Campionat de Catalunya Infantil, Mpal. de Canovelles; Josep Maria.
El RCD Espanyol, s’ha adjudicat el Campionat de Catalunya de categoria Infantil al vèncer a la tanda de penals al FC Barcelona, després que els 70 minuts reglamentaris finalitzessin amb empat a zero.
El conjunt culé superior en quant a força física per l’envergadura dels seus jugadors africans, ha sortit posant en dificultats a un Espanyol molt insegur en els primers compassos del partit.
Víctor ha tingut molt treball, ja des del principi quan ha tingut que rebutjar amb els peus un xut molt perillós, o quan s’ha tingut que avançar al davanter centre per evitar el gol. Una de les jugades amb més perill ha estat una centrada per banda esquerra que el davanter de color del Barça, Etock, no ha encertat a tocar al no arribar-hi (estava tot sol) i al segon pal el remat d'Ernesto ha obligat a lluir-se al meta perico.
Marc Molina ha evitat en altre jugada de perill el que s’intuïa com a primer gol, rebutjant l'esfèrica.
Però mica a mica, l’Espanyol lluitant i amb una demostració de com s’ha de jugar quan un rival es superior (en aquest cas, físicament), ha anat millorant en el seu joc ofensiu, i Rufo, ha gaudit de dues oportunitats per avançar l’Espanyol en el marcador; la primera després d’una gran jugada individual, mitja volta, un gran control i davant la sortida del meta culé, creua un pel massa la pilota sortint fregant el pal contrari. Una veritable llàstima per la bellesa de la jugada. La segona, en un xut pràcticament al mateix lloc que l’anterior, però en aquest cas, massa poc creuada i el porter blaugrana es llueix amb una molt bona intervenció rebutjant a còrner.
Entre mig, una errada defensiva és a punt de costar-li car al RCD Espanyol, però el davanter centre africà Etock no encerta amb el seu remat que acaba aturant Víctor.
Al principi de la segona part es torna a intensificar el domini blaugrana amb varies jugades de perill amb el mateix protagonista, el davanter Gael Etock. Una d’elles remata fluid amb el cap, quan no esperava l’errada del defensor, la segona quan dona la passada de la mort a Alcantara que remata molt alt tot i estar en bona posició.
L’Espanyol disposa d’una gran ocasió en un contracop molt ben portat per Cristian, però Joan Ángel remata als peus del porter que cobria l’angle del primer pal. Altre jugada amb molt de perill és una penetració de Gil, que retalla al seu marcador i treu un centre molt bo, però no encerta ningú a rematar. I tot que el partit estava molt obert i havien moltes jugades de perill, no hi havia manera de superar en darrera instància als porters, com en les darrers instants quan Víctor rebutja una rematada d’un atacant amb molt perill.
El col·legiat ha estat protagonista (altre vegada !!!!) al no indicar res en unes mans molt clares dins l’àrea blaugrana i per mes inri, en la jugada que propicia la pèrdua de la pilota i el posterior contracop, Héctor el darrer home un cop és superat per el centre amb la tremenda penetració del jugador barcelonista, ha de derribar-lo i l’àrbitre sense dubtar-lo ni un moment mostra la targeta vermella al central perico.
No faltava molt, però si el suficient com per patir encara més amb inferioritat numèrica, i davant les darreres incursions e intents (rematant amb la mà en planxa, Backari) desesperats dels atacants culés. A la fi de l’encontre, l’Espanyol aconseguia no perdre davant el Barça camerunitzat, que ja era bastant.
En la loteria dels penals, l’Espanyol molt segur i els blaugranes molt desafortunats; els pericos s’emporten el títol, merescudament, per que amb la igualtat que ha hagut en el partit, els espanyolistes per la seva lluita, i fe en la victòria han fet quelcom més mèrits que un Barcelona amb les seves individualitats i la seva major presència física dels seus jugadors.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Victor; Carlos, Marc Molina, Héctor, Aitor, Jorge, Joan Angel, Cristian, Xavi Solé, Gil, Ruben “Rufo”.
Han jugat també: Quiles, Ivan García, David. Resta banqueta; Josep, Albert, Diego.
El RCD Espanyol, s’ha adjudicat el Campionat de Catalunya de categoria Infantil al vèncer a la tanda de penals al FC Barcelona, després que els 70 minuts reglamentaris finalitzessin amb empat a zero.
El conjunt culé superior en quant a força física per l’envergadura dels seus jugadors africans, ha sortit posant en dificultats a un Espanyol molt insegur en els primers compassos del partit.
Víctor ha tingut molt treball, ja des del principi quan ha tingut que rebutjar amb els peus un xut molt perillós, o quan s’ha tingut que avançar al davanter centre per evitar el gol. Una de les jugades amb més perill ha estat una centrada per banda esquerra que el davanter de color del Barça, Etock, no ha encertat a tocar al no arribar-hi (estava tot sol) i al segon pal el remat d'Ernesto ha obligat a lluir-se al meta perico.
Marc Molina ha evitat en altre jugada de perill el que s’intuïa com a primer gol, rebutjant l'esfèrica.
Però mica a mica, l’Espanyol lluitant i amb una demostració de com s’ha de jugar quan un rival es superior (en aquest cas, físicament), ha anat millorant en el seu joc ofensiu, i Rufo, ha gaudit de dues oportunitats per avançar l’Espanyol en el marcador; la primera després d’una gran jugada individual, mitja volta, un gran control i davant la sortida del meta culé, creua un pel massa la pilota sortint fregant el pal contrari. Una veritable llàstima per la bellesa de la jugada. La segona, en un xut pràcticament al mateix lloc que l’anterior, però en aquest cas, massa poc creuada i el porter blaugrana es llueix amb una molt bona intervenció rebutjant a còrner.
Entre mig, una errada defensiva és a punt de costar-li car al RCD Espanyol, però el davanter centre africà Etock no encerta amb el seu remat que acaba aturant Víctor.
Al principi de la segona part es torna a intensificar el domini blaugrana amb varies jugades de perill amb el mateix protagonista, el davanter Gael Etock. Una d’elles remata fluid amb el cap, quan no esperava l’errada del defensor, la segona quan dona la passada de la mort a Alcantara que remata molt alt tot i estar en bona posició.
L’Espanyol disposa d’una gran ocasió en un contracop molt ben portat per Cristian, però Joan Ángel remata als peus del porter que cobria l’angle del primer pal. Altre jugada amb molt de perill és una penetració de Gil, que retalla al seu marcador i treu un centre molt bo, però no encerta ningú a rematar. I tot que el partit estava molt obert i havien moltes jugades de perill, no hi havia manera de superar en darrera instància als porters, com en les darrers instants quan Víctor rebutja una rematada d’un atacant amb molt perill.
El col·legiat ha estat protagonista (altre vegada !!!!) al no indicar res en unes mans molt clares dins l’àrea blaugrana i per mes inri, en la jugada que propicia la pèrdua de la pilota i el posterior contracop, Héctor el darrer home un cop és superat per el centre amb la tremenda penetració del jugador barcelonista, ha de derribar-lo i l’àrbitre sense dubtar-lo ni un moment mostra la targeta vermella al central perico.
No faltava molt, però si el suficient com per patir encara més amb inferioritat numèrica, i davant les darreres incursions e intents (rematant amb la mà en planxa, Backari) desesperats dels atacants culés. A la fi de l’encontre, l’Espanyol aconseguia no perdre davant el Barça camerunitzat, que ja era bastant.
En la loteria dels penals, l’Espanyol molt segur i els blaugranes molt desafortunats; els pericos s’emporten el títol, merescudament, per que amb la igualtat que ha hagut en el partit, els espanyolistes per la seva lluita, i fe en la victòria han fet quelcom més mèrits que un Barcelona amb les seves individualitats i la seva major presència física dels seus jugadors.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Victor; Carlos, Marc Molina, Héctor, Aitor, Jorge, Joan Angel, Cristian, Xavi Solé, Gil, Ruben “Rufo”.
Han jugat també: Quiles, Ivan García, David. Resta banqueta; Josep, Albert, Diego.
FC Barcelona: Ricardo, Xavier, Eduard, Sergio Ayala, Víctor Alvarez, Antonio, Ernesto, Bacary, Etock, Alcantara, Ella. (Han jugat també Pau, David).
Resultat: 0-0 Campió l’Espanyol a la tanda de penals. El Barça llença fora el segon penal, i el quart; l’Espanyol mitjançant Jorge, Quiles, Joan Angel cobra avantatge 2-3 però Gil llença al pal el vuitè que donava el triomf, però el conjunt blaugrana erra el novè parant Victor.
Àrbitre: Jurado Navas. Targes grogues a Quiles, a Bakary i vermella a Héctor.
1-0 Antonio; 1-1 Jorge; 1-1 Bakary fora; 1-2 Quiles; 2-2 Armand Ella; 2-3 Joan Angel; 2-3 Etock fora; 2-3 Gil al pal; 2-3 Eduard, atura Victor.
Incidències: Municipal de Canovelles. Matinal amb molta calor.
El Cadet cau estrepitosament (4-1) resultat, que encara podia ser pitjor.
(Canovelles; Josep Maria).
A l’inrevés de l’encontre anterior, l’Espanyol ha sortit molt fort i ha anat perdent ràpidament gas, per acabar fent uns segons vint minuts del primer temps i uns quinze de la segona horribles.
L’Espanyol s’avançava en la final, obra d’un gol molt maco d’Alex al rematar en planxa una perfecta centrada. Semblava que l’Espanyol podria plantar cara al campió de lliga, però tot ha estat un miratge. Mica a mica, el conjunt barcelonista amb un Pacheco que ha portat de corcó a tota la defensa ha passat a dominar el joc, i fruït del millor joc han arribat els gols, remuntant el marcador advers, i amb tota justícia. L’empat ha arribat en jugada per banda dreta on el defensa espanyolista és superat i la pilota cau morta a Pacheco que davant la feble oposició, remata gairebé a plaer.
El FC Barcelona ha estat molt superior en claredat d’idees, i amb molta més profunditat i encert en els metres finals. Per contra l’Espanyol s’ha vist superat en totes les línies, amb una defensa molt insegura. Bé es veritat, que l’Espanyol va jugar dijous, fent un important desgast en front la Damm, i a més comptava amb algunes baixes de consideració, però això no pot servir d’excusa per intentar amagar la superioritat barcelonista en aquesta final, i per ser justos en el comentari, durant tot el campionat.
A més, l’aposta dels tècnics espanyolistes, Chuli, jugador del Juvenil B, en edat cadet, ha fracassat ja que se n’ha tingut que anar molt aviat lesionat, i sent substituït per Quique.
I és que amb empat a un, el FC Barcelona ja ha tingut nombroses ocasions per desnivellar la final, com una jugada en la que Albert Mozó s’ha entretingut a la frontal amb la pilota als peus i li han pres la cartera, no sent gol d’autèntic miracle, i gràcies a la fortuna que el remat no anava col·locat i Edgar ha tret amb els peus com ha pogut.
El segon gol ha arribat en un contracop en el que tota la defensa e inclòs el porter estaven descol·locats. Un xut de Pacheco bombejat ha batut a Edgar, i a partir d’aquí s’ha acabat l’encontre. Una jugada similar, també amb Edgar avançat ha estat a punt de significar el tercer, però aquesta vegada el porter perico s’ha refet i ha rebutjat a còrner.
Tot i els canvis que ha introduït Planagumà a la represa, l’Espanyol ha estat una caricatura d’equip, molt desencertat i això ho ha aprofitat el Barça per establir el tercer i el quart gol en el marcador. Primer per l’errada de càlcul del defensa esquerrà espanyolista, que ha propiciat que Pacheco se n’anés tot sol i després de fer un parell de retalls quan tornava a tenir la marca del defensor perico, ha xutat magistralment fent el gol que sentenciava pràcticament la final. Gai, després d’una passada al desmarc, s’ha trobat sol i no ha errat l’ocasió. Abans Albert ha pogut reduir distàncies en una rematada de cap, però malament dirigida ha sortit massa creuada.
Amb tot decidit, l’Espanyol ha intentat escurçar distàncies en una jugada començada per Juli i culminada per Antonio (jugador del Cadet B), però ha estat infructuós el major domini en la recta final del matx. A la contra, els barcelonistes feien molt de mal. Gai ha estat a punt de fer el cinquè després d’una bona jugada individual, retallant i deixant en entredit la defensa un cop més del conjunt perico, però el seu remat ha sortit alt.
Al final, una falta a favor del conjunt perico, es motiu d’una petita tangana que acaba amb Hernández i Oscar Sielva expulsats amb targeta vermella. La falta l’ha llençat Angel sense conseqüències, molt alta, i no hi ha hagut temps per més.
Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol: Edgar Badía; Pere Martínez, Albert Mozó, Ángel, ÁlvaroVega, Juli Serrano, Alex Rodríguez, Manu Molina, Álvaro, Marc Caballé, M. Vázquez “Chuli”.
També han jugat: Antonio Domènec, Quique, Jordi Amat, Borja, Adrià Toneu, i Oscar Sielva. (P/S: Adrián Picón)
FC Barcelona: Alex; Montoya, Bartra, Terrón, Planas, Oriol, Quim, Martí Rivarola, Pacheco, Thiago, Gai Yigaal.
També han jugat; Hernández, Blanchart, Dennos, Rochina, Carmona, i Tello. (P/S. Oriol Torres).
Àrbitre: Duran Peidró. Targes grogues a Pere, Albert, Juli, Borja, i vermella a Oscar Sielva. Per part barcelonista targeta groga a Carmona, i vermella a Marc Hernández.
Gols: 1-0 Alex m. 2, 1-1 Pacheco, m. 14, 1-2 Pacheco, m. 35, 1-3 Pacheco, m. 46, 1-4 Gai, m. 50.
Incidències; Camp Municipal de Canovelles. Molta calor. Final del Campionat de Catalunya de Cadets.
A l’inrevés de l’encontre anterior, l’Espanyol ha sortit molt fort i ha anat perdent ràpidament gas, per acabar fent uns segons vint minuts del primer temps i uns quinze de la segona horribles.
L’Espanyol s’avançava en la final, obra d’un gol molt maco d’Alex al rematar en planxa una perfecta centrada. Semblava que l’Espanyol podria plantar cara al campió de lliga, però tot ha estat un miratge. Mica a mica, el conjunt barcelonista amb un Pacheco que ha portat de corcó a tota la defensa ha passat a dominar el joc, i fruït del millor joc han arribat els gols, remuntant el marcador advers, i amb tota justícia. L’empat ha arribat en jugada per banda dreta on el defensa espanyolista és superat i la pilota cau morta a Pacheco que davant la feble oposició, remata gairebé a plaer.
El FC Barcelona ha estat molt superior en claredat d’idees, i amb molta més profunditat i encert en els metres finals. Per contra l’Espanyol s’ha vist superat en totes les línies, amb una defensa molt insegura. Bé es veritat, que l’Espanyol va jugar dijous, fent un important desgast en front la Damm, i a més comptava amb algunes baixes de consideració, però això no pot servir d’excusa per intentar amagar la superioritat barcelonista en aquesta final, i per ser justos en el comentari, durant tot el campionat.
A més, l’aposta dels tècnics espanyolistes, Chuli, jugador del Juvenil B, en edat cadet, ha fracassat ja que se n’ha tingut que anar molt aviat lesionat, i sent substituït per Quique.
I és que amb empat a un, el FC Barcelona ja ha tingut nombroses ocasions per desnivellar la final, com una jugada en la que Albert Mozó s’ha entretingut a la frontal amb la pilota als peus i li han pres la cartera, no sent gol d’autèntic miracle, i gràcies a la fortuna que el remat no anava col·locat i Edgar ha tret amb els peus com ha pogut.
El segon gol ha arribat en un contracop en el que tota la defensa e inclòs el porter estaven descol·locats. Un xut de Pacheco bombejat ha batut a Edgar, i a partir d’aquí s’ha acabat l’encontre. Una jugada similar, també amb Edgar avançat ha estat a punt de significar el tercer, però aquesta vegada el porter perico s’ha refet i ha rebutjat a còrner.
Tot i els canvis que ha introduït Planagumà a la represa, l’Espanyol ha estat una caricatura d’equip, molt desencertat i això ho ha aprofitat el Barça per establir el tercer i el quart gol en el marcador. Primer per l’errada de càlcul del defensa esquerrà espanyolista, que ha propiciat que Pacheco se n’anés tot sol i després de fer un parell de retalls quan tornava a tenir la marca del defensor perico, ha xutat magistralment fent el gol que sentenciava pràcticament la final. Gai, després d’una passada al desmarc, s’ha trobat sol i no ha errat l’ocasió. Abans Albert ha pogut reduir distàncies en una rematada de cap, però malament dirigida ha sortit massa creuada.
Amb tot decidit, l’Espanyol ha intentat escurçar distàncies en una jugada començada per Juli i culminada per Antonio (jugador del Cadet B), però ha estat infructuós el major domini en la recta final del matx. A la contra, els barcelonistes feien molt de mal. Gai ha estat a punt de fer el cinquè després d’una bona jugada individual, retallant i deixant en entredit la defensa un cop més del conjunt perico, però el seu remat ha sortit alt.
Al final, una falta a favor del conjunt perico, es motiu d’una petita tangana que acaba amb Hernández i Oscar Sielva expulsats amb targeta vermella. La falta l’ha llençat Angel sense conseqüències, molt alta, i no hi ha hagut temps per més.
Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol: Edgar Badía; Pere Martínez, Albert Mozó, Ángel, ÁlvaroVega, Juli Serrano, Alex Rodríguez, Manu Molina, Álvaro, Marc Caballé, M. Vázquez “Chuli”.
També han jugat: Antonio Domènec, Quique, Jordi Amat, Borja, Adrià Toneu, i Oscar Sielva. (P/S: Adrián Picón)
FC Barcelona: Alex; Montoya, Bartra, Terrón, Planas, Oriol, Quim, Martí Rivarola, Pacheco, Thiago, Gai Yigaal.
També han jugat; Hernández, Blanchart, Dennos, Rochina, Carmona, i Tello. (P/S. Oriol Torres).
Àrbitre: Duran Peidró. Targes grogues a Pere, Albert, Juli, Borja, i vermella a Oscar Sielva. Per part barcelonista targeta groga a Carmona, i vermella a Marc Hernández.
Gols: 1-0 Alex m. 2, 1-1 Pacheco, m. 14, 1-2 Pacheco, m. 35, 1-3 Pacheco, m. 46, 1-4 Gai, m. 50.
Incidències; Camp Municipal de Canovelles. Molta calor. Final del Campionat de Catalunya de Cadets.
.jpg)
