TANCAT PER VACANCES.

foto: infoacció.Butlletí d'informació a l'accionista del RCD Espanyol.

Tancat per vacances.

Abans de tancar es pot anunciar ja confirmat per el Club que Emili Montiagut serà el nou entrenador del RCD Espanyol femení, amb la col·laboració de Ramón Català.
De moment donar-li la benvinguda, desitjar-li la millor de les sorts, malgrat un tàndem sorgit de l’esperit i ànima de l’ex entrenador Paco Flores no és a priori la millor de les garanties d’èxit per encapçalar el nou projecte. Esperem que sense la direcció ni la tutela d’aquell senyor, siguin capaços de donar el millor com a professionals i des d’aquesta pàgina gaudiran des d’aquest moment del màxim de recolzament, comprensió i la millor de les relacions possibles, sense excloure naturalment la crítica constructiva que com a soci i seguidor del femení pugui observar en cada moment d’acord als paràmetres en que es mogui la tasca del quadre tècnic.

I dit això i després d’estar uns dies esperant aquesta notícia us dic adéu a tots, o millor dit fins ben aviat.

Ha estat una temporada apassionant, tot i que ens ha faltat la sort definitiva en moments culminants. Ha estat una temporada en la que el RCD Espanyol ha crescut com a entitat, i la seva imatge tant dins com fora de les nostres fronteres ha adquirit proporcions com feia temps no podíem ni tan sols imaginar.

Queda molta feina per fer, queden molts murs per enderrocar i molts obstacles per superar. Però mentre hi hagi un ambient encara hostil en vers el RCD Espanyol, i segueixin tenint lloc les injustícies que tots sabeu, farà falta el concurs de tots aquells que a la xarxa de xarxes posin el seu gra de sorra per enterrar definitivament de Catalunya aquesta nefasta política de “Club Únic” que tan horribles conseqüències porta per l’esport, els clubs catalans i la societat catalana.

Ara ho deixem uns quants dies, setmanes... Ara és temps de remors, d’ofertes per jugadors, d’engrandir les comptes corrents dels representants, i per extensió dels jugadors. Ara es temps de traspassos, fitxatges, cessions... Aquí, poc puc aportar. Això a ben segur, altres mitjans podran omplir fulles abundants amb remors, que amb èxits els ha dolgut omplir. És època de vacances i amb la satisfacció d’haver contribuït dins les escasses possibilitats d’un, a fer quelcom desinteressadament per aquesta entitat. Amb millor o pitjor resultat, (això sou vosaltres els qui ho teniu que jutjar), però amb la dedicació i el sentiment que ningú pot rebatre, us desitjo a tots i totes unes bones vacances i que a la tornada tinguem un equip que pugui ser objecte d’admiració per tot aquell que gaudeix veient un partit de futbol, amb una ciutat esportiva ja reformada, i amb un nou estadi que ben aviat serà ja una autèntica realitat per satisfacció de tots els pericos.

¡Visca l’Espanyol!.
Josep Maria.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "HISTÒRIES MÉS INSÒLITES DEL RCD ESPANYOL, II PART"

A la sala de premsa de l’Olímpic de Barcelona ha tingut lloc aquest migdia la presentació del llibre que la Fundació Privada del RCD Espanyol amb el patrocini de Cobega – Coca Cola i Televisió de Catalunya ha publicat i que regalarà a tots els socis de la Fundació del RCD Espanyol i socis col·laboradors.

El llibre es la segona part de l’obra de Manolo Fanlo i Manolo C. Cànovas (a l'ordre que volgueu), Les històries més insòlites del RCD Espanyol, i sense serveixi de precedent en aquest cas si que segones parts foren bones; per que només fullejant per el camí de tornada a Montcada i veient com en aquesta ocasió es centre en les seccions que ha tingut el RCD Espanyol, en el meu modest cas com amant de les seccions ja només per això ja em mereix tota consideració.

A l’acte hi ha estat present el President del RCD Espanyol, senyor Daniel Sánchez Llibre, i en la taula acompanyant als dos autors del llibre Manuel Fanlo i Manuel C. Cánovas ha estat present Lolo Ibern el que fora màxim responsable de l’Esport Català i Isabel Bosch en representació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (TV3).

El Director General de la Fundació Privada del RCD Espanyol, el senyor Javier Saenz ha obert l’acte fent la presentació del mateix, i després han pres la paraula, Manolo C. Cánovas, que ha destacat el pròleg que Andrés Astruells ha fet, recordant que son companys en el Mundo Deportivo de fa molts anys, les seves cordials discussions futbolístiques i que l’Espanyol sempre ha estat molt més que l’equip de futbol destacant inclòs en esports minoritaris però que a l’entitat l’hi ha reportat glòria en forma de títols.

Manel Fanlo “l’autor” del slogan “la força d’un sentiment” ha elogiat a molts que de moment encara no surten en aquesta segona edició, però que han format part de la història espanyolista.

Isabel Bosch ha destacat que l’Espanyol ha estat un club en el que sempre l’esport femení ha tingut una notable presència ja des dels orígens fins a l’actualitat amb el futbol femení. (Cal recordar i això ho dic jo ara, a grans esportistes com Maria Víctor a l’atletisme, l’equip de bàsquet femení que tot i la seva curta durada va ser campió d’Espanya, el beisbol femení, bitlles, gimnàstica, el Voleibol femení, i de nou el atletisme blanc i blau, tot i que encara alguns s’obstinin en no volgué que porti nostre nom, i el futbol femení actualment).

I ha estat un torn per el públic si bé els presents no han fet cap pregunta llevat d’en Tomás Guasch, geni i figura, que ha preguntat sobre els gols d’en Tamudo al Camp Nou, (sempre amb ironia, i molt “cachando” ell).

Daniel Sánchez Llibre ha elogiat el llibre, a la Fundació, i que l’Espanyol travessa un bon moment en el que aquestes iniciatives reben un suport cada vegada major, ja que tot el que es promocionar i vendre la imatge del Club en aquests moments costa menys.

Lolo Ibern, l’anterior màxim exponent de l’esport català no s’ha volgut perdre l’acte i ha tingut unes paraules per dignificar i recolzar el sentiment perico, per manifestar que aquest sentiment forma part de l’esport català i que sense ell, sense el RCD Espanyol no podríem parlar del mateix, ja que l’Espanyol i tot el que representa forma part d’aquesta societat i del esport català.

A l’acte hi ha assistit al marge dels esmentats, membres del Consell com Dani Ballart, Borrell, de la Fundació Privada del RCD Espanyol, Jaume Martínez, Casanova, Eloy, Juanjo del futbol base, dels mitjans de comunicació com a Pericos On line Tv, amb Francesc Via i Nacho Julià com a màxims exponents, , Maria Eugenia Freginals, a part del esmentat Andres Astruells de MD, la Inma Casares, i els reporters gràfics dels diferents mitjans. Com a personatges del espanyolisme, citar a l'ex president Ferran Martorell, patrons de la Fundació, Joan Calero president del Grup d’Esports en Blanc i Blau, els senyors Tomás Barris i Jordi Trias tot unes institucions dins el atletisme i el hoquei sobre patins perico, Jordi Puyaltó ex jugador de bàsquet i col·leccionista perico junt amb altre col·leccionista i ex directiu del Voleibol femení, el senyor Pablo Ornaque, ex jugadors de Rugbi com Vizcaino “el Capi”, Justo Conde que he tingut el gust de saludar-lo (¡qui pot oblidar la seva història en fascicles col·leccionables de la història del RCD Espanyol els anys noranta!), penyistes i socis fidels sempre al RCD Espanyol.

Per acabar, amb el patrocini de COBEGA, distribuïdora de la multinacional Coca-Cola, ens han ofert un refresc a tots els assistents, tot després de donar-nos un exemplar del llibre que a més han tingut la deferència de ser signats per els autors, i el President del RCD Espanyol, i en el meu cas per la Inma a la que li agraeixo profundament (també forma part de la història amb les seves entrevistes a Dani a peu de camp després de partits com els del Murcia o el de la Real per citar exemples en els que els pericos vàrem viure a flor de pell aquells instants d’èxtasis després del patiment) o del senyor Ornaque, del que es pot discrepar tot el que vulgueu però els seus anys de directiu de la secció de Volei son inoblidables per qui escriu aquestes línies.

Al final, Dani en un apart, ha contestat als mitjans de comunicació sobre diversos temes de l'actualitat perica.

I si em deixo algú, les meves disculpes, però en aquesta família que és el RCD Espanyol tothom hi té cabuda i tots mereixen la màxima consideració.

Resumint, un acte molt entranyable i que per sobre de tot amb el RCD Espanyol com a únic protagonista, amb la seva història i les seves anècdotes. I per els amants de la història del nostre club, ja ho sabeu, els sis euros amb el carnet, i podeu tenir el llibre, malgrat en alguns actes la Fundació Privada del RCD Espanyol no hagi sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i ja sabeu a que em refereixo (personatges en certs debats) , en aquest si que ho ha estat i així ho he expressat.

RELLEU A LA BANQUETA DEL FEMENÍ.

Foto d'arxiu; Enric Alonso.

foto d'arxiu: josep maria.

Tal com Sentiment Perico va avançar en els darrers vuit dies, s’albirava un canvi de rumb en la direcció tècnica del femení espanyolista.

Ahir en reunió entre el màxim responsable del futbol femení, senyor Antonio Martín, el coordinador senyor Jaume Martínez, i els tècnics senyors Santiago Fernández i Jordi Bransuela, van decidir posar fi als tres anys al front del màxim planter femení de l’entitat.

Darrera deixa Santi, amb els seus dos segons entrenadors en els tres anys, una Superlliga (la primera lliga de futbol en la historia del RCD Espanyol), un títol de Copa de la Reina, dues Copes de Catalunya, un subcampionat de Copa de la Reina, un subcampionat de Superlliga (pendent de decisió final en els jutjats) i un tercer lloc al campionat de la regularitat, i classificar l'equip entre els deu millors d'Europa a la Women's UEFA Cup.

Però també deixa una divisió interna sobre la seva tasca en certs nivells del femení. La manera de ser del ex tècnic, el seu caràcter, la seva manera d’exercir no a tothom a deixat content. El fet reiterat de no comptar mes que amb un nombre determinat de jugadores (s’estigui o no d’acord, jo no soc tècnic ni veig els entrenaments per tant no opinaré), mostrant poca confiança amb la qualitat o bé amb el moment inadequat per moltes jugadores encara joves de la pedrera és un fet que a la llarga també passa factura ja que mantenir relacions perfectes i bon ambient amb un col·lectiu sempre en futbol es difícil, i més quan es porten tres temporades, en un país com el nostre on la banqueta sempre crema.

Aquests problemes n’era conscient per declaracions de certes noies, de certs pares, però sempre m’he guiat per defensar al màxim la unitat del club, del femení en aquest cas, i no treure a la llum pública problemes d’índole intern, de vestidor, que pogués afectar encara més en un final de temporada molt complicat i que amb la decisió del CSSD encara posava molt més coll amunt acabar campionant al torneig de la regularitat, i una Copa de la Reina, que a partit única la final, sempre es un cara o creu.

En els darrers mesos també s’havia produït una escletxa en certs sectors dels aficionats assidus a Sadrià, inclòs arribant a un enfrontament entre el tècnic i certs membres del públic... Tot molt lamentable i símptoma ja evident de la conclusió d’un cicle. I més si és té en compta que això va succeir amb l’equip ostentant el liderat de la Superlliga i golejant en els darrers encontres, per que ningú pugui al·legar que quan es perd tot surt a relluir...

Amb el pas del temps i amb perspectiva, un cop els ànims més excitats s’hagin calmat, es podrà jutjar l’etapa Santi Fernández al front del femení. Però malgrat els darrers moments i malgrat el seu trist final (expulsat al darrer encontre i amb la derrota a la final de la Copa de la Reina) la història acabarà reconeixent els mèrits i també els seus errors (com tothom també els ha pogut tenir), i en la meva modesta opinió, diré a risc de ser massa atrevit en aquests moments, que ha estat força positiu, que amb ell i el seu cos tècnic, i amb un col·lectiu de noies que han cregut amb ell fins gairebé el final, han donat glòria i èxits de manera gairebé continuada a un equip femení del que ben pocs creien i seguien fa tot just tres anys quan es va fer càrrec de la direcció tècnica de l’equip.

Tampoc s’ha de obviar el gran grup que ha disposat Santi Fernández. Un entrenador mai guanya i la majoria de vegades tampoc perd ell els encontres. Es la comunió entre plantilla i cos tècnic, i amb la qualitat i la lluita de l’equip el que conforma allò que després es reflecteix a la verda gespa dels terrenys de joc.

I ja no em queda rés més que dir que desitjar molta sort a ambdós tècnics, tant a Santi com a Jordi, que els hi vagi de la millor manera allà on vagin i dir que al final serà recordat per els tres anys que han pertangut a aquesta entitat, per les seves classificacions i títols assolits, i no per aquests difícils tres mesos viscuts darrerament que ahir es va posar fi.

SADRIÀ ES POSA A PUNT PER LA NOVA TEMPORADA

Les obres de millora de les instal·lacions de Sadrià van a bon ritme.
El camp principal de gespa natural (1er.) està totalment aixecat, podreu veure a les fotografies 10, 11, 12 i 13 l’estat del camp, amb terra per tot arreu.
El camp número 3, fotografies 8 i 9 no hi treballen, ja que en aquests moments es centren les obres en el camp 4rt. (fotografies 2, 3, 6, 7, i 8 al fons en segon pla).
Com en el moment de fer les fotografies passava un tren de rodalies, m’he permès la llicència de fer-li una foto per els que els hi agradi el món dels trens; es tracta del nou tren Civia amb una doble composició 462 –465, fent el servei de Rodalies de Mataró fins Molins de Rei.

NOTICIES BREUS DEL CAP DE SETMANA.

Actes socials

Per tercer any consecutiu, la GPE Manigua tindrà un estand a la Plaça Catalunya amb motiu de les festes de la Mercè, a la XII Mostra d’Associacions.
Enguany l’estand adjudicat serà el número 91 situat on es situen les associacions esportives.

Mongetada d'ArgentonaAhir un cop més va tenir lloc en aquestes dates una nova edició de la Mongetada d’Argentona que organitza aquesta penya blanc i blava del Maresme (l’onzena edició). Amb la presència del president del RCD Espanyol, Dani Sánchez Llibre qui davant una gran i fidel afluència de públic, va passar revista als temes d’actualitat del conjunt perico. John Lauridsen va ser premiat amb el lliurament del V Memorial Domingo Lladó. Marc Torrejón va assistir a l’acte, i cal destacar com a premiats a Eudald Serra de Catalunya Radio, així com destacar la presència dels humoristes pericos Manel Lucas i Sergi Mas, a part de membres del Consell, i demés personatges del RCD Espanyol.

VeteransL’Agrupació de Veterans del RCD Espanyol va disputar un encontre amb els veterans del Badalona CF en el marc del XI Torneig Memorial Mingo Serra. El resultat final va ser de 3-5 marcant per part espanyolista, John Lauridsen que va aconseguir un gran gol i molt aplaudit per l’escàs públic assistent, Uceda, Jordi Lardín en dues ocasions i Serrano el darrer.

Esperant novetats

Estem a l’espera de dos fets importants en les properes hores; per una banda el tancament del tercer fitxatge, que tal com ha vingut indicant el Director Esportiu del RCD Espanyol, senyor Paco Herrera, es tractaria d’un migcampista i el serbi Milan Smiljanic sembla ser el que té més números en aquests moments.

I en segon lloc conèixer definitivament qui portarà a terme el nou projecte del Espanyol Femení per la propera temporada. De moment tot és una incògnita però per diverses fonts consultades sembla ser cada cop més difícil que Santi Fernández continuï com a entrenador la propera temporada. Es barallen diferents alternatives, cas que es decideixi la no continuïtat de l’encara tècnic, però sembla ser que el seu substitut podria trobar-se dins el propi Club. Veurem quines son les passes que es donen, i esperem que siguin les més encertades, no oblidant que amb Santi (i amb un gran equip, també cal dir-ho) s’han assolit una Superlliga, una Copa de la Reina, dues copes de Catalunya, un subcampionat de Superlliga, un subcampionat de Copa, i un tercer lloc al campionat de la regularitat, a part de quedar entre les deu millors d’Europa. Però tots sabem que el futbol es mou per cicles, i l’etapa Santi Fernández al RCD Espanyol pot ser ja història en qüestió de dies.