ELIMINADES A LAS ROZAS. TOT I MARCAR PRIMER,L'ATLÉTICO NO DONA OPCIÓ I ACABA GOLEJANT

L'INFANTIL "C" FEMENÍ GUANYA A CERDANYOLA 1-19 I ACONSEGUEIX L'ÚNIC TÍTOL DE LLIGA (I DE SEGONA DIVISIÓ), EN EL FUTBOL FEMENÍ EN LA PRESENT TEMPORADA.

RCD Espanyol Femení “A”: 1 – C. Atlético de Madrid Féminas: 5

L’Espanyol ha dit adéu a la Copa de la Reina caient davant el subcampió de lliga en un partit en el que la sorpresa durà molt poc més de mitja hora en haver-se avançat l’equip de José Antonio Montes als tres minuts mitjançant Nuria Mendoza amb un tret ajustat que batia a Gallardo. Abans del quart d’hora l’Espanyol patí una altre baixa sensible, tenint-se que retirar Bárbara Latorre lesionada.

El conjunt madrileny que en la doble confrontació de lliga havia guanyat per un solitari gol tant a la primera volta a Madrid com a la segona volta a la Dani Jarque (això si, estavellant 8 pilotes als pals entre ambdós partits), acabà remuntant i es marxà als vestidors al descans amb el partit completament encarrilat (1-3).  Empatava Amanda rematant de cap un centre de Mapi, i Esther capgirava l’advers marcador per les matalasseres resolent en una jugada amb varis remats en un servei de cantonada. La pròpia davantera aconseguí el seu doblet situant l’1-3 en el marcador amb un tret que batia a la meta Irina.

En el segon temps incrementà aquesta avantatja fins el definitiu 1-5 quan Beatríz aconseguía el quart amb una vaselina i tancava la golejada Míriam “Kuky”, superant a Irina en l'un contra un.   

El conjunt perico, setè a la lliga, ha caigut a quarts de final a una Copa a la que ha arribat amb un equip de circumstàncies en un terç final de temporada en la que les lesions han assetjat al quadre de Montes, i no estarà present a la “final four” de Melilla.  Miracles no se’n poden fer... i si es vol estar a dalt de tot i lluitar pels títols, doncs ja sap el que toca, senyor Albert Garrofé... (I dic lluitar només, guanyar-los ja sabem qui els ha de guanyar)...  Cercar ingressos d’on sigui i gastar-se’ls ben gastats amb jugadores contrastades i si no, doncs a lluitar dins la mediocritat sent conscients del que hi ha i  sense fer volar coloms abans de començar el campionat...   

Fixa tècnica:

RCD Espanyol: Irina; Kenti, Inés, Andrea, Estibi, Estella; Yaiza, Nuria, Capelli; Paloma i Bárbara.

Substitucions: Laura per Bárbara, m.14; Troyano per Estibi, m. 46; Chama per Capelli, m. 46; Cotado per Laura, m. 75.

Atlético de Madrid: Lola Gallardo, Rocío, Nagore, Sosa, Amanda, Priscila, Noelia Tudela, Meseguer, Mapi,  Vanesa i Esther.

Substitucions: Marta Carro per Rocío, m. 46; Bea per Mapi, m. 60; Débora per Esther, m. 62; Kuky per Priscila, m. 62.

Àrbitre: Ángel Ibáñez Gutiérrez, del comitè territorial madrileny, assistit en bandes per Virginia Fernández i Patricia Gómez. Cartolina groga a la defensora espanyolista Inés, m. 72.

Gols: 1-0: Nuria, m. 3; 1-1: Amanda, m. 28; 1-2: Esther, m. 32; 1-3: Esther, m.38; 1-4: Beatríz, m. 58; 1-5: Nagore, m. 80.

Incidències: Encontre corresponent a la fase de Quarts de Final de la Copa de S.M. la Reina, disputat a l’estadi de la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, Madrid.

ESPANYOL - ATLÉTICO DE MADRIDALS QUARTS DE FINAL DE LA COPA DE LA REINA

Poca fortuna ha tingut l'equip de José Antonio Montes en el sorteig dels Quarts de Final de la Copa de S.M. la Reina de futbol femení, que ha tingut lloc aquesta tarda a la seu de la RFEF a Las Rozas (Madrid). L'equip espanyolista se les veurà amb el subcampió de lliga, el Club Atlético de Madrid Féminas. Aquest és el quadre del torneig després del sorteig:

PRIMERA FASE (Quarts de final)

10 de maig de 2015

10:00h 1-  RCD ESPANYOL - CLUB AT. MADRID FÉMINAS. Ciudad del Fútbol de Las Rozas (Madrid). 

12:30h 2- RAYO VALLECANO DE MADRID - CD SPORTING CLUB. Ciudad del Fútbol de Las Rozas (Madrid).

10:00h 3-  VALENCIA FÉMINAS CF - ATHLETIC CLUB. Estadio Municipal Julián Ariza de Torrelodones (Madrid).

12:30h 4- FC BARCELONA - LEVANTE UD. Estadio Municipal Julián Ariza de Torrelodones (Madrid).

SEGONA FASE (SEMIFINALS)

15 de maig de 2015

12:00h. Guanyador 1 - Guanyador 2 (Estadio Mpal. Álvarez Claro de Melilla)

18:00h. Guanyador  3- Guanyador 4 (Estadio Mpal. Álvarez Claro de Melilla)

FINAL:

17 de maig de 2015

12:00 Guanyador 1a. Semifinal - Guanyador 2na. Semifinal 

(Estadio Mpal. Álvarez Claro de Melilla).

ES CONSUMÀ L'ELIMINACIÓ. EL FEMENÍ, VIGENT CAMPIÓ DE COPA, CAU A QUARTS (2-1)

UD Levante: 2 –RCD Espanyol Femení “A”: 1

 

Final de cicle.

El RCD Espanyol no ha pogut revalidar el títol de Copa de la Reina de la que era vigent campió. Ha caigut en el torneig del KO, i en la primera ronda disputada davant la UD Levante.  Li ha mancat un gol, en un partit en el que les espanyolistes s’han avançat mitjançant Vanesa Gimbert, però abans del descans les granota han capgirar el marcador i han decantat l’eliminatòria al seu favor.

 

Després del pobre joc exhibit al partit d’anada a la Dani Jarque, en un partit en el que les espanyolistes van igualar el resultat en el 94’ i de penal bastant dubtós, davant un Llevant amb dos pilotes estavellades al travesser, ja poques esperances feia concebre  aquest partit de tornada davant un equip com és el valencià que de la mà d’Antonio Contreras, es tanca força bé i sap treure profit al màxim d’unes jugadores on tret de les més veteranes en defensa, no hi ha grans noms.

 

Però en canvi les coses se li posaven força bé al quadre espanyolista quan tot just s’havia complert el primer quart d’hora, l’equip de Luis Carrión s’avançava amb un gol de Vanesa en rematar un servei de cantonada executat des de la dreta i passat. El cop de cap de la central espanyolista  al fons de la porteria granota entrant sota el travesser; precisament Vane fou també l’autora de l’únic gol espanyolista al partit d’anada. Sis minuts abans ho havia fet el Llevant quan un llançament des de fora de l’àrea és rematat per Peque al fons de la porteria, però el gol no va pujar al marcador per situació antireglamentària.

 

Però la jugada clau del partit arribà al minut 31. Marta Torrejón comet un imperdonable error per una jugadora de la seva categoria, quan al controlar una pilota la bola li passa per sota i Peque aprofita el regal marxant sola cap a la porteria de Mariajo i un pam abans d’entrar a l’àrea, la fa caure la central espanyolista. Ayza Gámez li mostra la vermella directa, circumstància que deixa a l’equip amb deu jugadores per la resta de partit. La falta molt perillosa seria una ocasió de les locals que acabaria amb un llançament que Mariajo amb una gran intervenció aconsegueix enviar a còrner salvant al seu equip.

 

Però tan sols sis minuts després, el Llevant empatà l’encontre  mitjançant un remat d’Alicia. Servei de banda a la dreta de l’atac local, pilota per  qui penetra per la lateral de l’àrea i assisteix a Alicia qui bat amb un bon tret a la meta Mariajo.  Abans del descans, el Llevant capgira el marcador. Contracop per la dreta de l’atac valencià amb xut de Buceta, i després de varis refusos en curt, Alharilla marca el segon que decantava l’eliminatòria per les valencianistes.   

 

En el segon temps, àrdua tasca la del conjunt de Luis Carrión amb un Levante ben situat jugant amb el marcador a favor i amb superioritat numèrica.   Fou en el 77’,  quan un llançament de cantonada des de l’esquerra de l’atac perico acabà estavellant-se a la part superior del travesser.  Un  gol espanyolista donava el passi a semifinals pel doble valor dels gols en camp contrari. Però l’equip valencià es defensà molt bé mantenint la renda aconseguida i inclòs tingué ocasions mitjançant Alharilla (79’) i Buceta (87’).

 

El marcador no es va moure més, i l’equip espanyolista culmina una temporada per oblidar. Segona de retallades, amb un cinquè lloc a la lliga i l’eliminació prematura a quarts de final. Al bombo del sorteig de les semifinals, no hi serà la bola del RCD Espanyol. Si la del Prainsa, Atlético de Madrid i FC Barcelona que pot acabar fent doblet. Si això és el que alguns dirigents del nostre club volien, un Femení de mitja taula sense aspiracions mentre l’etern rival es converteix en dominador del futbol femení, doncs felicitats per què ja ho han aconseguit.  Servidor pensa...  amb el que cobra Petrov...  

 

 

 

 

Fitxa tècnica:

UD Levante: Paños, Maider, Prim, Ruth, Mariajo, Alicia, Peque, Alharilla, Alba, Buceta i Bernauer.

Substitució: Nerea per Alicia, m. 86.

 

RCD Espanyol: Mariajo;  Núria, Marta Torrejón, Vanesa, Sonia Matias;  Vilanova, Meseguer; Debora, Monforte, Willy;  i Mari Paz.

Substitucions: Brenda per Núria, m. 74; Pereira per Sonia Matías, m. 48.

 

Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez, del comitè territorial valencià. Ha expulsat amb vermella directa a Marta Torrejón, m.31.

 

Gols: 0-1: Vanesa, m.16; 1-1: Alícia, m.37;  2-1: Alharilla, m.43.

 

Incidències: Encontre de tornada dels Quarts de Final de la Copa de S.M. La Reina, disputat ahir dissabte a la tarda, al Camp Mpal. Polideportivo de Nazaret, a Valencia.  Aquesta eliminatòria era un duel fratricida entre els dos equips amb més títols conquerits de Copa de la Reina (6 cadascun).

EL FEMENÍ S'HO JUGARÀ TOT A NAZARET...AVUI, UN PENAL EN EL 93', LES MANTÉ AMB ESPERANCES.

 

RCD Espanyol Femení “A”: 1 –UD Levante: 1

 

 

L’Espanyol Femení ha aconseguit igualar passat el minut 93’ de joc una eliminatòria que se li ha posat coll amunt a les de Luis Carrión des de tot just abans de marxar als vestidors al descans. Gràcies a un dubtós penal en el darrer minut de l’afegit, l’equip ha pogut salvar els mobles i deixar tot pendent del que succeeixi el proper dissabte a les 17:00h. al camp de futbol Polideportivo Nazaret de Valencia. Allà, l’equip perico haurà almenys de perforar la porteria de Sandra Paños, doncs sinó la temporada haurà acabat per les blanc-i-blaves  i no estan les coses a Can Perico (futures retallades pressupostàries com a mínim) com per altre decepció... Qui avisa...

 

Al camp primer de la Dani Jarque, on hi ha força més ambient i caliu per la pròpia circumstància del indret, però també on no acostuma a dur-li gaire fortuna al femení espanyolista, s’ha iniciat aquest encontre d’anada dels quarts de final, amb la única novetat a l’onze espanyolista de la no presència de Willy en l’equip titular respecte a l’onze habitual. Amb major domini espanyolista, l’equip català ho ha intentat varies vegades per la banda dreta a càrrec de Débora.  Una d’elles, Brenda ha rematat la seva centrada amb el cap enviant l’esfèrica per sobre el travesser. La rèplica granota, un xut d’Alicia que ha blocat Mariajo. Altre arribada de Débora ha acabat amb un centre que ha rematat Monforte desviat per sobre la porta llevantinista.

 

El joc no era bo, i ja s’esbrinava que les coses serien força complicades davant un Llevant molt ben situat i que ha sabut contrarestar el poder ofensiu de les blanc-i-blaves. En un servei de cantonada executat per Meseguer, en mig d’un munt de caps, ha rematat una espanyolista fora, en una acció que ha dut força perill. El Llevant començava a ensenyar els dents quan en una jugada al 25’ Ruth habilita per Peque qui retalla a Torrejón i trepitjant àrea per l’esquerra de l’atac visitant, envia la seva rematada a la xarxa lateral de la porteria de Mariajo. Avisava el Llevant...

 

Al quadre català cada cop li costava arribar més a l’àrea valenciana. Monfo tota sola, no pot controlar una bona pilota dins l’àrea. Quan tot feia suposar que acabaria el primer temps amb la igualada inicial, Anabel sorprengué a tothom quan des de la frontal envià un col·locat xut a l’escaire dreta superant a Mariajo Pons.  Era el 0-1 i en el darrer instant del primer temps. Un gol que feia molt, molt, mal.

 

Intentà el quadre perico refer-se, però el Llevant jugant encara amb molta més comoditat amb el gol, tancà els espais perfectament davant un espès Espanyol. Un xut en els primers minuts de Monforte, l’atura la portera Sandra Paños. Carrión donà entrada a Willy per Brenda.  La ex del Cajasol Huelva, Alharilla, tingué una bona opció de fer el segon (58’) però no pot superar a Mariajo que atura la rematada.

 

En el 74’ Alicia rebent tota sola i encarant Mariajo, envia la seva potent rematada al travesser traient estelles. Mentre a l’altre àrea un dubtós fora de joc, evità que una jugada amb rematada final espanyolista que s’estavellà (dins l’àrea) clarament la pilota a les mans d’una defensora del Llevant, fos sancionada com a penal pel col•legiat. En aquest segon temps molt fluix, l’Espanyol tingué la seva millor oportunitat per empatar quan Meseguer a pilota aturada llença en el 82’ un centre que dins l’àrea Mari Paz remata de cap a boca de canó, aturant Paños en una bona intervenció.

La jugada que ha pogut ser definitiva en la sort de l’eliminatòria ha arribat en el 87’. Un tret d’Alicia s’estavella al travesser mentre una superada Mariajo s’ho mira i veu com després de botar dins el terreny de joc sobre la línia, i en mig del desconcert, Vanesa s'endu la bola.  L’Espanyol havia tornat a néixer en l’eliminatòria.

 

I molta més fortuna encara, quan en el 93’, el col·legiat Jordi Pertegal que havia estat molt malament en tot el partit, perjudicant sensiblement amb les seves decisions al conjunt perico a l’hora de castigar certes accions, acaba afavorint notablement al conjunt espanyolista quan interpreta que la caiguda de Mari Paz dins l’àrea al regatejar a una defensora granota era punible. No ho ha semblat a molts dels que allà estàvem i poc li han servit les protestes al conjunt llevantinista.  

 

Vanesa Gimbert ha executat amb molta sang freda el penal enganyant per complert a la portera del Llevant que ha vist com la pilota entrava per la seva dreta ben ajustada. Resultat, que vist el que hem vist, i tenint en compta quan ha arribat l’empat i com ha arribat, podem afirmar ben clarament que avui la fortuna ha somrigut a les blanc-i-blaves que al menys els hi permet seguir vives per la batalla de Nazaret. Allà s’ho jugaran tot; tota la temporada a una sola carta.  L’equip ha de ser a semifinals. Fàcil no serà, però és més que necessari, doncs com tots sabeu, cada final de temporada davant la situació econòmica de l’entitat i la curta visió d’alguns que la dirigeixen, l’equip acaba jugant-se quelcom més que una eliminatòria...    

 

  

 

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Mariajo: Núria, Marta Torrejón, Vanesa, Sonia; Meseguer, Sandra Vilanova; Débora, Monforte, Brenda; i Mari Paz.

 Substitucions: Willy per Brenda, m. 55; Claudia per Sandra Vilanova, m. 84.

 

UD Levante: Paños, Maider, Ruth, Bernauer, Sonia Prim, Alba, Peque, Buceta, Anabel, Alicia i Alharilla.

Substitucions: Nerea per Buceta, m. 75; Mariví per Alicia, m. 90; Mariajo per Anabel, m. 91.

 

Àrbitre: Jordi Pertegal Méndez, de la delegació de Granollers. Cartolina a les  jugadores de l’equip granota, Bernauer, m. 60 i Prim m. 93.

 

Gols: 0-1: Anabel, m. 44; 1-1: Vanesa (pen.), m. 93.

 

Incidències: Encontre corresponent a l’anada dels quarts de final de la Copa de S.M. la Reina, disputat aquest migdia al camp 1er. de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Ambient assolellat, temperatura elevada suavitzada en part pel fresc aire. 

         

DIUMENGE, TOTS AMB EL FEMENÍ

Aquest diumenge, al Camp 1er. de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, l’Espanyol Femení “A” disputarà el partit d’anada dels quarts de final de la Copa de S.M. la Reina davant el Llevant.

El conjunt d’Antonio Contreras, quart a la lliga, és un rival força complicat més encara tenint en compta que el partit de tornada es jugarà a terres valencianes, però amb l’ajut i recolzament de l’afició perica, les nostres noies es guanyaran la classificació per les semifinals en el torneig del qual son  les  vigents campiones. Xiularà el matx Jorge Pertegal Méndez, de la delegació de Granollers. 

Diumenge, tots amb el femení del RCD Espanyol!.  

RCD ESPANYOL - LEVANTE UD, 1/4F. COPA DE LA REINA

Aquest migdia ha tingut lloc a la seu social de la RFEF a Las Rozas, Madrid, el sorteig dels Quarts de Final del Campionat d’Espanya- Copa S.M. La Reina de futbol femení. El RCD Espanyol s’enfrontarà en aquesta eliminatòria al Levante UD, classificat en quarta posició a manca d’una jornada pel final del campionat de la regularitat. Primer a Sant Adrià el dia 12 de maig,  i la tornada a Valencia, el dia 19 de maig.  

La resta d’aparellaments son els següents:

Club Atlético de Madrid Féminas - Athletic Club

CD Sant Gabriel – CD Transportes Alcaine

Rayo Vallecano – FC Barcelona

RECORDANT NOSTRE HISTÒRIA:L'ESPANYOL SUMA JA SIS COPES DE LA REINA.

L'anterior Copa... la conquerida a Beasaín (2010). Foto arxiu de Sentiment Perico i GPE Manigua. La d'ahir encara gens presentable per que la RFEF no va fer la seva feina, s'ha tingut que tapar amb esparadrap, doncs mostrava la placa amb el darrer campió...
Per tant, mostrarem dues fotos d'arxiu de l'anterior...

La sisena…

Ahir l’Espanyol va conquerir el Campionat d’Espanya Copa S. M. la Reina de futbol femení per sisena vegada a la seva història. Poques pàgines s’ompliran en els diaris esportius del nostre país, i ben poques hores estaran les cadenes de televisió específiques d’esports repetint una i altre vegada l’emocionant final d’ahir. Poques paraules tindran aquells polítics que amb corbata blaugrana aprofiten per sortir a la més mínima ocasió per lluir els seus interessats colors, i ben poques tertúlies futbolístiques de futbol - brossa habituals a les graelles televisives s’ocuparan en fer menció d’aquesta proesa. No hi podem fer-hi res, ja n’estem acostumats.

Al menys el club s’ha mogut ràpid i els màxims responsables de l’entitat, el President Ramon Condal, i el Conseller Delegat Joan Collet, acompanyats d’una bona nodrida representació de consellers han rebut a les jugadores i cos tècnic amb el trofeig de campiones. Es veu ben a les clares que la història l’escriuen els vencedors... I avui si han apuntat els senyors del Consell. Mai es tard en retre l’homenatge als integrants del futbol femení. Però un ho esperaria d’altre manera. Certificant de paraula i posteriorment de fet, la seva continuïtat. I si pot ser, que al partit del Juvenil A puguin ser presents a la Dani Jarque i rebre el calorós reconeixement en una molt dura temporada de l’afició espanyolista.

Per que a més l’Espanyol ja ha igualat al Llevant en quant a títols conquerits en aquesta competició. El conjunt granota després d’absorbir el Sant Vicente de Valencia i confeccionar un equip de somni que va arrasar varies temporades va guanyar-ne tres de consecutives les temporades 1999/2000 (davant SD Lagunak), 2000/01 (davant Puebla CF) i 2001/02 (davant Espanyol a Valencia), aquestes dues darreres fent doblet guanyant també la lliga. Posteriorment agafaria el relleu del CE Sabadell i s’adjudicaria de manera consecutiva dues més (2003/04 davant Sabadell altre cop finalista, i davant Puebla 2004/05). La darrera final guanyada pel Llevant va ser al García de la Mata, Madrid, la temporada 2006/2007 davant l’Espanyol.

El quadre perico va assolir per primer cop la glòria d’aixecar la Copa de S.M. la Reina, en l’Olímpic de Terrassa derrotant a l’anterior campió, el Oroquieta Villaverde de Madrid. Va ser un 23 de juny de 1996 amb dos gols d’una joveneta que irrompia al futbol femení i que seria una de les històriques en aquesta disciplina esportiva: Raquel Cabezón. L’altre gol seria signat per Ether Torner.

Va repetir el quadre espanyolista en Arganda de Rey la següent temporada vencent a la final al At. Málaga per 2-1, amb gols de Toñi des dels onze metres i de’Esther Arribas. Fou un 8 de juny de 1997. Les dues primeres copes arribaren de manera consecutiva després de perdre la primera final disputada a Albacete en juny de 1990 davant l’Añorga.

La tercera Copa de la Reina (primera des de la inauguració de Sadrià) va arribar en 2005/06, la temporada del triplet després de conquerir la primera i única Superlliga i la Copa de Catalunya amb Santy Fernández com a tècnic espanyolista. Va ser el diumenge 11 de juny de 2006. El rival va ser la SD Lagunak i l’escenari, el Polideportivo Nazaret de Valencia. L’equip espanyolista va necessitar arribar a la tanda de penals després de cloure amb empat a un gol (Carol –pen-) els noranta reglamentaris i amb empat a dos gols la pròrroga (Sara Serna). Abans d’assolir el tercer títol de Copa, l’Espanyol havia perdut la seva quarta final disputada quatre temporades abans al Nou Estadi de Valencia davant el Llevant (2001/02) per 1-0.

A la següent temporada (2006/07), la del robatori federatiu de Villar i Cía. amb l’escàndol del Athletic Club als despatxos, l’Espanyol va ser finalista perdent la final amb el Llevant anteriorment esmentada, posant punt i final a la fructífera etapa de Santy Fernández. Fou un 1 de juliol de 2007, i va ser famosa per la pèrdua de les maletes dels equipatges, i pels dos gols que Mary Paz Vilas va anotar convertint-se en botxí de les espanyolistes en aquella ocasió.

Tornà l’Espanyol pels seus propis furs la temporada 2008/09 després del breu pas d’Emili Montiagut, amb Diego Morata com a tècnic espanyolista. La cita va ser a la Romareda un 22 de juny de 2009, escenari de somni per disputar una final, on l’equip perico va conquerir la quarta en donar-li la volta al gol del Prainsa Zaragoza i golejar-lo per 5-1 amb una inoblidable actuació d’Adriana Martín amb quatre gols després que Silvia Meseguer igualés el xoc.

La cinquena no es va fer esperar i va arribar a Basauri a la següent temporada amb Oscar Aja a la Banqueta. Va ser la revenja del primer play off perdut davant el Rayo i Gustavo Rebollo a la lliga que no va tenir al campió de la regularitat sinó al que dos partits amb parcial arbitratge van decidir. A terres basques un 5 de juny de 2010, l’Espanyol va derrotar al Rayo Vallecano per 3-1 amb gols d’Ane, Mery i Marta Torrejón. Era una època marcada per la gran Vero Boquete, en el seu màxim esplendor com a espanyolista.

La tercera final consecutiva disputada va ser la temporada passada, també amb Aja a la banqueta i a la pròrroga un gol d’Olga va truncar amb la victoriosa ratxa deixant a l’equip perico en blanc després que novament el Rayo Vallecano es fes també a la lliga, conseqüència del dolent partit disputat a Sadrià i a Medié Jiménez gràcies.

Amb aquest darrer èxit, l’Espanyol ascendeix al graó més alt del pòdium d’aquesta competició, compartint amb la UD Levante aquesta distinció. Darrera, molt lluny i sense poder superar registres, tres equips desapareguts: Oroquieta Villaverde, Añorga Kirol i Karbo de La Corunya amb tres títols. Oiartzun i FC Barcelona, amb dos cadascun i Porvenir, Alcobendas, CE Sabadell, Rayo Vallecano, i Málaga, amb un títol.

Lara Rabal ja sap el que és aixecar el trofeu al que la RFEF no ha col•locat la placa acreditativa del nou campió. La veterana capitana del femení espanyolista suma ja quatre títols de la Copa de la Reina juntament amb Marta Torrejón (4). Sara Serna (3), Silvia Meseguer (3), Mariajo Pons (2 més 1 al Levante), i Sara Monforte (2) – tot i que la castellonenca acumula les que també va aconseguir amb el Levante - son les que més cops s’han proclamat campiones de Copa de l’actual plantilla. Willy (ho ha sigut un cop amb el Rayo) i Vanesa Gimbert (3 al Levante i 1 al Rayo) també saben el que és aixecar la Copa amb altres equips al marge de l’Espanyol.


LES CAMPIONES!

Plantilla Femení "A"

MARIA JOsé Pons Gómez
BERTA Noguera Barcons
SONIA Patricia Pereira Matías
NÚRIA Mendoza Miralles
Marta TORREJÓN Moya
VANEsa Gimbert Acosta
LARA Rabal Bosch
Carla COTADO Roca
Andrea PEREIRA Cejudo
Sara MONFORTE Mestre
Silvia MESEGUER Bellido
Sara MÉRIDA Pérez
SARA Serna Abadías
Ana María Romero Moreno "WILLY"
DÉBORA García Mateo
AIDA García García
BRENDA Pérez Soler
ALBA Pomares López
MARY PAZ Vilas Dono

Així com Sara Navarro Rivera i Ariadna Forment Castellví que han tingut els seus minuts en aquesta fase final de la Copa de la Reina, i a les jugadores que van contribuir en el campionat de lliga a que l'Espanyol s'hi classifiqués per disputar-la amb el tercer lloc obtingut: Alba Montserrat fins fa poques setmanes compartint la porteria amb Mariajo, la nord-americana Joanha Lohman i l'anglesa Liane Sanderson, i Marta Yañez que al febrer es va marxar a la lliga mexicana a l'equip de las "Dragonas de Tialneplantla".


COS TÈCNIC
Entrenador: Luis Carrión Delgado
2n. Entrenador: David Sánchez Hidalgo
Entrenador de porters: Josep Lluís Navas Solsona
Fisioterapeuta: Roberto Nestares Fernández

Així com a Patricia Coma, cap de relacions externes i del futbol femení, i al Conseller encarregat Albert Garrofé. I a tots els que formen part de la família del futbol femení espanyolista. A tots felicitats!.

A LA FINAL !!!!DESPRÉS DE 120 MINUTS I 16 PENALS, EL FEMENÍ ES CLASSIFICA PER LA DESENA FINAL DE LA SEVA HISTÒRIA

RCD Espanyol Femení “A”: 1 – Rayo Vallecano: 1 (7-6)

Setze penals!!!
L’Espanyol ha aconseguit en una inacabable tanda de penals, el passi a la gran final de la Copa de S.M. la Reina que disputarà diumenge a les 11:00 del matí en idèntic escenari, la Ciudad del Fútbol de Las Rozas a Madrid. L’equip perico disputarà la seva quarta final consecutiva i la desena de la seva història. Fins ara n’ha conquerit cinc i n’ha perdut quatre.

La semifinal prometia igualtat i emoció fins el final i no ha fallat. L’Espanyol, molt superior en la lliga al conjunt vallecà, s’ha vist minvat en quant a potencial amb el pas de les jornades amb la lesió de Willy i la marxa de les jugadores foranies. I en una semifinal a partit únic, tot podia succeir, com així havia passat a la primera d’elles, on l’Athletic Club deixava sense possibilitat de doblet al FC Barcelona.

Carrión tornava a alinear una defensa amb Marta Torrejón a la lateral en comptes del lloc on sempre dona el seu millor rendiment, a l'eix de la cobertura. Al doble pivot, Andrea Pereira era la principal novetat acompanyant a Meseguer. Brenda, sortia d’inici ocupant la banda esquerra de l’atac espanyolista.

S’ha donat la circumstància que l’Espanyol ha fet un mal inici en cadascun dels quatre temps disputats, aguantant, per acabar millorant i imposant-se en quant a joc al seu rival. Les madrilenyes han posat la por al cos quan una errada al segon minut de partit de Mariajo, acaba la pilota als peus de Natalia de Pablos qui dins l’àrea xuta, i entre Sonia ficant el peu, Mariajo i el pal dret eviten el gol rayista.

La primera acció en atac vindria de les botes de Brenda, amb acció individual amb rematada que Alicia envia a còrner. Un dels punts febles de l’Espanyol enguany és les pèrdues de pilotes en zona defensiva i les jugades de contraatac guanyant l’esquena de les centrals periques. I avui no ha sigut l’excepció... Una pèrdua en zona perillosa de Vane provoca el ràpid contracop amb centrada d’Anita a la que per centímetres no arriba Jade. Altre error defensiu provoca una situació força compromesa, però Pereira aguanta bé a Saray, no la deixa rematar i acaba guanyant-li la partida rebutjant. Tampoc Mariajo traient de porteria ha estat gaire fina. Un defectuós servei queda curt, triangulació entre Anita, Natalia que supera a Torrejón i la passada per Jade davant la desesperada sortida de Mariajo que tot i que no es fa amb la bola, evita que la guineana pugui marcar.

Malament se li posarien les coses al quadre espanyolista quan Natalia superant Pereira i Torrejón, deixa anar un remat creuat que supera a Mariajo per la seva esquera. En l‘acció Jade es trobava en fora de joc i deixa passar amb intenció l’esfèrica, motiu pel qual intervé en l’acció, però el col•legiat dona validesa al gol, que acaba pujant al marcador.

Anita tindrà el segon quan minuts després, li cau una bola morta en la frontal i remata fort sortint l’esfèrica llepant el travesser. Però l’Espanyol ressorgirà ben aviat de les seves cendres, i una passada llarga de Monforte bota davant la darrera defensora rayista aprofitant la situació amb molta intel•ligència Mary Paz Vilas que s’emporta la pilota, i superant a Alícia rematxa el gol de l’empat a boca de canó.

El partit començava de nou... L’Espanyol millorava en quant a joc i ja no patiria més en els minuts restants de primer període, controlant la possessió i sense ensurts darrere.

Però en el segon temps, després d’un bon minut i mig de joc, torna a ser el Rayo Vallecano qui tanca a les espanyolistes i als set minuts, una falta per mans de Lara prop de la frontal, l’executa Natalia obligant a volar a Mariajo que rebutja per la seva esquerra en una gran intervenció. Un minut després, Natalia retalla a Torrejón dins l’àrea i amb tot a favor remata per sobre el travesser. Un xut de Saray des del vèrtex de l’àrea dret segons el seu atac, surt perillosament a la dreta de la porta perica. Son moments d’angoixa...

L’Espanyol recupera el pols al partit i gaudiria d’una primera ocasió en aquest segon temps amb una doble rematada de Monforte (la primera al cos d’una defensora i la segona desviada). Natalia, afectada per unes rampes s’ha de retirar. Baixa sensible a l’atac rayista. La seva substitut, la jove Paloma Lázaro tindrà una gran ocasió amb un remat que Mariajo amb una gran intervenció evita el gol vallecà. En el 71’ Brenda ho intentarà amb una ràpida internada per l’esquerra superant dos adversaris però dins l’àrea no precisa la seva passada de la mort, molt fluixa.

Mary Paz tindrà el gol del triomf en les seves botes quan en el 74’ superant la darrera defensora i davant la sortida desesperada d’Alicia, li eleva l’esfèrica amb la mala fortuna que surt llepant la part superior del travesser. Núria substitueix Brenda, passant a la dreta de l’atac i canviant la banda amb Débora que passarà a l’esquerra. El Rayo efectua dues substitucions més entrant Patricia Gudiel “Pachi” i la japonesa Fumi Goto, aquesta darrera per Saray, que també marxa lesionada. Passant dos minuts dels noranta, una cessió molt compromesa amb el cap de Vane obliga a Mariajo a emprar-se a fons llançant-se a la gespa. Empat a un, i per tant dos temps suplementaris de quinze minuts cadascun de regal...

Sara substitueix Pereira. Les coses comencen altre cop torçades... Al primer minut i escaig, el Rayo tindrà una gran oportunitat. Un servei de cantonada executat per Chini després de varis refusos desafortunats, acaba l’esfèrica als peus d’Alexandra que remata a trencar i s’estavella l’esfèrica al travesser amb Mariajo ja batuda. Als tres minuts de la pròrroga serà Jade, rebent de Jennifer Hermosos, qui té el gol davant la mitja sortida de Mariajo; finalment la rematada de la davantera centre rayista acaba fora a la dreta. La jove extrem del filial Sara Navarro “Sarita” sortirà en lloc de Lara, passant Núria a la demarcació habitual de lateral dret i Marta Torrejón a l‘eix de la cobertura i Sarita, d’extrem. En el darrer minut, centre de Débora i forçat remat de Mary Paz de cap, fora desviat.

En el segon temps de la pròrroga, més del mateix. Al primer minut Jade en la frontal deixa anar una canonada que toca lleugerament Mariajo, i de nou l’esfèrica s’estavella al travesser. La fortuna s’ha aliat clarament amb el conjunt de Luis Carrión. El Rayo es mereixia el gol, però l'esfèrica no vol entrar... En els darrers instants, un parell de faltes a favor de les madrilenyes, la darrera inventada pel col•legiat al 122’ de joc, però Mariajo molt segura, bloca. La semifinal és decidirà als penals...

I a la sort des dels onze metres, Marta Torrejón fallarà enviant als núvols el segon penal de les blanc-i-blaves. Abans Jenni per part madrilenya i Vanesa Gimbert no havien fallat. El Rayo i l’Espanyol va transformant els seus respectius penals fins que l’emoció arriba al màxim quan Mary Paz sense opció ni marge d’error marca, i la quatre rayista Pilar falla aturant Mariajo. Empata la sèrie Mariajo llençant el darrer penal. A la pròrroga de penals, tant Pachi Gudiel com Meseguer, tant Sonia Vesga “Burgos” com Sara Serna anoten. El 15è el llença la portera Alicia, malament pels seus interessos, alt, fora. La jove Núria Mendoza no li tremolen les cames i llença amb total convicció el penal que classifica a l’Espanyol per disputar la seva desena final al llarg de la seva història. Quasi res!!!

La final davant un potent físicament Athletic Club que ha donat bona compta del Barcelona, i que estarà força més sencer que un Espanyol que a bon segur pagarà l’esforç. Però a partit únic tot pot passar i quan hi ha un títol pel mig, es treuen forces d’on sigui. Felicitats Espanyol!!!! Una gran noticia (de les poques en aquest club en aquestes darreres setmanes)... Però em pregunto amb tota la mala llet del món... De veritat els hi haurà agradat als senyors Condal, Ciprès, Germán de la Cruz i Cía?...


Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo; Marta Torrejón, Lara, Vane, Sonia Matías; Andrea Pereira, Meseguer; Monforte, Débora, Brenda; i Mary Paz.
Substitucions: Núria Mendoza per Brenda, m. 77; Sara Serna per Andrea Pereira, m. 91; Sara Navarro per Lara, m. 100;Aida per Débora, m. 117.

Rayo Vallecano: Alícia; Anita, Costa, Alexandra, Burgos; Pilar, Saray; Chini, Jenni, Natalia; i Jade Boho.
Substitucions: Paloma per Natalia, m. 67; Pachi per Costa, m.82; Fumi Goto per Saray, m. 90; Uxue per Jade Boho, m. 112.

Àrbitre: Fernando Bueno Prieto, del comitè territorial madrileny. Ha mostrat cartolines grogues a les espanyolistes Lara, m. 52i Sara Monforte, m. 119.

Gols: 0-1: Natalia, m. 27; 1-1: Mary Paz, m. 34.

Penals: 0-1: Jenny, gol; 1-1: Vane, gol; 1-2: Paloma, gol; 1-2: Marta Torrejón, fora, alt; 1-3: Chini, gol; 2-3: Aida, gol; 2-4: Alexandra, gol; 3-4: Mary Paz, gol; 3-4: Pilar, atura Mariajo; 4-4: Monforte, gol; 4-5: Pachi, gol; 5-5: Meseguer, gol; 5-6: Burgos, gol; 6-6: Sara Serna, gol; 6-6: Alicia, alt, fora; 7-6: Núria Mendoza, gol.

Incidències: Segona semifinal corresponent a la Final Four de la Copa de S. M. la Reina, disputada al camp principal de la Ciudad del Fútbol a Las Rozas, Madrid. Massiva presència de seguidors rayistes, lògicament al jugar-se a terres madrilenyes.

EL FEMENÍ BUSCARÀ UN LLOC A LA FINAL DE DIUMENGE. A LAS ROZAS, AVUI 21:30 h. ESPANYOL - RAYO VALLECANO

PRIMER FINALISTA DE LA COPA DE LA REINA. L'ATHLETIC CLUB GUANYA 2-0 AL FC BARCELONA.

Foto d'arxiu.

Per un lloc a la final!

Avui s’inicia la final four de la Copa de S.M. la Reina de futbol femení. Tal com va succeir en la passada temporada, aquesta fase final de la Copa es disputarà a la Ciudad del Fútbol a Las Rozas, Madrid.

Obriran el foc els dos primers classificats a la lliga; l’Athletic Club que sempre se li ha donat força malament aquesta competició quedant-se sempre pel camí en les eliminatòries prèvies i el campió vigent de lliga i de copa, FC Barcelona. Curiosament aquest partit s’havia de disputar a les 17:30 però s’ha modificat retardant-se el seu horari d’inici fins les 19:30 a fi que sigui televisat per Marca TV i les jugadores no “pateixin” tanta calor a l’horari anterior. Això farà que l’Espanyol – Rayo Vallecano de la segona semifinal que enfrontarà al tercer i quart, respectivament, a la lliga regular, es disputi a les 21:30 hores i sigui retransmès en directe per Esport 3 de Televisió de Catalunya.

L’Espanyol te davant si mateix, la possibilitat de salvar la temporada després d’una lliga en la que va culminar amb un discret tercer lloc que no va ser ni menys ni més que dins les expectatives que les retallades pressupostàries van originar des d’un bon començament. Van complir amb el que a priori s’esperava donat que tant bilbaïnes com barcelonistes ara mateix estan varis graons per sobre en quant a pressupost i potencial.

Però a un sol partit tot pot passar, i si l’Espanyol es capaç de derrotar aquesta nit al Rayo Vallecano (al que va derrotar 4-0 a la lliga a la Dani Jarque però amb un conjunt madrileny minvat per les baixes, i 1-3 a Vallecas en la segona volta), l’Espanyol s’ho jugaria tot en una final en la que tot pot succeir. Seria la desena final de la seva història en cas d’un triomf davant les madrilenyes.

Però això serà avançar esdeveniments i primer caldrà derrotar al conjunt rayista, que no serà tasca gens fàcil, doncs malgrat les retallades i les absències d’importants jugadores a un i altre cantó respecte als darrers exercicis, son dos conjunts que es coneixen molt, que es respecten molt doncs encara son equips a l’elit del futbol femení, i per tant no hi ha favorit clar i l’eliminatòria està oberta, més si cap després de les baixes que ha patit l’Espanyol darrerament (la marxa de les estrangeres i la lesió de Willy).

Tal com es farà a bon segur en els partits d’aquest vespre i nit i en els del cap de setmana a tots els terrenys on es jugui, Sentiment Perico també s’afegeix al condol per la mort de Manuel Preciado, notícia aquesta que va trasbalsar ahir el mon del futbol.

ESPANYOL - RAYO,SEMIFINALS DE LA COPA DE LA REINA

Aquest migdia ha tingut lloc a la seu de la RFEF, el sorteig de les Semifinals de la Copa de S.M. la Reina de futbol femení.

El RCD Espanyol (tercer a la lliga), tindrà com a rival a les semifinals, al Rayo Vallecano (quart al torneig de la regularitat). A l’altre semifinal, duel fratricida entre els dos primers classificats de la lliga, l’Athletic Club i el FC Barcelona.

Les semifinals es disputaran el proper divendres 8 de juny. Primerament a les 16:30 la semifinal entre basques i barcelonistes, i a les 19:30 hores, el duel entre l’Espanyol i el Rayo.

La gran final tindrà lloc diumenge 10 de juny a les 11:00 hores. Un any més aquesta fase final tindrà lloc a les instal•lacions federatives de la Ciudad del Fútbol a Las Rozas, Madrid.

L'ESPANYOL PERD A LA PRÒRROGALA FINAL DE LA COPA DE LA REINA

(Ciudad del Fútbol; Las Rozas, Madrid: Josep Maria)


FC Barcelona: 1 - RCD Espanyol Femení: 0
(0-0 als 90' reglamentaris)


S’escapa el títol a la pròrroga.

El RCD Espanyol no ha pogut revalidar per tercer cop consecutiu el títol de Copa de la Reina conquerit en les darreres temporades a Saragossa i a Basauri. L’equip espanyolista ha caigut després d’encaixar el gol que ha acabat amb les seves esperances en el segon temps de la pròrroga després d’arribar-se amb empat a zero els noranta minuts reglamentaris. L’equip d’Oscar Aja ha mostrat una decebedora imatge durant tot l’encontre i tan sols en els darrers vint minuts de partit s’ha decidit a anar per l’encontre, sense pogué transformar alguna de les ocasions de gol que ha disposat, i tenir que anar a la disputa d’un temps supletori en el que les espanyolistes han acabat perdent la final.

Erika, ha volgut estar present, donant-lo tot malgrat la lesió patida.
Tot i la recuperació d’Erika després de la lesió que l’ha impedit estar en plenitud de forces tot i que la navarresa ho ha donat tot sobre la gespa, l’Espanyol ha notat molt altre cop, la baixa de Vero Boquete. La gallega estigui millor o pitjor marca diferències i és un puntal de referència en el joc d’atac i més davant un equip com el Barcelona, pràcticament inexpugnable darrera. L’equip d’Aja s’ha mostrat com a molt lent, faltant de ritme o de forces i en molts moments incapaç de marcar el ritme del partit davant un Barcelona molt més convençut d’aconseguir el triomf final.

Dolent primer temps.
La final no ha pogut començar pitjor pels interessos espanyolistes: Una greu errada defensiva fa que Montse Tomé es quedi sola amb l’esfèrica i a boca de canó només una gran intervenció de Mariajo rebutjant a còrner evita el gol. Es portaven deu minuts de joc i el primer avís ja l’havia rebut l’Espanyol.

En el 16’ Corredera se’n va tota sola i encarant Mariajo en l’u contra u, la meta sabadellenca torna a evitar el gol amb una gran aturada rebutjant i al mateix temps amb molts reflexes impedint una segona rematada, enviant definitivament a còrner.

El terreny de joc molt sec i pesat (pels dos equips) ha provocat diverses accions en les que a les jugadores dels dos equips se’ls hi ha quedat clavada la pilota, patint diferents entrebancades (fins a cinc ocasions hem comptat); en una d’elles, la capitana Ani Escribano trepitja malament la bola, la perd a peus de Willy, i aquesta amb velocitat es marxa directa a porta. Però l’andalusa arriba massa forçada, triga massa en xutar estan Ráfols avançada, i quan xuta, ho fa interceptant una defensora la rematada i evitant el gol.

Dient que l’Espanyol ha xutat per primer cop entre els tres pals al minut 41 mitjançant Erika i blocant Ráfols, queda ja tot dit del que ha estat el primer temps. Encara ha tingut temps el quadre barcelonista al 43’ de donar un fort ensurt quan Olga tota sola encarant Mariajo no l’ha pogut superar rebutjant la meta espanyolista a còrner i erigint-se en la millor jugadora del partit en aquest primer període.

S’ha iniciat el segon temps després que el terreny de joc ha estat adequadament regat. Es veu que l’aigua escasseja per aquests indrets pel que he pogut veure dins i fora del camp...

Erika no ha sabut aprofitar una de les poques opcions dins l’àrea (61’) i ha errat entretenint-se massa al voler passar i no xutar. Tampoc una passada d’Erika per Willy ho ha estat en la seva justa proporció propiciant que Ráfols amb la seva sortida arribés a la pilota massa llarga. En canvi, Mariajo ha hagut de patir molt per aturar en dues vegades desprès d’una semi –errada en el rebuig d’una pilota centrada per Laura. Amb tot, la portera espanyolista s’ha fet amb l’esfèrica.

Milloren, però no aprofiten.
Els darrers vint minuts de partit han estat dominats per un Espanyol, que encara més des de la substitució de Noemí Rubio per part de Xavi Llorens, ha incrementat el seu domini i ha intentat aconseguir el triomf, objectiu que en la resta del partit no ha fet. Altre cop Oscar Aja amb un equip minvat per les circumstàncies ha plantejat un encontre molt defensiu i aquest cop al igual que a la final de la Superlliga, no li ha sortit gens bé.

Mentre la calor s’incrementava i les forces d’ambdós conjunts anava progressivament minvant, l’Espanyol ha pogut fer-se amb la final, però el seu domini no s’ha vist convertit en ocasions clares de gol. Tan sols dues accions en les que les pilotes en profunditat per Willy, han acabat amb la sortida de Ráfols fen-se amb l’esfèrica. Un xut de Willy, es passeja sent tret per Melani evitant qualsevol remat. També la ressent ingressada al terreny de joc, Andrea Pereira ha tingut el gol en les seves botes (jugant en posició avançada al mig del camp per la banda dreta). El seu tret estant lliure de marca escairada a la dreta, s’ha marxat molt potent per sobre el travesser. L’assetjament espanyolista no es transforma en res, i el col•legiat del encontre no afegeix gens ni mica i xiula el final als noranta reglamentaris, arribant-se a la disputa d’una pròrroga de trenta minuts dividida en dues parts de 15’.

Corredera ha deixat en evidència a Lara (havia sortit en el 91’) en una ràpida carrera que per velocitat l’extrem barcelonista es marxa tota sola als dos minuts, i en l’u contra u davant Mariajo, altre cop l’espanyolista resulta definitiva amb una gran aturada refusant l’esfèrica; la rematada en segona instància acaba sortint fora a la dreta, gairebé de manera miraculosa pels interessos espanyolistes.

El Barcelona ha marcat en el minut 3 de la primera part de la pròrroga, però el seu gol ha estat invalidat per situació antireglamentària. Altre cop el Barcelona ha començat fort en el primer període, aquest cop, de la pròrroga. Una centrada molt perillosa d’Olga és interceptada per l’Andrea Pereira evitant una possible rematada.

Només sortir Debo, es fa amb una bola dins l’àrea en la que acaba centrant sense que ningú pugui rematar. L’Espanyol va gaudir d’una bona ocasió en el darrer minut del primer temps de la pròrroga, quan un llançament de Willy es rematat de cap per Torrejón, sortint l’esfèrica per sobre.

Gerro d’aigua freda
Però tant va el canti a la font que es trenca. Al segon temps de la pròrroga, el FC Barcelona ha marcat mitjançant Olga que s’ha quedat tota sola i ha marcat el gol que els hi ha donant el títol. Ha estat una pilota centrada passada, en la que tots pensàvem que Ane tallaria de cap, no ha connectat amb l’esfèrica i ha acabat a peus de la davantera barcelonista darrera d’ella, i ha superat Mariajo amb un xut ras a l’esquerra.

Senyor Aja; Gràcies per tot, i adéu-siau !.
L’Espanyol ho ha intentat, però tot ha estat infructuós. Oscar Aja ha perdut els papers col•locant en aquesta fase d’encontre, primer a Marta Torrejón de davantera centre i posteriorment l’ha tornat a endarrerir amb el gol barcelonista. Segurament haurà sigut el seu darrer partit com a tècnic espanyolista. Molta sort i adéu-siau: Deixa un títol guanyat en quatre finals disputades i masses moments estrafolaris en els que el tècnic gironí ha estat protagonista.

Amb ple desconcert espanyolista (ja no sabien si atacar o defensar) el Barcelona ha pogut sentenciar la final amb una molt perillosa acció de Corredera que supera a dues rivals, i quant Olga ho tenia tot a favor per fer el segon, erra de manera clamorosa. En els darrers instants ha estat el conjunt culer qui ha tornat a tenir l’ocasió de sentenciar la final, després que en doble ocasió (pilota al pal d’Olga a boca de canó, i gran intervenció de Mariajo en una segona rematada) l’esfèrica no acabés dins, de pur miracle.

En xiular el col•legiat el final del partit, l’equip espanyolista ha sigut aplaudit per l’esforç per la seva afició present, que no ha deixat ni un instant en recolzar-lo i de "recordar" al rival en una final molt sentida per les dues aficions, i ha pujat a recollir les medalles de sots-campiones i la seva capitana Marta Torrejón, el trofeu de l’equip com a finalista. Després, lògicament, el campió amb les medalles individuals i la Copa de la Reina, que una vegada més s’ha mostrat indigna (la sobirana) que aquest trofeu porti el seu nom, ja que ha tornat a passar olímpicament del mateix.

Masses llàgrimes darrerament a l'Espanyol. Escenes per trencar el cor a més d’un.
Puc assegurar-vos per que m’ha tocat veure-ho en primer pla, a tan sols un metre, o metre i mig d’on les jugadores acabaven el seu recorregut després de recollir les medalles i ja emprendre la baixada per les escaletes fins el terreny de joc, que gairebé totes (menys alguna excepció que ara no bé a compte comentar), han passat per davant l’afició perica i de qui us parla, totalment destrossades anímicament i plorant desconsoladament mostrant el seu sentiment envers una entitat que no sempre correspon amb el seu esforç.

Avui han tingut a Patri, a l’afició fidel, i poc més. Els de dalt, no hi eren. Els consellers no només han d’estar en els moments bons per presumir d’èxits, sinó en moments com aquests. Les noies en circumstàncies molt dolentes tant físicament com anímicament, ho han intentat. Les finals es guanyen o perden. Però molt pocs clubs les disputen. I més d’un sembla voler-ho oblidar massa sovint... en un club en el que la seva afició rep masses llàgrimes - per més que siguin justificades i sentides – i poques alegries. Alguns encara ens en volen donar menys amb amenaces de retallades, mentre llencen els diners amb fracassats projectes que no arriben en lloc, en altres esferes de l’entitat.

SENTIMENT PERICO, SEMPRE AMB EL FEMENI, MALGRAT TOTES LES VICISSITUDS SOFRIDES.


Fitxa Tècnica:

FC Barcelona: Laura Ráfols; Laura Gómez, Melisa Nicolau, Ani Escribano, Melanie Serrano; Marta Unzúe; Montse Tomé, Noemí Rubio, Vicki Losada; Marta Corredera, i Olga.
Substitucions: Carol Férez per Montse Tomé, m. 63; Laura Gutierrez per Noemí Rubio, m. 75; Rocío López per Melanie, m. 88; Esther Romero per Vicky Losada, m. 109.

RCD Espanyol: Mariajo; Marta Torrejón, Ane, Vanesa, Sonia Matías; Meseguer, Monforte; Sandra Vilanova, Alexia, Willy; i Erika.
Substitucions: Andrea Pereira per Sandra Vilanova, m. 65; Lara per Sonia Matías, m. 91; Debo per Alexia, m. 100; Núria Mendoza per Meseguer, m. 110.

Àrbitre: Valentín Pizarro Gómez, del comitè territorial madrileny, assistit en bandes per José Yuste Heredero i José Ma. Cruz Vico. Ha mostrat cartolines grogues a Marta Torrejón, m.25, Vicky, m. 99. Li ha costat força mostrar la primera cartolina groga als barcelonistes, però no ha influït malgrat tot en el resultat.

Gol: 1-0: Olga, m. 107.

Incidències: Final del Campionat d’Espanya de futbol femení, Copa de S.M. la Reina, disputada en el camp principal de la Ciudad del Fútbol al municipi madrileny de Las Rozas. Per part espanyolista la màxima representació l’ha exercit Patricia Coma a nivell executiu, fent bonament el que fés falta. A destacar però, la absoluta absència dels membres del Consell del RCD Espanyol que han donat l’esquena al conjunt femení del club en aquest important esdeveniment i han mostrat el seu poc interès per aquest, un cop va dimitir el seu responsable fins les hores. El FC Barcelona si que ha estat ben representat amb dues altes personalitats.

No així, l’afició espanyolista que des de la Penya Espanyolista de Madrid, fins a un bon grapat de seguidors socis i penyistes varis del conjunt espanyolista desplaçats des de Barcelona de manera individual, i familiars de les jugadores, han recolzat fins el final a les jugadores periques, en una matinal assolellada, temperatura força càlida tot i que el matí ha estat molt fresquet a la zona del Pinar de las Rozas, però a mida que ha avançat el migdia, el mercuri s’ha enfilat força. El partit com tots els de la Fase Final ha estat ofert en directe pel canal esportiu públic, Teledeporte.