el Fenerbahçe. A Espanya va formar part del desaparegut San José de Lleó.
La Lliga Catalana, el 3 i 4 d’Octubre a Olesa
Els propers 3 i 4 d'Octubre es celebrarà a Olesa una nova edició de la Lliga Catalana de Lliga Femenina. L'incorporació de l'Uni Girona a Lliga Femenina ha fet decidir la Federació per un nou format en aquesta edició de la Lliga Catalana.
MERY REFORÇARÀ LA MALMESA
DAVANTERA DEL FEMENÍ
DAVANTERA DEL FEMENÍ
Buffaloflashsoccer.com S’ha confirmat el fitxatge de Maria Ruiz “Mery”, jugadora espanyola que militava a la lliga professional nord-americana a l’equip de Bufalo Flash Soccer.
Diumenge passat a Cornellà-Prat ja era pràcticament un fet aquesta incorporació i en l’entorn proper del futbol femení perico, ja es donava per tancada l’operació, però només la discreció (la que molts mitjans pericos no saben tenir, en clar perjudici per l’entitat) ens ha fet no avançar aquest nom. A hores d’ara s’espera la resposta d’altre jugadora que està en el pensament dels dirigents espanyolistes incorporar per aquesta nova temporada per intentar minvar al màxim la sensible baixa d’Adriana Martín.
Diumenge passat a Cornellà-Prat ja era pràcticament un fet aquesta incorporació i en l’entorn proper del futbol femení perico, ja es donava per tancada l’operació, però només la discreció (la que molts mitjans pericos no saben tenir, en clar perjudici per l’entitat) ens ha fet no avançar aquest nom. A hores d’ara s’espera la resposta d’altre jugadora que està en el pensament dels dirigents espanyolistes incorporar per aquesta nova temporada per intentar minvar al màxim la sensible baixa d’Adriana Martín.
En cas que acabi donant el si definitiu a l’entitat espanyolista seria un fitxatge del més alt nivell dins el futbol nacional i seria el fitxatge estrella. Veurem, si es confirma o definitivament rebutja l’oferta realitzada per l’entitat blanc-i-blava. Per discreció no direm el nom, tot i que qualsevol persona que estigui al corrent de l’actualitat del futbol femení, s’ho pot imaginar.
Tornant al tema de “Mery”; aquesta davantera madrilenya de 26 anys (13/06/1983, 1.70 m.) va passar a la historia del futbol femení pel gol que va aconseguir el 5 d’agost de 2007 en l’encontre que va enfrontar a Indiana FCC (l’altre equip professional en el que ha militat), en front a Ajax America en la US Open Cup, rematant una pilota que colpejar al travesser en la manera de “l’escorpí”.
Mery, abans de la seva aventura als Estats Units, jugava al desaparegut Estudiantes de Huelva, on va arribar a ser finalista de Copa de la Reina, en perdre a la Nova Creu Alta de Sabadell davant el conjunt arlequinat llavors entrenat per Santy Fernández, formant amb el conjunt andalús amb jugadores com Aida (portera ex Rayo ara Torrejón), Chabe, Sonia Bermudez, i Maria Pacheco (actualment al Rayo), Laura Salguero (ex atlético Féminas). El seu botxí, el Sabadell de Carol, Noemí, Olga Moreno, Laura del Rio, Paulina Ferré, etc. El resultat va ser de 3-1 favorable a les catalanes.
Tornant al tema de “Mery”; aquesta davantera madrilenya de 26 anys (13/06/1983, 1.70 m.) va passar a la historia del futbol femení pel gol que va aconseguir el 5 d’agost de 2007 en l’encontre que va enfrontar a Indiana FCC (l’altre equip professional en el que ha militat), en front a Ajax America en la US Open Cup, rematant una pilota que colpejar al travesser en la manera de “l’escorpí”.
Mery, abans de la seva aventura als Estats Units, jugava al desaparegut Estudiantes de Huelva, on va arribar a ser finalista de Copa de la Reina, en perdre a la Nova Creu Alta de Sabadell davant el conjunt arlequinat llavors entrenat per Santy Fernández, formant amb el conjunt andalús amb jugadores com Aida (portera ex Rayo ara Torrejón), Chabe, Sonia Bermudez, i Maria Pacheco (actualment al Rayo), Laura Salguero (ex atlético Féminas). El seu botxí, el Sabadell de Carol, Noemí, Olga Moreno, Laura del Rio, Paulina Ferré, etc. El resultat va ser de 3-1 favorable a les catalanes.
AIXÍ ESTÀ ARA, L'ESPANYOL "B"
RCD ESPANYOL "B". TEMPORADA 2009/10
| NOM I COGNOMS | Temp. Procedència. | Data i Lloc de Naix. Demar. | Situació |
| VÍCTOR Ibáñez Pascual | (4) Juv."B" FCB | BCN, 21/04/89 POR | Entrena 1r E. |
| Álvaro Rodríguez "BRACHI" | (3) R.Betis B. "B" | Sevilla, 06/01/86 Def Dret | ESP "B" |
| DIDAC Vila Rosselló | (11) CE Mataró | Mataró, 09/06/89 Def Es. | Entrena 1r E. |
| GUILLEM Savall Perera | (11) At. Masnou | BCN; 26/06/89 Def C.. | Entrena 1r E |
| YAGO Fenández Prieto | (2) Valencia CF "B" | Lisboa, 05/01/88 Def.C. | ESP "B" |
| DAVID LÓPEZ Silva | (3) Damm CF | BCN, 09/10/89 Mig D. | ESP "B" |
| Jorge GOTOR Blas | (2) R. Zaragoza "B" | Saragossa,14/04/87 Def C | ESP "B" |
| VÍCTOR RUIZ Torre | (6) UE Cornellà | Esplugues 25/01/89 Def C | Entrena 1r E. |
| JUAN JOsé Ciércoles Sagra | (6) Ferrán Martorell | L'Hospitalet Ll. 27/05/89 Def C. | Entrena 1r E. |
| JAVI LÓPEZ Rodríguez | (3) R. Betis B. "B" | Osuna (Sev), 21/01/86 Ex.E | ESP "B" |
| LUCAS Porcar Teixidó | (11) Sant Cugat Esp. | BCN, 18/02/90 Ext. M.P. | ESP "B" |
| José Mendez Monroy "CANARIO" | (6) UD Las Palmas. | Las Palmas, 05/05/89 MIG | ESP "B" |
| José Raul BAENA Urdiales | (3) FCB Juv. | Torrox (Mal) 02/03/89 MIG | ESP "B" |
| LUIS MIguel Gracia Julián | (2)+2 UE Lleida | Cáceres, 18/07/83 DAV | ESP "B" |
| GUILLEM CREUS Pascal | (10) EF Llavaneres | BCN, 11/01/89 Extrem D. | ESP "B" |
| Marc PEDRAZA Sarto | (8) FCB Juv "B" | BCN, 06/02/87 M.P./DAV | ESP "B" |
| . | . | . | . |
| . | PUGEN DEL JUVENIL A | . | . |
| Moldovan DINU Bogdan | (3) FC Ardealul | Alba Julia, ROM 03/05/90 Por | ESP "B" |
| MAXim Alexandru Iulian | (3) FC Ardealul | Pietra Neamt ROM, 08/07/90 Mig. | ESP "B" |
| ÁNGEL Martínez Ortega | (9) Damm CF | BCN, 17/05/91 Def Esq. | ESP "B" |
| SERGIO Ginés Albarrán | (5) Badalona -gen 05- | Badalona, 06/04/90 M.P.D. | ESP "B" |
| Man. J. Vázquez Florido "Chuli" | (4) San Sebastián, HUE | Huelva, 25/01/91 DAV | ESP "B" |
| José Carlos MORAGA Del Valle | (2) Valencia Juv. Feb09 | 21/02/90 M.P. Esq. | ESP "B"/ pendent cessió |
| . | ALTES | . | . |
| GERARDO José Rubio Ortuño | (1) UE Sant Andreu | Palma M. 17/05/87, POR | Cedit Terrassa |
| Pablo Jesús Camacho | (1) Dep. Italia (VEN) | Caracas, 12/12/90 Def D. | ESP "B" |
| José Hernández CERVERA | (1) CF Granada | Granada, 13/05/87 MIG | ESP "B" |
| AZRACK Mahamat | (1) Auxerre "B" | Creteil, Chad 24/03/88 Mig | Cedit Halmstad |
| TAINan Linhares Welker | (1) UE Llagostera | Paso Fundo BRA13/03/87 Dav. | ESP "B" |
| AITOR Fernández López | (1) Ponferradina | Valdepares, AST 23/08/86 Def D | ESP "B" |
| DANI LÓPEZ Robles | (1) CD Las Rozas | 25/10/1985 DAV | ESP "B" |
| TIKO Messina | (1) Duisburg | Yaoundé CAM 29/04/90 M.P. E | ESP "B" |
| ENRIC Gallego Puigsech | (1) Ricoh Premià | BCN, 12/09/86 DAV | ESP "B" |
| Ernesto GALÁN Iñigo | (1) UE Lleida | Madrid, 17/06/89 Def D. | Cedit Girona FC |
| Lionel Essono Otto | (1) FC Nyma | . | Baixa B. Juv? |
| Ngaleba Ndongo MArc Cresus | (1) FC Nyma | . | Baixa B Juv? |
| Paolo Etamane Etame | (1) Renaissence | . | Baixa B Juv? |
| . | . | . | . |
| . | CEDITS TEMP. 09/10 | ||
| ISAAC Becerra Alguacil | (5) Ferran Martorell | Badalona, 18/06/88 POR | Cedit Panionios |
| Roger MATAMALA Font | (2) Gavà CF | Granollers, 03/04/88 DAV | Pendent cessió |
| . | . | . | . |
| . | CEDITS TEMP. 08/09 | ||
| Francisco "KICO" Casilla Cortés. | (3) R. Madrid"B". Cedit Cádiz | Tarragona, 02/10/86 POR | Cedit Cádiz |
| Alberto "TITO" Ortiz Moreno | (3) Gramanet. Cedit Legia Varsovia | StaColoma G 15/02/85 Mig | ESP "B" |
| JUAN MAnuel Hernández Sánchez | (5) Mataró. Cedit Cádiz CF | JAen, 22/07/86 M.P. E | Cedit Girona FC |
| JORDI GÓMEZ García-Penche | (2) FCB "B" Cedit Swansea | BCN, 24/05/85 MIG | Traspassat Wigan |
| Llorenç "SITO" Riera Ortega | (2) FCB "B" Cedit Panthrakikos | Manacor, 05/01/87 DAV | Traspassat Panionios |
| JULIÁN López de Lerma Barrahona | (8) Flecha Negra Cedit Panthrakikos | Badajoz, 27/02/87 MIG | Entrena 1er E. |
| ALEIX Vidal Parreu | (2). Reus Dep. Cedit Panhtrakikos | 21/08/89 DAV | Rescindit |
| GERARD Rovira López | (7) Ferran M. Cedit Ciudad Lorquí, / Gavà | BCN, 15/07/88 Def E. | ESP "B" |
| RAUL Guerrero Martín | (1)Castelldefels. Cedit Palamós /Castelld. | 22/12/89 DAV | Rescindit |
| José Luis PLATA Ruiz | (2) Málaga juv. Cedit Rayo V. "B" | Albolote, 19/07/89 DAV | Rescindit |
| Carlos Ruiz "CHARLY" Muñóz | (4) UE Cornellà. Cedit Cornellà | Esplugues Ll. 03/05/89 Mig | (?) |
| XAVI García Calvo | (5) CE Sant Gabriel. Cedit Europa | BCN, 21/08/88 M.P.Dret | Baixa |
| OSCAR REYES Sánchez | (7) Córdoba CF Cedit R.MadridC | Còrdova, 12/03/88 DEF C. | ESP "B" |
| David BATANERO Puigbó | (2) Damm CF. Cedit Igualada | 27/09/88 MIG | Baixa |
| ALBERT García Camps | (10) Ferran M.. Cedit UE Lleida | Esplugues Ll., 24/01/88 Mig | (?) |
| Alejandro "ALEX" Arias de Haro | (2) Oviedo Juv. Cedit Premià | Avilès, 13/06/89 M.P / Mig | Pendent Resc. |
| David DE PABLOS Merino | (5) Plasencia. Cedit Eivissa | Zúmarraga, 01/04/86 M.P.Dret | Baixa? |
| . | BAIXES | ||
| JAVI MÁRQUEZ Moreno | (11)UD At. Gramanet. | BCN, 11/05/86 MIG | ASCENS 1er Equip. |
| Pablo COIRA Lojo | (1) Miapuesta Castelldefels | Vilagarcía d'Arousa 18/10/79 Def d | Baixa. No renovat |
| JAVIer CANTERO de la Puente | (7) Veteranos Granada | Granada, 22/01/88 Def. E | Baixa. No renovat |
| IVAN DIAZ Ruiz | (2)+ 4 Ciudad Lorquí | Sabadell, 10/07/78 Mig MP | Rescindit |
| Jordi TARRÉS Paramo | (1) + x Nov 08. | BCN, 16/03/81 DAV | Baixa. No renovat |
dimecres, 5 d’agost del 2009
POSITIU EMPAT DAVANT EL NAPOLS (0-0)
Foto d'arxiu: Cristian Álvarez, ha mantingut la porteria a zero.SCC Napoli: 0 - RCD Espanyol: 0
Un primer temps de menys a més
Pochettino ha alineat de sortida als homes que van finalitzar de manera tant brillant el darrer encontre davant el Liverpool a Cornellà-El Prat. Roncaglia ha estat la principal novetat formant parella amb Nico Pareja a l’eix defensiu en una línia de cobertura en la que porter inclòs eren tots argentins, amb la salvedat de Didac, el noi de la pedrera, a la lateral esquerra.
El conjunt italià ha sortit molt fort i tot i que s’ha defensat amb ordre el conjunt espanyolista en diverses jugades Lavezzi (sobre tot) i Giagliarella han portat de corcoll als laterals espanyolistes. Roncaglia ha causat una molt bona impressió, jugant primer de central i posteriorment en el segon temps un cop substituït el seu compatriota Pillud, col•locat de lateral dret.
El primer avís local ha estat una passada en profunditat després d’una errada en la sortida de la pilota a càrrec de Pillud, ben resolta pel meta argentí en una bona sortida. La primera ocasió clara dels locals, ha estat una centrada de Cigarini que salva l’out, i col•loca una bona pilota a Quiagliarella que d’esperó intenta sorprendre dins l’àrea petita i a punt d’aconseguir-lo ja que la defensa espanyolista està poc àgil sent finalment Pillud qui aconsegueix allunyar el perill.
Cristian ben col•locat i segur atura el llançament llunyà del davanter Quiagliarella que no s’ho pensa dues vegades intentant sorprendre al meta argentí.
Al quart d’hora el Napols té l’ocasió més clara de tot l’encontre: L’eslovac Hamsik supera la defensa quedant-se tot sol quan rep, controla i encarant la mitja sortida de Cristian, xuta creuat amb tot a favor, sortint la pilota miraculosament fora desviada lleugerament.
El primer xut espanyolista es marxarà per sobre el travesser lleugerament després de remata de manera acrobàtica sobre la frontal. Era el minut vint, i l’Espanyol començava a treure’s el domini de sobre.
Lola i Gargano s’han ençarçat en una antiesportiva acció, resolta pel col•legiat amb sendes cartolines grogues. L’Espanyol gaudeix de la segona acció de perill, quan una centrada per la dreta de Pillud es a punt de ser rematada per Ben Sahar, anticipant-se el defensor que el marcava rebutjant sortosament pels interessos del conjunt napolità.
Lavazzi deixa anar un xut sec que es marxa fora ajustat al pal esquer, al minut 32. Altre cop la connexió Lavazzi – Quiagliarella és a punt de donar l’ensurt, però el davanter italià s’embolica davant Cristian que es fa amb la bola.
Els darrers minuts del primer període son de bon joc ofensiu per part dels dos equips; Coro té la gran ocasió després d’una passada de Verdú, però xuta al meta Di Santis que rebutja amb la mà, i el propi Coro engalta un xut en segona oportunitat, però la seva volea es marxa molt alta. Segons després, sense solució
de continuïtat, serà el Napols qui podrà marcar després que una bona internada per banda de Lavezzi acaba amb una bona centrada que Gargano tot sol remata malament molt alt.
Canvis en el segon temps, i mateixa dinàmica
Pochettino ha introduït tres canvis: Jarque, Ivan Alonso i Luis, però el domini ha correspost al conjunt italià, tot i que la primera ocasió ha sigut per Coro en jugada individual ben resolta per Di Santis.
El domini major del conjunt italià no s’ha traduït en ocasions. El nivell del joc ha baixat bastant en aquest segon període. L’Espanyol ha vigilat molt més a l’hora de no veuer’s sorprès en els contracops com havia succeït en el primer temps.
Com és lògic i degut a la gran quantitat de canvis que s’han anat produint, el ritme ha anat decaient.
Nico Pareja ha intentat sorprendre en un allunyat lliure directe que s’ha marxat per molt poc per sobre el travesser. Sielva, posteriorment Tamudo i Nakamura han sortit per part espanyolista.
Precisament, el japonès en un retall sec i una centrada ha estat a punt de portar perill, però de Sanctis no ha errat blocant l’esfèrica.
Sielva té el triomf en el seu peu
Una passada de Ivan Alonso, arriba a Oscar Sielva que entrant perfectament des de darrera, es fa amb un perfecte control amb la pilota, i encarant al meta local li xuta al cos; De Santis cobria bé, i el jove jugador espanyolista no ha trobat el forat per introduir l’esfèrica en el que a bon segur hagués estat el gol del triomf perico.
Per que el Napols ja no ha inquietat en prou feines a Cristian Álvarez, i només un llunyà llançament en el que l’argentí ha errat clamorosament rebutjant i quedant-li ben curt el refús, salvant oportú Víctor Ruiz el gol local, ha esta l’única acció digne de ser mencionada del conjunt italià.
Els darrers minuts han estat més de control espanyolista que ha buscat el gol, davant un Napols ben situat, però ja no hi ha hagut més ocasions de gol, arribant-se a la fi del matx, amb el resultat inicial d’empat a zero.
Fitxa Tècnica:
SSC Napoli: De Sanctis; Campagnaro, Cannavaro, Contini, Cigarini, Grava, Gargano, Hamsik, Vitale, Lavezzi,i Quiagliarella.
Substitucions: Rinaudo, Hoffer, Maggio, Datolo, Blasi, Rullo, Aronica i Denis.
Pochettino ha alineat de sortida als homes que van finalitzar de manera tant brillant el darrer encontre davant el Liverpool a Cornellà-El Prat. Roncaglia ha estat la principal novetat formant parella amb Nico Pareja a l’eix defensiu en una línia de cobertura en la que porter inclòs eren tots argentins, amb la salvedat de Didac, el noi de la pedrera, a la lateral esquerra.
El conjunt italià ha sortit molt fort i tot i que s’ha defensat amb ordre el conjunt espanyolista en diverses jugades Lavezzi (sobre tot) i Giagliarella han portat de corcoll als laterals espanyolistes. Roncaglia ha causat una molt bona impressió, jugant primer de central i posteriorment en el segon temps un cop substituït el seu compatriota Pillud, col•locat de lateral dret.
El primer avís local ha estat una passada en profunditat després d’una errada en la sortida de la pilota a càrrec de Pillud, ben resolta pel meta argentí en una bona sortida. La primera ocasió clara dels locals, ha estat una centrada de Cigarini que salva l’out, i col•loca una bona pilota a Quiagliarella que d’esperó intenta sorprendre dins l’àrea petita i a punt d’aconseguir-lo ja que la defensa espanyolista està poc àgil sent finalment Pillud qui aconsegueix allunyar el perill.
Cristian ben col•locat i segur atura el llançament llunyà del davanter Quiagliarella que no s’ho pensa dues vegades intentant sorprendre al meta argentí.
Al quart d’hora el Napols té l’ocasió més clara de tot l’encontre: L’eslovac Hamsik supera la defensa quedant-se tot sol quan rep, controla i encarant la mitja sortida de Cristian, xuta creuat amb tot a favor, sortint la pilota miraculosament fora desviada lleugerament.
El primer xut espanyolista es marxarà per sobre el travesser lleugerament després de remata de manera acrobàtica sobre la frontal. Era el minut vint, i l’Espanyol començava a treure’s el domini de sobre.
Lola i Gargano s’han ençarçat en una antiesportiva acció, resolta pel col•legiat amb sendes cartolines grogues. L’Espanyol gaudeix de la segona acció de perill, quan una centrada per la dreta de Pillud es a punt de ser rematada per Ben Sahar, anticipant-se el defensor que el marcava rebutjant sortosament pels interessos del conjunt napolità.
Lavazzi deixa anar un xut sec que es marxa fora ajustat al pal esquer, al minut 32. Altre cop la connexió Lavazzi – Quiagliarella és a punt de donar l’ensurt, però el davanter italià s’embolica davant Cristian que es fa amb la bola.
Els darrers minuts del primer període son de bon joc ofensiu per part dels dos equips; Coro té la gran ocasió després d’una passada de Verdú, però xuta al meta Di Santis que rebutja amb la mà, i el propi Coro engalta un xut en segona oportunitat, però la seva volea es marxa molt alta. Segons després, sense solució
de continuïtat, serà el Napols qui podrà marcar després que una bona internada per banda de Lavezzi acaba amb una bona centrada que Gargano tot sol remata malament molt alt.
Canvis en el segon temps, i mateixa dinàmica
Pochettino ha introduït tres canvis: Jarque, Ivan Alonso i Luis, però el domini ha correspost al conjunt italià, tot i que la primera ocasió ha sigut per Coro en jugada individual ben resolta per Di Santis.
El domini major del conjunt italià no s’ha traduït en ocasions. El nivell del joc ha baixat bastant en aquest segon període. L’Espanyol ha vigilat molt més a l’hora de no veuer’s sorprès en els contracops com havia succeït en el primer temps.
Com és lògic i degut a la gran quantitat de canvis que s’han anat produint, el ritme ha anat decaient.
Nico Pareja ha intentat sorprendre en un allunyat lliure directe que s’ha marxat per molt poc per sobre el travesser. Sielva, posteriorment Tamudo i Nakamura han sortit per part espanyolista.
Precisament, el japonès en un retall sec i una centrada ha estat a punt de portar perill, però de Sanctis no ha errat blocant l’esfèrica.
Sielva té el triomf en el seu peu
Una passada de Ivan Alonso, arriba a Oscar Sielva que entrant perfectament des de darrera, es fa amb un perfecte control amb la pilota, i encarant al meta local li xuta al cos; De Santis cobria bé, i el jove jugador espanyolista no ha trobat el forat per introduir l’esfèrica en el que a bon segur hagués estat el gol del triomf perico.
Per que el Napols ja no ha inquietat en prou feines a Cristian Álvarez, i només un llunyà llançament en el que l’argentí ha errat clamorosament rebutjant i quedant-li ben curt el refús, salvant oportú Víctor Ruiz el gol local, ha esta l’única acció digne de ser mencionada del conjunt italià.
Els darrers minuts han estat més de control espanyolista que ha buscat el gol, davant un Napols ben situat, però ja no hi ha hagut més ocasions de gol, arribant-se a la fi del matx, amb el resultat inicial d’empat a zero.
Fitxa Tècnica:
SSC Napoli: De Sanctis; Campagnaro, Cannavaro, Contini, Cigarini, Grava, Gargano, Hamsik, Vitale, Lavezzi,i Quiagliarella.
Substitucions: Rinaudo, Hoffer, Maggio, Datolo, Blasi, Rullo, Aronica i Denis.
RCD Espanyol: Cristian Álvarez, Pillud, Nico Pareja, Roncaglia, Didac, Lola, Javi Márquez, Verdú, Coro, Ben Sahar i Callejón.
Substitucions: Jarque per Pillud, Ivan Alonso per Ben Sahar, i Luis García per Verdú, m. 46. Oscar Sielva per Javi Márquez i Moisés per Lola, m. 56. Raul Tamudo per Callejón i Nakamura per Coro, m. 61. David García per Didac i Víctor Ruiz per Nico Pareja, m. 70.
Àrbitre: Nicola Pierpoli. Ha mostrat targetes grogues a Lola, Gargano, Callejón,
Incidències: Quart encontre de pretemporada del RCD Espanyol, primer a terres italianes. Estadi de San Paolo. Presentació del conjunt napolità davant la seva afició.
L’Espanyol ha estrenat oficialment la segona indumentària d’aquesta temporada, groga amb franja diagonal blava, i amb la serigrafia de tots els pobles de Catalunya
NOTA DE PREMSA
DEL CLUB ATLÉTIC BLANC I BLAU
DEL CLUB ATLÉTIC BLANC I BLAU
Després de rebre un allau de mails durant varies temporades i després de iniciar la recuperació de l'atletisme blanc i blau, molts socis i simpatitzants de l'espanyolisme han preguntat per afiliar-se el club de forma popular i participar a la multitud de proves atlètiques que és celebrant arreu del nostre país amb la samarreta blanc-i-blava. Us volem fer saber que el Club Atlètic Blanc i Blau estem a l'espera si el RCDEspanyol te un nou projecte social, on puguem entrar com secció d'atletisme i desenvolupar aquestes activitats, amb un equip d'élit i l'atletisme popular. El nostra objectiu és aquest i estem lluitant per aconseguir-ho, però la manca de recolzament per part del l'Espanyol fa que el nostre projecte sigui cada vegada més dificultós, sinó sensibilitzem al Consell del Club
Segons les informacions que han sortit algun mitja de comunicació Espanyolista de la desaparició del Atletisme blanc-i-blau, no són certes. El Club Atlètic Blanc i Blau seguirà l'activitat durant aquest mes d'agost i setembre. I estem treballant per poder continuar la temporada 2009-2010 amb un projecte més solid i d'aquesta manera poder consolidar la secció d'Atletisme.
Agraïm el vostre interès, Visca l'atletisme espanyolista!!!
Segons les informacions que han sortit algun mitja de comunicació Espanyolista de la desaparició del Atletisme blanc-i-blau, no són certes. El Club Atlètic Blanc i Blau seguirà l'activitat durant aquest mes d'agost i setembre. I estem treballant per poder continuar la temporada 2009-2010 amb un projecte més solid i d'aquesta manera poder consolidar la secció d'Atletisme.
Agraïm el vostre interès, Visca l'atletisme espanyolista!!!
CLUB ATLÉTIC BLANC i BLAU
QUART AMISTÓS: NAPOLES-ESPANYOL, 20:45 (C-33)
| DATA | HORA |
RIVAL
|
ESTADI
| RES |
| 25/Jul | 19:30 | PERALADA CF | MPAL. PERALADA | 0-4 |
| 29/Jul | 20:30 | PALAFRUGELL CF | MPAL. PALAFRUGELL | 1-2 |
| 2/Ago | 21:00 | LIVERPOOL FC | INAUGURACIÓ ESTADI RCDE | 3-0 |
| 5/Ago | 20:45C-33 | SSC NAPOLI | STADIO SAN PAOLO | 0-0 |
| 9/Ago | 20:45C-33 | BOLOGNA FC | RIMINI | - |
| 12/Ago | 20:45C-33 | AS LIVORNO CALCIO | STADIO ARMANDO PICCI | - |
dimarts, 4 d’agost del 2009
ENTREVISTA: NACHO JULIÀ
Avui, us oferirem l’entrevista amb un dels activistes pericos més lluitadors de la causa, des dels diferents llocs on ha militat: Nacho Julià.
Nacho, ha estat un dels promotors del grup d’animació a Sarrià anomenat “Irreductibles”, de la “Plataforma 100 razones”, un dels creadors de la Curva Jove, de “Pericos Solidarios”, de penyes espanyolistes com “Eternos Español” o “Moteros Pericos”, un dels tres fundadors inicials de Pericos On line, va formar part del primer equip de “Espanyol TV”, ha estat membre vocal de la Federació de Penyes del RCD Espanyol, escriptor que ha publicat el llibre “Yo, Minoría Absoluta”, comentarista en diferents programes d‘àmbit futbolístic, com Pericos On Line TV, La Ronda (CC), Sin Concesiones (RKB), o en publicacions (AS, MD, 23 Perico) o el portal d’internet E-Noticies.
Amb ell, i com sempre amb tothom, hem parlat...
"SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC".
En primer lloc gràcies per l’entrevista.
Que et va impulsar a escriure el llibre “Yo, Minoría Absoluta”?
Nacho, ha estat un dels promotors del grup d’animació a Sarrià anomenat “Irreductibles”, de la “Plataforma 100 razones”, un dels creadors de la Curva Jove, de “Pericos Solidarios”, de penyes espanyolistes com “Eternos Español” o “Moteros Pericos”, un dels tres fundadors inicials de Pericos On line, va formar part del primer equip de “Espanyol TV”, ha estat membre vocal de la Federació de Penyes del RCD Espanyol, escriptor que ha publicat el llibre “Yo, Minoría Absoluta”, comentarista en diferents programes d‘àmbit futbolístic, com Pericos On Line TV, La Ronda (CC), Sin Concesiones (RKB), o en publicacions (AS, MD, 23 Perico) o el portal d’internet E-Noticies.
Amb ell, i com sempre amb tothom, hem parlat...
"SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC".
En primer lloc gràcies per l’entrevista.
Que et va impulsar a escriure el llibre “Yo, Minoría Absoluta”?
- Vaig passar per uns moments difícils i el llibre em va servir de teràpia per superar-los, gràcies a ell vaig poder reflexionar sobre tots els anys que havia dedicat al espanyol i sobretot aquelles coses que els espanyolistes parlem setmana rere setmana i que ens preocupen sobre manera.
He llegit el llibre, i m’ha sorprès que feies menció a quins eres els teus orígens de “lluita espanyolista”. ¿Que els hi diries al jovent perico, per que no passin a integrar-se en grups violents, i defensin nostre club des de la no violència, des de posicions crítiques si es vol, fermes, però pacífiques?
En Cornellà- El Prat, la Curva ha de ser el motor (al igual que en l’Olímpic) que tiri de l’Espanyol.
¿Penses que estarà tot sota control, que serà totalment apolítica, i que al estar tant a prop del terreny de joc la grada, les mesures de seguretat i tot el que s’està fent (fins on tu sàpigues), evitarà qualsevol problema i servirà per que les grades de Cornellà- El Prat siguin un exemple per a tothom i un cop més, puguem-ne estar orgullosos de la grada perica ?
- Quan jo vaig començar a anar al camp de Sarrià el referent de la animació era el gol sud on destacava el grup “brigadas blanquiazules” per sort allò va passar a la historia i ara el referent de animació es la Curva, un grup que no accepta la violència ni la política. per el que els joves no hauran de viure mai la violència al món del futbol.
En Cornellà- El Prat, la Curva ha de ser el motor (al igual que en l’Olímpic) que tiri de l’Espanyol.
¿Penses que estarà tot sota control, que serà totalment apolítica, i que al estar tant a prop del terreny de joc la grada, les mesures de seguretat i tot el que s’està fent (fins on tu sàpigues), evitarà qualsevol problema i servirà per que les grades de Cornellà- El Prat siguin un exemple per a tothom i un cop més, puguem-ne estar orgullosos de la grada perica ?
- Desprès de tot els anys que hem viscut al Olímpic la gent que habitualment va a La Curva s’ha educat amb la no violència i la no política, evidentment el fet de no tenir tanques i que la gent estigui tan a prop dels jugadors podria fer que algun brètol actués d’una manera inadequada però sempre seria una actitud individual i mai el grup recolzaria aquesta reacció violenta i evidentment aquest individu seria expulsat de La Curva. de totes maneres esperem que mai passi una cosa així i La Curva sigui com al Olímpic un exemple de bon comportament i animació.
He llegit també al teu llibre, la teva queixa als mitjans de comunicació pericos, pel fet que a l’estar subvencionats pel nostre President o el seu entorn, mitjançant la publicitat, perden la seva objectivitat, independència, i el seu esperit crític envers el Consell. A la “Codorníz” es deia allò de “donde no hay publicidad, resplandece la verdad”
¿Que ens pots dir d’això, i que passarà informativament parlant el dia que Dani tanqui l’aixeta?.
S’ha d’ajudar a que neixin mitjans de comunicació però una vegada aquests ja tenen un temps de vida han de ser autònoms i han d’aprendre a viure de publicitat externa al nostre club perquè sinó al final l’únic que creem son paràsits.
El dia que Dani tanqui l’aixeta lamentablement perdrem gran part dels mitjans de comunicació ja que s’han acostumat a viure “a la sopa boba”.
Fins quan aguantarà el RCDE actituds com les que s’han produït i es venen molt sovint reproduint en escoles, d’adoctrinament ideològic culé als nens? Quan aquest club dirà prou a que no se’ns respecti com a tal per gent pagada amb els nostres diners (televisions públiques, càrrecs institucionals malversant els fons públics amb videos en els que se’ns margina o senzillament desapareixem de la societat, mentre es fa apologia del rival esportiu)? Hem de ser més combatius també des de la base, reivindicant i exigint els nostres drets?
L’Espanyol pels problemes econòmics que arrosega amb els últims anys ha tingut que prostituir a l’entitat i s’ha aprofitat dels diners de la televisió publica i dels favors del polítics, amb el qual s’ha quedat amb les mans lligades per fer una protesta realment potent, la única manera que te el club de solucionar tot aquest sectarisme culé es fen les coses millor i aconseguit mes adeptes a la nostra causa, de mentres cada any ens dediquem a “fotre” pena a perdre partits i a fer les coses malament serà impossible combatre aquells que guanyen totes les copes.
Parlant dels mitjans... ¿ Com va caure el tema dins la Curva, que després de tot el que ha fet per aconseguir unir l’afició, i impulsar el moviment per la salvació, liderant la grada i l’equip al terreny de joc amb el seu recolzament, mobilitzant-nos en viatges, etc., i en canvi, se li censuri un comunicat, no publicant-se en la pròpia web del club, per que es demanaven en ell certes responsabilitats a determinades persones ?...
- Vivim a un país que la crítica no esta gairebé mirada i a ningú li agrada que li diguin les veritats, ha estat molt trist veure com un comunicat que només tenia la intenció de ajudar a millorar la entitat a estat interpretat per les persones que manen el club com un gest hostil de cara a l’Espanyol. La Curva sempre treballarà pel millor per l’Espanyol i ara mes que mai que em perdut la democràcia a l’entitat, seguirà mes que mai sent la veu del soci modest i criticarem qualsevol actitud que considerem negativa per la nostra entitat.
Es va promoure de tal manera la importància que tenia el públic a la salvació de l’equip, que els últims mesos del campionat tota la afició va celebrar el fet de mantenir-se a la primera divisió com un triomf propi al seu treball, a la seva fe, a la seva animació i el seu Espanyolisme. L’últim partit només va ser el reflex de tots aquests mesos de patiment, potser les persones que estem mes implicades al club, pensem que la resta de socis saben i comprenen tot el que esta pesant dintre de l’entitat, quan la realitat es que la majoria només viuen l’Espanyolisme els diumenges i pasen bastant de tot allò que passa dins d’ ella, per això, només protestarien en cas de que l’equip hagués acabat a la segona divisió.
L’editor José Manuel Lara ha venut el seu paquet d’accions a Ramón Condal i amics. Quina opinió et mereix aquest assumpte?
Es una pena que una persona amb un poder tan important dintre de la societat d’aquest país, hagi marxat del nostre club avorrit per tot el que estava passant, desgraciadament allò que durant tant de temps ens havia fet tanta por i per el que va ser creada la APMAE ha passat , s’ha perdut la llibertat i el club passa en mans d’un sol grup cada vegada serà mes difícil que aquest club canviï de rumb.
Creus que influeix el fet d’anunciar sempre que s’ha de fer una venda, i tot l’historial en operacions malvenudes fa que ja no tinguem cap credibilitat a l’hora de mantenir-se dur en una negociació, i sempre acabem afluixant, i donant els millors jugadors a preu de saldo? Que hem de fer, que ha de canviar, per que l’Espanyol faci com altres clubs que no afluixen i venen fent pagar el gust i les ganes al comprador? Son les circumstàncies que obliguen, o les dolentes maneres de negociar, o la poca qualitat dels jugadors venuts?
El dia que tinguem realment jugadors d’una qualitat excepcional, no tinc cap dubte que els grans equips pagarien el que nosaltres volguéssim, mentre que la nostre cantera sigui mediocre i els jugadors que fitxem no passin de ser falses promeses o jugadors a prop de la retirada, serà impossible treure una quantitat important per ningú dels nostres efectius, la resta es somiar truites.
M’agradaria saber la teva opinió sobre el projecte de pedrera de l’entitat. Si estàs d’acord, que t’agrada o que canviaries, si ha de ser nostre referent o no. Som la millor pedrera? ...
El gran error d’aquest club ha sigut vendre que tenim la millor cantera d’Espanya quan realment, es va retallar el pressupost. Si ens falta un projecte de futur per determinar, si preferim ser un club fixador o un club de cantera, el que no te sentit es, voler ser les dos coses a la vegada i acabar sent cap.
Falta un codi ètic (o inculcar més el nostre sentiment i el que significa aquests colors) tant a professionals, com jugadors/es, per que no es tornin a repetir successos que estan en la memòria de tothom, i que es compleixi fil per randa per que no se li falti mai més el respecte a l’entitat i als seus socis?
Esta clar que el mes important es el respecte a una entitat amb 110 anys d’història, necessitem mes que mai una idea de club per explicar-la als nen que passin per l’Espanyol, potser serà la primera pedra per crear un club fort i amb un futur esplendorós.
En el darrer programa a Tiempo d’Espanyol a preguntes de varis oients que es van mostrar poc engrescats (més aviat, gens) amb el nostre actual himne, el President, en un acte de populisme barat habitual amb ell, va dir en calent, que mirarien de canviar-lo.
Ha de prendre decisions un president per que dues trucades li diguin quelcom, sigui del tema que sigui, improvisant d’aquesta manera? També m’agradaria em diguessis, - al menys en la teva opinió -, si és un himne que agrada poc per motius musicals, o per que no és bilingüe? Quina és la teva posició...
- L’himne actual era l’ideal per una cerimònia com la del centenari, però es un himne que enganxa molt poc a la gent jove que és la que mes canta a l’estadi, personalment mes igual si és en castellà o català simplement m’agradaria que s´ aconseguís composar un himne que enganxes a tots els socis i se’l fessin seu.
Planes, Pochettino, Di Blasi... Tres cares per un nou projecte. Penses que els deixaran treballar i portaran la nau a bon port?
- Tinc l’esperança que de una vegada per totes es deixi desenvolupar un projecte fins al final, per més que no comenci de la millor manera, només així aconseguirem tenir un equip de futur i aconseguir bons resultats.
De la Peña, renovat per dos anys i bona fitxa. Tamudo li queda un any de contracte, i aquestes setmanes prèvies semblava que més d’un el volen col•locar lluny de l’Espanyol; Ell, com sempre “es ta.mudo”, no parla. Com ho veus, com a soci de grada, la situació d’aquests dos referents de l’equip, i la seva continuïtat a l’equip? Que en penses de tot el tema tan comentat quan es perd, (quan es guanya ningú se n’en recorda), del poder d’aquests jugadors en el vestidor? Que en penses de que Pochettino li hagi tret la capitania a Tamudo, lliurant a Jarque el braçalet?
- Aquesta polèmica arriba set o vuit anys tard a dia de avui Tamudo ja no el canviarem i possiblement marxarà de l’equip o deixarà de tenir tan de pes al vestuari, el mes important és que això no ens torni a passar amb els nous canterans que pugin al primer equip.
A què te que aspirar l’Espanyol a Cornellà-Prat tant a nivell esportiu com social?
- Durant dos o tres anys a quedar a mitja taula com a mínim, i a aspirar alguna de les places que ens portin a Europa, a llarg termini i si les coses es fessin be, l’estadi podria ser un arma importantíssima per aconseguir èxits mes grans.
Moltes gràcies, i molta sort en les vendes del llibre.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
