dissabte, 5 de juliol del 2008

PRIMER ANIVERSARI DE 23 PERICO

EL REAL MURCIA COMUNICA QUE S'HA FET AMB ELS SERVEIS DEL JUGADOR DE L'ESPANYOL "B", DIDAC NAVARRO. EL CENTRAL JUGARÀ AL MURCIA "B" LES DUES PROPERES TEMPORADES.





























(Barri del Carmel, Barcelona: Josep Maria).



Aquest vespre ha tingut lloc la presentació del cinquè número de la revista espanyolista 23 Perico, coincidint amb el primer aniversari, en el local on té el seu museu particular el soci Gabriel Martínez.

Amb un acte molt distés, en el que els assistents hem gaudit de tots els objectes que Gabriel ha anat adquirint durant tots aquest anys. Des de samarretes, cromos dels jugadors pericos de diferents èpoques, posters, fotografies, samarreta de bàsquet, exemplars de la revista del club als anys setanta i vuitanta, exemplars del quinzenal "El Españolista" dirigit per Justo Conde, revistes gràfiques dels anys trenta, fotos de l'època republicana sense la corona a l'escut, fotos de les finals de les Copes d'Espanya conquerides, una samarreta de Zabaleta, pins, clauers, banderins, gerros, plats i tota classe d’objectes del RCD Espanyol.

L'acte ha comptat amb l’assistència del conseller i màxim dirigent del femení, senyor Antonio Martín, (ja que és protagonista en el cinquè número) i de la diputada de CiU i membre del partit UDC, Assumpció Lailla, espanyolista des de sempre, i també entrevistada en aquest exemplar, fins a la no consellera Anna Maria Fusté, Joan Calero, president de l’Associació d’Esports en Blanc i Blau, diferents membres de penyes, (GPE Manigua, Incansables, Vila de Gràcia i Guinardo, Curva Jove, Eternos, Moteros, - i com sempre dic en aquests casos, si me n’he deixat alguna prego disculpes, ja que no conec a tothom).


L’acte conduït pel director de 23 Perico, el incombustible Sergio Fidalgo, ha acabat amb els tradicionals discursos del propi Sergio, de Domènec Gómez, l’editor, de Assumpció Lailla, i del conseller Antonio Martín, ja que Anna Maria Fusté tots sabem que no es dona de discursos ni de fotos...

Sergio i Domènec han pogut celebrar i congratular-se pel primer aniversari d’aquest projecte, mentre que Assumpció ha declarat que ella no té que sortir de cap "armari", per que mai ha estat en ell: Sempre ha sigut del conjunt espanyolista, j a des dels seus pares i avis, vivint al costat del mític Sarrià, tot i que l’únic que confessa ha canviat, és la seva condició de diputada; per que de l’Espanyol sempre ho era, però era un fet que no cridava l’atenció com pot semblar ara sent una política amb escó inclòs.

Antonio Martín, ha tornat a llençar una arenga encoratjadora cara als socis, un cop més ha tornat a dir-nos que hem de desterrar dels nostres pensaments el conformisme, el patiment, i ser un club guanyador, amb un potencial tremend, i ha fet un al•legat d’una Catalunya plural, de respecte entre tots els que hi conviuen, amb força presència de la dona, (no sol ja a nivell de futbol femení si no també del cada cop més protagonisme dins la massa social) i tot això amb l’Espanyol com referent i alternativa esportiva i social a l’altre club.


Per acabar l’acte, hem passat a la sala annexa, on hi havia preparat aperitius, postres i refrescos, així com el tradicional cava per celebrar aquest acte tan entranyable.

En una pantalla gegant, s’ha anat passant el video de la Força d’un Sentiment, i hem pogut tornar a gaudir d’imatges de futbol, de seccions, del sempre recordat Pepe Mauri explicant el "misteri" d'aquell equip de l'oxígen, imatges de Di Stefano de blanc i blau, dels cinc dofins, de les millors èpoques amb Santamaria, amb Maguregui, la UEFA del 88, les dues Copes del Rei assolides en aquest segle i altres moltes imatges que han fet gaudir als pericos presents.

Felicitem a Gabriel Martínez i a tot l’equip de 23 Perico per aquesta bona estona que ens han fet passar. Per que l’Espanyol, en comptes del que molts puguin pensar, també es viu i es respira en aquests actes, lluny del terreny de joc i de la competició. I ja ho sabeu, sempre hi ha gent que amb modèstia i sense fer soroll acaba reunint un autèntic museu blanc i blau.


5 comentaris:

Unknown ha dit...

Un entrenyable museu, que va creixcent al dia a dia, amb el caliu i la dedicació de uan gran familia perica!

Anims i.. a seguir creixent!

Josep Maria ha dit...

Si tothom tingués la mateixa dedicació, el mateix sentiment,sentit de sacrifici i il·lusió en el club i concretament en el primer equip que els socis anònims però que son els que mantenen la flama del veritable sentiment d'aquesta centenaria institució... Altre gall ens cantaria...

Salutacions Anna, i sí, una gran família perica, demostrat amb fets.

Anònim ha dit...

Que chulada la camiseta del basket con el "Gin MG" de sponsor. Recuerdo haber ido a algunos partidos allí en la calle Lleida y había un ambiente estupendo. Qué pena haber perdido esa sección..
Y que ganas de meter mano en ese montón de camisetas..
Saludos Josep.

Josep Maria ha dit...

Hola Sayonomore. El principio del fin, fue precisamente con GIN MG, ya que por una historia rocambolesca todavía no clara a dia de hoy, se dió la explicación que se tenía que suprimir la palabra Español (Espanyol) ya que donde más vendia esta empresa era en el País Vasco...
La cuestión és que el cambio en la banqueta aquella temporada (Juanito Jiménez por Guifre Gol) me recordó mucho el del femenino de esta temporada... Unido la mala marcha del equipo (lesión de Mike Philips y pésimo rendimiento de Willy Jones) y el nombrecito de marras GIN MG SARRIÀ, acabaron siendo la defunción prematura del equipo... El que fue presidente del RCDE y de la Liga Profesional hizo el resto, malvendiendo por unos milloncejos la plaza, y acabó el club demandado, (al cambiar de sponsor los nuevos dueños que solo respetaron el nombre y los colores de Español una temporada) perdiendo el juicio y obligado a indemnizar por superior importe al que se malvendió la sección... Buenos negocios que siempre hacemos..

Nunca lo he olvidado ni perdonado. Saludos.

Anònim ha dit...

Parece que la improvisación y la chapucería ha sido la tónica general en nuestro club demasiadas veces. Es una pena. Esa sección era muy especial, con una gran cantera. Quien sabe, si no hubiese desaparecido, igual hubiésemos tenido en ella a los pericos Gasol o Ricky Rubio. Nunca lo sabremos.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M