Avui parlarem amb Francesc Molina, soci 1323 i accionista. Un dels habituals a la nostra Ciutat Esportiva.
El senyor Molina gaudeix com pocs a Sadrià, ja no solament veient els encontres dels nostres equips si no amb tot el que envolta a l’actualitat del club en aquelles rotllanes de socis on es palpa el veritable sentiment, les sanes opinions i discrepàncies enriquidores entre els socis que més saben d’això anomenat futbol.
Amb ell, hem volgut parlar
"SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC"
Francesc, (al centre de la foto) en mig d'un dels "corrillos" de la popular
"Penya del Llantu" de Sadrià.Quines son les veritables causes de la desfeta en aquesta maleïda segona volta, en la seva opinió?
Jo per molt que diguin que no hi havia mal rotllo al vestidor, penso que aquest ha estat el veritable motiu. Per que jo anava els matins a veure els entrenaments, i havia coses que no m’agradaven: Sempre en Tamudo, Luis i De la Peña, junts, mentre que els altres jugadors els veies sempre uns amb altres, aquests tres sempre donant una imatge de poder fàctic en l’equip i això portes a fora...
Valverde havia perdut els papers?
En la meva opinió, amb la plantilla, dins el vestidor crec que sí.
De moment sembla que no pujarà cap jugador al primer equip. A més el B, ha perdut la categoria. Que en penseu de tot el que ha succeït al B?
Inexplicable: Tothom veia que les coses no anaven bé, i no es a posar remei quan s’estava a temps. A part que aquest equip, s'ha de nodrir de juvenils i fitxatges de gent jove, quan s’han d’enfrontar a equips veterans amb jugadors ja fets. No dic que no hagin de pujar els juvenils, però sempre acompanyats de fitxatges que tinguin una mica més d’experiència en la categoria si de veritat es vol tenir el filial a Segona Divisió B.
Potser tots nosaltres, els mitjans, tothom, inflem massa el globus parlant de la millor pedrera d’Espanya, (una de les millors en la meva opinió, sí) quan ni pressupostàriament ni a nivell de jugadors de qualitat internacional en el primer equip no es correspon amb la realitat. Que en penseu?
Sempre estem parlant de jugadors en el filial, que prometen molt... Futurs jugadors pel primer equip (Fede Besone, Robusté, Serrán, Julián, Palanca, Pedraza, etc.) i a l’hora de veritat, res de res.
On son, tots aquests jugadors?. Uns cedits i no han triomfat als seus equips, altres ara a la nova “sucursal de Gales”. I tot i que els hi hagin posat clàusules de recompra o siguin cedits, en la meva opinió pocs per no dir-ne cap, tornarà. “Agua de borrajas” que es diu en castellà.
I quin és el motiu per el que no pugen al primer equip i s’acaben estancant... Falta de caràcter, de qualitat, problema de confiança? Els cedits tampoc els hi ha anat gaire bé...
Crec que no hi ha confiança per part dels tècnics del primer equip amb ells; la valentia de posar-los i treure als “intocables”.
Des de Tamudo fins ara, els únics cedits que s’han consolidat al primer equip han estat Torrejón, Gorka i Moisés.
La Ciutat Esportiva de Sadrià, al marge de veure els partits, és habitualment un lloc típic de contrast d’opinions, de “corrillos” com en la millor època de Sarrià, i lloc on qui us parla ha tingut el plaer de conèixer a moltíssima gent, entre partit i partit. En aquest aspecte li desitgem llarga vida, oi?
A part de veure els equips amb els nostres estimats colors, a la Ciutat Esportiva de Sadrià, he conegut a molta gent que abans no coneixia, i he fet amistats de veritat.
Això no es produïa abans per aquests camps de Déu. Tampoc era possible conèixer als nanos per que els diferents equips del futbol base jugaven escampats per nombrosos camps de la ciutat.
A part d’això, a més tinc el honor de conèixer a un grup (que no els anomenaré individualment per no deixar-me a cap d’ells), amb els que coincidim sempre darrera la porteria on ataca el nostre Espanyol. A força de trobar-nos sempre, ja inclòs hem acabat sent una “penya no oficial”, que afectuosament, amb “carinyu” li vaig posar del “Llantu” per que sempre estem plorant (d’alegria, de tristor, queixant-nos i reclamant un Espanyol millor...), i ara ja a nivell popular som coneguts arreu de la nostra Ciutat Esportiva i fora d’ella per aquesta denominació tant entranyable.
Hi ha socis que encara no han posat encara el peu a Sadrià, quan aquest setembre farà ja set anys de la seva inauguració: Que li diríeu a tots aquells que mai han trepitjat la nostra ciutat esportiva, per animar-los?
Ells s’ho perden. A part de gent impedida, o que visqui molt lluny, només pot ser gent que va a la seva butaca a l’Olímpic i passa del futbol base.
Allà es veu el veritable sentiment perico. No ho dic per els socis, si no també per mitjans de comunicació que es consideren molt pericos i que allà només venen quan els interessa sortir a la foto...
Entrenadors del planter al primer equip: Tindrem paciència tots amb Márquez i Perarnau, conscients que venim d’una dinàmica molt negativa i segons quin sigui el començament les alarmes es poden disparar d’un bon principi ?
Ja signaria jo, que arribés Bartolomé Márquez a portar l’equip com ho va fer als juvenils o inclòs al filial. Es una persona que me l’aprecio molt com a perico i com a tècnic que ha passat pels equips del futbol base perico.
De totes maneres no puc preveure el que pot passar per que també ignoro com quedarà definitivament l’equip, quins seran els fitxatges, i les baixes.
Les experiències al RCD Espanyol, tret el cas de Paco Flores (que va sobreviure esportivament en la lliga i va guanyar un títol de copa 60 anys després) son històricament negatives quan s’han assegut entrenadors de casa a la banqueta... O han saltat abans d'hora o hem acabat a segona... Se’n sortiran del poder fàctic que es diu que hi ha al “santuari” ?
Si, fins ara la experiència ha estat nefasta en la majoria de casos. Esperem que amb Márquez sigui diferent. Si demostra tal com va declarar, i els posa a tots on els ha de posar, se'n pot sortir; o sigui agafant el toro per les banyes. Ara com el toro a les primeres de canvi li foti una cornada a ell... Malament.
Degut al crèdit sindicat, cada cop li resulta més difícil al nostre club poder fitxar i les primeres opcions s’esvaeixen per mig o un milió d’euros de diferència moltes vegades ... Com veieu el futur?
Efectivament. Ja estic cansat cada estiu que sempre sonen molt be els noms que surten, il•lusionen al personal però sempre acabem fitxant a gent que no vol ningú, l’últim que arriba.
Esperem que es porti tot amb la discreció necessària, ja que sempre que obren la boca ens el foten. Veig que amb els fitxatges primers es va fer amb total secret i no va haver-hi problemes per incorporar-los.
Per que a l’hora de vendre tampoc ens lluïm massa darrerament... Podrem col•locar a Riera algun lloc per quantitats decents?
La clàusula. En principi s’han de posar forts demanant la clàusula. Si desprès hi ha els tires i arronses propis de tota negociació, es pot cedir una petita part, però el que no es pot fer ja de bon començament afluixar abans ja de negociar.
Que li semblen els tres fitxatges fins ara realitzats, Cristian Álvarez, Beranger, i Callejón?
En Cristian Álvarez, no el conec jo i pràcticament ningú que no sigui un fan de la lliga argentina...
Beranger si que l’he vist jugar bastants encontres i m’ha semblat un bon defensor, tot i que no sigui cap crak, ens pot anar be i sigui millor que el Clemente Rodríguez que tanta propaganda li han fet.
Sobre Callejón, no tinc referències, tot i que al menys ha fet gols i diuen que és ràpid semblant a Tamudo... Ja veurem...
Que li falta a aquest club per donar el salt definitiu socialment? Continuïtat esportiva, potser?
Em recordo de l’època dels “Cinco Delfines” o de la UEFA del 88 per no anar-nos tant lluny, com s’omplia Sarrià de gom a gom. Quan l’equip ofereix bon joc, la gent acudeix al camp. El problema a nivell social, és que això no té continuïtat en el temps.
Sempre acabem desfent l’equip, traspassant als millors jugadors, afeblint l’equip, i sempre els èxits son flors d’un dia, en aquest cas d’una temporada o dos com molt i així es molt difícil que la gent que es soci de poc temps, els que es fan socis veient els triomfs, acabin enganxant-se d'una vegada davant els “espectacles” que sempre acaba donant l’equip.
Mediàticament tampoc ens ajuden gaire. Guardiola té com a entrenador en les televisions el que li neguen a Márquez, per dir un exemple. Canviarà aquesta actitud algun dia, o es qüestió de negoci exclusivament i fins que siguem quaranta mil socis o més, ens seguiran tractant a un nivell força inferior i discriminatori envers al poderós veí?
En els meus 71 anys, sempre ho he vist igual i crec que seguirà igual, tinguem els socis que tinguem.
Per quin motiu?
Per motiu exclusivament polític i de rivalitat amb el club poderós que tenim i que no vol a ningú més, aquí. No volen cap tipus de competència en cap disciplina esportiva on ells son presents.
Els que dirigeixen els mitjans de comunicació, els que mouen els fils a nivell esportiu i polític, son d’aquell club i que no vinguin amb el conte de la diferència de socis, per que per més socis que tinguin ells, som clubs de la mateixa ciutat i per tant amb les lògiques diferències en quant a temps, ens tindrien que tractar amb respecte, i estima com a l’altre club. I a sobre, els mitjans públics tenen una obligació, ja que son finançats amb els diners de tothom.
Que penses que farà Dani en el futur?
Penso que marxarà un cop el camp ja s’hagi inaugurat, i l’Espanyol ja hi jugui amb tota normalitat, i ho farà com un senyor per la porta gran.
Quin futur ha de jugar José Manuel Lara en aquest Espanyol del futur?
No m’agrada opinar gaire d’aquest senyor. Tan sols diré que es vengui les accions i marxi d’una vegada. No em mereix cap respecte com a accionista i com a espanyolista, per que al igual que fa amb els seus negocis que inverteix per créixer, dona cent milions de les antigues pessetes en un premi literari per fer negoci després en vendes, això ho podria fer a l’Espanyol fitxant cracks, si de veritat fos perico...
Com assidus a la Ciutat Esportiva, com has vist aquesta temporada al femení espanyolista?
En primer lloc dir que soc soci del femení, des de que va sortir el carnet de recolzament del femení, quan la majoria de socis no ho son, i la majoria no creu necessari treure’l ja que entren igual a Sadrià a veure el femení.
Havia gaudit molt amb el femení, amb aquell joc tan vistós, però no sé el que va passar i per quins motius, va sortir l’anterior tècnic Santy Fernández quan l’equip havia obtingut els èxits que va assolir.
Tampoc entenc per que se li va donar la direcció tècnica de l’equip a algú com a Emilio Montiagut, que TOTHOM el coneixia, i així ens ha anat la cosa. La pena es que se’n van donar compte massa tard.
Desitgem que la propera temporada vagi com les anteriors i tornin a fer gaudir al soci, a omplir el camp meravellant per el seu joc, recomponent l’equip amb bons fitxatges, amb la nova direcció tècnica i amb la reaparició de la millor jugadora que hi ha al futbol femení al nostre país; l’Adriana.
Moltes gràcies al senyor Francesc Molina.
.jpg)
