diumenge, 10 de juny del 2012

REINES DE COPES
L'ESPANYOL DERROTA A L'ATHLETIC A LA PRÒRROGA,
I IGUALA AMB EL LLEVANT EN 6 TÍTOLS

RCD Espanyol Femení “A”: 2 (1) – Athletic Club: 1 (1)


El RCD Espanyol ha aconseguit igualar al Llevant com a equip que més vegades ha conquerit la Copa de S.M. la Reina. Amb el triomf d’avui a Las Rozas, el conjunt català ha assolit el seu sisè títol de Copa, després de disputar al llarg de la seva història un total de 10 finals de les que les 4 darreres les ha disputat de manera consecutiva.

El conjunt de Luis Carrión, lluitant i no rendint-se en tot l’encontre malgrat les circumstàncies i malgrat ser inferior a priori en aquesta Copa de la Reina, i amb la fortuna de cara tant a la semifinal com avui a la final, ha demostrat que els partits s’han de jugar i que no es pot donar per guanyat ni per perdut un títol sense disputar-lo malgrat hi hagi diferència de potencial entre els participants.


Avui davant un rival més fresc física i mentalment, - que a la lliga va estar a punt de complicar-li la vida al Barcelona i que a sobre les va eliminar a la primera semifinal -, l’Espanyol ha millorat molt en defensa, molta més concentració i menys errades (tampoc l’Athletic té jugadores del nivell de Natalia i Jade, malgrat tingui altres virtuts) i a sobre, s’ha vist una estona per sobre en el marcador.

L’equip perico tot i el domini inicial de les bilbaïnes ha sigut qui ha tingut la primera clara ocasió quan un servei de cantonada passat executat per Núria Mendoza ha sigut rematat per Marta Torrejón sortint l’esfèrica a la xarxa superior de la porta defensada per Ainhoa. Brenda, als 9’ ha realitzat una bona jugadora marxant-se de dos jugadores basques, però Débora ha trigat massa en girar-se dins l’àrea i no ha pogut culminar l’acció. Una jugada de Débora guanyant línia de fons no ha sigut rematada per ningú ja que cap jugadora ha seguit el contracop.

Però sense dubtes, l’oportunitat més clara de les blanc-i-blaves ha sigut quan Mary Paz, tota sola davant la mitja sortida d’Ainhoa, li envia una vaselina que acaba a la part superior de la xarxa de la porteria rival, en acció similar a l’ocasió que també va tenir davant el quadre vallecà.

Les basques han demanat punibilitat en una jugada en la que Monforte i Erika lluiten dins l’àrea, amb un forcejament amb braços i lleugeres agafades que tot i les protestes de la ex espanyolista, el col•legiat no ha assenyalat res tret de la cartolina groga per la navarresa.

Però en els darrers deu minuts del primer temps, l’Athletic posa setge a la porteria espanyolista i l’Espanyol ho passa malament. Gurutze tindria al 34’ una gran ocasió amb un tret des de la frontal que s’estavella al travesser. Altre cop els pals s’han aliat amb la sabadellenca Maria José Pons. Un minut després gran intervenció de Mariajo volant amb una gran estirada a la seva esquerra i evitant que el tret d’Eli Ibarra acabés allotjant-se dins la porteria perica. En el darrer minut una falta penjada per Eli Ibarra, és rematada per Joana Flaviano, rebutjant Monforte ben col•locada.

En el segon temps, als tres minuts de la represa, Débora per banda dreta col•loca una bona centrada a la que Brenda Pérez Soler a boca de canó, arriba abans que Irene Paredes ficant la bota i la pilota s’eleva i supera a la meta internacional de l’Athletic.

La reacció del conjunt de Juan Luis Fuentes no es farà esperar gaire. Quatre minuts després, Irene de cap remata perfectament una bona centrada i a punt d’igualar el partit sinó per que altre cop respon amb una gran intervenció Mariajo enviant a còrner.

El tècnic del conjunt bilbaí dona entrada a Itsaso per Guru al minut 56 i sis minuts després seria aquesta l’autora del gol de l’empat després que un centre de Eli Ibarra des de l’esquerra de l’atac basc, fos rematat de cap per que la ex de la Real, establint les taules en el marcador.

Les espanyolistes no els hi quedava altre que seguir defensant bé, aturar les escomeses d’un Athletic ara crescut i esperar la seva oportunitat. L’esperança s’obre camí quan Irene Paredes veu la segona cartolina i se’n va al carrer deixant al seu equip amb deu jugadores. Però ni així l’Espanyol es va evitar de tenir que veure com altre cop la fusta aliada amb Mariajo, evitava el gol del triomf d’un equip, el basc, que sembla maleït en aquesta competició a la que mai s’ha pogut fer amb el títol i avui era la seva primera final que disputava en la seva curta però prolífica història en el futbol femení. Havia sigut en un llançament directe de falta a càrrec de la golejadora Erika Vázquez que sortiren espurnes del travesser. L’Espanyol tornava a respirar i agafava oxigen moralment arribant a una pròrroga amb superioritat numèrica.

Ocasions pels dos equips; una de Mari Paz amb un tret des de la frontal, i per part de les biscaïnes un remat de cap de la ex de l’Estartit, Saioa, conseqüència d’un servei de cantonada que treu Torrejón sota pals. L’Espanyol ho passa malament (ja s’intuïa que es pagaria el desgast de la semifinal) i tot i jugar amb una jugadora més, pateix. Però en el futbol cal saber patir i no enfonsar-se ni baixar els braços. La golejadora Nekane també va pogué dir la seva però per molt poc no va arribar a l’enèsima centrada d’Eli.

Als dos minuts de la represa del temps suplementari se li anul•la un gol per situació antireglamentària (ben justet) a Mary Paz Vilas. Als sis minuts del segon temps de la pròrroga, Débora per la dreta s’intenta escapar per velocitat i Orrate Orueta, veu la segona amonestació i deixa al conjunt basc amb nou jugadores sobre el terreny de joc.

Luis Carrión substitueix a Sonia i dona entrada a la jove Ariadna Forment – cosina de la històrica Raquel Corral i jugadora del C i del filial – col•locant més artilleria davant doncs les basques es troben amb dos jugadores menys i a fi d’evitar arribar a la tanda de penals. Uns minuts després, Núria Mendoza (fenomenal altre cop com en la semifinal llençant el darrer penal), serveix des de l’esquerra un servei de cantonada i avançant-se molt bé en la zona del primer pal, Mary Paz Vilas Donoso, remata de cap marcant el 2-1.

La eufòria entre l’espanyolisme es desborda tant al terreny de joc com al Pasatapas de la Ciutat Esportiva on estàvem veien l’encontre bona part de l’afició que presenciava l’encontre del filial, ara a la mitja part. Tots ens veiem ja campions tot i que encara caldrà patir força doncs quedaven uns eterns minuts que amb un resulta mínim i en una final poden donar per molt. Després de l’afegit als cent vint minuts de joc, l’Espanyol es proclamava CAMPIÓ D’ESPANYA conquerint la Copa de S.M. la Reina-Comunidad de Madrid 2012, i ho feia per sisena vegada igualant al Llevant tal com hem dit al principi d’aquesta crònica.

FELICITATS ESPANYOL! FELICITATS A TOT EL FUTBOL FEMENÍ I PER LA TASCA DE MOLTES PERSONES NO SEMPRE AGRAIDA I RECOMPENSAT EN EL SEU ESFORÇ PER QUI REGEIXEN ELS DESTINS DE L’ENTITAT.





Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo; Andrea Pereira, Marta Torrejón, Vane, Sonia Matías; Meseguer, Monforte; Brenda, Núria, Débora; i Mary Paz.
Substitucions: Sara Srna per Andrea Pereira, m. 68; Sara Navarro a Brenda, m. 81; Ari Forment per Sonia, m. 113

Athletic Club: Ainhoa; Iraia, Irene, Orueta, Saioa; Guru, Joana Flaviano, Olabarrieta, Eli; Irune i Erika.
Substitucions: Nekane per Irune, m. 48; Itsaso per Guru, m. 56; Arranz per Joana Flaviano, m. 88.

Àrbitre: José Luis Lesma López, de la territorial madrilenya, assistit en bandes per Miguel Ángel Ortíz Árias i Álvaro Moreno Aragón. Ha mostrat cartolines grogues a Erika, m. 23, Olabarrieta, m. 99, Marta Torrejón, m 90, Sara Serna, m. 98, Sara Monforte, m. 105. Ha expulsat per doble amonestació a Irene Paredes (60’ i 86’) i a Orrate Orueta (99’ per protestar i 111’).

Gols: 1-0: Brenda, m.48; 1-1: Itsaso, m. 62; 2-1: Mary Paz, m. 114.

Incidències: Final de la Copa de S.M. la Reina disputat al camp principal de la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, Madrid amb les cameres de Marca TV i Esport 3 retransmetent l’encontre
.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M