RECORDEM ELS 70. GPE MANIGUA.

AMPLIACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L'ACTE. COMENTARI SOBRE EL COL·LOQUI

Ahir vespre, al Centre Cívic de Can Baxté, va tenir lloc el Debat – Col·loqui que la GPE Manigua organitzà sota el nom “Recordem els 70”. A l’acte va assistir com a ponents el senyor Edmond Orts, que era el moderador, i els senyors Fernando Molinos, i Joan Josep Bertomeu, com integrants d’aquelles formacions que tant van fer gaudir al públic blanc i blau en aquells anys. Com a personalitats cal destacar la presència dels consellers, senyors Antonio Martín, i José Manuel Moya, a més de Jaume Martinez .

COMENTARI

Amb una mica de retràs sobre l’hora anunciada, (tot lo bo, es fa esperar) , es va celebrar al Centre Cívic Can Basté, el debat col·loqui “Recordem els 70”. Hi hagués pogut haver-hi més públic... l’ocasió així ho mereixia, però bé... som els que som, i els moments en que travessa l’Entitat, tampoc son de gran entusiasme per mobilitzar a la massa social en un vespre mig plujós. De totes maneres, els que hi vàrem assistir, ven pogué passar una bona estona recordant aquelles èpoques.

Un munt d’anècdotes, històries i comentaris de dos grans esportistes com son el Fernando Molinos i el “Coco” Bertomeu, que per damunt de tot, son pericos que porten molt endins els colors blanc i blaus. Tinc que fer constar expressament, la grata impressió que em va deixar el senyor Edmond Orts, escriptor, crític cinematogràfic, i director de programes radiofònics entorn al setè art, però gran coneixedor al mateix temps de nostra història com a gran perico confés que es, i va deixar constància del seu saber fer en aquesta sèrie d’actes, i més davant de dos personatges mítics dins l’Espanyol com son Molinos i Bertomeu.
Va ser un col·loqui distés, amb la participació espontània moltes vegades de gent del públic, per que també hi eren presents pericos de gran solera, dels que son la memòria viva de nostre club.

Van sortir noms de grans jugadors, no sol d’aquella època si no de la que el va precedir, l’època dels dofins, ja que Bertomeu, va fitxar per el conjunt perico en 1967, quan el van veure jugar un partit de tercera divisió en front l’Espanyol. Partits com la remuntada en front al Sporting de Lisboa, amb un estel·lar Di Stefano, el debut de “Coco”, victòries en front el R Madrid, els derbys amb color blanc i blau, aquells enyorats 5-2 i 3-0, noms com les mítiques davanteres (la de l’oxigen, i la dels dofins), els grans jugadors Griffa, Borja, Glaría, De Felipe, Ortiz Aquino, (l’elegància i bon toc de pilota, malgrat se’ns perdi a l’hora d’assistir a les reunions), Solsona (el noi de Cornellà), José María (el millor llançador de faltes que he vist amb l’Espanyol), Amiano, (tosc, però efectiu, i tot un panzer en l’àrea), Pepín, Manolín Cuesta, Jeremías (aquell gran davanter, que recordem sempre quan ens fitxen brasilers que no donen la talla) ,Juvencio Ozorio, Caszeli, (el “Gerente”, el que posava segons ell mateix deia, la signatura, o sigui el gol) Marañón (com no!, el “marañas” que tantes vegades amb els seus gols als últims minuts, lliuraven de més d’una a qui us parla, al cole davant tota la culerada), el “pibe” Roberto Martínez, Ochoa, Granero, Ramos, un dels que van creuar la diagonal, i molts més...

Es va parlar també de coses menys agradables, l’època final de Janos Kalmar, el seu cessament, Argilés es fa càrrec de l’equip, Bertomeu no va jugar ni un partit (afortunadament per ell), l’Espanyol per segona vegada cau al pou de la segona divisió, l’època del xilè Riera, Iriondo que el va tenir que substituir durant la temporada, el difícil camí per pujar a primera, els darrers partits, en front del Castelló, Murcia, i l’ Ilicitano...( època que per sort per motius d’edat no vaig tenir que patir, però més tard ens hi tornaríem a trobar dos cops més...). També com sempre que es parla de Bertomeu, li varen recordar la famosa remuntada del València amb ell de porter, i el no menys famós gol de Valdo.... bé deixem-ho corre, ja ho sap tothom... i no va ser l’única vegada que el València ens remunta un marcador d’aquella manera...

Avançant en el temps, Fernando, ens va explicar la seva arribada al Club, després de ser ja un jugador conegut e important al Real Zaragoza, anècdotes que no diré, per que la millor manera de saber-les es assistint a aquests actes, i com no un dels més atractius temes entorn a Molinos, eren aquells enfrontaments marcant a Johan Cruyff, que aixecaven espurnes, la animadversió dins el terreny de joc per part del holandès fou total... n’estava fart d’ell. S’ha de recordar dues dades: Primer, que tenint davant Molinos Cruyff mai va marcar cap gol, i segon, que Fernando mai va ser expulsat d’un terreny de joc, malgrat la seva fama d’home dur, les seves virils entrades. Després han tingut fora del camp, una relació d’amistat (segons ens explica el propi Molinos) “normal”, de profund respecte, però la intensitat que es vivia amb aquells partits i la motivació, molts la notem a faltar avui en dia.

No va faltar tampoc, les referències a la lliga del 72/73, el gol de penal de Glaría al Camp Nou, penúltima victòria de l’Espanyol en tan horripilant escenari. La “covardia, i falta de convicció ” segons opinió de molts assistents del públic, de Santamaria els partits finals, que va impedir assolir el títol de lliga.
Es va parlar també de les gires que es feien amb Manuel Meler, que junt a José Emilio Santamaria, eren els protagonistes que van marcar aquella època, de la gira que es va fer a l’Argentina, i li va tocar a Molinos marcar a un noi molt jove, que ja tenia un nom en Argentina,... Diego Armando Maradona, la primera entrada que va patir d’un espanyol.... davant l’alarma de la gent de Boca, que espantats demanaven explicacions a Molinos, per que confiaven en pogué traspassar-lo per una gran quantitat... la resposta de Molinos: “Si vienes a España, entradas como esta, serán las menos duras... o sea preparate ...”. I així va ser...

Per cloure l’acte, Edmond Orts no va volgué deixar passar l’ocasió sense preguntar a Bertomeu, no a l’ex –jugador, si no al Conseller, que en pensava de la situació esportiva que viu el Club, el projecte actual de Valverde. Bertomeu va respondre, que les valoracions s’han de fer al final, que s’ha deixar treballar a Valverde i els tòpics que estem tan acostumats a sentir. Molinos va cloure dient que tenim millor equip del que demostren, per estar a una zona més amunt, però que a la lliga espanyola, menys uns quants que tots sabem, la resta tots, hem de patir i lluitar molt per treure endavant la situació, ja que no serà fàcil per ningú, donada la gran igualtat que hi ha.

Un cop més, la GPE Manigua ha estat en primer pla, treballant per el RCD Espanyol, com en altres ocasions en que ha donat la cara en temes molt compromesos, defensant i recordant nostra història.

FOTOS: GPE MANIGUA.