dilluns, 11 de juny del 2012

RECORDANT NOSTRE HISTÒRIA:
L'ESPANYOL SUMA JA SIS COPES DE LA REINA.



L'anterior Copa... la conquerida a Beasaín (2010). Foto arxiu de Sentiment Perico i GPE Manigua. La d'ahir encara gens presentable per que la RFEF no va fer la seva feina, s'ha tingut que tapar amb esparadrap, doncs mostrava la placa amb el darrer campió...
Per tant, mostrarem dues fotos d'arxiu de l'anterior...




La sisena…

Ahir l’Espanyol va conquerir el Campionat d’Espanya Copa S. M. la Reina de futbol femení per sisena vegada a la seva història. Poques pàgines s’ompliran en els diaris esportius del nostre país, i ben poques hores estaran les cadenes de televisió específiques d’esports repetint una i altre vegada l’emocionant final d’ahir. Poques paraules tindran aquells polítics que amb corbata blaugrana aprofiten per sortir a la més mínima ocasió per lluir els seus interessats colors, i ben poques tertúlies futbolístiques de futbol - brossa habituals a les graelles televisives s’ocuparan en fer menció d’aquesta proesa. No hi podem fer-hi res, ja n’estem acostumats.

Al menys el club s’ha mogut ràpid i els màxims responsables de l’entitat, el President Ramon Condal, i el Conseller Delegat Joan Collet, acompanyats d’una bona nodrida representació de consellers han rebut a les jugadores i cos tècnic amb el trofeig de campiones. Es veu ben a les clares que la història l’escriuen els vencedors... I avui si han apuntat els senyors del Consell. Mai es tard en retre l’homenatge als integrants del futbol femení. Però un ho esperaria d’altre manera. Certificant de paraula i posteriorment de fet, la seva continuïtat. I si pot ser, que al partit del Juvenil A puguin ser presents a la Dani Jarque i rebre el calorós reconeixement en una molt dura temporada de l’afició espanyolista.

Per que a més l’Espanyol ja ha igualat al Llevant en quant a títols conquerits en aquesta competició. El conjunt granota després d’absorbir el Sant Vicente de Valencia i confeccionar un equip de somni que va arrasar varies temporades va guanyar-ne tres de consecutives les temporades 1999/2000 (davant SD Lagunak), 2000/01 (davant Puebla CF) i 2001/02 (davant Espanyol a Valencia), aquestes dues darreres fent doblet guanyant també la lliga. Posteriorment agafaria el relleu del CE Sabadell i s’adjudicaria de manera consecutiva dues més (2003/04 davant Sabadell altre cop finalista, i davant Puebla 2004/05). La darrera final guanyada pel Llevant va ser al García de la Mata, Madrid, la temporada 2006/2007 davant l’Espanyol.

El quadre perico va assolir per primer cop la glòria d’aixecar la Copa de S.M. la Reina, en l’Olímpic de Terrassa derrotant a l’anterior campió, el Oroquieta Villaverde de Madrid. Va ser un 23 de juny de 1996 amb dos gols d’una joveneta que irrompia al futbol femení i que seria una de les històriques en aquesta disciplina esportiva: Raquel Cabezón. L’altre gol seria signat per Ether Torner.

Va repetir el quadre espanyolista en Arganda de Rey la següent temporada vencent a la final al At. Málaga per 2-1, amb gols de Toñi des dels onze metres i de’Esther Arribas. Fou un 8 de juny de 1997. Les dues primeres copes arribaren de manera consecutiva després de perdre la primera final disputada a Albacete en juny de 1990 davant l’Añorga.

La tercera Copa de la Reina (primera des de la inauguració de Sadrià) va arribar en 2005/06, la temporada del triplet després de conquerir la primera i única Superlliga i la Copa de Catalunya amb Santy Fernández com a tècnic espanyolista. Va ser el diumenge 11 de juny de 2006. El rival va ser la SD Lagunak i l’escenari, el Polideportivo Nazaret de Valencia. L’equip espanyolista va necessitar arribar a la tanda de penals després de cloure amb empat a un gol (Carol –pen-) els noranta reglamentaris i amb empat a dos gols la pròrroga (Sara Serna). Abans d’assolir el tercer títol de Copa, l’Espanyol havia perdut la seva quarta final disputada quatre temporades abans al Nou Estadi de Valencia davant el Llevant (2001/02) per 1-0.

A la següent temporada (2006/07), la del robatori federatiu de Villar i Cía. amb l’escàndol del Athletic Club als despatxos, l’Espanyol va ser finalista perdent la final amb el Llevant anteriorment esmentada, posant punt i final a la fructífera etapa de Santy Fernández. Fou un 1 de juliol de 2007, i va ser famosa per la pèrdua de les maletes dels equipatges, i pels dos gols que Mary Paz Vilas va anotar convertint-se en botxí de les espanyolistes en aquella ocasió.

Tornà l’Espanyol pels seus propis furs la temporada 2008/09 després del breu pas d’Emili Montiagut, amb Diego Morata com a tècnic espanyolista. La cita va ser a la Romareda un 22 de juny de 2009, escenari de somni per disputar una final, on l’equip perico va conquerir la quarta en donar-li la volta al gol del Prainsa Zaragoza i golejar-lo per 5-1 amb una inoblidable actuació d’Adriana Martín amb quatre gols després que Silvia Meseguer igualés el xoc.

La cinquena no es va fer esperar i va arribar a Basauri a la següent temporada amb Oscar Aja a la Banqueta. Va ser la revenja del primer play off perdut davant el Rayo i Gustavo Rebollo a la lliga que no va tenir al campió de la regularitat sinó al que dos partits amb parcial arbitratge van decidir. A terres basques un 5 de juny de 2010, l’Espanyol va derrotar al Rayo Vallecano per 3-1 amb gols d’Ane, Mery i Marta Torrejón. Era una època marcada per la gran Vero Boquete, en el seu màxim esplendor com a espanyolista.

La tercera final consecutiva disputada va ser la temporada passada, també amb Aja a la banqueta i a la pròrroga un gol d’Olga va truncar amb la victoriosa ratxa deixant a l’equip perico en blanc després que novament el Rayo Vallecano es fes també a la lliga, conseqüència del dolent partit disputat a Sadrià i a Medié Jiménez gràcies.

Amb aquest darrer èxit, l’Espanyol ascendeix al graó més alt del pòdium d’aquesta competició, compartint amb la UD Levante aquesta distinció. Darrera, molt lluny i sense poder superar registres, tres equips desapareguts: Oroquieta Villaverde, Añorga Kirol i Karbo de La Corunya amb tres títols. Oiartzun i FC Barcelona, amb dos cadascun i Porvenir, Alcobendas, CE Sabadell, Rayo Vallecano, i Málaga, amb un títol.

Lara Rabal ja sap el que és aixecar el trofeu al que la RFEF no ha col•locat la placa acreditativa del nou campió. La veterana capitana del femení espanyolista suma ja quatre títols de la Copa de la Reina juntament amb Marta Torrejón (4). Sara Serna (3), Silvia Meseguer (3), Mariajo Pons (2 més 1 al Levante), i Sara Monforte (2) – tot i que la castellonenca acumula les que també va aconseguir amb el Levante - son les que més cops s’han proclamat campiones de Copa de l’actual plantilla. Willy (ho ha sigut un cop amb el Rayo) i Vanesa Gimbert (3 al Levante i 1 al Rayo) també saben el que és aixecar la Copa amb altres equips al marge de l’Espanyol.


LES CAMPIONES!

Plantilla Femení "A"

MARIA JOsé Pons Gómez
BERTA Noguera Barcons
SONIA Patricia Pereira Matías
NÚRIA Mendoza Miralles
Marta TORREJÓN Moya
VANEsa Gimbert Acosta
LARA Rabal Bosch
Carla COTADO Roca
Andrea PEREIRA Cejudo
Sara MONFORTE Mestre
Silvia MESEGUER Bellido
Sara MÉRIDA Pérez
SARA Serna Abadías
Ana María Romero Moreno "WILLY"
DÉBORA García Mateo
AIDA García García
BRENDA Pérez Soler
ALBA Pomares López
MARY PAZ Vilas Dono

Així com Sara Navarro Rivera i Ariadna Forment Castellví que han tingut els seus minuts en aquesta fase final de la Copa de la Reina, i a les jugadores que van contribuir en el campionat de lliga a que l'Espanyol s'hi classifiqués per disputar-la amb el tercer lloc obtingut: Alba Montserrat fins fa poques setmanes compartint la porteria amb Mariajo, la nord-americana Joanha Lohman i l'anglesa Liane Sanderson, i Marta Yañez que al febrer es va marxar a la lliga mexicana a l'equip de las "Dragonas de Tialneplantla".


COS TÈCNIC
Entrenador: Luis Carrión Delgado
2n. Entrenador: David Sánchez Hidalgo
Entrenador de porters: Josep Lluís Navas Solsona
Fisioterapeuta: Roberto Nestares Fernández

Així com a Patricia Coma, cap de relacions externes i del futbol femení, i al Conseller encarregat Albert Garrofé. I a tots els que formen part de la família del futbol femení espanyolista. A tots felicitats!.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una pequeña corrección, la quinta fue en Basauri, no en Beasain. Grande Josep Maria.

Josep Maria ha dit...

Ufff! Si es verdad... En que estaría pensando yo... Es que no estoy muy puesto en geografía vasca. Siempre se tiene que cofirmar los datos en archivo, si no la memoria te juega malas pasadas... Gracias por la corrección!!!

Josep Maria ha dit...

También tengo una duda... Mariajo estaba en la plantilla del CE Sabadell que se adjudicó la Copa de la Reina venciendo en la Nova Creu Alta la copa Ante Estudiantes?
De titular no jugó, pero tengo ahora mismo esa duda por que creo que estaba también en la plantilla. Si alguien lo puede aclarar, agradecido quedo.
Saludos.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M