FELIÇ 2009 !!!!
Balanç d’un any a la resta de categories.
En el futbol base, si quelcom s’ha de destacar és el descens de l’Espanyol B per sobre de qualsevol altre consideració. L’equip de Rubí, que havia acabat 2007 amb tres victòries consecutives i una còmoda posició a la taula, començar 2008 amb dos empats a Sadrià davant Terrassa, i Eivissa en encontres que es tingueren d’haver guanyat i que s’escaparen (com en molts) els punts en els darrers moments.
El triomf contundent a Badalona, per les circumstàncies en que es va produir, va ser més un miratge que una realitat; l’equip va caure en picat i ja no va tornar a guanyar en tretze jornades fins que la situació ja era irreversible.
Abans, la derrota a Sabadell se’n va emportar per davant a Joan Francesc Ferrer “Rubi”. Perarnau, que va lliurar a Clotet un Espanyol ja gairebé campió a la lliga juvenil, no va pogué revertir la situació i als Canyars de Castelldefels, després de ser incapaços de igualar un matiner gol local, l’Espanyol B, certificava matemàticament el seu tercer descens.
Als Canyars, l'Espanyol B, va certificar la pèrdua de la categoria.
Per a molts, el responsable va ser Rubi i se’l tenia que haver acomiadat abans; però altres pensen que al contrari, la pujada de Perarnau en aquell tram final no va servir per variar la dolenta dinàmica de l’equip i hagués sigut millor seguir confiant amb l’ex tècnic. Sigui com sigui, el filial va baixar i per sobre de la gestió en el camp, es va cercar les responsabilitats als despatxos: Els fitxatges de Valentín, (membre de la Direcció Esportiva encapçalada per Herrera), van ser molt infructuosos i el filial va tornar a passar al futbol base pròpiament dit, sota les ordres de Casanova.
Josep Manel Casanova, després de que Perarnau fos segon de Márquez al primer equip, designar a Clotet per liderar un projecte basat amb jugadors del filial i juvenil amb aportacions d’homes experimentats, veterans (Luismi, Ivan Diaz, Coria, Tarrés), oferint un rendiment molt desigual, i algun que altre fitxatge.
L'equip que lluitarà per l'ascens
El B, a més, afronta el repte de l’ascens, amb una plaga de lesionats greus (Savall, Juanjo, Alex, Baena, al que es sumen el golejador Luismi, de nou Savall i Tarrés), que mica a mica van minvant la cohesió d’un bloc que comença a generar dubtes quan l’equip perd la imbatibilitat a Sant Carles de la Ràpita, i encadena varis resultats negatius veient com el líder Hospitalet s’allunya dels espanyolistes. Dos triomfs agònics i treballats a Sadrià, permeten amb moltes reserves, seguir somniant amb arribar (un cop es recuperin també els lesionats) amb esperances a les eliminatòries d’ascens.
El conjunt primer de Perarnau, després de Clotet, revalidar el títol de lliga.
L'any 2008 serà recordat pels amants del futbol base, com l’any del Juvenil. El conjunt primer de Perarnau, i després de Clotet, s’adjudica el títol de lliga a Lleida, tres jornades abans de la seva conclusió en el que ja era una passejada militar, sense rival.
Sentiment Perico a Colmenar Viejo.
El Juvenil assolia per primer cop a la historia, la Copa de Campions.
El més important va ser la consecució per primer cop (al tercer intent) de la Copa de Campions de Juvenils de Divisió d’Honor a Colmenar Viejo en un final d’infart davant el Villarreal. Posteriorment a la Copa amb remuntada inclosa tornar a vèncer al conjunt de la Plana per caure posteriorment amb un Barcelona molt més fresc tant física com anímicament.
En quant a la resta del futbol base, destacar els campionats de lliga dels Cadet A i B; els de segon any amb un excel·lent campionat ratllant a un gran nivell, i els de primer any sense rival a la Preferent, elevant a anècdota destacada els 28 punts de diferència sobre el segon classificat, el Mataró.
El Cadet A, guanyar la lliga. Enguany, té un difícil repte davant rivals d'edat superior a la Lliga Nacional Juvenil. Foto torneig Arenys de Mar.
A Mataró, davant el seu rival a la classificació el Cadet B va obtenir el títol, amb una avantatge abismal a la classificació.
En el futbol set, destacar el campionat de lliga del Benjamí C, a priori el que més complicat semblava per la diferència d’edat i el triomf inapel·lable d’un Prebenjamí sense rival e invicte.
Es conquerir el Memorial Sánchez Llibre, però no el Babot...
Però amb les excepcions mencionades, tampoc el futbol base ha aconseguit superar el mal moment que l’entitat està passant en tots els aspectes: Per primer cop en molt de temps, en massa temps, l’Espanyol perd a Vilanova del Vallès (lloc on enguany es van disputar), els tres campionats de Catalunya (Cadet, Infantil, i Aleví).
El Barcelona, amb molta més qualitat malgrat ens pesi, i en alguns equips amb els grups de jugadors africans “made in Eto’o” físicament sense rival, dominen a plaer, com succeirà a Brunete o aquests dies hem pogut tornar a comprovar a Maspalomas en els torneigs de Futbol Aleví (F-7 Canal+). Mentre, l’Espanyol, en ambdós torneigs, fa unes dignes actuacions (Semifinalista a Brunete, quarfinalista a Maspalomas), tenint al Valencia com a botxí en ambdós ocasions.
Márquez, donarà la sorpresa convocant per la pretemporada i quedant-se al primer equip (després de bones actuacions) d’un noi que encara no tenia 17 anys, Oscar Sielva, i que molts pocs coneixien i l’havien vist jugar al seu equip, el Juvenil B, i en els darrers encontres de la temporada al Juvenil A. El campió d’europa sub 17(junt al lateral Angel Martínez), es converteix en el centre de les mirades de tothom, però una lesió trunca la seva meteòrica ascensió, per acabar sent víctima un cop més de la pèssima situació de l’equip a la classificació i acaba l’any jugant al juvenil A, un cop el seu màxim valedor (Márquez), ha estat defenestrat.
Femení
Tampoc la primera part de l’any va ser gaire bo per les fémines. El projecte Montiagut, fracassat des del mateix moment de portar-se a terme, fa aigües des del principi del campionat 2007/08, i tot i que en la segona volta l’equip s’estabilitza en la quarta posició, tres derrotes consecutives davant Rayo, Atlético i Colegio Alemán li fan perdre qualsevol opció final.
Una darrera ratxa positiva amb triomfs sobre Athletic i sorprenentment al camp del Llevant (única derrota en tota la lliga del que acabarà sent campió), li acosten a les basques a la classificació, però la sort ja està decidida.
A la Copa de la Reina, (on s’havien posat totes les esperances), precipita la destitució d’un ja sentenciat Montiagut que es acomiadat després de perdre 3-1 a Saragossa. Diego Morata, l’heroi a Cornellà que ha assolit l’ascens a Tercera Divisió, es fa càrrec precipitadament de l’equip i tot i guanyar l’encontre, un gol al darrer moment de les aragoneses, posa punt final a una temporada per oblidar.
Amb Diego Morata, ha tornat la il·lusió al femení
Una altre Copa Catalunya. Fidel a la seva cita amb el triomf, el femení tornar a derrotar al Barcelona en la final de Vic.
Amb la tornada d'Adriana recuperada de la seva lesió i Meseguer i Vero com a fitxatges estel·lars, més les aportacions de Joana i de moment anecdòticament en el cas de Vanessa i confiant amb el mateix planter que va ser incapaç de treu-li rendiment l’anterior tècnic, el conjunt de Morata acaba líder l’any 2008. L’empat a la segona jornada davant Prainsa, sembrar de dubtes a la parròquia espanyolista, però els triomfs davant Rayo i Athletic Club tornaren la confiança amb un bloc guanyador, després d’adjudicar-se una nova Copa de Catalunya davant el Barcelona.
La ratxa triomfal e invicte del Llevant que remunta a Sadrià en el segon temps, s’esgota al caure a Madrid davant el Rayo, i sorprenentment davant l’Atlético en el seu propi feu, que unit a l’empat del Rayo a Sant Joan Despí, col·loquen al conjunt de Diego Morata al front de la classificació i permeten mirar amb optimisme el futur esportiu.
A la base, l’Espanyol B a Nacional, continua amb la seva tasca de formació (Marta Corredera i Rocío aconsegueixen donar el salt definitiu al primer equip), i a la classificació, aconsegueix un quart lloc, i movent-se entre els cinc primers gairebé sempre a la classificació.
El Femení C de nova creació assoleix el títol de Segona Catalana i l’ascens, pujant a Primera Catalana (categoria immediata a la Lliga Nacional), que estrena amb total èxit sent co-lider en aquests moments.
Cadet Femení, doble campió.
El futbol base femení, obté triomfs al seu equip cadet de futbol 7, (lliga i campionat de Catalunya) per desaparèixer com a tal, i participar com a equip de futbol 11 en l’actual temporada en categoria Juvenil-Cadet.
El Infantil A, aconsegueix el títol de lliga però no el campionat de Catalunya.
Citar al Club Bàsquet Olesa – Espanyol, que es consolida a la màxima categoria del bàsquet català. Es classificar per la Copa de la Reina i pel play off intermedi (lluita per Europa), sent eliminat a la primera eliminatòria, però certificant una bona temporada.
En l’actual, amb una renovació total de l’equip, i amb un encert total en els fitxatges, el conjunt de Lucas Mondelo acaba la primera volta quart, classificat per la Copa de la Reina molt anticipadament, i lluitant per arribar a ficar el cap entre els quatre equips que lluitin per el títol.
Per acabar aquest resum, el enfonsament de l’atletisme espanyolista, víctima de les seves discrepàncies internes, i del poc interès per part del club.
Al començament de l’any, els esdeveniments es precipiten i la part “tècnica” del atletisme perico marxa de l’Associació Esportiva Blanc i Blau, constituint l’anomenat Club Atlético Blanc i Blau, sota promeses del Club que un cop arribem a Cornellà, serà integrat dins l’estructura de l’entitat.
Les discrepàncies entre Calero (president) i Barris, son insalvables i l’enteniment és impossible. Arriba el final de temporada (Octubre), i cadascú pel seu cantó: El Club Atlétic Blanc i Blau, compta amb un pressupost (més reduït que no li permet mantenir l’equip femení de cross i atletes de marxa amb Maria Vasco al front), però està convençut que comptarà amb l’ajut del RCDE després de la seva escissió de l’AEBIB.
Les posicions enfrontades a l'Atletisme blanc i blau. Barris (primer en la foto) i Domingo, en l'Assemblea en la que es va fer palés la ruptura.
Calero i la Junta de l'AEBib en l'Assemblea citada en l'anterior foto.
Lluny del que semblava, RCDE no recolza al Club Atlétic, i si a l’AEBiB que se li permet continuar lluint l’escut a les curses com a projecte original e inicial de recuperació de les seccions espanyolistes, però la falta de pressupost li impedeix continuar tenir en nòmina a atletes professionals i té que comptar amb atletes populars. “Divide i vencerás” deu pensar Pedro Tomás...
I no ens oblidem que com 2008 ha estat any olímpic, també diversos esportistes espanyols de sentiment vinculat al nostre club han obtingut grans èxits. Des de la gran Gemma Mengual, els jugadors de bàsquet Ricky Rubio, i Rudy, els jugadors d’hoquei gespa David Alegre i Quico Fábregas (veure foto superior e inferior), i “presumptament”? els germans Gasol...
I fins aquí hem arribat; agraeixo a tothom que hagi pogut arribar fins el final en un relat de tantes i tantes calamitats i desencerts, però hem intentat reflectir amb objectivitat el panorama esportiu del RCD Espanyol, a excepció del primer equip, del que ja arribats a aquests moments, ja és tot dit i ara més que mai sobren les paraules.
SENTIMENT PERICO desitja Bon Any 2009 per a tothom. Que l’any entrant ens deixi inaugurar amb tota la solemnitat que es mereix el nou Estadi de Cornellà – Prat en les condicions que per història i sentiment ens mereixem.
.jpg)
