El juvenil continua amb la seva ratxa
En un partit en que el conjunt perico ha dominat gairebé tot l’encontre i que ha disposat de pràcticament totes les jugades de perill, l’Espanyol ha assolit la quarta victòria en el que va de campionat.
El partit ha començat amb les primeres ocasiones per par blanc i blava, al minut 7, pilota centrada par l’esquerra de l’atac perico, cau morta després d’un rebuig a Jesús, i el seu remat de cap el desvia el meta Mingo amb una bona intervenció. Al minut 20 gran jugada personal de Quique, que arriba a la línia de fons i cedeix a Xavi, però sense angle, el seu remat es interceptat per el meta mallorquí, caient el rebuig a peus del defensa que cedeix al porter, reclamant-se cessió que l’àrbitre no assenyala. Al 23 paret a la frontal que Juanjo no arriba ha pogué rematar. Al 25, l’Espanyol aconsegueix perforar la porteria del conjunt de La Salle, en un còrner llençat per Albert, i Jesús Berrocal de cap, remata superant el meta Mingo. Quatre minuts després el remat de cap de Quique marxa fora per molt poc, a partir d’aquí el conjunt balear intenta fer-se amb el domini del joc, intentant algunes aproximacions, però sense cap perill i sense donar problemes al meta perico Isaac. Jesús llença al 34, un fort tret que surt fregant el pal dret. Minuts després es Xavi qui ho intenta després de rebre de Jesús que ha tingut una molt bona actuació. Al 44 la rematada d’Albert Garcia va a les mans del meta balear.
Las segona part ha continuat per els mateixos paràmetres que la primera. Al minut 8 una falta a la frontal de l’àrea, es llençada amb jugada d’estratègia, tocant en curt per que Juanjo piqui per sobre de la tanca, i Albert García molt llest s’anticipa a la defensa i tal com li ve remata al fons de la porteria. La defensa balear ha estat mol estàtica amb aquesta jugada. Als dotze minuts el conjunt balear es queda amb un home menys per expulsió de Vamrell, per una molt forta entrada a Albert i cinc minuts després l’Espanyol assoleix el tercer gol també obra de Jesús Berrocal d’un fort tret des de fora de l’ara; un gran gol. El ritme de joc ha decaigut, canvis als dos equips...i tant sols hagués pogut marcar el quart l’Espanyol amb una jugada al 36 quant Jesús remata sol dins l’àrea petita al cos del porter que s’havia llençat a la desesperada, i a conseqüència de l’impacte ha tingut que ser atès, i després s’ha recuperat, i a al 39, un centre del lateral dret perico, ha sigut rematat per Charly Lumbreras que ha sortit al segon temps, i el seu cop de cap ha marxat fora a la dreta de la porteria mallorquina.
Fitxa tècnica
RCD ESPANYOL: Isaac; Juan, Savall, Reyes (cap.), Victor, Juanjo, Jésús, Carlos, Quique, Albert, Xavi. Al segon temps: Guillem C., Jesús García, Charly Lumbreras
LA SALLE: Mingo; Aitor, Vamrell, Juanito,Pau (cap.), José Luís, Iván, Alexis, Canals, Sergi, Quico. També han jugat: Juan Nico, Johny, Ray, Xisco.
Arbitre: Rengel Royo, del col·legit de Barcelona. Sense problemes. Ha expulsat al jugador Vamrell amb tarja vermella.
Camp: Ciutat esportiva de Sadrià, camp nº 3, per el tema de las millores a la gespa del camp principal.
dissabte, 23 de setembre del 2006
AGENDA FUTBOL BASE I FEMENÍ
Comença la Superlliga, i el filial a Montjuïc...
L’actual campió de la Superlliga femenina, el RCD Espanyol debutarà demà a les 12 a la Ciutat Esportiva en front el AD Torrejón, equip que en el passat no portava gaires bons records al conjunt blanc i blau. Malgrat que a priori es un equip de la part mitja- baixa de la taula, bé faran les periques de no fiar-se ni un pel del conjunt madrileny. A més l’Espanyol compta amb la baixa important de Marta Torrejón, que serà substituïda per Dolors o bé per Natalia Arroyo. Per part del AD Torrejón serà Amaya Vega qui es troba concentrada amb la selecció sub 19. El conjunt madrileny ha patit las baixes aquesta temporada de Cris, Beita, Geli, i Laura Salguero que ha fitxat per el Atlético Féminas. Altes de l’equip de Laura Torvisco : Noelia i Laura del Puebla, Ester del Albacete de nacional i la tornada de la italiana Giorgina.
L’Espanyol B, jugarà a “l’exili de Montjuïc”, per les “millores” a la gespa del camp nº 1 de Sadrià davant la UE Lleida, (demà a les dotze també), equip que milita Joan Tomás. Després de no conèixer la victòria des de el primer encontre en front la UE Figueres, buscaran els homes de Francesc “Rubi” guanyar el segon partit, a costa d’un equip, el lleidatà que en teoria deuria ocupar posicions més avançades a la taula classificatoria de la que ocupa en aquests moments. La UE Lleida va quedar eliminada per penals el passat dimecres de la Copa del Rei davant el Puertollano, i té a Povedano com dubte per el partit de demà, mentre que per part perica, Fede serà baixa per sanció.
El nostre juvenil, líder de la categoria rebrà aquesta tarda a les 18 hores a la Ciutat Esportiva a la Salle Mallorca, equip que la passada jornada va guanyar al Girona per 1-0 i ocupa sorprenentment la segona posició, invicte. Las seva última alineació va ser la següent: (La Salle: Mingo, Aitor, Vanrell, Juanito, Pau, Jose Luís, Ray (Xisco), Alexis, Canals (Carlos), Sergi (Iván), Kiko (Andrés)
El juvenil B jugarà a les deu del matí a la Ciutat Esportiva davant el Sant Andreu. El conjunt de Salvans buscarà la seva primera victòria després de l’ensopegada del primer partit a Cornellà.
El Cadet B començarà la Copa NIKE a la fase catalana (Premier Cup) a Vilanova i la Geltrú. Es disputa amb grups de tres equips i els guanyadors passaran a semifinals. Recordem que fa dos anys l’Espanyol va ser campió d’Espanya amb aquesta competició jugant la fase mundial, que ja va guanyar a Anglaterra l’any 1996 guanyant al Borussia de Dortmund per 2-0.
La resta dels equips del futbol base perico jugant amistosos i torneigs per continuar la seva posta a punt de cara a la nova temporada.
A Rubi, es disputa un torneig de futbol femeni, on hi participarà el RCD Espanyol. MÉS INFORMACIÓ A www.espanyolfemenino.com
L’actual campió de la Superlliga femenina, el RCD Espanyol debutarà demà a les 12 a la Ciutat Esportiva en front el AD Torrejón, equip que en el passat no portava gaires bons records al conjunt blanc i blau. Malgrat que a priori es un equip de la part mitja- baixa de la taula, bé faran les periques de no fiar-se ni un pel del conjunt madrileny. A més l’Espanyol compta amb la baixa important de Marta Torrejón, que serà substituïda per Dolors o bé per Natalia Arroyo. Per part del AD Torrejón serà Amaya Vega qui es troba concentrada amb la selecció sub 19. El conjunt madrileny ha patit las baixes aquesta temporada de Cris, Beita, Geli, i Laura Salguero que ha fitxat per el Atlético Féminas. Altes de l’equip de Laura Torvisco : Noelia i Laura del Puebla, Ester del Albacete de nacional i la tornada de la italiana Giorgina.
L’Espanyol B, jugarà a “l’exili de Montjuïc”, per les “millores” a la gespa del camp nº 1 de Sadrià davant la UE Lleida, (demà a les dotze també), equip que milita Joan Tomás. Després de no conèixer la victòria des de el primer encontre en front la UE Figueres, buscaran els homes de Francesc “Rubi” guanyar el segon partit, a costa d’un equip, el lleidatà que en teoria deuria ocupar posicions més avançades a la taula classificatoria de la que ocupa en aquests moments. La UE Lleida va quedar eliminada per penals el passat dimecres de la Copa del Rei davant el Puertollano, i té a Povedano com dubte per el partit de demà, mentre que per part perica, Fede serà baixa per sanció.
El nostre juvenil, líder de la categoria rebrà aquesta tarda a les 18 hores a la Ciutat Esportiva a la Salle Mallorca, equip que la passada jornada va guanyar al Girona per 1-0 i ocupa sorprenentment la segona posició, invicte. Las seva última alineació va ser la següent: (La Salle: Mingo, Aitor, Vanrell, Juanito, Pau, Jose Luís, Ray (Xisco), Alexis, Canals (Carlos), Sergi (Iván), Kiko (Andrés)
El juvenil B jugarà a les deu del matí a la Ciutat Esportiva davant el Sant Andreu. El conjunt de Salvans buscarà la seva primera victòria després de l’ensopegada del primer partit a Cornellà.
El Cadet B començarà la Copa NIKE a la fase catalana (Premier Cup) a Vilanova i la Geltrú. Es disputa amb grups de tres equips i els guanyadors passaran a semifinals. Recordem que fa dos anys l’Espanyol va ser campió d’Espanya amb aquesta competició jugant la fase mundial, que ja va guanyar a Anglaterra l’any 1996 guanyant al Borussia de Dortmund per 2-0.
La resta dels equips del futbol base perico jugant amistosos i torneigs per continuar la seva posta a punt de cara a la nova temporada.
A Rubi, es disputa un torneig de futbol femeni, on hi participarà el RCD Espanyol. MÉS INFORMACIÓ A www.espanyolfemenino.com
divendres, 22 de setembre del 2006
COMENTARI
ALGO HUELE A PODRIDO... EN LA “CIUDAD DEL FUTBOL”
Després del que ha passat a Itàlia, o el que va passar a França, el que està passant en aquest reducte de corrupció i transgressió continua de les lleis en que s’ha convertit la Real Federación Española de Fútbol, i tots els seus braços executors, dependents del mateix poder qüestionat per la força dels fets, es senzillament indecent e inaguantable.
No n’hi ha estat prou amb “indultar” passant-se les normatives i reglaments per les seves parts nobles, de la sanció d’una temporada sense pogué disputar la Copa de S.M el Rei, de “indultar” la sanció ratificada i - m’atreviria a dir, en base a precedents per tots coneguts, molt tova – de dos encontres de tancament del Estadi, de consentir l’alineació de un jugador nacionalitzat en qüestió d’hores a efectes d’impugnació d’alineacions, no n’hi estat prou...
Era insuficient a efectes del desig de l’equip actual del actual règim – valgui la redundància – tots aquests casos... era necessari acabar d’embrutar encara més la ja de per si imatge de vergonya i de fàstic d’un estament que s’està convertint en un pou sense fons d’arbitrarietat, de parcialitat i doble raser, d’immundícia i corrupció...
Però el problema ja anat massa lluny, els culpables de la situació a més dels clubs professionals de 1ª que han de patir els privilegis, les transgressions de les normes mes fonamentals de la competició i de l’esperit de l’esport, i per tant son en certa manera responsables per seguir consentint que això hagi derivat en el que totes les persones amb un mínim d’objectivitat estan presenciant, es el principal responsable de la situació, el Consejo Superior de Deportes, i per tant el ministeri de Cultura i Esports, el de l’actual govern, i el del govern anterior. Masses coses han i estan passant en aquesta corrompuda federació, per que les autoritats esportives prenguessin les oportunes mesures per posar fi a aquest desgavell. Ja sabem com funciona amb tots els sentits, ja hem vist el ridícul amb la “Selección Nacional”, amb la ratificació de Luis Aragonés...i tants altres temes... però davant de tot el imperi de la llei, el compliment dels reglaments i normatives, i l’esperit de la pròpia competició així ho fan obligat.
I es per tant , per que es tracta de la mateixa dignitat, i de les regles mateixes del propi joc, que en la meva opinió i en la de molts pericos que pensen igual que jo, es tindrien que esgotar totes les vies esportives, FIFA inclosa, per que ja es hora que algú intenti al menys parar els despropòsits que estan succeint al mon del futbol, amb aquesta institució (la blaugrana) com a trist protagonista.
I no entraré amb àmbits jurídics, per que per sobre de la pròpia llei està l’esperit de la pròpia norma, i aquí es molt clar; ni van respectar la norma, ni tan sols es va molestar el FC Barcelona, (per si algú encara no sap de qui estem parlant) de complir les formes... hores després de que els jugadors van ser declarats “medicament no útils” a efectes del partit, ja estaven entrenant amb el seu club, davant la sorna i les burles de tota la premsa culé, que encara s’escarneix, propi dels que actuen conscients de la seva impunitat, ni es van molestar en dissimular i maquillar la situació ni rés per l’estil, conscients de que res passarà per que tenen tots els ressorts del poder controlats, i per que en les instàncies federatives “algo huele a podrido”....
Després del que ha passat a Itàlia, o el que va passar a França, el que està passant en aquest reducte de corrupció i transgressió continua de les lleis en que s’ha convertit la Real Federación Española de Fútbol, i tots els seus braços executors, dependents del mateix poder qüestionat per la força dels fets, es senzillament indecent e inaguantable.
No n’hi ha estat prou amb “indultar” passant-se les normatives i reglaments per les seves parts nobles, de la sanció d’una temporada sense pogué disputar la Copa de S.M el Rei, de “indultar” la sanció ratificada i - m’atreviria a dir, en base a precedents per tots coneguts, molt tova – de dos encontres de tancament del Estadi, de consentir l’alineació de un jugador nacionalitzat en qüestió d’hores a efectes d’impugnació d’alineacions, no n’hi estat prou...
Era insuficient a efectes del desig de l’equip actual del actual règim – valgui la redundància – tots aquests casos... era necessari acabar d’embrutar encara més la ja de per si imatge de vergonya i de fàstic d’un estament que s’està convertint en un pou sense fons d’arbitrarietat, de parcialitat i doble raser, d’immundícia i corrupció...
Però el problema ja anat massa lluny, els culpables de la situació a més dels clubs professionals de 1ª que han de patir els privilegis, les transgressions de les normes mes fonamentals de la competició i de l’esperit de l’esport, i per tant son en certa manera responsables per seguir consentint que això hagi derivat en el que totes les persones amb un mínim d’objectivitat estan presenciant, es el principal responsable de la situació, el Consejo Superior de Deportes, i per tant el ministeri de Cultura i Esports, el de l’actual govern, i el del govern anterior. Masses coses han i estan passant en aquesta corrompuda federació, per que les autoritats esportives prenguessin les oportunes mesures per posar fi a aquest desgavell. Ja sabem com funciona amb tots els sentits, ja hem vist el ridícul amb la “Selección Nacional”, amb la ratificació de Luis Aragonés...i tants altres temes... però davant de tot el imperi de la llei, el compliment dels reglaments i normatives, i l’esperit de la pròpia competició així ho fan obligat.
I es per tant , per que es tracta de la mateixa dignitat, i de les regles mateixes del propi joc, que en la meva opinió i en la de molts pericos que pensen igual que jo, es tindrien que esgotar totes les vies esportives, FIFA inclosa, per que ja es hora que algú intenti al menys parar els despropòsits que estan succeint al mon del futbol, amb aquesta institució (la blaugrana) com a trist protagonista.
I no entraré amb àmbits jurídics, per que per sobre de la pròpia llei està l’esperit de la pròpia norma, i aquí es molt clar; ni van respectar la norma, ni tan sols es va molestar el FC Barcelona, (per si algú encara no sap de qui estem parlant) de complir les formes... hores després de que els jugadors van ser declarats “medicament no útils” a efectes del partit, ja estaven entrenant amb el seu club, davant la sorna i les burles de tota la premsa culé, que encara s’escarneix, propi dels que actuen conscients de la seva impunitat, ni es van molestar en dissimular i maquillar la situació ni rés per l’estil, conscients de que res passarà per que tenen tots els ressorts del poder controlats, i per que en les instàncies federatives “algo huele a podrido”....
dijous, 21 de setembre del 2006
COMENTARI
I tv3 ...¿on era?
Es la pregunta que em faig, innocent de mi, al veure (o millor dit) al no veure el que han fet amb al Centenari del conjunt egarenc... No es que aquestes alçades de la pel·lícula em sorprengui ja del que pugui dir o fer la mal denominada televisió de Catalunya... però si que et causa la natural indignació que un cop més, ens hagi ignorat, al Reial Club Deportiu Espanyol, i en aquest cas a més a un club català que celebrava un dels actes principals del seu centenari., com es el Terrassa Futbol Club.
Però es clar la televisió que paguem tots els catalans, no pot dedicar el seu preciós temps de màxima audiència a aquests clubs "minoritaris” i “marginals”... el seu temps es per les grans causes... fer apologia dels que aconsegueixen que caps de porcs apareixien per art de màgia al terreny de joc, als que fan demagògia amb causes justes per després portar roba de multinacionals que exploten a nens, defensar les trampes, irregularitats, i transgressions dels reglaments, de les normes, de les lleis, o defensar a grups que han causat inclòs un homicidi (encara, recordo cert ex president qualificant-se ell mateix, de ser un d’aquest grup), dels que se senten víctimes dels arbitratges, i cada cop que passen per un camp... penals fora de l’àrea, expulsions, gols en fora de joc, i sempre la mateixa història... arbitratges descaradament al seu favor..., dels que critiquen a un president del govern per ser d’un equip de futbol contrari als seus interessos, i en canvi no es ruboritzen de vergonya quan el que hi ha diu que es del seu..., per mostrar-nos el meravellós que es el nou món blaugrana, les grans gestes del seu femení amb la estel·lar Marigol, per fer tertúlies de suposats periodistes, o polítics fanatitzats... per això i per moltes més coses que els mortals pericos no endevinem ni encertem a saber es la programació de la nostra televisió de Catalunya, la que inclòs a les series, dibuixos animats, programes de historia, concursos, a tots els programes produïts per aquests senyors, surt el nou pensament únic, la nova ideologia, la nova religió, la nova imposició.... els demés no en tenim lloc en el nou món idíl·lic blaugrana.
Es la pregunta que em faig, innocent de mi, al veure (o millor dit) al no veure el que han fet amb al Centenari del conjunt egarenc... No es que aquestes alçades de la pel·lícula em sorprengui ja del que pugui dir o fer la mal denominada televisió de Catalunya... però si que et causa la natural indignació que un cop més, ens hagi ignorat, al Reial Club Deportiu Espanyol, i en aquest cas a més a un club català que celebrava un dels actes principals del seu centenari., com es el Terrassa Futbol Club.
Però es clar la televisió que paguem tots els catalans, no pot dedicar el seu preciós temps de màxima audiència a aquests clubs "minoritaris” i “marginals”... el seu temps es per les grans causes... fer apologia dels que aconsegueixen que caps de porcs apareixien per art de màgia al terreny de joc, als que fan demagògia amb causes justes per després portar roba de multinacionals que exploten a nens, defensar les trampes, irregularitats, i transgressions dels reglaments, de les normes, de les lleis, o defensar a grups que han causat inclòs un homicidi (encara, recordo cert ex president qualificant-se ell mateix, de ser un d’aquest grup), dels que se senten víctimes dels arbitratges, i cada cop que passen per un camp... penals fora de l’àrea, expulsions, gols en fora de joc, i sempre la mateixa història... arbitratges descaradament al seu favor..., dels que critiquen a un president del govern per ser d’un equip de futbol contrari als seus interessos, i en canvi no es ruboritzen de vergonya quan el que hi ha diu que es del seu..., per mostrar-nos el meravellós que es el nou món blaugrana, les grans gestes del seu femení amb la estel·lar Marigol, per fer tertúlies de suposats periodistes, o polítics fanatitzats... per això i per moltes més coses que els mortals pericos no endevinem ni encertem a saber es la programació de la nostra televisió de Catalunya, la que inclòs a les series, dibuixos animats, programes de historia, concursos, a tots els programes produïts per aquests senyors, surt el nou pensament únic, la nova ideologia, la nova religió, la nova imposició.... els demés no en tenim lloc en el nou món idíl·lic blaugrana.
COMENTARI
TEMA LOPO:
Ara que s’ha fet real, la demanda al Club Deportivo de La Coruña de 5,5 milions d’euros per concepte de formació de Lopo en el marc dels acords presos entre els clubs espanyols, es hora que ens preguntem que ens passa amb els nostres jugadors de la pedrera...
No es el primer cas, ni potser serà l’últim, però tots recordem el cas de Capdevila, De Lucas, Serrano, i ara Lopo...malgrat que el de Blanes, no era un jugador pròpiament de la pedrera ja que acabava de ser fitxat per l’Espanyol B, però el seu pas meteòric per l’Espanyol i la seva forma en que es va produir la seva marxa , es pot comparar als altres.
Tots sabem que estem tractant amb professionals i que per damunt de falsos sentimentalismes estan els diners en primer lloc, els diners en segon lloc i en tercer lloc els diners... però això no es impediment o no hauria de ser-lo per que al menys les formes foren molt diferents de tal com han succeït.
Sembla difícil pensar que una entitat centenària i que mou tants milions, no hagi pogut estar millor assessorada en qüestions jurídiques com per evitar les monumentals errades que la dura realitat ha constatat. Clàusules unilaterals, contractes fets amb l’acord oral i no signat per l’altre part, jugadors que queden lliures i ja molt de temps abans tenen sospitosament pre-contractes amb altres clubs...
Però quant veus, que nens menors d’edat, alguns que es poden contar els seus anys en els dits de las mans, i ja son observats, per tècnics rivals, ja son objecte de desig de fitxar-los, i a tota costa ja ofereixen als seus pares tota classe de guanys econòmics i materials, quant veus que infantils o cadets ja tenen el seu representant, es fa palpable el mercantilisme que es produeix a aquest cada cop mes corromput mon del futbol, i ja no et causa cap tipus d’estranyesa que succeeixen coses com las que veiem a l’élite d’aquest esport.
Potser quelcom està fallant des de la base, des de l’escola, potser entre tots estem contribuïm ja des de petits, amb aquest afany de ambició, de superació envers el rival desmesurada, de competir ja a un nivell quasi com si es tractés de professionals, d’exigir-los resultats (i amb això tots tenim la nostra culpa), en comptes de inculcar-los valors per sobra d’aquests, que incideixin en que encara son nens, i que el important es jugar, divertir-se, formar-se com a persones i com a jugadors en segon terme, i de tenir un sentiment en vers d’uns colors, que per el que veiem cada dia, ha passat a la història...
Lluny de l’aspecte merament jurídic, i de si el Depor va signar i confirmar rubricant-la, el que no es pot permetre es a sobre tenir que sentir declaracions del jugador... després de dècada i mitja defensant uns colors... igual que en el cas de Soldevilla, quant tant va fer el Club per ell, i tots sabem a que em refereixo, i encara tens que sentir com el jugador es despenja en un mitja de comunicació amb declaracions fora de lloc... i el mateix cas amb Serrano, que va rebre tot l’ajut de la institució catalana en certs moments compromesos de la seva particular vida, i en canvi aquest l’agraeix de la manera que tots sabem... però es clar, arribant aquest punt em pregunto: ¿Que es pot esperar d’actituds com la del nostre Consell, que a sobre del que ja sabia que anava a succeir, encara se li fa un cert homenatge amb “LOPO PER SEMPRE”?...Suposo que el de sempre....posar una galta... i després l’altra...per acabar irremeiablement als tribunals...
foto: sport.es
Ara que s’ha fet real, la demanda al Club Deportivo de La Coruña de 5,5 milions d’euros per concepte de formació de Lopo en el marc dels acords presos entre els clubs espanyols, es hora que ens preguntem que ens passa amb els nostres jugadors de la pedrera...
No es el primer cas, ni potser serà l’últim, però tots recordem el cas de Capdevila, De Lucas, Serrano, i ara Lopo...malgrat que el de Blanes, no era un jugador pròpiament de la pedrera ja que acabava de ser fitxat per l’Espanyol B, però el seu pas meteòric per l’Espanyol i la seva forma en que es va produir la seva marxa , es pot comparar als altres.
Tots sabem que estem tractant amb professionals i que per damunt de falsos sentimentalismes estan els diners en primer lloc, els diners en segon lloc i en tercer lloc els diners... però això no es impediment o no hauria de ser-lo per que al menys les formes foren molt diferents de tal com han succeït.
Sembla difícil pensar que una entitat centenària i que mou tants milions, no hagi pogut estar millor assessorada en qüestions jurídiques com per evitar les monumentals errades que la dura realitat ha constatat. Clàusules unilaterals, contractes fets amb l’acord oral i no signat per l’altre part, jugadors que queden lliures i ja molt de temps abans tenen sospitosament pre-contractes amb altres clubs...
Però quant veus, que nens menors d’edat, alguns que es poden contar els seus anys en els dits de las mans, i ja son observats, per tècnics rivals, ja son objecte de desig de fitxar-los, i a tota costa ja ofereixen als seus pares tota classe de guanys econòmics i materials, quant veus que infantils o cadets ja tenen el seu representant, es fa palpable el mercantilisme que es produeix a aquest cada cop mes corromput mon del futbol, i ja no et causa cap tipus d’estranyesa que succeeixen coses com las que veiem a l’élite d’aquest esport.
Potser quelcom està fallant des de la base, des de l’escola, potser entre tots estem contribuïm ja des de petits, amb aquest afany de ambició, de superació envers el rival desmesurada, de competir ja a un nivell quasi com si es tractés de professionals, d’exigir-los resultats (i amb això tots tenim la nostra culpa), en comptes de inculcar-los valors per sobra d’aquests, que incideixin en que encara son nens, i que el important es jugar, divertir-se, formar-se com a persones i com a jugadors en segon terme, i de tenir un sentiment en vers d’uns colors, que per el que veiem cada dia, ha passat a la història...
Lluny de l’aspecte merament jurídic, i de si el Depor va signar i confirmar rubricant-la, el que no es pot permetre es a sobre tenir que sentir declaracions del jugador... després de dècada i mitja defensant uns colors... igual que en el cas de Soldevilla, quant tant va fer el Club per ell, i tots sabem a que em refereixo, i encara tens que sentir com el jugador es despenja en un mitja de comunicació amb declaracions fora de lloc... i el mateix cas amb Serrano, que va rebre tot l’ajut de la institució catalana en certs moments compromesos de la seva particular vida, i en canvi aquest l’agraeix de la manera que tots sabem... però es clar, arribant aquest punt em pregunto: ¿Que es pot esperar d’actituds com la del nostre Consell, que a sobre del que ja sabia que anava a succeir, encara se li fa un cert homenatge amb “LOPO PER SEMPRE”?...Suposo que el de sempre....posar una galta... i després l’altra...per acabar irremeiablement als tribunals...
foto: sport.es
ESPANYOL I TERRASSA EMPATAN A DOS
Terrassa FC 2 -
RCD Espanyol 2
Terrassa FC: Ramon Sanchez, Dani Morales, Raúl Pérez, J.Torres, J.Zafra, Yago, Rubén, Dani Marin, I. Doniquet, Curro, Tarrés.
En la segona meitat han jugat: A. Rangel, Migue, Raúl Torres, Abraham, Deus, Sisco, Moreno, Dani Dominguez
RCD Espanyol: Gorka, Velasco, Torrejón, Sergio, Chica, Armando Sa, Ito, Zabaleta, Peixoto, Coro, Jonathan.
Han jugat també: Fede, Lacruz, Julián, Luis García.
Àrbitre: Jordi Liarte Pérez (Col.legi Català) que ha fet llençar fins a tres vegades a Jonathan Soriano el penal que ha suposat el primer gol de l’Espanyol.
Gols: 0-1 Jonathan Soriano (p), 1-1 Siscu, 2-1 Raul Torres, 2-2 Luís García.
Penals:Per part blanc i blava van llençar i marcar; Jonathan, Luís, Julián, Sergio Sánchez, i Marc Torrejón, per part egarenca: Rubén, Siscu, Raul Torres, i Migue van marcar, i Abraham va errar el llançamet, donant la victòria al conjunt perico.
Camp: Estadi Olìmpic de Terrassa. VII èna edició del Trofeu Ciutat de Terrassa, dins dels actes del Centenari del conjunt egarenc.
A la segona part el Terrassa ha capgirat el marcador que reflectia la mínima victòria blanc i blava gràcies al esmentat gol de Jonathan Soriano de penal, i ha tingut que ser Luís García qui amb un gol en jugada personal, ha posat el definitiu empat a dos. A la tanda de penals, l’Espanyol ha llençat amb encert tots els penals i s’ha endut el trofeu.
La nota preocupant ha estat Peixoto, que ja als primer minuts ha sofert un cop al genoll, i ha sigut objecte d’un penal i s’ha tingut que retirar al minut 21, però sembla ser que afortunadament no revestirà la importància que en un principi ha fet pensar.
foto: terrassafcsad.com
Un Espanyol B, de circumstancies ha perdut el partit d’anada de les semifinals de la fase catalana de la Copa Federació al Camp de la Bóvila a Gava per 1-0. El partit de tornada, els nois de Rubi hauran de remuntar el marcador advers, si volen continuar en la competició.
dimarts, 19 de setembre del 2006
LES NOIES REBUDES A L'AEROPORT
LES NOIES REBUDES A L'AEROPORT
foto: josep maria. Aeroport del Prat.
IMATGES DE LA REBUDA:
http://img241.imageshack.us/slideshow/player.php?id=img241/4900/1158666246pp7.smil
dilluns, 18 de setembre del 2006
LES NOIES EN EL TOP TEN EUROPEU (10)
Les noies entre les deu millors d’Europa.
Això es defensar amb orgull els nostres colors, no es jugaven rés, però van voler donar tota una lliçó de amor propi, no conformant-se ni amb quedar el dotzè lloc, si no que amb la golejada d’ahir han superat al Weezemaal belga, i al HJK finlandès, i per un gol (9-9 en front 7-7 dins el gol-average general) no han quedat novenes, honor per el Rossinkaya rus. Umea ha derrotat al Koltbon 2-1, com a primer de grup, malgrat que ambdós equips estaven ja classificats. També ho han assolit, els següents equips: Frankfurt i Postdam alemanys, Brondby, Arsenal, Breidablik islandés, i Saestum d’Holanda. Cap sorpresa, tan sols la lluita al grup tercer entre holandeses i belgues que ha acabat amb la classificació de les primeres, i la lluita en el grup 4, que sorprenentment l’Arsenal ha arravatat el primer lloc al Brondby, completant un gran torneig. Rossinkaya (RUS) i Espanyol, els que més a prop han estat d’assolir els quarts de final.
foto de arxiu: josep maria
FUTBOL BASE
L’Espanyol B, va empatar a Barbastre, a la capital del Somontano, a zero gols, amb dos expulsats per bàndol, Fede i Fran Erencia per part blanc i blava.
L’Infantil no va pogué aconseguir el triomf al Torneig Joan Babot, en perdre la final davant del Barça. El mateix que va succeir a l’Infantil B a Miranda de Ebro, a la tanda de penals.
L'ESPANYOL GUANYA AL CELTA
LA PRIMERA VICTÒRIA.
En efecte, s’ha aconseguit la primera victòria i no exempta de patiment, d’estonas de mal joc, i de moltes dubtes que en certs moments han semblat dissipar-se amb bona circulació de la pilota, i millor predisposició dels nostres jugadors.
El partit ha començat amb el doble pivot amb Moisés i Jonathas, i un cop més amb Sergio Sánchez de lateral dret, que s’ha vist en molts problemes fins que al minut 28 ha vist la tarja groga, fet que suposo haurà incidit en que a la mitja part,Ernesto Valverde conscient que se li anava el partit per aquella banda i més després de ser amonestat, fes sortir a Velasco, per cobrir el lateral dret, al menys per un especialista al seu lloc natural, malgrat que estigui curt de rodatge.
El partit ha començat amb un tret llunyà i alt de Moisés al minut 6, minut i mig després el Celta ha mostrat el primer avis, a càrrec de Nené. Al 10 la primera jugada de un molt actiu Riera, que no ha sabut aprofitar ningú. El inicial domini i ganes mostrades per el conjunt perico, a mida que han anat passant els minuts ha anat deixant cada cop més dubtes, replegant-se cada cop més a la seva àrea, per acabar el últim quart d’hora sense control del partit, darrera, i mostrant la pitjor cara (la que moltes vegades ens ensenya) d’aquest equip. Ha sigut un domini intens del Celta, però sense masses ocasions perilloses, malgrat que la preocupació començava a fer acte de presència en la grada.
La segona part s’inicia i als quatre minuts una falta, (que llença magistralment Luís García) es rematada de cap per Moisés Hurtado aconseguint el primer gol del partit. Però poc durar l’alegria en la casa del pobre, i una falta a l’altre costat comesa per part perica, es llençada directa per Cannobbio, magistralment i treu la pols de l’escaire esquer de la porteria d’un Kameni que encara deu estar buscant-la. Al minut 55 gran jugada per banda esquerra de Tamudo, (gran partit ahir del davanter de Santa Coloma, que va sofrir varies fortes faltes, fins que va acabar sent retirat per els cops patits) que retalla al seu marcador, s’interna i centra la passada de la mort, per que Jonathas Domingos, remati ajustat al pal esquer de la porteria defensada per Pinto. Al 60 una bona jugada per la dreta de Rufete (que com ven sent habitual encara està molt baix de forma sobre tot les segones parts i acaba esgotat), i la seva centrada remata Riera de cap sortint per molt poc, fora per sobre la porteria del meta Pinto. Al 62 gran jugada personal de Jonathas, que no s’acaba de culminar. A falta de deu minuts comença de nou la davallada del conjunt blanc i blau... el Celta conscient que se l’hi acaben els minuts, es llença a l’atac, i a partir d’aquest moment es succeeixen les millors ocasions del conjunt gallec. Al 85 Kameni en una gran aturada bloca la pilota rematada per Baiano al rematar de cap un córner. Al 88 i 90 Nené i Baiano posen a prova el cor dels pericos fallant davant de porta el pràcticament impossible d’errar, al 92 Kameni rebutja com pot de punys la centrada gallega, mentre els minuts es fan molt, molt llargs, potser massa llargs, per una grada acostumada ja a patir fins el 94 o 95 però que comença ja ha preguntar-se si no es mereix acabar els partits d’altre manera mes plàcida. Al moment que el col·legiat va indicar el final (no sense encara senyalar una falta gairebé al 95, amb el patiment afegit) tots vàrem respirar profundament. Ha costat, però massa.
Citar per últim, el gran partit de Tamudo, de Jarque (que va tallar una avançada del Celta, venint de darrera, quant l’atacant gallec es disposava a afusellar a Kameni, demostrant que quant volen saben córrer aquests jugadors), de Jonathas la segona part, de Riera i sobre tot la lluita i actitud de Moha, malgrat jugar en un lloc que no es el seu natural.
Fitxa tècnica:
RCD ESPANYOL: Kameni; S.Sánchez (46' Velasco), Lacruz, Jarque, Moha; Moisés, Jonathas, Riera, Rufete, Luis García(83' Ito) i Tamudo(73'Pandiani)
RC CELTA: Pinto,Oubiña, Lequi, Ángel, Placente, Contreras ( Tamas), Gustavo López,Nené, Cannobbio, Baiano,Iriney (Perera)
Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez. Tarjes grogues a Sergio S., Riera, Moisés, i per part del Celta, a Lequi i a Contreras.
Estadi Olimpic de Barcelona: Més de 18.000 pericos que no es van voler perdre l'homenatge que se li va fer a Mauricio Pochetino abans del partit. Per que es digui que quant es fa un homenatge a algú abans del partit, no es guanya...
(foto: josep maria) Aquesta vegada si que les consignes de Valverde, van tenir efectes positius i es va lograr la primera victòria a la lliga.
diumenge, 17 de setembre del 2006
GOLEJADA I TERCER LLOC DE GRUP
ÚLTIMA HORA ( rcd.espanyol.info)
EL FEMENÍ GUANYA, GOLEJA 5-0, I ACABAN TERCERES...
El femení ha guanyat per 5-0 davant el Legend Chernigov. Ha marcat, Sara al m’ 15, Adriana al m.22, Sara al 44, Noemí al 60 i al 81 Marta Cubí.
L’alineació: Cristina, Laura, Natalia, Miriam, Marta, Lara, Noemí, Carol, Cubí, Adriana, y Sara.
Canvis: Aida (per Laura Falcés), Dolors (per Natalia) i Raquel (per Adriana)
foto d'arxiu: josep maria
L'Espanyol B, deixa escapar dos punts, al derby femení disputat a la Ciutat esportiva, als últims minuts. 2-2 (gols de Raquel Corral).
Partit estrany el viscut avui a la ciutat esportiva, en el que el RCD Espanyol femení B, ha portat el pes del partit, ha gaudit de les millors ocasions, i en canvi, per errors propis, i mala sort en moments puntuals, acabat perdent dos punts quant ja pràcticament la victòria era al sac.
L’Espanyol ha sigut qui ha començat tenint la millor ocasió, tot després al Barça B se l’hi ha anul·lat un gol per fora de joc, i al minut 14 Raquel Corral, ha rebut una pilota a la frontal de l’àrea, s’ha regirat retallat davant de l’oposició de les defensores culers, i ha llençat un tret fort i ras que ha acabat al fons de la porteria. Domini perico, fins que al minut 24 ha arribat una jugada de perill blau-grana i un minut després l’àrbitre sorprenentment senyalava pena màxima en l’àrea espanyolista, un penal que només ell ha vist i que s’ha resolt pujant l'empat al marcador. Al 35’, falta directa llençada per Elena, que es va fora per molt poc, fregant el pal. Al 39 jugada que acaba en gol perico, però prèviament havia sigut anul·lat per fora de joc. A la segona part, Raquel Corral, no aprofita una jugada de perill, ja que s’entreté massa a l’hora de rematar, i les defensores blau-granes tapen la trajectòria de la pilota. Al 18, arriba la jugada del segon gol perico no exempta tampoc de polèmica, ja que quant Corral obre a la dreta a Marta, el línier tenia aixecat la bandera, però l’àrbitre ha deixat continuar la jugada, i el remat de Marta Corredera per la dreta s’estavella al pal esquer de la porteria culé, i el rebot cau als peus de Raquel Corral que aconsegueix el segon gol. L’àrbitre ha mirat al línier amb la bandereta aixecada, però ha acabat desautoritzant al auxiliar. Fins el final del partit ocasions moltes per part del RCD Espanyol que no aconsegueixen definir ni Marta el 23, ni Corral el 32... i quant ja semblava que es arribaria a la fi del encontre amb aquest marcador, una inexistent falta senyalada per el col·legiat al minut 40, amb l’errada a la sortida de la meta Irina, (que havia fet un bon partit fins les hores), acaba amb el remat posterior de l’atacant culé i l’empat a dos. En el temps afegit, encara tindria l’Espanyol varies ocasions per desnivellar el marcador, com l’última ocasió amb que una centrada per banda dreta cau la pilota al àrea petita a Taby, que sola i lliure de marca i sense portera, llença tal com li venia la pilota, sense intentar parar-la (temps tenia), i la seva rematada se‘n va fora, davant la decepció de tots els presents. Mala sort, però per joc i ocasions no més hi ha hagut un equip sobre el camp nº 3 de Sadrià: el filial perico, que ha pogut sentenciar i al final ha pagat car les seves errades davant porta.
RCD Espanyol B: Irina; kenty, Malena, Reche, Irene, Elena, Marta Corredera, Andrino, Raquel Corral, Gemma Pacheco, Natalia
També han jugat: Taby, Anna, R. Lorente.
Gols: Raquel Corral ha marcat els dos gols pericos.
Foto: josep maria. El femení B, avui a la Ciutat Esportiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
