COMENTARI: TORNA EL SENYOR LARA A ESCENA

Segons informa el diari “As”, la Penya de Ulldecona, amb motiu del X aniversari, en el col·loqui que amb el marc d’aquests actes es celebrarà a la localitat tarragonina, hi serà convidat el senyor José Manuel Lara Bosch.

Pànic em dona pensar les coses que pugui dir aquest senyor, i no per que no tingui raó en moltes, del malament que funciona l’entitat. Però sense anar molt més lluny, tots sabem que ell també té la seva història, els seus fitxatges... (em refereixo a ell, no al seu pare, ni al seu germà, q.a.c.s.) en companyia del Sr. Torras a l’esportiva (Lemoins, i altres craks del mateix pal). Per la seva condició social, i la seva forma de ser, tots sabem que no ha sigut cridat per el camí de la diplomàcia, i entre el populisme agonitzant del President, i la incisiva i cruel manera de dir les coses del senyor Lara, estem arreglats.

No vull pre jutjar el que dirà o pugi dir, malgrat que els pericos ja n’estem farts de paraules i més paraules; el que volem son fets, i va tant per uns com per altres. Per que hi ha coses que no canvien per desgràcia a aquesta entitat: La desunió i la rancúnia continuada per culpa de l’ego, la persistència en els càrrecs o l’ambició per arribar-hi als mateixos.

Hora seria, que oblidant el passat... tots ho faríem amb molt de gust, (malgrat que hi ha coses que son imperdonables, com tot el relacionat amb la venda de Sarrià, i posterior negociació amb l’ajuntament sobre Montjuïc), faríem repeteixo aquest esforç si a canvi, vostè Sr. Lara ho deixa corre això. I em refereixo a aquesta animadversió, aquesta rancúnia que està profundament dividint fa molts anys el nostre club. No li diré per que no soc ningú, (allà vostè amb la seva consciència de bona persona, per que de perico sé que en té poc, i poc li agrada aquest esport), el que té que fer amb el seu poder accionarial, però si que coneixent una mica (sols una mica) a l’afecció perica, cada cop que vostè parla li fa perdre vots a l’alternativa opositora.

Bé es veritat, que no els he votat, però em preocupa i molt, que aquests joves emprenedors, independentment que ho hagin fet millor o pitjor, que per això son alternativa, per que vagin madurant, perfeccionant el seu programa, les seves idees, en comptes de fer-los vostè un favor, cada cop que anomena “feretros”, “quiebras” i demés desastres apocalíptics els hi està fent un flac servei. I els socis (“els clientes” com li agrada anomenar) també tenim dret a pensar si un dia podrà haver-hi un canvi natural i generacional que substitueixi l’esgotada realitat a nivell dirigent. Per que a més hi ha gent valida ambdues posicions, tant al consell com a l’opositora 3.0 (o al menys ho crec, jo, il·lús de mi), i tot aquest enfrontament, que a més tothom sap que es personal ja, entre vostè i el senyor Sànchez Llibre, a més que danya el seu nom, i el del president, el pitjor es que ens perjudica a tots. A tota l’entitat, inclòs dic, als que vostè li agradaria col·locar al front de la Societat.

Per tant, Sr. Lara, deixi-ho corre... no val la pena... si sent quelcom per aquest club, ja que quant ha pogut no ha volgut manar, posar-se decididament al front de la nau, al menys deixi manar o a uns o als altres, però deixi manar, i oblidis dels enfrontaments i de les rancúnies, li agrairia la seva salut, que això es l’únic que no es pot comprar amb diners, (no es bo, viure sempre amb aquests odis), i li agrairà tota una afecció que n’està farta de baralles internes, de enfrontaments personals, en comptes d’emprar totes aquestes energies, tots aquests esforços que es perden en qüestions estèrils, en fer un Espanyol més gran on tots hi tinguem cabuda, i podem gaudir dels seus triomfs.

foto: el pais.com