L’enèsima polèmica al futbol base.
No en sortim... El futbol base fa aigües per la línia de flotació i ja no és cap secret a ulls de tot el poble perico. Seria injust no citar la professionalitat i bon fer de molta gent tant a nivell de tècnics i auxiliars en escales inferiors. Son els que paguen la incompetència d’altres en escales superiors quan es parla pejorativament de la tasca que s’està duent a terme en la pedrera espanyolista. Però el que comporta i atreu les mirades d’interès, de preocupació, d’indignació, a ulls de la majoria de pericos que segueixen l’actualitat informativa, és naturalment el filial i en darrer terme el juvenil A. Son els darrers graons de l’escala, les darreres baules de la cadena formativa.
I és aquí on cada dia les noticies ens donen una imatge de contradiccions de les persones que manen, contradiccions entre elles mateixes, decisions moltes vegades totalment incomprensibles, erràtiques, desencertades i algunes d’elles sospitoses, doncs fan pensar més que a la pedrera espanyolista en aquest alt nivell prima més interessos inconfessables i espuris que l’interès general de la pròpia entitat. Entitat, que ara mateix ja no sol pel que fa referència al futbol base, sinó a nivell institucional, social i esportiu, és malauradament un vaixell a la deriva, sense comandament ni tripulació prou competent per agafar el timó de l’entitat, més enllà de la decisió totalment irrevocable de l’armador del buc, mirant-s’ho des de les drassanes de Vilassar...
El darrer capítol (bé el penúltim doncs aviat a bon segur en sorgirà algun altre per no perdre la costum), ha sigut l’assumpte amb Paul Quaye.
Paul Quaye jugador ghanès fitxat en època infantil a la primavera quan la lliga estava força avançada (i que va venir amb un company, el lateral Twene, que ha causat baixa tot i haver patit una greu lesió), i que va mostrar-se com un bon puntal al mig del camp per la seva força i condicions. Naturalment aquí el que no corre vola i un parell d’anys després sent cadet, de seguida ja es va filtrar suposats interessos d’equips importants (veí inclòs), que el posaren en primer lloc de l’actualitat, motiu pel qual l’Espanyol el va renovar per cinc temporades.
Curiós que sent un jugador de la pedrera no va ser presentat per Antonio Morales a la Ciutat Esportiva (com es feia i es fa actualment amb Casado) sinó a Cornellà i amb el Conseller Delegat Joan Collet. La temporada passada i en contra de l’opinió de molts (a mi modest entendre encara estava certament verd per jugar amb el filial) fou introduït amb calçador al filial per decisió de Mauricio Pochettino. Tots ja sabem que l’opinió de Longhi, es menys que zero. I així va començar a jugar (amb més o menys fortuna i amb diversitat d’opinions); i ho va fer en detriment d’altres jugadors més preparats teòricament que ell. Al final, l’esperpent va arribar quan el propi Mauricio Pochettino i sense saber quin son realment els motius que basa les seves decisions tècniques a l’hora de pujar jugadors del filial, el va fer debutar de manera anecdòtica, però debutar a la fi, amb el primer equip a l’Estadi de Cornellà.
Sorpresa va causar a més d’un de com el convoquen per jugar les semifinals davant el Club Atlètico Madrid juvenil a la Copa de Campions a Lepe, i en canvi a l’endemà el fan tornar a Barcelona sense disputar la gran final amb el Sevilla per disputar un intranscendent encontre amb el filial. Un cop més la falta de criteri, de coherència o ves a saber... Recordem que per aquells moments ja estava a punt de filtrar-se que Dani Poyatos no continuaria al no tenir el primer nivell de titulació, fet que no va impedir que el tècnic del Juvenil A demostrant la seva gran professionalitat continués amb l’equip i acabés aixecant junt als seus nois, la Copa del Rei de Juvenils.
Però els canvis en el futbol base es succeeixen i finalment José Luis García Martínez orgànicament subordinat a la persona de Cristòbal Casado (qui figura com a coordinador del futbol base), és qui talla el bacallà a Can Perico en el futbol base. Al menys fins que el senyor Germán de la Cruz torni a fer una roda de premsa i ens demani perdó per l‘error de designar a aquestes persones al front del futbol base.
Però mentre això succeeix (ho veurem però encara trigarà i tampoc llavors dimitirà), el tècnic de Sabadell serà qui fa i desfà en el futbol base. I no li agrada Paul Quaye. Ell volia pujar al filial el juvenil que va dur (Diego Molina, alias "Estoiko") i que va tenir un protagonisme força limitat en el juvenil A en el passat exercici des qeu va arribar al quadre perico. No se li va acceptar. Després tot el que va passar amb Héctor Rodríguez. Ara de nou, sorgeix altre cop la polèmica amb Paul Quaye.
El migcampista ghanès tan sols va anar convocat en la primera jornada de lliga en la que el filial va vèncer al Villarreal B (0-2), disputant oficialment un sol minut de joc (va sortir a l’afegit). Va patir una lesió que al va tenir allunyat deu dies, però ja no ha estat convocat en cap més ocasió. Els rectors del futbol base perico, els senyors abans citats, no compten amb ell; entre altre coses per que han de donar bola als 15 fitxatges que incomprensiblement han dut per desfigurar aquest filial, que certament sembla tot menys un filial. Aquesta situació fa que el representant (poca paciència!) demani inclòs segons les informacions publicades, la baixa al club.
Si portessin altre samarreta i altre escut, a ulls dels habituals seguidors a bon segur semblaria un Dénia o un Alcoyano qualsevol per posar-ne un exemple. No es res d’indigne; es pot estar d’acord amb aquesta política i ser tant vàlida com altre. Però el que passa és que som molts els que pensem que el filial té que ser la culminació del futbol base i tot i que hi hagin fitxatges d’altres equips, i d’altres zones fora o de la pròpia Catalunya, si que una bona part ha d’estar constituït per la gent de la casa que ha anat pujant des d'avall. Per imatge social, i per que difícilment poden progressar adequadament jugadors de 23, 24 o 25 anys, cara a nodrir el primer equip, que és definitivament del que es tracta.
La situació deriva en còmica altre cop (riure per no plorar) quan és l’àrea esportiva (Pochettino i Planes) qui l’esmena la plana a García Martínez i Casado, i li mostren al jugador i representant la seva confiança. Llavors qui ho entén això? Serveix per primera, però no per segona B?. Serà imposat per Pochettino a Longhi? Si tant poder té el de Murphy, per què no juga al filial, més tenint en compte que Longhi és de la confiança del tècnic hispa-argentí?. Hi haurà algun cop la coordinació suficient per evitar-nos aquestes situacions tant desagradables i evitar-ne que surtin a la llum pública?. Deixarà el futbol base de ser noticia només per aquestes situacions? Deixaran de voletejar com voltors certs representants en aquest club en general, i en el futbol base en particular deixant tranquils a nois que estan en edat formativa i que ja tindran força temps per necessitar representants per xuclar diners i contractes a l’entitat en el futur?. Ho deixo aquí, de moment...
.jpg)
