dissabte, 20 de juny del 2009

L'ESPANYOL DESTROSSA AL BARÇA
EN EL MEMORIAL MARI CARMEN GUARDIA

RCD Espanyol Femení "B": 7 - FC Barcelona Femení "B": 1












































(Camp Mpal. del Centre; Sant Joan Despí: Josep Maria)


El RCD Espanyol Femení “B” s’ha endut la setena edició del Memorial Mari Carmen Guardia que anualment organitza la Penya Blanc i Blava de Sant Joan Despí i que ha tingut lloc en el Camp Mpal. del Centre.

A darrera hora no ha comparegut l’altre equip que tenia previst participar, el FC Levante Las Planas, motiu pel qual s’ha desenvolupat el torneig en format de partit normal entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol, en noranta minuts de joc en comptes del 3x1 previst.

A l’Espanyol hi havia una noia que està provant, Mireia, a la lateral esquerra. Els primers compassos del matx han estat bastant igualats. L’Espanyol ha pogut inaugurar el marcador amb una penetració de Carol Férez que no ha pogut definir davant la bona intervenció de la portera blaugrana Ripoll.

Salta la sorpresa
Albita, d’un potent i col•locat xut a l’escaire des de fora de l’àrea, ha sorprès a Natàlia Pinto, fent pujar el primer gol al electrònic.

Una errada de Juliana al intentar passar enrera a Natàlia ha estat a punt de costar el segon gol barcelonista. El FC Barcelona portava perill i de nou en un xut de Noemí des de fora de l’àrea, la pilota acaba estavellant-se al travesser.

Reacció perica, per la via ràpida
Quan semblava que només la sort havia evitat el 0-2, l’Espanyol B en tres minuts li donarà la volta al marcador i deixarà el Memorial sentenciat. Eva es substituïda per Carla. I l’exterior espanyolista en la primera pilota que tocarà un minut després d’ingressar al terreny de joc, amb una perfecta definició, estableix l’empat a un gol.

En la següent jugada, Brenda engalta un xut potent des de la frontal, i marca el gol que posa en avantatge al conjunt de Carlos Gómez.
Però no acabarà aquí la reacció espanyolista ja que dos minuts després, Brenda es fa amb una important pilota, penetra, dribla a Ripoll i marca a plaer el tercer gol. Veure’l per creure-ho.

Hat trick de Brenda
A falta de 4 minuts per el descans, Brenda culminarà altre excepcional jugada, aconseguint el tercer del seu compte particular, i engrandint encara més la diferència en el marcador.

El col•legiat invalidarà una acció de Carol per situació anti-reglamentària segons abans que acabés amb la pilota dins la porteria blaugrana.
L’Espanyol escombrava a un Barça de mínims, i ens recordava aquelles golejades del primer equip femení a les barcelonistes...

En una gran jugada entre Carol i Carla, Alexia xuta fregant el travesser després de deixar amb evidència amb un retall sec, a la seva marcadora.

Gran gol de Carla
La jugadora espanyolista farà el cinquè (segon del seu compte particular) després que lluités amb una defensora per una pilota que tenia tota l’avantatge la jugadora blaugrana, però Carla se l’emporta i davant la sortida desesperada de Ripoll, li deixa anar una vaselina amb un toc precís i preciós, que supera a la portera barcelonista.

Alexia, es objecte de penal al driblar a una defensora dins l’àrea, i el col•legiat assenyala la pena màxima que es encarrega de transformar la mateixa jugadora de Mollet. Ras, i enganyant a la portera, fent pujar el sisè gol.

El ritme s’ha de dir, que en els darrers vint minuts ha baixat bastant producte del cansament, (una tarda molt xafogosa la que hem viscut en Sant Joan Despí) i per l’amplitud del marcador. Amb tot, encara arrodoniran més el marcador, marcant Carol Férez el setè, al aprofitar una excepcional passada de Brenda a l’espai, controlant i definint perfectament la golejadora espanyolista.

Carol hagués pogut fer el vuitè però la seva volea s’ha marxat per molt poc fora per sobre la porteria, o en una acció en la que la rematada de la davantera perica ha anat a l’exterior de la xarxa, pecant aquest cop de massa individualista, al haver-hi altre companya desmarcada.

Triomf just, i contundent davant un Barcelona molt justet, amb baixes, i preparant ja l’equip per la propera temporada al igual que el conjunt espanyolista entrenat per Carlos Gómez.

Helena Fernández, com a capitana ha recollit el trofeu d’aquest Memorial Mari Carmen Guardia, al que s’ha arribat ja a la setena edició. L’organització, com sempre, perfecta. I a sobre, hem gaudit de gols i bon futbol. Ara, que demà la festa sigui complerta.




Fitxa tècnica:
RCD Espanyol Fem. “B”: Natàlia, Tania, Juliana, Sara García, Mireia, Elena, Carol, Eva, Leticia, Brenda i Alexia.
Substitucions: Carla per Eva, m. 30; Anna Torregrosa per Mireia, m. 46; Eva per Alexia, m. 67; Mireia per Tania, m. 71. Alexia per Helena Fernándz, m. 78.

FC Barcelona Fem. “B”: A. Ripoll, Núria, Sara, Anita, Layla, Sayda, Albita, Myriam, Olga, Ayna, i Noemí. Suplents: Alba, Nerea, Sheila, Lorena.

Àrbitre: Asensio La Huerta, del comitè territorial català.

Gols: 0-1: Albita, 1-1: Carla, m. 31; 2-1: Brenda, m. 32; 3-1: Brenda, m.34; 4-1: Brenda, m. 41; 5-1: Carla, m. 53 ; 6-1: Alexia (pen), m. 67; 7-1: Carol Férez, m. 84.

Incidències: Camp Mpal. del Centre, Sant Joan Despí. VII Edició del Memorial Mari Carmen Guardia, que organitza anualment la Penya Blanc i Blava de Sant Joan Despí. Durant l’encontre, ha presidit l’encontre durant una estona, l’alcalde de la localitat del Baix Llobregat, el senyor Poveda, i el regidor d’esports.


Ha fet lliurament dels trofeus, la Tinent Alcaldessa de la ciutat, la senyora Belén García, així com familiars de Mari Carmen Guardia, a qui va dedicat aquest memorial. Presència, de Fina Torres, presidenta d’honor del Femení del RCD Espanyol.

JORDI GÓMEZ,
TRASPASSAT AL WIGAN ATHLETIC


Jordi Gómez serà nou jugador del Wigan Athletic. El RCD Espanyol ha acceptat l’oferta del conjunt anglès, i per tant el migcentre deixarà de ser jugador del RCD Espanyol després del seu pas pel conjunt filial del RCDE, i de la cessió al Swansea City galès on va destacar convertint-se en un dels valors amb més projecció de la Championship anglesa.

Els dirigents espanyolistes conscients de l’excessiva quantitat de jugadors a la zona ampla del camp, han estimat oportú agafar els diners ràpidament i a altre historia. El temps i només el temps dirà si han encertat o no. La solució seria haver exigit en el contracte quantitats per hipotètics traspassos o clàusula de recompra... No sé si a tant arriben els nostres “caps pensants”.

PRESENTACIÓ A LA PENYA DEL INCANSABLES,
DEL VUITÈ NÚMERO DE LA REVISTA 23 PERICO


El viernes 26 de junio, a las 20:00 presentamos el número 8 de la revista 23 perico en el local de Els Incansables (Freser, 208 bis, Barcelona. Metro L5 Camp de l'Arpa). Haremos un poco de coloquio sobre la situación del club y hablaremos del barómetro perico de la revista, que da unos datos interesantes sobre como está el patio. Sergio Fidalgo, servidor de ustedes estará allá, y también han confirmado su presencia Nacho Julià y Anna María Fusté.

Este número no se podrá adquirir en las tiendas oficiales del club como ha sido costumbre hasta ahora debido al traslado al nuevo estadio. Los puntos de venta se pueden consultar en http://www.23perico.com/

Entre sus contenidos destacan un reportaje fotográfico sobre las instalaciones de Cornellà-El Prat; una entrevista con Santiago Salvatierra, ex delegado del equipo; una entrevista con Toni Nieto, presentador del programa radiofónico Onda perica; un reportaje sobre la colección de objetos históricos blanquiazules de Gabriel Martínez y un artículo del vicepresidente ejecutivo de la Fundació, Antoni Fernàndez Teixidó, en el que hace un balance de la labor de este organismo durante los últimos meses.

También se mantienen las secciones fijas como el Barómetro perico, los artículo sobre modelos de club y la página de humor.

23 Perico. Sergio Fidalgo.

divendres, 19 de juny del 2009

A PER LA COPA !!! (III part):
LES FINALS CONQUERIDES PER L'ESPANYOL


Raquel Cabezón, i Dolors Ribalta, juntament amb noms històrics com Isabel Castañera, Ester Torné, o Raul Tamudo, té dos títols de Copa d'Espanya en el seu haver.


El RCD Espanyol ha guanyat en futbol, en tres ocasions el Campionat d’Espanya, Copa de S.M. La Reina. Les tres temporades que les blanc-i-blaves van conquerir el torneig del KO, van ser les temporades 1995/96, 1996/97 i 2005/06.

La primera... però no la última
L’Espanyol va conquerir la primera Copa de la Reina la temporada 1995/96, en encontre disputat en l’Olímpic de Terrassa, un 23 de juny de 1996, davant l’Oroquieta Villaverde de Madrid, que era el conjunt campió de lliga i el que dominava el futbol femení a una Espanya en la que el futfem portava pocs anys com a esport federat amb competicions de lliga nacional i Copa de la Reina.


Abans que les espanyolistes, havien aconseguit el ceptre, equips com el Añorka Kirol, o el CFF Porvenir o el CF Parque de Alcobendas (equips que amb el pas del temps i vistos des de l’òptica actual sonaran com a autèntics desconeguts) o el Club de futbol Barcelona Femenino, (aquest si que us sonarà bastant més), una secció (al igual que la de l’Espanyol) independent del propi club.

L’Espanyol esborrà del mapa al conjunt del Oroquieta en aquella final, i el vèncer per un rotund 3-0 amb dos gols d’una molt joveneta Raquel Cabezón i un d’Esther Torné (una de les històriques del RCDE).


L’Espanyol va formar amb: Joana (Carmen); Sonia, Montse, Dolors Ribalta, Esther, Lorena (Ana), Isabel Castanera, Raquel Cabezón, Esther Torner, Toñi (Sandra) i Susana. En aquella ocasió en la llotja hi era present entre altres Fidel Sust (Secretari d’Esport de la Generalitat), la Presidenta del Comité Nacional de futbol femení, la barcelonista Maria Teresa Andreu, l’alcalde de Terrassa senyor Royés, i per part espanyolista, el llavors Director General del RCD Espanyol, Fernando Molinos.

No va ser flor d’un dia, i revaliden el títol
Un any després, l’Espanyol torna a conquerir el apreciat trofeu, revalidant l’èxit aconseguit en Terrassa, aquest cop a Arganda de Rey, davant un miler d’espectadors, el 8 de Juny de 1997.

Era una de les poques i potser la darrera noticia positiva d’un RCD Espanyol que vivia dies molt tristos. Dies per oblidar en la seva accidentada història. Les noies campiones van portar la Copa conquerida al mític Sarriá, que respirava els seus darrers dies després d’una llarga vida de sofriment i glòria de 74 anys i escaig.

En aquella final, el rival va ser l’Atlético Malagueño, i aquest cop el resultat molt més ajustat. Les de Manolo Márquez i Xavi Álvarez guanyaren 2-1 amb una dada curiosa del col•legiat que va xiular la final: Mejía Dávila del col•legi madrileny.

L’Espanyol va formar amb: Carme; Mercé (Sandra), Dolors Ribalta, Montse, Nagore, Isabel Castanera, Ester Arribas (Silvia), Raquel Cabezón, Antonia (Anabel), Esther Torner (Sonia Otero) i Susana. Pel conjunt andalús ja destacava una joveneta que amb el nom d’ Auxi i nascuda a Ronda, meravellaria anys després als diversos conjunts en els que va militar, sent la màxima golejadora de la Lliga durant moltes temporades, amb equips com el Levante, Sevilla...

Els gols van ser marcats de penal, (segons diferents fonts Antonia, o Mercé, o Raquel), i el segon, aquest si confirmat, Ester Arribas, i Auxi marcar el gol de l’honor andalús.

La tercera, l’any del triplet
Amb Santy Fernández com a tècnic, l’Espanyol Femení 2005/06 es proclama campió de lliga per primer cop al futbol, adjudicant-se una superlliga d’infart en el darrer partit, la Copa Catalunya davant l’etern rival i ciutadà, i la Copa de la Reina.

El torneig del KO, l’Espanyol deixa fora al Sevilla subcampió de lliga en una gran eliminatòria amb un 4-1 a Sadrià que va fer vibrar al públic espanyolista a la Ciutat Esportiva com a pocs encontres i al Llevant en semifinals en una eliminatòria d’infart amb empat a zero a l’anada a Valencia amb penal aturat en la recta final de l’encontre per Cristina, i empata a zero en la tornada al Mpal. de Vilafranca del Penedès on s’havia traslladat l’encontre amb motiu de l’Aplec de Penyes. Un gol d’Adriana de falta directa a la pròrroga, obria les portes de bat a bat al quadre espanyolista a la final, que es celebraria al poc presentable Polideportivo Nazaret pròxim a la zona portuaria de la capital del Túria.

En front, la SD Lagunak, que havia sigut la temporada 1997/98 subcampió d’Espanya de la Copa de la Reina perdent per 4-0 la final davant el At. Malagueño i també havia sigut finalista dues temporades després 1999/2000 perdent la final davant el totpoderós Llevant. Aquella temporada (99/00) també havia sigut quart a la lliga (llavors els quatre campions dels quatre grups de nacional disputaven una fase final per decidir el campió estatal).

No va anar a la tercera la vençuda per molt poc, per que les navarreses van plantar cara al RCD Espanyol, arribant inclòs a la tanda de penals. El conjunt de Barañaín havien donat la campanada deixant fora al Rayo Vallecano en semifinals. Carol avançar a les espanyolistes transformant un penal, i quan semblava que l’Espanyoll ja manava, Uxue empatar l’encontre forçant la pròrroga on Sara Serna tornar a posar a les espanyolistes per davant amb una gran rematada a una centrada i Nuría (la que va marcar el gol del Rayo al darrer minut fa dotze dies), establir l’empat definitiu. A la tanda de penals, l’Espanyol no errar cap llançament (Carol de nou, Adriana, Noemí, i Sara) i Cristina es lluir aturant-ne dos (el segon llençat horriblement després que fes figa ja la moral de les navarreses).

L’Espanyol formar amb: Cristina, Ane, Laura Falces, Marta Torrejón, Míriam, Lara, Carol, Noemí, Adriana, Marta Cubí i Sara. Sara Quilez substituí a Lara.

D’aquella final resten a l’actual planter, Cristina, Ane Bergara, Marta Torrejón, Míriam, Lara, Carol, Adriana, Sara Serna, Olga Moreno (es va perdre per una greu lesió la part final de la temporada).

Objectiu: Igualar als nois... A per la quarta!!!

DARRERA AGENDA
DE LA TEMPORADA 2008/09


AGENDA FUTBOL BASE

29/ Juny a 4 Juliol de 2009

DATA

EQUIP

RIVAL

PARTIT / CAMP

HORA

29Jn/4JlAleví AEquips Alevins dels clubs de 1a. Div.Torneig Canal + Camp Torre de Hércules. (La Coruña) S/C

RENOVACIONS ROMANESES

Max


Dinu

dijous, 18 de juny del 2009

EL MEMORIAL M.CARMEN GUARDIA DE FUTFEM
ARRIBA A LA SETENA EDICIÓ



Aquest dissabte tindrà lloc al Camp Mpal. del Centre de Sant Joan Despí, el VII Memorial Mari Carmen Guardia de futbol femení, organitzat per la Penya Blanc i Blava de Sant Joan Despí.

En un primer moment estava previst que es portés a terme el diumenge, però al coincidir amb la final del Campionat d’Espanya, Copa de SM la Reina, ha fet que l’horari s’hagi modificat, i es disputi el dissabte.

Els equips participants seran: RCD Espanyol B, FC Barcelona, i el Levante Las Planas, que ja va estar present al Memorial Gloria Solà i Fusté.

El primer encontre entre blaugranes i les amfitrions tindrà lloc a les 19:00 hores, mentre que l’Espanyol B ho farà davant el perdedor del primer encontre a les 20:00hores. El tercer encontre serà el guanyador del primer partit davant l’Espanyol B, a les 21:00 hores. El format del torneig serà de 3x1.

L’anterior edició va tenir com a guanyador al RCD Espanyol B, que es va imposar al CE Sant Gabriel i al Levante Las Planas.

A PER LA COPA!!! (II part)
UN RIVAL GENS FÀCIL




Fotos d'arxiu: Vero amb la samarreta espanyolista, i amb el seu anterior equip, el rival de les espanyolistes a la final. Joana Montouto, i Silvia Meseguer, altres dos ex del Prainsa.





Un conjunt molt renovat, i amb qualitat

El rival del RCD Espanyol a la final de la Copa de la Reina del proper diumenge, serà el club organitzador, el Prainsa Zaragoza (Transportes Alcaine, nom anterior i encara oficial a la RFEF).

El conjunt aragonès, va patir una gran transformació al final de lliga la passada temporada amb la incorporació de varies jugadores (algunes de Nacional del SPA Hércules), per disputar la Copa de la Reina, precisament davant l’Espanyol d’Emilio Montiagut en l’anada i de Diego Morata en la tornada i que va acabar amb l’eliminació del conjunt espanyolista.

Quan va finalitzar la temporada, encara van haver-hi moltes més novetats, com la marxa de Verónica Boquete, Silvia Messeguer i Joana Montouto, (tres pilars bàsics del conjunt aragonès) al RCD Espanyol. Els aragonesos van substituir aquestes jugadores amb incorporacions foranies procedents de Portugal i d’Argentina.
Encara un cop començada l’actual temporada, Prainsa va veure com la seva referència a la porteria, Andreia Sutarque, Subcampiona del Mon i subcampiona Olímpica deixava el club per la porta de darrere, setmanes després d’haver marxat la brasilera Emily Alves a l’Euromat Estartit.

Amb tots aquests moviments, l’equip que tindrà davant l’Espanyol (al que no ha pogut vèncer encara en la temporada després de dos empats en la Superlliga), serà molt diferent:
Ja no hi serà tampoc les històriques Beni, Jessica Gómez que va fitxar per l’Athletic, Charo Ramos, Conchita Domingos, Leire Lozano, Lara Pardina, al marge de les mencionades anteriorment...

Quatre portuguesses i dues argentines
A la porteria, Pilar Velilla serà la titular, jugadora que ja pertanyia al Transportes Alcaine, però Andreia li barrava el pas a la titularitat, i va decidir provar sort en el Peñas Oscenses de Nacinal, fins que després de la marxa de Andreia Sutarque ha tornat al conjunt aragonès.

La cobertura, amb una mitjana d’edat molt jove, la més veterana és Laura Folch, (quatre temporades), juntament amb Leticia Carballal, la defensa procedent del Juventud de Aguiño gallec fa tres temporades. Maria Victória Belmonte, Amudena Merino i Sara Vicente, (21, 21 i 18 anys respectivament) es van incorporar del Plaça Argel Hércules, mentre que per incorporar a Sonia Matías, van tenir que anar al país veí, a Portugal, on la lateral esquerrana jugava al club 1º Dezembro.

A la medul•lar, la figura sense cap tipus de dubtes es Mariela Coronel, (San Lorenzo de Almagro), la jugadora internacional argentina, que tot i que es va incorporar avançada la temporada passada, és juntament a Clarisa Hubert, (Boca Juniors), les jugadores més importants. El Prainsa va fitxar a la jove Mayte Casas, internacional sub-21 amb el Llevant, ja que no tenia suficients minuts en el conjunt valencià. A més, cal citar a Claudia Nieto, i Ana Borges, dues internacionals portugueses (Absoluta, i sub19) com a integrants d’aquest mig del camp, juntament amb la veterana Sira Abad.

Davant, la jugadora més perillosa es sense cap tipus de dubte, Edite Fernandes. Portuguesa que jugava al 1º Dezembro, va ser la jugadora que marcar el gol decisiu en els darrers instants que deixar fora a l’Espanyol de la Copa de la Reina la passada temporada sense poder assolir les semifinals.
María López “Marieta” fitxada del SPA Hércules i la perillosa Julia Vera, internacional sub19 amb Espanya, son les altres integrants de la avantguarda del conjunt aragonès.

Per últim dir que el tècnic és Alberto Berna, exercint de segon, Quique Lambea.
Això és el que les noies de Diego Morata es trobaran davant per intentar impedir que el conjunt espanyolista torni a tocar la glòria, i conquereixi el títol i porti a la seves vitrines, el quart Campionat d’Espanya, Copa de SM la Reina.

Properament parlarem de les darreres finals...





S E N T I M E N T P E R I C O . C O M