En mig d’una Catalunya esportivament unidireccional, l’Espanyol s’alça com una fortalesa que ha sigut inexpugnable durant onze dècades. La grandesa de les institucions no radiquen en la seva enormitat, si no en la seva resistència quan, assetjades permanentment, fan front a l’atac continuat dels que intenten fer-les desaparèixer.
Més que fer vacances un servidor, sembla que sigui el RCDE qui les faci... No hi ha pràcticament noticies, tan sols remors, negociacions que no porten enlloc, noms, més noms...
L’acabament de les activitats esportives en el futbol base i equips femenins, i l’absència - tal com esmentava anteriorment – de noticies en matèria de fitxatges, traspassos, cessions, etc., m’obliga a posar punt final a la temporada.
Una temporada en la que hem viscut l’alegria més gran en molts anys en forma de recuperació de la nostra llar, i hem viscut novament la crueltat del destí, escenificant-se de nou aquestes dues cares de la moneda que de manera gairebé permanent, acompanyen a aquesta centenària institució.
Per a Sentiment Perico, ha estat un any complicat en mig de tot el que significa el canvi que s’ha viscut al futbol base. El futur dirà si ha sigut o no encertat. Ha estat també l’any de l’acomiadament del jugador més important de nostra història, i no precisament com molts haguéssim volgut. Les culpes son repartides i així ho hem fet constar una i altre vegada. He intentat no fer sang en qüestions en les que la pròpia supervivència esportiva del equip en la màxima categoria, en mig d’una temporada dura, així ho aconsellaven. També quan ho cregut oportú, he optat per una crítica dura, però constructiva, quan així els fets ho aconsellaven i mesurant sempre les conseqüències que es derivessin.
Demano disculpes pels errors, que hagi pogut cometre. Ningú es perfecte en aquest mon, encara que alguns així s'ho creguin. També diré encara que soni a tòpic o a fàcil frase feta, que l’únic que m'ha mogut ha estat i segueix sent, el bé del RCD Espanyol, sense cap altre interès personal de cap tipus, malgrat que això costi molt d’entendre per a persones que son i es diuen pericos, però solament cobrant enormes sous...
L’únic objectiu, contribuir a fer del RCD Espanyol un club més gran. No acceptar la mediocritat ni el conformisme que alguns volen eternament condemnar a aquest club. Ser crític amb les males maneres, amb la deixadesa d’alguns, amb les mentides continuades d’altres, amb les falsedats, amb qui juga amb els interessos d’aquesta entitat. I sobre tot, aquells que des de fora de la institució, denigren el nostre club, el marginen, i sabotegen qualsevol intent de creixement social de l’entitat, sigui en l’àmbit que sigui i sempre des d’elevades tribunes mediàtiques o polítiques.
Vull agrair a tots els lectors que han fet que en el darrer trimestre hagi superat aquest modest mitja, les deu mil visites mensuals, i a totes aquelles persones que anònimament han contribuït en fer-me més fàcil la tasca, així com aquells que han deixat comentaris expressant amb total llibertat la seves maneres de pensar sobre els diversos temes.
L’acabament de les activitats esportives en el futbol base i equips femenins, i l’absència - tal com esmentava anteriorment – de noticies en matèria de fitxatges, traspassos, cessions, etc., m’obliga a posar punt final a la temporada.
Una temporada en la que hem viscut l’alegria més gran en molts anys en forma de recuperació de la nostra llar, i hem viscut novament la crueltat del destí, escenificant-se de nou aquestes dues cares de la moneda que de manera gairebé permanent, acompanyen a aquesta centenària institució.
Per a Sentiment Perico, ha estat un any complicat en mig de tot el que significa el canvi que s’ha viscut al futbol base. El futur dirà si ha sigut o no encertat. Ha estat també l’any de l’acomiadament del jugador més important de nostra història, i no precisament com molts haguéssim volgut. Les culpes son repartides i així ho hem fet constar una i altre vegada. He intentat no fer sang en qüestions en les que la pròpia supervivència esportiva del equip en la màxima categoria, en mig d’una temporada dura, així ho aconsellaven. També quan ho cregut oportú, he optat per una crítica dura, però constructiva, quan així els fets ho aconsellaven i mesurant sempre les conseqüències que es derivessin.
Demano disculpes pels errors, que hagi pogut cometre. Ningú es perfecte en aquest mon, encara que alguns així s'ho creguin. També diré encara que soni a tòpic o a fàcil frase feta, que l’únic que m'ha mogut ha estat i segueix sent, el bé del RCD Espanyol, sense cap altre interès personal de cap tipus, malgrat que això costi molt d’entendre per a persones que son i es diuen pericos, però solament cobrant enormes sous...
L’únic objectiu, contribuir a fer del RCD Espanyol un club més gran. No acceptar la mediocritat ni el conformisme que alguns volen eternament condemnar a aquest club. Ser crític amb les males maneres, amb la deixadesa d’alguns, amb les mentides continuades d’altres, amb les falsedats, amb qui juga amb els interessos d’aquesta entitat. I sobre tot, aquells que des de fora de la institució, denigren el nostre club, el marginen, i sabotegen qualsevol intent de creixement social de l’entitat, sigui en l’àmbit que sigui i sempre des d’elevades tribunes mediàtiques o polítiques.
Vull agrair a tots els lectors que han fet que en el darrer trimestre hagi superat aquest modest mitja, les deu mil visites mensuals, i a totes aquelles persones que anònimament han contribuït en fer-me més fàcil la tasca, així com aquells que han deixat comentaris expressant amb total llibertat la seves maneres de pensar sobre els diversos temes.
No es un comiat definitiu, però si fins que recuperi ànims i forces per seguir endavant i en l’entitat hi hagi quelcom per parlar i comentar que negociacions inacabables i frustrats fitxatges.
Bones vacances per a tothom! Visca l’Espanyol!
.jpg)
