foto: josep maria.
Sensacional, meravellós, no hi ha adjectius aquestes hores de la nit per descriure l’ambient, el partit i el resultat que ha obsequiat l’Espanyol a Europa sencera, davant un dels millors equips actualment del continent.
L’Espanyol ha passat per sobre com una piconadora, e inclòs hagués pogut obtenir un resultat molt més ample del ja per si 3-0. La història aquest cop no es repetirà (o al menys això esperem) i aquest resultat sense pors, sense complexos però al mateix temps sense cap tipus de confiança ni eufòria, servirà per donar-nos la gran alegria de ser presents a la gran final de Glasgow.
Primer quart d’hora de tempteig
Els primers minuts han estat de molta prudència en ambdós conjunts, amb absència total d’ocasions i molt respecte. Valverde ha alineat a Lacruz i David García en els laterals, úniques dubtes que hi havia a l’equip amb les sancions de Chica i Zabaleta. L’altre absència, la de Luis, la ha cobert situant tant a Tamudo com a Pandiani davant, el que passa per ser una davantera aterridora per el rival.
Primer avis... I gol
Al minut 18, el col·legiat ha invalidat un gol als de Valverde, per fora de joc de Jarque. La situació ens ha semblat bastant clara i per tant res a objectar. Dos minuts després, servei de cantonada que treu Ivan en curt a Rufete, i aquest molt bé, centra de rosca per que al mig de l’àrea Moisés Hurtado remati de cap, fent pujar el primer gol del RCD Espanyol, davant la alegria incommensurable d’una afecció bolcada amb el seu equip.
El Werder dona senyals de vida
Un minut després, una errada en el refús de Moisés, provoca que Frings, porti el primer perill seriós a la meta de Gorka Iraizoz. El seu xut a boca de gol, es rebutjat prodigiosament per el meta navarrès. Moisés, veurà la primera targeta groga a un jugador perico, i es perdrà l’encontre de tornada. La falta l’ha llençat el brasiler Diego a la tanca.
Jugada curiosa la que ha protagonitzat el meta del Werder Bremen, quan una passada d’un company, s’ha refiat i al reaccionar per que no l’ha podia atrapar amb les mans, l’ha tret amb el cap de la mateixa línia de gol quan ja es colava endins.
Naldo, remata de cap un servei de cantonada, però Gorka un cop més molt atent i ben col·locat, atura sense problemes. Riera en una gran jugada se’n va de dos contraris, arriba a línia de fons, passi de la mort, però no troba a ningú la seva passada.
Una de les jugades més perilloses del Werder té lloc per la banda dreta del seu atac, quan Frinz fa una centrada enverinada que es passeja per tota l’àrea petita sense que ni Klose (que ha estat molt per sota de les seves possibilitats) ni Hunt, arribessin a tocar ni tan sols l’esfèrica.
L’Espanyol intensifica el seu domini
Lacruz obre a Ivan de la Peña que ha fet un gran encontre, però la seva centrada es rebutjada per la defensa. Diego, instants després, es marxa dels seus marcadors, obre a Frings, que prova un centre xut que Gorka atura.
Ivan llença sobre la tanca una falta i el rebuig l’engalta Lacruz sortint fora la pilota, després que obligués a lluir-se al porter Wiese. La darrera ocasió abans del descans, té com a protagonista a Tamudo que centra, la pilota arriba a Rufete que de nou torna a penjar molt passada i Riera tal com li ve, engalta una volea que es marxa per sobre el travesser quan ja s’intuïa que podia arribar el segon.
L’Espanyol arrasa en el segon temps
L’Espanyol, en contra del que és habitual en molts partits, ha sortit molt fort en els primers minuts. Ja, al primer minut de la represa, un contracop de Ivan, que assisteix a Tamudo, i el seu centre no arriba per molt poc ni Pandiani ni Rufete. Al minut quatre, Riera centra, Tamudo para l’esfèrica és dona mitja volta i el seu remat es rebutjat a còrner. El llençarà Ivan de la Peña molt tancat, i al primer pal, Walter “Rifle” Pandiani, el pitxixi de les competicions europees, pentina la pilota i l’endinsa al fons de la porteria. Era el 2-0 que encarrilava el partit.
Mentre, Gorka molt segur aturava la centrada perillosa de Pasanen. Contracop conduït magistralment per Ivan de la Peña, passada en profunditat al desmarc de Tamudo, que es marxa de Wiese i aquest impotent no li queda altre remei que derribar-lo i el col·legiat noruec sense dubtar-lo ni un instant li mostra la targeta vermella.
El Werder es quedava amb un home menys, Schaaf té que substituir a Jensen i col·locar a Reinke a la porteria. La falta la llença Riera amb un fort tret que obliga a estrenar-se al porter només s’ha posat sota pals.
L’Espanyol es relaxa
El conjunt de Valverde agafa aire. Ha fet el més difícil; posar-se amb dos gols d’avantatge i deixar al Werder amb un home menys. Minuts en que els alemanys a la desesperada obren línies. L’Espanyol amb un home més, es defensa... pot ser masses precaucions...Però abans dir que Ivan havia xutat alt en el 68, Diego en el 72, se’n ha anat de fins a tres contraris i el seu xut creuat (per un que no atura Gorka), es marxa fora a mig metre del pal esquer de la porteria blanc i blava.
Riera remata molt defectuós una centrada de Lacruz que es passeja davant defensors i atacants. Una preciosa jugada començada per David en la que Ivan i Tamudo intervenen acaba amb el llançament del lateral per sobre el travesser.
Valverde mou la banqueta
Valverde mou la banqueta, i avui si que ha fets els canvis encertats. Reforçar la medul·lar on Moisés amb una tarja i amb fort desgast, es podia veure superat per nombre d’efectius davant un conjunt el alemany que estirava línies, substituint a Pandiani que ja havia fet la seva feina, i després a un Ivan de la Peña ovacionat per la gent que s’ha donat cita a l’Olimpic per un Jônatas que ha tornat a sorprendre els minuts que ha jugat. Aquests canvis la posterior sortida de Coro per un esgotat Rufete, donaran l’últim impuls a l’equip i faran que acabi escombrant a un Werder fet trossos.
Riera abusa de massa individualisme en dues jugades de contracop, on per un excés a l’hora de regatejar contraris en comptes de passar de primera al company totalment desmarcat privaran al conjunt perico d’augmentar la compta golejadora.
Paret entre Jônatas i Tamudo que acaba amb obertura a la dreta on Rufete xuta creuat i el porter rebutja com pot a còrner.
La sentència
Minut 42, contracop perico, Tamudo es marxa sol, i obre a l’esquerra on Riera aquest cop sense entretenir-se inútilment, centra i tal com li ve dins l’àrea, Ferran Corominas (¡el de les grans ocasions, com no!) marca a plaer el tercer davant la bogeria de tot Montjuïc que ara si es veu pràcticament a Glasgow.
Encara hi haurà temps per que Gorka faci altre demostració del gran moment de forma en que es troba i faci pujar encara més el seu caché internacional responent amb una parada sorprenent davant el llançament terrorífic de Pasanen.
Tamudo es objecte de falta i targeta groga al seu marcador, però ja no es traurà. Els cinc minuts d’afegit ja no donen per més.
Barcelona se’n va a dormir amb els claxons dels cotxes i motos pericos, la alegria de tot una afecció, i com es lògic el disgust de molts que per ells serà una nit autènticament de funeral en una ciutat dominada per la ideologia nacionalculé. Per ells va dedicada aquesta victòria. I repeteixo, prengui-s’ho en calma, que aquest equip encara li queda corda per arribar a Glasgow i guanyar la UEFA... i per favor, ¡sàpiguen perdre, home! Que està molt lleig això...i no es suïcidin senyors dels diaris de Barcelona, que amb el Hans el suïss, ja n’hi va haver prou...
Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol: Gorka (10), Lacruz (7), Jarque (10), Torrejón(10), David García (8), Moisés (9), De la Peña (10) (Jônatas, m. 78) (9), Rufete (7) (Coro, m. 83) (9), Riera (8), Pandiani (9), (Ito m. 72) (8) Tamudo (9)
Werder Bremen; Wiese, Pasanen, Naldo, Owomoyela, Fritz, Frings, Baumann (Vranjes, m. 79), Diego, Jensen(Reinke m.59), Klose (Almeida, m. 73) Hunt.
Àrbitre; Tom Henning Øvrebø (noruec). Ha mostrat targes grogues a Moisés, m. 25, Baumann, m. 37, Pandiani m. 67, Fitz m. 95. Ha expulsat amb targeta vermella directa al meta visitant Wiese, m. 58.
Gols: 1-0 Moisés, m. 22, , 2-0 Pandiani, m. 50, 3-0 Coro, m. 88
Incidències: Partit corresponent a les semifinals de la Copa de la UEFA. 40150 espectadors en un ambient espectacular han recolzat al conjunt d’Ernesto Valverde. La representació alemanya, molt sorollosa abans de començar l’encontre, ha estat molt menys significativa (inclòs en nombre) del que es preveia.
Mosaic immens en tot l’estadi.
El millor jugador: Ivan de la Peña.
.jpg)
