En mig de l’actualitat perica se’ns ha colat d’intrús en les darreres hores un excel·lentíssim senyor que prou faria en resoldre els greus problemes que té sota la seva responsabilitat... Que hi farem!. Es el peatge que paga el RCD Espanyol per només el fet d'existir. Tenir que suportar habitualment actituds obscenes de massa gent i alguns dels quals pagats amb els diners dels impostos de tots nosaltres, el poble perico.
L’Espanyol ha de transitar per l’abrupte corriol que el diferència de la prepotència, el pensament únic i la enormitat dels que només valoren a les entitats pels diners i els èxits presents. Enmig de la frondositat i espessor del poderós, i moltes vegades amb perilloses baixades o pesades pujades... Però, sempre sense apartar-nos ni un àpex del mateix sender que ens condueix al llarg de la història esportiva de la nostra terra, 111 anys després, a un futur apassionant i on transitarem obrint-nos pas enmig de la mala herba sense renunciar mai a cap dels valors i principis. Ni oblidant d'on venim ni a on volem anar...
Agraint una temporada més a tots aquelles persones que de dins del nostre club, des de la seva massa social o des del futbol base i femenins han col·laborat en facilitar-me la meva tasca, i passant per alt qui malauradament passa i seguirà passant de tots aquells que altruistament i amb el sentiment espanyolista COM ÚNICA INTENCIÓ, intentem aportar quelcom del nostre club a l’espai cibernètic, a través de la xarxa de xarxes que és internet i que qualsevol perico a qualsevol indret del mon pot accedir, sense que passar filtres, dependre de interessos de tercers, o de censures de qui no accepta la llibertat d’expressió en la fórmula més pura (dir amb respecte i educació envers els demés, el que un pensa lliurament).
Per que estem per bé o per mal en un club molt endogàmic, massa “familiar” a vegades, i on sembla que massa gent fica el nas per obtenir benefici propi. Els que no tenim aquest objectiu, moltes vegades sembla que ens tinguem que justificar a l’hora d’exercir la nostra voluntària tasca...
A tot l’espanyolisme, bones vacances, força salut, i que l’Espanyol ens doni moltes més alegries en el futur, mostri molta més regularitat envers cadascuna de les dues voltes al torneig de la regularitat, aprenguin els nostres nois i noies a llençar millor els penals (alguns títols més tindríem inclòs a nivell continental) i als nostres adversaris (en aquest cas semblen molts enemics més que rivals esportius) paciència. Força paciència, per que si en 111 anys no han pogut amb aquest club, ni en les pitjors conjuntures possibles i inimaginables, que s’ho agafin amb més calma per que no en tenim cap ganes de desaparèixer mentre quedin pericos al llarg de la nostra terra...
Salut i bones vacances a tots. Visca l’Espanyol !.