TANCAT PER VACANCES

Amb l’arribada de l’estiu astronòmic, i el final de la competició al futbol base, tanco la paradeta una temporada més. I son ja 8... Sense decisió presa encara ni data de tornada, el temps i la il·lusió – bastant escassa per cert en un club on amb uns pocs milions d’euros s’ha de confeccionar un equip amb fitxatges a cost zero  i on no hi ha altre objectiu que salvar la pell i regalar el tram final en arribar (i encara gràcies) als 42 punts -  dictaran sentència en un o altre sentit...    

Una temporada que se’ns ha tornat a fer molt llarga a tots. En els que el primer equip en plena economia de guerra ha complert les expectatives de permanència fins que ha abdicat altre cop d’un tram final de lliga que ha estat a punt de costar-nos massa car, i del que s’ha acabat socarrimant un altre tècnic que amb la foguera encesa per alguns feia molt de temps, ha cremat ràpidament junt a la benzina que alguns li llençaven. Ha hagut d’abandonar el club entre errors propis, interessades campanyes injustes, i per no saber fer front a uns mals endèmics amb els que porten ensopegant ja un munt de vàlids entrenadors sense trobar-ne pas remei als mateixos.  

Una temporada en la que malgrat algunes alegries puntuals en el futbol base, la tant preconitzada per alguns recuperació del futbol base no ha arribat ni de lluny. S’han donat primers passes que a la llarga s’han mostrat encara poc significatius com per tornar a ser el que va ser la nostra pedrera. Ja no sol per competir contra l’entitat que segueix dominant amb talonari i arrabassant-nos jugadors, sinó d’altres amb menys pressupost que nosaltres,  però amb més eficiència en els darrers anys i que cada cop fan més gran la diferència comparativament (algun club per exemple, situat geogràficament a pocs metres del nostre) amb el que vam ser.

Una temporada molt patida al futbol femení en el que només la base s’ha salvat del desastre traient bona nota, i que ha mostrat el pitjor dels escenaris inimaginables fa uns anys amb el domini abassegador dels que ja ni tan sols  necessiten del talonari, --- doncs ja ho tenen tot a nivell de jugadores del mercat nacional - , en contraposició a un Espanyol de misèria que ha fet gala de la pitjor temporada haguda i per haver-hi, lluitant inclòs durant moltes jornades per evitar del descens davant l’arrogància i la falta d’autocrítica del responsable de la secció.

Sigui potser el millor de la temporada, el final a nivell social amb el patrocini i naming right de l’estadi amb el que suposa per l’entitat d’important injecció econòmica miraculosa, fet que ens alegra profundament més després de l’estada del nostre club a la UCI financera amb un pronòstic molt greu;  gairebé irreversible de no ser per que això és Espanya, i aquí només els partits polítics, sindicats i equips de futbol és lliuren de plegar tancant les portes camí de la seva liquidació. Qualsevol empresa ja hauria desaparegut faria temps i no sol l’Espanyol sinó pràcticament qualsevol altre club de primera divisió –grans inclosos- amb els números que solen presentar i alguns camuflar amb exercicis imaginatius de enginyeria financera. El que succeeix que una idiosincràsia molt particular que tots sabeu d’aquesta institució, una situació institucional i accionarial molt concreta, i amb un entorn força hostil, fan del nostre club, una institució amb molt més perill i greu risc que altres amb situació econòmica anàloga.

Ho deixo aquí... Com sempre agrair als amics lectors la seva fidelitat sense la qual no tindria cap ni una, raó de la seva existència, mostrar com sempre les meves disculpes per errors, desencerts o comentaris que hagin pogut ferir a algú, sempre amb l’interès posat en bé del RCD Espanyol com únic objectiu en la perspectiva d’aquest mitjà.  

Agrair també a quants han col·laborat desinteressadament amb aquest mitjà per amor a uns colors, a aquells que han col·laborat encara que sigui per propi i lícit interès, familiars, tècnics, delegats, penyes del RCDE i estaments, i en especial com sempre al Departament de Futbol Base del RCD Espanyol.  A tots moltes gràcies i fins sempre.       

EL FEMENÍ ESPANYOLISTA 2014/15. L'ADÉU DE SONIA MATÍAS, I PRIMERS FITXATGES

 

Per manca de temps i espai per diverses circumstàncies personals, m’havia quedat encara pendent en el “teclat” la darrera hora de l’equip femení espanyolista amb la baixa de la capitana Sonia Matías i els dos primers fitxatges de l’equip de José Antonio Montes. Serà el darrer article abans del final de temporada.   

Sonia Patricia Pereira Matías, (Lisboa, 17/05/1983, 167 cm. a.) va arribar a l’Espanyol l’estiu de 2010 després de jugar en el Prainsa Transportes Alcaine dues temporades (disputant la final de Copa de la Reina a la Romadera que l’Espanyol guanyà 1-5) procedent del futbol del seu país on destacà amb el club S.U. 1º Desembro (equip punter del veí país amb el que havia guanyat nombroses lligues), sent internacional amb la selecció portuguesa absoluta.   Amb el club espanyolista ha guanyat un títol de Copa de la Reina (2011/12), i una Copa de Catalunya (2013)  

Lateral preferentment a l’esquerra, i en ocasions com a pivot al mig del camp, la jugadora portuguesa s’ha mostrat com una jugadora lluitadora i amb força, ben implicada en el que és la idiosincràsia d’aquesta entitat, sent a més en la darrera temporada la capitana de l’equip blanc-i-blau després de la marxa de les jugadores amb més anys  a l’entitat l’estiu passat, sent titular en 24 dels 30 encontres disputats.

Molta sort a Sonia. Se’n va una autèntica professional del futbol, que ha deixat força alt el pavelló espanyolista, inclòs en les més complicades i desagradables circumstàncies a les que ha hagut de patir en un entorn sempre difícil que ha de patir l’espanyolisme.      

PRIMERS FITXATGES:

En altre ordre de coses, el RCD Espanyol va anunciar els primers fitxatges per la propera temporada 2014/15. Es tracta de les defenses Inés i Troyano, procedents del FC Levante Las Planas i Atlético de Madrid, respectivament.

Inés Juan Altamira (Eivissa, 30/04/1994 i 171cm.a.) s’inicià al futbol de ben petita a la seva natal Eivissa jugant en categoria infantil de nois, fins que per exigències d’edat hagué de jugar en equips femenins fins que jugant en l’Atlétic Jesús debutà en categoria nacional fins que donà el salt cap a Catalunya, quan amb 18 anys signa pel FC Levante Las Planas tot just assolir la Primera Divisió Femenina el conjunt de Sant Joan Despí.

En el quadre de Les Planes ha militat les dues darreres temporades a la màxima divisió del futbol femeni nacional, tot i que en la darrera el seu equip no ha pogut assolir la permanència perdent la categoria. Internacional sots-19 amb la selecció espanyola, juga de central i es dretana i vindrà a augmentar el nivell d’una defensa bastant limitada en el curs passat.    

Ana Troyano “Troyi” (El Ejido, 22/03/1994 i 169 cm.a.), jugadora formada en les categories inferiors del conjunt almeriès de El Ejido i posteriorment del CD Bayyana de Futbol Sala,  va romandre dues temporades i mitja al Granada CF on arribà amb només 14 anys,  jugant a Primera Nacional Femenina. Posteriorment va passar a les files del Club Atlético Málaga on va romandre les temporades 2010-11 i 2011-12 per passar a fitxar per l’Atlético de Madrid Féminas l’estiu de 2012.    

Internacional sots-19 fou finalista amb el combinat espanyol en el campionat d’Europa d’aquesta categoria disputat a Turquia el 2012. Per motius d’estudis (estudis de medicina) el passat mes de febrer havia abandonat la pràctica del futbol de manera momentània, i ara amb el RCD Espanyol tornarà a jugar a la màxima categoria del futbol femení espanyol. Pot jugar de defensa o bé per davant d’ella ocupant el pivot defensiu.

Probablement les següents...

A manca d’oficialitat per part del RCD Espanyol desde Granada donen per fet  que Noelia Aybar Pulido (Granada, 23/02/1984) més coneguda com “Rivi” (33 gols a Segona Divisió ascendint al Granada i actual segona màxima golejadora de la lliga a Primera Divisió amb 23 dianes) i la defensora Estibáliz Torralbo Muñóz de León “Estibi” (Málaga, 28/11/1990), podrien ser les següents en incorporar-se a l’equip de Montes.      

  

L'ESPANYOL FINALITZA EN CINQUÈ LLOC A LA "DANONE NATIONS CUP 2014" EN DERROTAR AL REAL ZARAGOZA PER UN CLAR 4-0 AL POWER 8 STADIUM.

L'ALEVÍ ESPANYOLISTA CAU ALS PENALSI NO SERÀ DEMÀ LES SEMIS DE LA DNC, AL POWER 8 STADIUM

 

R.Club Celta de Vigo: 0 (3) – RCD Espanyol Aleví “A”: 0 (1)

L’equip espanyolista, segon del grup “C” es veia en l’obligació de superar – per pogué disputar demà les semifinals –,  a un dels tres rivals que havia fet ple de victòries en la fase prèvia: El Celta de Vigo (els altres dos eren el Villarreal i la UD Cornellà). En un partit amb dues meitats ben definides, una per cada equip, el marcador no es mogué arribant-se a la dramàtica sempre resolució des del punt de penal en la que la major part de les vegades la fortuna li és esquiva al quadre espanyolista. I en aquesta ocasió no fou una excepció.

Dominà i jugà millor el Celta en el primer període. Després d’un contracop perillós mal finalitzat per Samba, fou el conjunt celtiña qui tingué un parell de grans ocasions en els que el gol semblava a punt de caure del cantó gallec. Un remat, que tocant al pal esquerre, és rebutjat per Lucas. O un servei de cantonada que rematant de cap un jugador gallec, respon el meta Iker amb una excepcional intervenció rebutjant l’esfèrica. Els espanyolistes arribaren en un llançament de cantonada en el que primer Aitor i després Samba no encertaren amb el remat definitiu dins l’àrea. 

L’equip perico aguantà el primer temps, i en el segon l’inicià amb major domini i trepitjant terreny de joc gallec. Samba protagonitzà amb la seva envergadura i força la majoria d’accions de perill, intercalant bon detalls amb altres que millor obviar...  La primera d’elles en un contracop  en el que ràpidament s’anticipa a la sortida del porter, però no va llest en rematar i dona temps a que un defensor es creui impedint el remat, quan la porta estava buida.        

La rèplica celtiña, un xut perillós que excessivament creuat surt fora. Una bona acció de Lucas no troba rematador. Samba en altre jugada espanyolista se’n va de dos rivals per velocitat, però estavella el seu remat als peus del porter que cobreix bé aguantant-lo perfectament. En altres dues bones ocasions el seus remats amb l’esquerra deixaren molt que desitjar...

El partit entrà en una fase final d’anades i tornades amb els equips ja força esgotats, en els que als jugadors d’ambdós bàndols els hi costava molt retrocedir en les contres baixant a defensar. I tot i que hi hagueren oportunitats, cap dels dos equips les han aprofitat, restant condemnats a resoldre l’eliminatòria de quarts als penals, mentre que Levante (amb gran remuntada davant Zaragoza), Villarreal i Cornellà s’asseguraven ja el seu bitllet per les semifinals a disputar demà al “Power 8 Stadium”.

I per no variar, altre cop el desencert i la mala fortuna s’aliaren amb un Espanyol que cada cop que ha de resoldre quelcom des dels onze metres, malament rai. Inicià la tanda el conjunt gallec transformant Víctor qui enganya al meta Darwin (que ha sigut l’encarregat de situar-se sota pals en aquest desenllaç del partit). Lucas executà el primer dels llançaments espanyolistes, aturant el meta gallec Romero que es llença a la seva dreta i evita el gol. Cobrava avantatge el conjunt de Vigo.   Alejandro Vila anota el 2-0 llençant per l’esquerra de Darwin, similar al primer. Per part espanyolista transforma el central i capità Óscar. I el darrer penal (era una sèrie de tres penals), l’executa Anwar Mediero, anotant el 3-1 definitiu. El tercer dels espanyolistes ja no es llençaria.

El Celta es feia amb la quarta plaça de les semifinals, i l’equip espanyolista es tindrà que conformar amb lluitar per la cinquena posició. Punt i final a la temporada en el futbol base espanyolista en aquest llarg i complicat exercici 2013/14...

Han jugat el torneig per part espanyolista: Darwin i Iker com a porters.  Lucas, Joel, Dereck, Óscar, Marc, Aitor, Jaume, Nico, Rubén, Aarón, i Samba com a jugadors de camp.

C. Atlético de Madrid: 1 - RCD Espanyol Aleví “A”: 4

Després de la derrota davant la UD Cornellà, l’equip de Xavi Corominas es veia en l’obligació de guanyar els dos encontres restants per obtenir la classificació. Després de fer-ho sense cap tipus de problemes davant les “Escuelas Deportivas Danone” per un escandalós 20-0 (la golejada més gran d’aquesta fase nacional de la Danone Nations Cup), el partit davant l’Atlético de Madrid era clau per fer-se amb el segon lloc després que tots dos equips arribessin a l’envit igualats amb tres punts, però amb gol-average general favorable als espanyolistes.  El partit seria de dos temps de vint minuts cadascun.

El club matalasser ha comparegut a aquest torneig amb l’equip de l’Atletico Madrileño (aleví de primer any) i ha sigut una pressa fàcil per l’equip espanyolista que ràpidament s’ha avançat en el marcador i amb dos gols s’ha arribat al descans encarrilant l’encontre.  Per la seva part, l’equip espanyolista ho feia amb quatre baixes per decisió tècnica (tres només per aquest torneig: Xavi Pérez, Gerard, Jordi) i Eric Caparrós.  L’equip de Xavi Corominas presentava a tres noves incorporacions. El defensor Marc (Sant Gabriel), el mig/mitja punta Jaume (CE Mollet) i el davanter centre Samba Kante procedent del At. Bisbalenc amb el que en el campionat de lliga de preferent (grup sisè de Girona) aconseguí 86 gols en aquest exercici 2013/14.  

Tot i que la primera ocasió de perill del partit ha sigut dels matalassers, amb una internada en la que driblant al porter perico, el remat l’ha salvat el central Óscar, ha sigut l’equip espanyolista qui ha dut més perill tot i que els matalassers han presentat batalla en els primers moments del matx.

Aarón Bocardo (el jugador fitxat del Sant Gabriel abans de la disputa del MIC), ha gaudit d’una bona ocasió quan ha estavellat el seu remat al pal esquerre. Era el primer avís. Ràpidament, Jaume recupera en zona de tres quarts una bona pilota i encarant a porta xuta ben fort i el porter matalasser tot i tocar-la, no pot impedir el gol perico. Es complien 9 minuts de joc.

Tres minuts després, contracop a càrrec de Jaume, i bona passada en profunditat per Samba qui toca de primera rematant creuat i ras al fons de la porteria matalassera. Era el 2-0 davant un Atlético que arribava bé fins l’àrea espanyolista però allà s’imposava la seguretat de la cobertura perica, al marge del fet en si també important de tenir en front a un conjunt de segon any.

L’Atlético replicà amb una bona acció en la que el remat dels madrilenys s’estavellà entre el pal esquerre i la mà del meta Darwin. Els blanc-i-blaus en contracop ben conduït per Aitor disposaren d’una gran ocasió a peus de Nico, però increïblement el jugador espanyolista amb tot a favor rematà desviat fora. Mitja part.

Als cinc minuts del segon temps, Jaume s’anticipa arribant primer a una bola dividida que el central matalasser i molt bé, li dona la passada de la mort per que Aarón Bocardo només tingui que empentar la bola dins la porteria matalassera. A un centre xut dels madrilenys respon bé el meta Iker refusant l’esfèrica.  Molt clara una oportunitat dels catalans amb una acció individual de Jaume que xuta fort salvant el meta rival, i Nico remata recollint el refús, per sobre del travesser.

Aitor tancaria el compte local amb un gran gol. El migcampista espanyolista envià un obús a l’escaire esquerra que suposava el 4-0. Sense solució de continuïtat l’Atlético faria el seu únic gol, el que també per mèrits mereixia aconseguí, mitjançant Gonzalo Moreno.   Amb 4-1 favorable als espanyolista concloïa l’encontre, sumant 6 dels 9 punts l’equip de Xavier Corominas, mentre que el Cornellà feia ple i s’enduia la primera posició del grup C.