FUTBOL BASE

EL JUVENIL A TORNA A GUANYAR, A SARAGOSSA, I PORTA VUIT VICTÒRIES CONSECUTIVES SENSE ENCAIXAR UN GOL.

RESULTATS.

Dissabte 18 de Novembre

Cadet B – Manresa CE “A” 2-2 Golobart i G.Moreno
Infantil A – CE Europa 3-1
Aleví B – Escola Pia Olot Esports “A” 2-0
Benjamí C – Masnou AT “A” 2-2
Pre Benjamí – Albinense-70 22-0
Cadet femení – Reus 2002 CF 5-2 .Cris (3), Montse, Eva.

Diumenge 19 de Novembre
Femení B –Tortosa-Ebre 3-2
Infantil B femení – Cerdanyola FC “C” 7-1

Desplaçaments

Dissabte 18
R Zaragoza – Juvenil A 0-1 Quique
Granollers - Juvenil B 0-2
U E Lleida – Cadet A 0-2
UDA Gramanet – Aleví A 0-3
Manresa- Benjamí A 3-4
Fundació Sánchez Llibre “A” – Benjamí B. 6-7
Vilanova Geltrú CF. – Infantil A Femení 0-10

Diumenge 19

CF Terrassa – Espanyol B. 3-1

Levante UDF – Espanyol Femení 1-0

Europa - Infantil B 2-4

PARTITS MOLT COMPLICATS.

L’Espanyol femení jugarà aquest cap de setmana, diumenge concretament, al camp del Polideportivo Nazaret de València, lloc on l’Espanyol es va proclamar campió per tercera vegada a la seva història de la Copa de la Reina derrotant als penals al Lagunak (11-6-2006), i aconseguint el doblet nacional. Espera el Levante UDF, l’equip líder de la Superlliga (empatat a punts amb el conjunt de Santi Fernández). El Llevant es el conjunt més guardonat del futbol femení espanyol amb una Superlliga (la primera), dos lligues estatals absolutes, cinc copes de la Reina, a més de les Supercopes guanyades. Per aquesta temporada, a més del relleu a la banqueta, Félix Carvallo ha substituït a Josep Álcacer, ha fitxat a Goretti Donaire (ex RCD Espanyol, i FC Barcelona), Mari Paz Vilas, màxima golejadora de primera nacional (At. Arounsana), Chamaida Ramírez del Fasnia Canarias (Nacional) i Miriam Recarte del Gure Txokoa (Nacional) . Han causat baixa, les següents jugadores: les brasileres Daniela Tjeder, Katia Cilene Texeira , Grazielle Pineheiro, Marta Mateos, Arantxa Lozano,i Cristina Estevez. Conserva això si, tota la columna vertebral de l’equip que va ser tercer a la lliga, i semifinalista a la Copa, amb aquella disputada i emocionant eliminatòria que es va resoldre a la pròrroga a Vilafranca del Penedès amb gol d’Adriana. Avui no os posaré, dades estadístiques, per que son per espantar-nos. Llevat del partit d’anada d’aquesta eliminatòria, que va registrar un empat a zero, parant Cristina un penal als últims minuts, totes les compareixences del Espanyol a València han tingut uns registres molt negatius. Millor no recordar-los, i esperar que a Nazaret la sort canviï. Puntuar seria un èxit, guanyar un cop decisiu a la lliga. Perdre, per desgracia l’habitual, tenint en compte el potencial del conjunt valenciá.

---

L’Espanyol B, cinquè classificat a la lliga, també visita el camp del líder. El Terrassa FC. El rival més en forma de la categoria, i un dels favorits per emportar-se el títol i aspirar a l’ascens.
El Terrassa FC va ser fundat l’any 1906. Juga a l’Olímpic de Terrassa, amb capacitat per a 11.500 espectadors. Guillermo Cabello es el seu president. Líder del grup tercer de la Segona Divisió B, amb un total de 25 punts en dotze partits, set partits guanyats quatre d'empatats i sols un de perdut. Quinze gols a favor i cinc en contra. La plantilla està formada per els següents homes.
Porters
Ramón Sánchez Algaba RAMÓN
José Miguel Morales Martínez MORALES
Francesc de Bode CESC DE BODE
Defenses
Raúl Pérez López RAÚL PÉREZ
Rubén López García RUBÉN
Daniel Morales Morcillo DANI MORALES
Angel Rangel Zaragoza RANGEL
Iván Boniquet IVÁN BONIQUET
Oscar Moreno OSCAR MORENO
Luis San Julián Rodrigo SAN JULIÁN
Miguel Ángel González González MIGUE
Daniel Marín Vázquez DANI MARÍN
Mitjos
Francisco Sánchez Curiel CURRO
Francisco Cabello Funes SISCU
Abraham González Casanova ABRAHAM
Jorge Zafra Herrera JORGE ZAFRA
Daniel Navarrete García DANI NAVARRETE
Davanters
Jordi Tarrés Páramo TARRÉS
José Ramírez Martín JOSÉ RAMÍREZ
Jonathan Torres Hernández JONATHAN TORRES
José Luis Deus Rodríguez DEUS
Raúl Torres Abad RAÚL TORRES
Yago González López YAGO
Entrenador: Miguel Álvarez

---

El juvenil juga a la Ciudad Deportiva de Saragossa, amb el conjunt local del Real Zaragoza dissabte a les 15.45 hores segons la RFEF, 13.45 segons la web oficial de l’Espanyol. Ja s’ho faran ells... si no son capaços ni tan sols de posar-se d’acord en els horaris del partit, mal anem.. El conjunt aragonès ha guanyat set partits, dos empatats i tres derrotes. 19 gols a favor i 11 en contra son els seus números. Encara com a local, no ha perdut cap encontre, i només s’ha deixat un empat enfront del Real Mallorca. Per tant partit, que tampoc serà gens fàcil. El Zaragoza lluny de la capital aragonesa, té uns registres més fluixos en els que tan sols destaca com a important l’empat assolit en front el Barça. Ocupa la cinquena posició del grup tercer de la Divisió d’Honor juvenil. Recordem que el conjunt de Perarnau acumula set partits seguits guanyats sense encaixar cap gol, i es el líder de la categoria.

Fotos: Portal Granota i Mundo Deportivo.
La heroïna de València en les dues últimes visites ha estat Cristina. Primer parant un penal als darrers minuts a l'eliminatòria de Copa en front el Llevant (anada 0-0, foto primera), i l'última vegada precisament a Nazaret, quinze dies després, parant dos penals a la tanda, en front el Lagunak a la final de la Copa de la Reina (foto segona). Tant de bo, continuï tenint la sort de cara...

---

L'associació d'Atletisme Blanc i Blau, participarà a la mitja Marató de Ripoll, amb Josep Mª Roselló, Victor Gonzalo,(categoria d'homes) i Vinyet Nogueró en categoria femenina. A més Isabel Eizmendi participarà al Cross Internacional de Soria.

A SADRIÀ AQUEST CAP DE SETMANA....

Partits recomanats per seguir a la Ciutat Esportiva

Dissabte. Cadet B – Gimnàstic Manresa. A les dotze del migdia, el conjunt de Ramon Guerrero, que ha perdut el liderat (fruit de l’empat de la setmana passada), en favor de la Fundació Sánchez Llibre, s’enfrontarà a un conjunt, el de la capital del Bages, que es dotzè a la classificació a un lloc dels que ocupen plaça de descens. Dos partits guanyats, dos d’empatats, i cinc de perduts amb un pobre bagatge golejador; només cinc gols i per contra nou d’encaixats.

Diumenge; Espanyol Femení B – Tortosa –Ebre.
L’horari d’aquest partit ha esta modificat (encara no sé els motius, així tindrem més temps per pogué evitar tota l’eperpèntica situació que patirem gràcies al tan generós Ajuntament de Barcelona) per el que informa tant la web oficial del Club, com la de la RFEF, es jugarà a les ONZE DEL MATI, i coincidirà amb el del infantil b femení al camp de futbol set. Sense comentaris.

Un rival potent, el Tortosa-Ebre, fundat el 12 de febrer de 1993, el conjunt entrenat per Ximo Paredes, ocupa la quarta plaça (16 punts) a només dos punts dels líders Girona i Sant Gabriel, i a un de l’Estartit. Cinc partits guanyats, un d’empatat, i dos de perduts; 24 gols a favor 15 en contra. L’Espanyol ara mateix es cinquè gràcies al triomf en front el Pardinyes per 2-6 del passat diumenge, amb dotze punts. L’equip de Titi Camúñez es el màxim golejador de la categoria amb trenta dianes (Raquel Corral 10) mercès als triomfs contundents en front el Manacor (15-2) i l’anterior esmentat.

foto: (web del CFF Tortosa-Ebre) quart classificat del grup tercer de Primera Nacional, s'enfrontarà al cinquè, L'Espanyol B.

RECORDEM ELS 70. GPE MANIGUA.

AMPLIACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L'ACTE. COMENTARI SOBRE EL COL·LOQUI

Ahir vespre, al Centre Cívic de Can Baxté, va tenir lloc el Debat – Col·loqui que la GPE Manigua organitzà sota el nom “Recordem els 70”. A l’acte va assistir com a ponents el senyor Edmond Orts, que era el moderador, i els senyors Fernando Molinos, i Joan Josep Bertomeu, com integrants d’aquelles formacions que tant van fer gaudir al públic blanc i blau en aquells anys. Com a personalitats cal destacar la presència dels consellers, senyors Antonio Martín, i José Manuel Moya, a més de Jaume Martinez .

COMENTARI

Amb una mica de retràs sobre l’hora anunciada, (tot lo bo, es fa esperar) , es va celebrar al Centre Cívic Can Basté, el debat col·loqui “Recordem els 70”. Hi hagués pogut haver-hi més públic... l’ocasió així ho mereixia, però bé... som els que som, i els moments en que travessa l’Entitat, tampoc son de gran entusiasme per mobilitzar a la massa social en un vespre mig plujós. De totes maneres, els que hi vàrem assistir, ven pogué passar una bona estona recordant aquelles èpoques.

Un munt d’anècdotes, històries i comentaris de dos grans esportistes com son el Fernando Molinos i el “Coco” Bertomeu, que per damunt de tot, son pericos que porten molt endins els colors blanc i blaus. Tinc que fer constar expressament, la grata impressió que em va deixar el senyor Edmond Orts, escriptor, crític cinematogràfic, i director de programes radiofònics entorn al setè art, però gran coneixedor al mateix temps de nostra història com a gran perico confés que es, i va deixar constància del seu saber fer en aquesta sèrie d’actes, i més davant de dos personatges mítics dins l’Espanyol com son Molinos i Bertomeu.
Va ser un col·loqui distés, amb la participació espontània moltes vegades de gent del públic, per que també hi eren presents pericos de gran solera, dels que son la memòria viva de nostre club.

Van sortir noms de grans jugadors, no sol d’aquella època si no de la que el va precedir, l’època dels dofins, ja que Bertomeu, va fitxar per el conjunt perico en 1967, quan el van veure jugar un partit de tercera divisió en front l’Espanyol. Partits com la remuntada en front al Sporting de Lisboa, amb un estel·lar Di Stefano, el debut de “Coco”, victòries en front el R Madrid, els derbys amb color blanc i blau, aquells enyorats 5-2 i 3-0, noms com les mítiques davanteres (la de l’oxigen, i la dels dofins), els grans jugadors Griffa, Borja, Glaría, De Felipe, Ortiz Aquino, (l’elegància i bon toc de pilota, malgrat se’ns perdi a l’hora d’assistir a les reunions), Solsona (el noi de Cornellà), José María (el millor llançador de faltes que he vist amb l’Espanyol), Amiano, (tosc, però efectiu, i tot un panzer en l’àrea), Pepín, Manolín Cuesta, Jeremías (aquell gran davanter, que recordem sempre quan ens fitxen brasilers que no donen la talla) ,Juvencio Ozorio, Caszeli, (el “Gerente”, el que posava segons ell mateix deia, la signatura, o sigui el gol) Marañón (com no!, el “marañas” que tantes vegades amb els seus gols als últims minuts, lliuraven de més d’una a qui us parla, al cole davant tota la culerada), el “pibe” Roberto Martínez, Ochoa, Granero, Ramos, un dels que van creuar la diagonal, i molts més...

Es va parlar també de coses menys agradables, l’època final de Janos Kalmar, el seu cessament, Argilés es fa càrrec de l’equip, Bertomeu no va jugar ni un partit (afortunadament per ell), l’Espanyol per segona vegada cau al pou de la segona divisió, l’època del xilè Riera, Iriondo que el va tenir que substituir durant la temporada, el difícil camí per pujar a primera, els darrers partits, en front del Castelló, Murcia, i l’ Ilicitano...( època que per sort per motius d’edat no vaig tenir que patir, però més tard ens hi tornaríem a trobar dos cops més...). També com sempre que es parla de Bertomeu, li varen recordar la famosa remuntada del València amb ell de porter, i el no menys famós gol de Valdo.... bé deixem-ho corre, ja ho sap tothom... i no va ser l’única vegada que el València ens remunta un marcador d’aquella manera...

Avançant en el temps, Fernando, ens va explicar la seva arribada al Club, després de ser ja un jugador conegut e important al Real Zaragoza, anècdotes que no diré, per que la millor manera de saber-les es assistint a aquests actes, i com no un dels més atractius temes entorn a Molinos, eren aquells enfrontaments marcant a Johan Cruyff, que aixecaven espurnes, la animadversió dins el terreny de joc per part del holandès fou total... n’estava fart d’ell. S’ha de recordar dues dades: Primer, que tenint davant Molinos Cruyff mai va marcar cap gol, i segon, que Fernando mai va ser expulsat d’un terreny de joc, malgrat la seva fama d’home dur, les seves virils entrades. Després han tingut fora del camp, una relació d’amistat (segons ens explica el propi Molinos) “normal”, de profund respecte, però la intensitat que es vivia amb aquells partits i la motivació, molts la notem a faltar avui en dia.

No va faltar tampoc, les referències a la lliga del 72/73, el gol de penal de Glaría al Camp Nou, penúltima victòria de l’Espanyol en tan horripilant escenari. La “covardia, i falta de convicció ” segons opinió de molts assistents del públic, de Santamaria els partits finals, que va impedir assolir el títol de lliga.
Es va parlar també de les gires que es feien amb Manuel Meler, que junt a José Emilio Santamaria, eren els protagonistes que van marcar aquella època, de la gira que es va fer a l’Argentina, i li va tocar a Molinos marcar a un noi molt jove, que ja tenia un nom en Argentina,... Diego Armando Maradona, la primera entrada que va patir d’un espanyol.... davant l’alarma de la gent de Boca, que espantats demanaven explicacions a Molinos, per que confiaven en pogué traspassar-lo per una gran quantitat... la resposta de Molinos: “Si vienes a España, entradas como esta, serán las menos duras... o sea preparate ...”. I així va ser...

Per cloure l’acte, Edmond Orts no va volgué deixar passar l’ocasió sense preguntar a Bertomeu, no a l’ex –jugador, si no al Conseller, que en pensava de la situació esportiva que viu el Club, el projecte actual de Valverde. Bertomeu va respondre, que les valoracions s’han de fer al final, que s’ha deixar treballar a Valverde i els tòpics que estem tan acostumats a sentir. Molinos va cloure dient que tenim millor equip del que demostren, per estar a una zona més amunt, però que a la lliga espanyola, menys uns quants que tots sabem, la resta tots, hem de patir i lluitar molt per treure endavant la situació, ja que no serà fàcil per ningú, donada la gran igualtat que hi ha.

Un cop més, la GPE Manigua ha estat en primer pla, treballant per el RCD Espanyol, com en altres ocasions en que ha donat la cara en temes molt compromesos, defensant i recordant nostra història.

FOTOS: GPE MANIGUA.

¡ NO VOLEN FUTBOL FEMENÍ !

NO VOLEN QUE ES TELEVISI L'ESPANYOL-BARÇA DE SUPERLLIGA FEMENINA

Que el FC Barcelona fa el que vol a la RFEF, als seus comitès, i pràcticament a tot arreu es un fet inqüestionable inclòs per la persona més parcial que hi hagi sobre la terra: diuen ser més que un club i i amb això es veu tenen dret a fer el que els hi vingui en gust en tot, dient això ja està tot dit. Però que la seva demostració de poder absolut i anti – esportiu es manifestés revocant una decisió esportiva del Ens Públic de Radio i Televisió de Catalunya, la totpoderosa TV3, això ja es la gota que fa vessar el got. I més si a sobre, es en detriment de la imatge del RCD Espanyol, del seu equip campió d’Espanya, i del futbol femení a nivell general.

¿Quins motius té el FC Barcelona per negar a que es retransmeti, el duel català de la Superlliga femenina? ¿Quins motius té el FC Barcelona, per no volgué que el futbol femení es promocioni? ¿Té quelcom a veure, la impossibilitat del FC Barcelona, amb “Marigols i sense Marigols” de pogué dominar aquesta disciplina esportiva, esclafant als seus rivals com en altres esports? ¿Té quelcom a veure, tal com vaig dir l’altre dia, refermant les paraules de Goretti, “El interés por el fútbol femenino en el Barça es nulo”, la seva connotació masclista, de gent com el cunyadisim, el Sr. Echevarria, persona que ha estat patró de la Fundació Francisco Franco? ¿O senzillament tot es més fàcil d’endevinar, i es resumeix en que tenen por que tornin a perdre per un resultant excessiu, com en les darreres ocasions?


17-2-2002.

Palau Ferial de Montjuïc, partit de Futbol sala amb motiu del Planet Futbol (3-9).

FC Barcelona: Alba; Sheila, Marisa, Susana, Cristina, Anabel, Araceli, Carol, Adriana, Genma Pacheco, Vanessa, Berta.

RCD Espanyol: Irina: Dolors; Montse, Goretti, Raquel, Nuria Rigau, Elin Ekblom, Clara, Olga Moreno, Susana Durá, y Vero (p.s)

Ressaltar que tant Marisa, Gemma Pacheco y Adriana, acabarien vestint la samarreta perica posteriorment.
Gols: 0-1 Elin (su primer partido) 0-2Clara 0-3 Elin 0-4 Raquel 0-5 Montse 1-5 Adriana 1-6 Goretti 2-6 Anabel 2-7 Elin 2-8 Susana, 3-8 Araceli 3-9 Elin.

Temporada 2004-05.
El primer “SET” (19-12-2004, Ciutat Esportiva de Sant Adrià).
El Barça puja a Superlliga, i arriba per primer cop a Sadrià en partit oficial.

RCD Espanyol: Cristina; Marisa (Ruth), Mireia (Yoli) Miriam, Marta Torrejón; Lara (Araceli), Raquel, Laura Bestué (Silvia); Goretti, Marta Cubí, y Sara.

FC Barcelona: Mariajo, Sheila, Melani, Ani, Kaky, Alba (Elia), Judith, Marga (Anais), Laia Ramón, Adriana Martín, Desi.
Gols: 1-0 Raquel (p), 2-0 Cubí, 3-0 Goretti, 4-0 Sara 4-1 Adriana, 5-1 Cubí, 6-1 Cubí, 7-1 Sara.

Temporada 2005-06

I Copa Catalunya (La primera Copa de Catalunya, abans es veu que no existia Catalunya, quan hi era, el CE Sabadell i l’Espanyol a la màxima categoria )
28-8-2005 Nou Sardenya. (0-1)

FC BARCELONA: Cristina Molina, Verónica (Melanie, 45), Patty Pérez, Sheila, Ana Belén, Alba (Elia, 43), Paulina, Goretti, Maribel, Laia y Silvia (Judith, 45)

ESPANYOL: Cristina, Ane, Olga, Dolors, Marta, Lara, Laura Queralto (Clara, 84'), Carolina, Marta Cubí (Araceli, 89'), Adriana i Sara Serna. Gol: 1-0, Carolina Miranda (20')

(9-10-05) (0-3) Superlliga
F.C.BARCELONA: Marina, Vero, Kaky, Ani Escribano (Alba Vilàs m.83), Melanie, Sheila, Laia (Paulina m.51), Raquel Cabezón, Goretti, Silvia (Judith m.75) y Paty Pérez.

R.C.D.ESPANYOL: Cristina, Ane, Miriam, Marta Torrejón, Chola, Lara, Carol (Sara Quiles m.90), Laura (Clara m.68), Adriana, Marta Cubí y Sara Serna

Gols: 0-1 m.44, Carol; 0-2 m.72, Marta Torrejón; 0-3 m.81, Marta Cubí
Mini Estadi del FC Barcelona.

5-2-2006. Superlliga
Segon “SET” (Segona visita a la Ciutat Esportiva)
RCD ESPANYOL: Cristina, Ana, Olga, Míriam, Marta Torrejón, Noemí, Clara (Laura, 76'), Carol, Marta Cubí, Adriana (Mireia, 89') y Sara

FC BARCELONA: Cristina, Vero (Berta, 89'), Melani (Judith, 55'), Ani (Mireia, 31'), Sheila, Albita (Alba, 62'), Paulina, Raquel, Maribel, Goretti y Paty

Gols: 1-0 m7, Adriana; 2-0 m.19, Marta Cubí; 2-1 m.20, Paty; 3-1 m.23, Adriana; 4-1 m.52, Carol; 5-1 m.85, Sara; 6-1 m.87, Laura; 7-1 m.89, Sara

27-8-2006
II Copa Catalunya. Nou Sardenya. “Tercer Set.”

BARCELONA: Cristina, Saray (Anair, 60'), Sheila, Ana Escribano, Esther Romero, Alba Vilas, Berta, Mireia (Alba Mena, 60'), Laia Ramon (Judith Acedo, 45'), Marta Unzue (Melani, 45') y Paulina (Maria Losada, 60').

ESPANYOL: Cristina, Ane, Laura Falces (Natalia, 78'), Miriam, Marta Torrejón, Lara (Dolors, 75'), Noemí, Carol, Marta Cubí (Raquel Corral, 78'), Adriana (Rocío, 74') y Sara (Aida, 74').

Incidències: Estadi Nou Sardenya, 650 espectadores.

GOLS: 0-1 (Ane, 8'); 0-2 (Marta Cubí, 9'); 0-3 (Sara, 13'); 0-4 (Adriana, 52'); 0-5 (Carol, 56'); 1-5 (Berta, 58'); 1-6 (Noemí, -p- 69'); 1-7 (Noemí, 73').

I el primer partit quan van pujar a Superlliga, al mini estadi, no van guanyar ni amb un 4-1 que duien d’avantatge a la segona part... va remuntar l’Espanyol i va acabar empatant a quatre...

FOTO d'arxiu: josep maria

(l'últim set a les culés, va coure molt per el que es veu.)

COMENTARI: TORNA EL SENYOR LARA A ESCENA

Segons informa el diari “As”, la Penya de Ulldecona, amb motiu del X aniversari, en el col·loqui que amb el marc d’aquests actes es celebrarà a la localitat tarragonina, hi serà convidat el senyor José Manuel Lara Bosch.

Pànic em dona pensar les coses que pugui dir aquest senyor, i no per que no tingui raó en moltes, del malament que funciona l’entitat. Però sense anar molt més lluny, tots sabem que ell també té la seva història, els seus fitxatges... (em refereixo a ell, no al seu pare, ni al seu germà, q.a.c.s.) en companyia del Sr. Torras a l’esportiva (Lemoins, i altres craks del mateix pal). Per la seva condició social, i la seva forma de ser, tots sabem que no ha sigut cridat per el camí de la diplomàcia, i entre el populisme agonitzant del President, i la incisiva i cruel manera de dir les coses del senyor Lara, estem arreglats.

No vull pre jutjar el que dirà o pugi dir, malgrat que els pericos ja n’estem farts de paraules i més paraules; el que volem son fets, i va tant per uns com per altres. Per que hi ha coses que no canvien per desgràcia a aquesta entitat: La desunió i la rancúnia continuada per culpa de l’ego, la persistència en els càrrecs o l’ambició per arribar-hi als mateixos.

Hora seria, que oblidant el passat... tots ho faríem amb molt de gust, (malgrat que hi ha coses que son imperdonables, com tot el relacionat amb la venda de Sarrià, i posterior negociació amb l’ajuntament sobre Montjuïc), faríem repeteixo aquest esforç si a canvi, vostè Sr. Lara ho deixa corre això. I em refereixo a aquesta animadversió, aquesta rancúnia que està profundament dividint fa molts anys el nostre club. No li diré per que no soc ningú, (allà vostè amb la seva consciència de bona persona, per que de perico sé que en té poc, i poc li agrada aquest esport), el que té que fer amb el seu poder accionarial, però si que coneixent una mica (sols una mica) a l’afecció perica, cada cop que vostè parla li fa perdre vots a l’alternativa opositora.

Bé es veritat, que no els he votat, però em preocupa i molt, que aquests joves emprenedors, independentment que ho hagin fet millor o pitjor, que per això son alternativa, per que vagin madurant, perfeccionant el seu programa, les seves idees, en comptes de fer-los vostè un favor, cada cop que anomena “feretros”, “quiebras” i demés desastres apocalíptics els hi està fent un flac servei. I els socis (“els clientes” com li agrada anomenar) també tenim dret a pensar si un dia podrà haver-hi un canvi natural i generacional que substitueixi l’esgotada realitat a nivell dirigent. Per que a més hi ha gent valida ambdues posicions, tant al consell com a l’opositora 3.0 (o al menys ho crec, jo, il·lús de mi), i tot aquest enfrontament, que a més tothom sap que es personal ja, entre vostè i el senyor Sànchez Llibre, a més que danya el seu nom, i el del president, el pitjor es que ens perjudica a tots. A tota l’entitat, inclòs dic, als que vostè li agradaria col·locar al front de la Societat.

Per tant, Sr. Lara, deixi-ho corre... no val la pena... si sent quelcom per aquest club, ja que quant ha pogut no ha volgut manar, posar-se decididament al front de la nau, al menys deixi manar o a uns o als altres, però deixi manar, i oblidis dels enfrontaments i de les rancúnies, li agrairia la seva salut, que això es l’únic que no es pot comprar amb diners, (no es bo, viure sempre amb aquests odis), i li agrairà tota una afecció que n’està farta de baralles internes, de enfrontaments personals, en comptes d’emprar totes aquestes energies, tots aquests esforços que es perden en qüestions estèrils, en fer un Espanyol més gran on tots hi tinguem cabuda, i podem gaudir dels seus triomfs.

foto: el pais.com

AGENDA FUTBOL BASE I FEMENINS. GOLEJADORS

SADRIÀ

Dissabte 18 de Novembre


Cadet B – Manresa CE “A” 12.00 hores
Infantil A – CE Europa 16.00 hores


Aleví B – Escola Pia Olot Esports “A” 14.30 hores
Benjamí C – Masnou AT “A” 15.30 hores.
Pre Benjamí – Albinense-70 16.45 hores
Cadet femení – Reus 2002 CF 18.00 hores.

Diumenge 19 de Novembre
Femení B –Tortosa-Ebre 12.00 hores
Infantil B femení – Cerdanyola FC “C” 11.00 hores.

Desplaçaments

Dissabte 18
R Zaragoza – Juvenil A 16.30 hores Ciudad Deportiva (Saragossa)
Granollers - Juvenil B 17.00 hores Camp del Carrer Girona (Granollers)
U E Lleida – Cadet A 12.00 hores Municipal Corbins (Lleida)
FP Europa – Infantil B 18.15 hores. Camp Nou Sardenya.( **Canvi d'horari)
UDA Gramanet – Aleví A 9.45 hores Nou Municipal de Santa Coloma
Manresa- Benjamí A 12.00 hores Zona Esportiva Congost (Manresa)
Fundació Sánchez Llibre “A” – Benjamí B. 14.00 hores Municipal Premià de Dalt.
Vilanova Geltrú CF. – Infantil A Femení 12.30 hores. Compleix Esportiu del Garraf. (Vilanova i la G.)

Diumenge 19

CF Terrassa – Espanyol B. 17.00 hores Olímpic de Terrassa
Levante UDF – Espanyol Femení 12.00 hores. Polideportivo Nazaret (València)

















GOLEJADORS

Primer equip
Tamudo 2
Riera 1
Moisés 1
Jonatas 1
Luís García 1

Espanyol B
Yagüe 5
Bussy 3
Zamora 3
De Pablos 2
Ángel 2
Fede 1

Juvenil A
Xavi García 8
Jesús Berrocal 6
Quique 4
Albert García 2
Charly Lumbreras 2
Juan 1
Fran 1
Zamora 1

Juvenil B
Oriol Sans 4
Chuli 5
Marc de Val 3
Sergio Ginés 2
Oriol Ricarte 1
Carlos Salgado 1
Lluis Crous 1
Lucas Porcar 2
Toni Cunill 1
Saddik 1


Cadet A
Álvaro 15
Quique 9
Molina 3
Oscar Sielva 3
Juanjo 2
Adrià Tuneu 1
Adrián Pérez 2
Ángel Martínez 3
Caballé 1

Cadet B
Sani 11
Gabriel López 4
Román Golobart 3
Albert Blázquez 2
Miki 2
Pablo Salanova 2
Gerard 2
Edu 1
Jordi 1
Antonio 1

Infantil A
Gil 5
Rubén "Rufo" 5
Xavi Solé 4
Xavier Lacambra 3
Cristian Márquez 2
Joan Angel 3
Diego 2
Marc Molina 1
P. p. 1

Infantil B
Óscar Medina 4
Alex 3
Aitor 3
Nestor Turró 2
Arturo 2
Lucho 2
Casado 1
Albarrán 1
Carles 1
Oscar Arroyo 1
Xavi 1

Aleví A
Jack 9
Pol 5
Jordi Cano 4
Juan Pablo 2
Miquel 2
Sergio Coll 2
Oriol Vilà 2
Sergio González 2
Iu 1
Marc Gelmà 1
Paco 1
Raul 1
Edu 1

Aleví B
Carlos 3
Gabriel 3
Pablo 3
Marc 2
Aitor 2
Roger 2
Alex 2
Miqui Poveda 2
Albert 2
Navarrete 1


FEMENÍ A
Adriana 10
Marta Cubí 8
Carol 4
Sara 3
Ane 1
Aida 1
Noemí 1
Torrejón 1
Raquel Cabezón 1

Femení B
Raquel Corral 10
Marta Corredera 6
Andri 2
Debora 2
Reche3
Natalia Rubio 2
Carme 2
Kenti 1
Gemma Pacheco 1
Silvina 1

fotos d'arxiu: josep maria

HISTÒRIES I ANÈCDOTES DEL FUTBOL FEMENÍ

COMENTARI

M’he quedat de pedra quan he vist els marcadors de les semifinals de la Uefa Women’s Cup. No per esperat, que el conjunt suec del Umea Ik seria el finalista, deixa de sorprendre la manera contundent en que ho ha assolit. 1-5 en Noruega, i 6-0 a Suècia, el passat diumenge.

Ha apallissat al Kolbton IF, que a la fi es qui va deixar fora nostres noies amb un pèssim arbitratge, i a més jugant en lloc tan neutral com que era al seu camp. Per que ja sabíem els que estem una mica informats del futbol femeni, i en aquest cas del europeu, que Umea era candidat segur a la primera plaça de grup, i a arribar molt lluny a la competició ( que ja l’ha guanyat dues vegades, en tres finals) i que per tant era el conjunt noruec del Koltbon el rival a batre. Però no penseu per que hagi caigut eliminat per un contundent 11-1, era un rival assequible… Que li preguntin al dos cops campió d’Europa, el Frankfurt alemany, que va quedar eliminat, i al seu camp, per les noruegues.

Per això cobra més importància la tasca feta per nostres noies a la competició continental. Es clar que això a la llarga també pot tenir un cost, en el aspecte físic. Esperem que puguin aguantar tota la temporada, lògicament amb les diferents estats de forma que hi ha en tots els equips al llarg d’una lliga, però que permeti demostrar la gran classe de nostres jugadores, i fer una gran campanya. Vital també que les lesionades de importància (Chola, Olguita, i Laura Queraltó) es recuperin al menys per després de gener/febrer que es quan poden començar a pesar les cames a moltes jugadores que porten molt de temps competint a un nivell super elevat, i sense gairebé descans.

Dit això m’agradaria fer-me ressò d’unes paraules que ha dit en una entrevista feta a futfem.com.una ex jugadora de l’Espanyol, que els que seguiu l’equip femení ja sabreu de qui es tracta: Goretti Donaire, dos cops ex jugadora del FC Barcelona i entre mig de l’Espanyol (quatre temporades si no em falla la memòria), paraules que dites per una jugadora que es confessa culé, adquireixen molta més importància. L’actual jugadora del Levante UDF ha respost a la pregunta següent:

¿Qué diferencias has notado respecto al trato al fútbol femenino en estos dos clubes? Que destacarías de cada uno de ellos?

"Bueno si te refieres al Barça y Espanyol, son dos clubs diferentes. En el
Espanyol están con las chicas a muerte, tienen muy buen respaldo dentro del club y están creciendo, supongo que de ahí vienen los
resultados obtenidos el último año. En cambio en el Barça, la verdad
sintiéndolo mucho, el respaldo es nulo".

Suposo que un club on tant té ha dir, un senyor que es cunyat del president, i amb la seva ideologia política que tots sabem i amb una manera de ser, d’imposició de pensament únic, tampoc es massa difícil pensar que tard o d’hora aflorin conductes masclistes... com quan han retallat i suprimit quatre dels vuit equips que tenien... per que per diners no serà...¿oi?.

Espero em perdoneu, per parlar en aquestes línies de gent que no mereix tal consideració, però a vegades es ineludible tenir que aclarir i recordar a la vegada les diferències en moltes coses que succeeixen, ja que els mitjans “oficials” no ho fan... i menys ara que no tenen la buc insígnia mexicana...

RECORDANT LES SECCIONS DEL RCD ESPANYOL.

AVUI: "EL CAPI" VIZCAINO:

LA MIRADA NOSTÀLGICA A LA SECCIÓ DE RUGBI.

(foto:josep Maria. Vizcaino recordant el Rugbi perico)

L’altre dia, a la Ciutat Esportiva, tenia el plaer de conversar, informalment una estona amb Vizcaino, més conegut com el ”Capi” entre els integrants de la desapareguda secció de Rugbi del RCD Espanyol. M’explicava que la re- fundació d’aquesta secció va tenir lloc l’any 1964 i va durar fins 1984, any que la junta presidida per el Sr. Baró (que descansi en pau) va decidir en una més de les seves “glorioses decisions” suprimir-la, com va fer amb la vergonyosa, indecent e irregular actuació amb el Bàsquet, per posar un exemple molt més recordat.

Vizcaino, encara guarda avui , 23 anys després la tristesa per tal malaurada decisió, per que per tots aquells components d’aquell esport, que lluitaven com molt pocs esportistes en defensa de nostres colors i nostre escut, amb unes dures condicions, pròpies de per si ja, en aquest esport tan viril, i de força, com tots sabem.

Em deia, que la lliga en la que disputaven els encontres era formada per equips catalans. Noms com la Santboiana, Cornellà, FC Barcelona, CN Barcelona, CN Barceloneta, Central Banc, Buc de Badalona, Picadero, Universitari, Andorra, i de ben segur altres més que en aquell moment no recordava, integraven aquella competició. La millor classificació va ser un segon lloc.

Entre els integrants d’aquelles plantilles del RCD Espanyol hi havia jugadors com José Antonio Carrasco, germà del “utillero” de l’ Espanyol, Antoni Itarte, Antoni Rigat, Tabernero, Santi, Paco, els tres germans Alonso, Cuberó, Bilbao, Palomero... i naturalment ell, que era el capità, i el “talonador”de l’equip.

A més de la lliga, també s’havien desplaçat a disputar torneigs fora d’Espanya, com els que varen disputar a Itàlia, Portugal...I tant Rigat com Vizcaino, van ser els màxims responsables d’aquella secció, que si no va portar títols (a la primera època als anys quaranta van ser subcampions d’Espanya), si va estar formada per pericos que ho van donar tot per amor a un esport molt oblidat a Espanya, i per el sentiment a uns colors.

Jugàvem ens diu Vizcaino, al derruït posteriorment estadi de Montjuïc, malgrat que també ho varen fer al Camp de Casanovas, allà per Castelldefels. La samarreta era com la del atletisme, amb ratlles horitzontals, i amb nostre escut. Entre els entrenadors cal destacar a Valls, Blanc, Paco, etc...

Com es lògic, no podia cloure aquesta xerrada, sense referir-me, a la rivalitat Espanyol – Barça. I, “el Capi” ens diu, que si ...

"que allà hi havia de tot, molta llenya però en partits com aquests la
rivalitat era total, i a més estàvem molt igualats sempre, i els jugadors
aquells derbis els vivien amb una intensitat total. La llenya que es donaven, contrastava amb la practica absència de públic, llevat lògicament dels familiars dels jugadors. "

Quan el senyor aquell que m’he referit al principi va suprimir la secció, llavors em diu Vizcaino, "vam continuar nosaltres, pagant-nos nosaltres les despeses, i el nostre equip va passar a denominar-se “Els Gòtics”..."

Avui això es història, i record dels que ho van viure, patir, gaudir, i dels que sentim quelcom per recordar nostra història, una peça més que conforma aquest gran puzle que amb els diferents esports i les diferents persones que han anat passant per el discorri dels anys, anomenem Reial Club Deportiu Espanyol. Sense persones com ell, i tants altres que han lluitat i defensant nostres colors, no existiria això que amb el pas del temps definint com a SENTIMENT PERICO.

Des d’aquí donar-li les gràcies, i desitjar que tant a dins com ho portaven ells, ho demostressin altres professionals que no citaré en aquestes línies.

ACTES SOCIALS.

DIJOUS 16 DE NOVEMBRE AL CENTRE CÍVIC CAN BASTÉ.

A tots els pericos nostalgics i a les noves generacions que no han pogut gaudir d’aquella època, dir-vos que la G.P.E. MANIGUA organitza un Debat-Col·loqui, el dia 16 de novembre de 2006, amb el tema: Recordem els 70, al Centre Cívic Can Basté (Pg. Fabra i Puig, 274 de Barcelona), a les 20:00 h.
Ponents: Fernando Molinos, Ortiz Aquino i Joan Josep Bertomeu. Presenta i modera l'acte: Edmond Orts.

ORTIZ AQUINO.
fotos: gpe manigua, i arxiu josep maria

ATLETISME: CLASSIFICACIONS CROSS VILASECA.

CROSS DE VILASECA

CATEGORIA SENIOR FEMENINA
1 Eizmendi Perez, Isabel	A. E. BLANC I BLAU
2 Calduch Prat, Meritxell	F.C. BARCELONA
3 Bové Balada, Anna	F.C. BARCELONA
4 Brown, Louise	C.A. SANT CELONI
5 Mas Sanz, Montse	F.C. BARCELONA
6 Mata Baquero, Dolores	A.A. CATALUNYA
7 Suárez González, Eva	C.E. ROGER ROCA RUNNING
8 López Granados, Mónica	CLUB ATLÈTIC CASTELLAR

….

CATEGORIA CADET MASCULÍ
1 BORRÀS FORT, ELOI	E.A. PATRONAT ESPORTS VALLS
2 Ali Shah, Balal	A. E. BLANC I BLAU
3 El Amri, Abdu	CLUB ESPORTIU PENEDÈS
4 TORRES BATSUMS, RICARD	CLUB ATLETISME VILAFRANCA
5 Mateu Bernet, Joan	CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ
6 BARCELO, ADOLF	CLUB NATACIO REUS PLOMS
7 MONTEVERDE GRAU, GERARD	ATLETISME TERRES DE L´EBRE
8 OLIVA FABRA, OSCAR	E.A. PATRONAT ESPORTS VALLS

…

CATEGORIA JUVENIL MASCULÍ
1 VILÀ MESTRE, ADRIÀ	E.A. PATRONAT ESPORTS VALLS
2 Moreno Molins, Albert	F.C. BARCELONA
3 Haik, Ilyas	A. E. BLANC I BLAU
4 Vergara Magrazo, Quino	C.A. TARRAGONA
5 Gonzalez Margalef, Roger	A. E. BLANC I BLAU
6 FERRE PUIG, MIGUEL	CLUB NATACIO REUS PLOMS
7 Fernandez Gómez, Cristian	A. E. BLANC I BLAU
8 Akssirioun Yacoubi, Omar	A. E. BLANC I BLAU
Guanyador per equips:	A.E. Blanc i Blau

CATEGORIA SENIOR MASCULINA
1 el Nasri Serhani, Yusef	A.A. CATALUNYA
2 el hassany , abdelghani	CARREFOUR LLEIDA
3 Luque Martín, Enrique	A.A. CATALUNYA
4 Leiva Beato, Jaume	C.E. ARECASPORTS
5 Ahmed , boutayeb	GIRONA COSTA BRAVA
6 Roselló Padullés, Josep Maria	A. E. BLANC I BLAU
7 Muñoz López, Juan Ramón	CLUB KELME OLIMPO ZARAGOZA
8 el Nasri Serhani, Mohamed	A.A. CATALUNYA

Cal dir, que Dolores Pulido, va fer un desè lloc al Cross Internacional de Jaen, i que la setmana passada, Vinyet Noguero va guanyar la mitja marató de l’Espirall (Vilafranca) amb una marca d’ 1 hora 19 minuts i 29 segons.


Agraïm a l'Organització del Cross de Vila-Seca i a l' Associació d'Esports en Blanc i blau, per l'informació obtinguda.

FOTOS D'AHIR A SADRIÀ.

Fotos d'ahir a Sant Adrià.

Natalia Arroyo, i Ane, mirant el partit del infantil femení, que va empatar a un, (primer es va avançar el conjunt del Europa, i després de penal, per mediació d’Alexia, va empatar l’Espanyol tot i que l’àrbitre el va fer repetir)
A la segona foto veiem dues jugadores del equip entrenat per Marta Cubí i Ricard Ribes.
Aquí veiem al fons de la imatge, la davantera perica mirant-s’ho des del seu lloc d’entrenadora (aquesta no es pasa asseguda tota l’estona com algú que em se jo),
Dues noies del Oviedo, que molt amablement, van posar per la camera de Sentiment Perico, abans de començar el partit de la Superlliga femenina. Per cert, moltes aplaudien i cantaven els gols del Nàstic (uhhhhhhhhh, això no està gens bé, nenes... ), al juvenil B del senyor Salvans, que no està tenint molta sort que diguem. La noia de l’ esquerra es Saray García, migcampista ofensiva de 16anys (16-5-90) i la de la dreta es PATRICIA Martinez (15-3-90 ), davantera provenint del Barça B, (ho sento, però no tenia el meu arxiu a ma, per recordar-lo, malgrat que una cara maca no ve malament, malgrat el seu passat).
Adriana sotmesa a un estret marcatge per part de Laura, Adriana se’n va de la central Maria.
La portera col·locant la barrera formada per Yaiza (11) i Alba (10) , i un cop acabat el partit Noemí i Raquel marxant satisfetes per la victòria, que no per el joc suposo...
Amb aquesta veiem al delegat Sr. Blanch, ex porter de l’Espanyol als anys setanta, a Cristina, Aida, Marta Torrejón, Sara, i al fons s’ho mira amb enyorança Olguita Rodriguez, que quan l’equip jugava la primera fase de la Uefa Women’s Cup va ser operada de lligaments, lesió que li va impedir disputar el tram final de la passada temporada...i encara romandrà de baixa un temps que esperem sigui el menor possible, i des d’aquestes línies si em llegeixes, et dono tots els ànims, que aviat et volem veure als terrenys de joc.
Per cert, això encara que no us ho imagineu .... ¡ si ! es una camera de TV3... per les imatges al programa d’avui 21.30 futbol cat (C-33). Esperem que tinguin temps, i les facin... (foto: Enric Alonso)

fotos: josep maria.

PD. I els que no sigueu addictes a l’encís de Sadrià direu: ¿ Qui cony son aquests, que encapsalen aquest post?.... jo us tinc que dic que són l'essència més representativa de la "penya del llanto" jejeje si bé no estan tots els que són, ni... (a la foto) a Sadrià si que hi son tots, no hi fallen mai...

UN ALTRE EMPAT: ¡¡¡JA NI HA PROU D'EMPATS!!!!

“El partit del segle" com el va batejar el nostre president ha respost al que s’esperava, duel d’equips en hores baixes, nervis per part local, que no han sabut mantenir el avantatge en el marcador, i en cas de l’Espanyol, més del mateix de sempre. Era el duel de Lotina –Valverde de l’última jornada a Montjuïc de fa dues temporades, l’Espanyol – Real de l’última....i a la fi... rés... un empat de misèria, i a continuar el particular “via crucis” que els hi tocarà ambdós equips durant aquesta lliga. Es parlava d’ultimàtums... però un punt deu saber a glòria en les altures del poder perico, i més des de que ha marcat la Real. Per tant continuarà l’agonia una setmana més, i tornarem a viure un altre Espanyol – Athletic, de imprevisibles conseqüències. Mentre, amb aquest gloriós punt els músics poden seguir tocant, estem en un vaixell molt segur, no hi ha problemes, el temps tot ho cura, i queda molta lliga que es sol dir .Per si ho volen saber, em sembla que es diu Titanic (el nostre vaixell) o quelcom així, però això poc importa... estem preparats per tot i de més grosses n’hem vist...I per cert, com es sol dir, el capità es l’últim que abandona el baixell...amb la seva tripulació...


Sense ironies; es la llei del mínim esforç en una plantilla acomodada, i que persisteix en els mateixos vicis; Rés ha canviat, llevat que l’Espanyol després de no sé quantes jornades (ja m’he perdut contant-les), ha repetit l’onze de l’últim diumenge. Rés més... continuem donant pena durant gairebé 60 minuts per partit, i així no es pot anar en lloc, per que un equip com el nostre no s’ho pot permetre. Les jornades passen, als rivals més assequibles no son capaços de guanyar-los, els empats continuats a la lliga de tres punts son terreny abonat per anar a segona, i lluny de demostrar-nos quelcom més aquest equip, segueix demostrant que hi ha jugadors que no estan al seu millor moment, i que els fitxatges (?) estan donant un rendiment molt pobre, per no dir paraules més grosses. I en tot, avui s’hagués pogut guanyar i pot ser (encara que sigui només jugant vint minuts) s’ho mereixien... el problema es que sempre no hi serà davant la Real...


En lo purament esportiu, dir que el partit ha començat amb una ocasió de Tamudo que s'aprofita d'una indecisió de la defensa per posar en dificultats a Bravo, però el porter rebutja la pilota. Kameni fa vistes en un tret des de fora l’àrea que se’n va fora per poc. Al minut 30, davant la passivitat de la defensa, Diaz de Cerio afusella a Kameni, amb un superat Torrejón. Passava el pitjor que podia passar; la Real s’avançava en el marcador i obligava als espanyolistes a intentar el miracle de la remuntada o al menys salvar un punt i evitar que la Real s’emportés als tres. Tamudo d’un fort tret, llença fora una ràpida jugada de contraatac iniciada per De la Peña.

La segona part, l’Espanyol amb l’aigua al coll s’ha transformat en part per l’ obligació de intentar no sortir derrotat d’Anoeta, i en part per la pròpia feblesa d’un rival, la Real Sociedad, que ha mostrat i amb diferència les seves mancances (agreujades per les lesions de homes importants), i el lloc que ocupa a la classificació.
I al minut 54, una jugada començada per banda esquerra, Riera habilita a Iván de la Peña , que amb passada al buit a Luís García, aquest remata al fons de les malles assolint l’empat a un. Tamudo, ha tingut varies ocasions desbaratades per el porter Bravo, que ha salvat al seu equip de la derrota, malgrat que també Kameni, ha evitat el gol de la Real, amb una gran parada al minut 72, a remat del golejador basc del partit d’avui. Luís García desaprofita una ocasió amb un remat que surt per sobre del travesser després d'un centre de Rufete i el mateix Luís García té a les seves botes, l’ocasió del partit, però el meta Bravo desvia el suficient per evitar el gol de la victòria perica. Era el minut 80 i la millor ocasió d’un Espanyol que ha jugat la segona part, i per que anava a remolc del marcador.



Fitxa tècnica:
Real Sociedad: Bravo, Rivas (Juanito, min.64), Labaka, Garitano, Aranburu, Aitor, Ansotegui, Gari (Agirretxe, min.84), Garrido, Díaz de Cerio i Xabi Prieto.

RCD Espanyol: Kameni (7), Zabaleta (5), Jarque(6) , Torrejón (4), Chica (5), Moisés (5), De la Peña (7), Luis García(5), Riera (5), Rufete (3) (Coro, min.81s.c.), Tamudo (3) (W.Pandiani, min.87).

Àrbitre: Lizondo Cortés (Col·legi Valencià). Per part de l'Espanyol, targetes grogues a Chica (Min.8), De la Peña (min.74). Per part de la Real, a Labaka (min.39).

Gols: 1-0, Díaz de Cerio (min.30); 1-1, Luis García (min.54)

Estadi: Anoeta: 18910 espectadors.

El destacat del partit: Iván de la Peña, per que encara que sigui amb comptagotes i a la segona part, ha donat les passades que d’ell s’esperen... altre cosa es que no las hagin aprofitat tan Luís García (només n’ha aprofitat una) i un molt desafortunat Tamudo

Foto: rcdespanyol.com

CONTINUA LA RATXA DEL JUVENIL, I DE L'ATLETISME DE L'ASSOCIACIÓ

JUVENIL A 3 SAN FRANCISCO 0

L’Espanyol continua de líder de la Divisió d’Honor i goleja al sempre difícil conjunt balear del San Francisco amb un hat trick de Xavi García que s’enfila a dalt de tot a la taula de golejadors del juvenil.

Partit travat a la primera part, amb poques ocasions, i les poques han sigut del conjunt perico, als últims minuts de la primera part ha arribat el primer gol de la compta de Xavi. La segona part, els visitants han tingut que obrir-se per intentar empatar (tampoc molt, ja que han seguit sense deixar espais, com a bloc molt homogeni ), i el meta Isaac, ha desbarat varies ocasions que ha tingut el conjunt balear i Xavi ha sentenciat amb dos gols més a les acaballes del partit. L’Espanyol amplia els punts d’avantatge amb el tercer (ja son 10), i manté els set punts de diferència amb el segon classificat, la Damm.

RCD Espanyol: Isaac; Ricard, Guille, Reyes, Javi, Juanjo, Xavi García, Carlos, Quique ,Jesús Berrocal, Gerard. (Suplents: Victor, Pecha (ps), Jesús García, Albert, Charly).

San Francisco: Fran; Raul, Galletero, Romeu, Kiko, Marco, Mamadou, David, Angel I, Angel II, Salinas (Suplents: Didac, David (ps), Ivo, Fernando, Volcau)

Gols: 1-0 Xavi García (43’) 2-0 Xavi García (84’) 3-0 Xavi García (85’)

Àrbitre: Montero Esteban, auxiliats en bandes per Castells Lao, i Cuevas Ruda del col·legi de Terrassa.

foto d'arxiu: josep maria. Per cert, aquests deuen entrenar més que alguns que em sé... ¿oi que si, Sr. Pandiani? al menys a la classificació es reflecteix la bona tasca diaria...

---

ATLETISME
Al cross de Vila-Seca continuen els triomfs de l’Associació d’Esports en Blanc i Blau d’Atletisme. En categoria senior femenina, Isabel Eizmendi ha tornat a guanyar, mentre que en homes, Josep Mª Rosselló ha acabat al sisè lloc. En juvenils l’Associació Blanc i Blau ha quedat campiona per equips, i en individual, ha obtingut un tercer, un cinquè, un setè, i un vuitè lloc. En Cadets, Badal Ali ha quedat segon.

EL FEMENÍ GUANYA 2-0 AL OVIEDO I EMPATA A PUNTS AMB EL LÍDER

Victòria molt treballada. Ha costat més del que s’esperava.

L’Espanyol ha complit, amb moltes més dificultats de les esperades en el que es podia dir, partit de tràmit en espera del partit davant el Levante UDF. I a més ha aprofitat la derrota del conjunt valencià a Bilbao, per 1-0 i d’aquesta manera igualar a punts en la classificació, malgrat les llevantines tenen un millor gol average general, debut al menor nombre de gols encaixats del Llevant.

El partit, de seguida hem pogut veure que no seria cap passeig. Els primers compassos del matx, han sigut de domini asturià. En tot això, el primer llançament es obra de Raquel que ha sortit a un metro del pal dret de la porteria visitant. Tres minuts després ha vingut la jugada que hagués pogut solucionar abans l’encontre, per part local. Noemí, passa en profunditat a Sara, que per banda esquerra, guanya línia de fons i centra molt bé, i dins l’àrea, Marta Cubí remata al pal dret de la meta que un cop més ha defensat la improvisada portera Lorena, que no ho ha fet gens malament, llevat una sortida en fals, que el conjunt perico no ha sabut aprofitar. Carol, marca al minut dotze però la jugada estava ja invalidada per fora de joc. Al minut 20 un mal entès entre una defensa asturiana i Lorena, ha estat a punt de ser aprofitat per l’Espanyol, però Sara no ha pogut tocar la pilota, ja que abans s’ha anticipat una defensa a un metro de la porteria, quan semblava que la pilota acabaria dins. Montse llença una falta molt perillosa, que Cristina treu de forma molt apurada, salvant el gol visitant. Al 31 Adriana s’entreté massa a l’àrea, i dona temps a que rebutgin a còrner, després de rebre una gran passada de Raquel a l’espai lliure. La mateixa Adriana, remata desviat per sobra la porteria visitant. L’Espanyol jugava, pot ser no amb la frescor i claredat d’idees d’altres partits, però si com per pogué inaugurar el marcador en qualsevol moment. Al 40, una altre vegada, Raquel habilita a Adriana, però no està molt afortunada a l’hora d’encarar a Lorena. Se intensifica el domini, i Sara d’esperó dona una gran passada a Noemí, malgrat que el seu llançament se’n va molt alt, tot i estar en molt bona situació.

Comença la segona part, i a les primeres de canvi, una pilota que semblava sense conseqüències, falla la defensa asturiana, la pilota rebotada li cau a Marta Cubí, que es gira, encara, i afusella a Lorena, establint un més que just 1-0 en el marcador. Al quart d’hora del segon temps, es Raquel, qui ho prova, i Lorena allunya de punys el perill. A partir d’aquests instants, l’Oviedo es comença a estirar, i a punt de donar un ensurt quan al minut 62, una pilota penjada molt passada es deixada morta a prop del pal dret de la porteria de Cristina, que descol·locada veu com la pilota cau a Yaiza, que amb tota la porteria per ella, remata de cap fregant el travesser. Santi substitueix a Sara(que avui no ha tingut el seu dia), i col·loca a Rocío per banda esquerra amb Aída (que avui ha tornat a repetir). Al minut 69’ Miriam treu de quasi la mateixa línia de gol, un cop Cristina ja havia estat superada, després d’una sortida no molt afortunada. Un minut després, Adriana ho intenta de una molt bona vaselina, que acaba estavellant-se al travesser. Instants després es Cubí la que no encerta a culminar una bona jugada de Adriana, al fer-se un embolic dins l’àrea a l’hora de rematar. Un minut després, un Oviedo Moderno que no es rendeix al campió i que vol sortir donant la sorpresa, es a punt d’assolir-lo quan “Peque” estavella el seu remat al pal de la porteria defensada per Cristina, i el
posterior remat es rebutjat a còrner per la pròpia Cristina, llençant-se als peus de l’atacant asturiana. I per fi, al minut 85, Adriana davant la sortida de Lorena, eleva magistralment l’esfèrica per damunt la portera visitant, i estableix el que ha estat definitiu 2-0. Amb el temps d’afegit, hi ha estat una picabaralla dins l’àrea visitant, i Lorena que ha perdut els nervis, ha sigut amonestada amb tarja groga, quan podia haver sigut vermella al respondre de mala manera la falta rebuda de Adriana. Santy per evitar mals majors ha substituït a la golejadora Adriana que ja tenia una targeta groga (63’)

FITXA TÈCNICA:
RCD Espanyol: Cristina; Ane, Marta Torrejón, Miriam, Aida; Carol (Lara 79’), Raquel Cabezón, Noemí; Adriana (Dolors 90’), Marta Cubí i Sara (Rocío 66’)

U. Oviedo Moderno: Lorena; Gévora, Mónica, María (Úrsula 89'), Laura, Andrea,(Saray 89'), Elisa (María Perez“Peque”56’) , Montse, Alba ,Patricia Martinez, (Verónica Molinero56’), Yaiza. (Resta banqueta: Almudena (ps.), Marta López)

Gols: 1-0 Marta Cubí (49’) 2-0 Adriana (85’)

Àrbitre: Rebollo López. Sense complicacions, llevat algunes errades provocades per el seu auxiliar que cobria l’atac blanc i blau, que ha senyalat més d’un fora de joc inexistents.

Camp nº 3 de la Ciutat Esportiva de Sadrià. A la mateixa hora jugava al camp principal el Juvenil de Divisió d’Honor.

fotos: josep maria. Adriana Intenta anar-se per velocitat de les defensores asturianes, i a la foto d'abaix, Noemí i Raquel, a punt de fer efectiu un llançament de falta.

RESULTATS 8ena. JORNADA

TORREJÓN - FC BARCELONA 1-0
AT.BILBOKO - LEVANTE UDF 1-0
PUEBLA - TRANSPORTES ALCAINE 2-0
REAL SOCIEDAD - SEVILLA FC. 0-3
ATLETICO FEMINAS - SPORTING H. 3-1
RAYO VALLECANO - LAGUNAK 5-2

CLASIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 LEVANTE	8	21	7	0	1	28	4
2 ESPANYOL	8	21	7	0	1	30	12
3 ATH. BILBOKO	8	20	6	2	0	21	7
4 SEVILLA	8	16	5	1	2	19	11
5 RAYO VALLECANO	8	14	4	2	2	19	14
6 AT. MADRID FEMINAS	8	11	3	2	3	9	10
7 BARCELONA	8	10	3	1	4	8	9
8 TORREJON	8	10	3	1	4	9	14
9 PUEBLA	8	9	3	0	5	10	17
10 OVIEDO MODERNO	8	8	2	2	4	13	19
11 SP. HUELVA	8	8	2	2	4	10	20
12 LAGUNAK	8	6	2	0	6	12	27
13 TRANSP. ALCAINE	8	3	1	0	7	5	16
14 REAL SOCIEDAD	8	3	0	3	5	5	18