ESPANYOL - NÀSTIC: 21:45 TV3, COPA CATALUNYA

Venjança esportiva a Palamós

L’Espanyol té una bona oportunitat per deixar en simple anècdota dolorosa aquells dos encontres darrers jugats a la màxima competició espanyola davant el Gimnàstic de Tarragona en el que els homes d’Ernesto Valverde van perdre en el primer partit 0-1 i van caure humiliats al Nou Estadi de Tarragona en un dels pitjors i més vergonyosos partits dels darrers temps.

A les 21:45 amb TV3 en directe, Espanyol i Nàstic a les ordres de Vico Moreno disputaran una de les dues semifinals (per que n’hi ha dues, encara que no ho sembli), de la Catalunya Cup, al Estadi Municipal de Palamós.

Ernesto Valverde es de suposar doni descans a molts dels homes titulars, entre altre coses per que la llista de lesionats ja comença a ser preocupant, per que als casos de Ivan, David, Rufete, cal afegir a Tamudo, i altres jugadors que han arrossegat molèsties com Moisés o Ángel. A més, Lola i Torrejón amb compromisos amb les respectives seleccions i alguns dels titulars el passat dijous també es previst que es perdin aquesta eliminatòria d’un torneig oficial a Catalunya que per a alguns es menys que un entrenament normal del primer equip, segons han declarat i demostrat.

---

L’Espanyol B jugarà demà al vespre el seu darrer encontre de preparació a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, davant el CE Mataró. Després de l’empat davant el Manlleu, i les victòries a Camprodón i al Torneig de L’Estany, els homes de Rubi voldran donar una bona imatge als aficionats que vagin a la Ciutat Esportiva en aquest el primer partit del molt remodelat filial blanc i blau.

---

Els femenins també tindran activitat aquest cap de setmana; El Femení “A” d’Emili Montiagut, jugarà el segon partit de preparació davant un dels equips forts de Primera Nacional, el Girona. Mentre que el equip entrenat per Titi Camúñez, el filial espanyolista jugarà a la Roca del Vallès un triangular amb l’equip d’aquesta localitat (Penya Blanc i Blava de la Roca, resen ascendit a Nacional) i l’Estartit B, equip que de rebot a causa dels equips que han abandonat la categoria (Llers i Soledad) s’ha fet amb una plaça a Nacional.

---

El juvenil d’Oscar Perarnau juga avui a les 18:00 hores al Municipal dels Canyards a Castelldefels amb la UE Castelldefels, equip que milita a tercera divisió, (part baixa de la classificació la darrera temporada) tot i que després del tema del “Miapuesta” i tot l’enrenou amb l’aterratge a la ciutat del Baix Llobregat de l’equip de Figueres després de sentència judicial, ja ignorem com queda estructurada aquesta entitat, i davant quin equip jugarà nostre juvenil.

Demà jugarà a Lloret de Mar, al Municpal a les 19:30 davant l’equip de Regional Preferent de la localitat costera.

---

El Juvenil B de Clotet, disputarà un torneig a Saragossa, la XXXVI Edició del Vírgen del Pilar en categoria juvenil, amb la presencia del conjunt del CD Oliver (l’amfitrió), rival a la primera semifinal dels pericos (20:00 h) i Real Zaragoza i Atlético de Madrid que disputaran l’altre semifinal (18:00 h). Demà ales 18:00 tindrà lloc el partit per el tercer i quart lloc i a les 20:00 hores la final, al Campo de la Camisera, Saragossa.

VICKY, UNA MÉS QUE CAMBIA ELS COLORS BLAUGRANES PER ELS BLANC I BLAUS.

foto: rcd espanyol.com

MARIA VICTÒRIA LOSADA GÓMEZ

“Vicky” Losada, es la nova jugadora del RCD Espanyol per aquesta temporada 2007/08; provinent del FC Barcelona, ja fa varis dies que s’entrena amb l’equip que entrena Emili Montiagut.

Vicky Losada va néixer el 5 de març de 1991 a Terrassa. Ha jugat en els equips inferior del Parellada i CE Sabadell, i va fitxar per el Barça fa tres temporades.

Ha estat internacional amb Catalunya sub-16, sub-18 i sub-25, així com també ha format part de convocatòries per entrenaments de les seleccions sub -17 i sub 19 espanyoles.

Aquesta passada temporada, Vicky es va fer amb un lloc de titular al primer equip blaugrana, sent una de les jugadores més utilitzades per Xavi Llorens, tot i que habitualment no acabava els encontres, sent substituïda en molts partits. Va disputar partits complerts participant en el triomf en front al Sporting Huelva (2-1) a la jornada quarta, a l’empat a Oviedo en la 15ena., i en els partits que van acabar amb derrota blaugrana davant l’Atlético Féminas, Puebla, o davant la Real Sociedad, data que es va consumar el descens del conjunt barcelonista.

Ha jugat dotze partits més com a titular, sent substituïda a les segones parts, amb una mitjana de 64 minuts de joc. En altres tres ocasions (davant Atlètico al Cerro del Espino, a Torrejón o davant l’Athletic Club a Sant Joan Despí ) va sortir de suplent jugant una mitjana de 46 minuts per partit.

Entre els pocs triomfs que ha assolit de blaugrana a la Superlliga cal destacar el triomf davant el Rayo Vallecano a Nuestra Senyora de la Torre, per 1-3, partit que va disputar en els seus primers 75 minuts.

A més va disputar els encontres de la Femení Cup, a Sitges, davant Girona, així com el partit per el tercer lloc davant el Charlton marcant dos dels tres gols.

L'ESPANYOL S'ADJUDICA EL CIUTAT DE BARCELONA (3-2)

Foto: rcd espanyol.com

Bona nota, però queden coses per polir
El RCD Espanyol es va adjudicar ahir la XXXIV edició del Ciutat de Barcelona, XII Memorial Fernando Lara en guanyar a Olympiakos per un ajustat 3-2 tot i que l’Espanyol podia haver-se emportat el triomf de manera més solvent si no fos per certes llacunes en el joc i sobre tot certes errades defensives que ens venen a mostrar les encara carències pròpies de l’alçada en que ens trobem.

Primera alineació de Valverde a Montjuïc
Ernesto Valverde va alinear a la que a bon segur serà la defensa titular començant per Kameni a la porteria, (tot i que tinc dubtes quan estigui en condicions David García, sobre qui ocuparà el carril esquer), amb una parella de mitjos (Angel, Lola) en el que el serbi va donar bona mostra de les seves possibilitats i va ser un dels destacats del matx.
Un Riera amb diferent sort en les jugades que va participar i un intermitent Coro, formaven les bandes, mentre que a dalt la lluita de sempre de Raul Tamudo, i la il·lusió renovada de Luis García que va ser el protagonista del torneig amb els dos gols i la seva intervenció en el primer.

El Olympiakos surt amb ganes d’agradar
Al minut tres, Clos Gómez anul·la un gol als grecs, per trobar-se en fora de joc clar fins a dos jugadors per darrera de Kameni, que tot sigui dit no va gaudir d’una nit gaire esplèndida.

Primer gol a Montjuïc a la nova temporada
Corria el minut catorze, pilota recuperada per un Luis García molt lluitador, que li pren la cartera a Patsatzoglou, passada a Coro, que s’interna i quan encara a Butina en comptes de xutar dona la passada de la mort al centre, on tot sol es troba Raul Tamudo que fa pujar el primer gol al marcador.

L’Espanyol amb moral per el gol aconseguit, estava jugant bé, arribant amb perill a les immediacions de la meta de Butina, sobre tot en jugades de Tamudo, de Riera per l’esquerra.

Comença el festival Luis Garcia
Bona jugada de Riera que es marxa fins que es obstaculitzat per Zewlakow, caient dins l’àrea però el col·legiat assenyala el començament de la infracció fora de la mateixa.

Al minut 27, Luis García es objecte de falta sobre la frontal, i el propi jugador espanyolista agafa la pilota, la col·loca, i llença per sobre la tanca davant les vistes que fa el meta grec, i aconsegueix el segon davant la alegria blanc i blava. Tombarella i 2-0.

Primera de les badades
Acte seguit del gol, una confiada en excés, defensa perica veu com Luciano Galletti remata tot sol dins l’àrea petita amb tot a favor, enviant l’esfèrica fora, després de rebre una centrada per l’esquerra.

Amb el 2-0, progressivament l’Espanyol sembla baixar el pistó, o el Olympiakos anar-se quelcom més endavant per mirar de retallar la diferència. Només cal destacar una centrada perillosa de Zabaleta en les acaballes del primer temps que es passeja sense que ningú encerti a rematar. El ritme del joc, havia baixat considerablement en comparació amb els primers trenta minuts.

Canvis a l’Olympiakos, i gol de Djordjevic
El tècnic grec Lemonis introdueix tres canvis, per mirar de contrarestar el joc blanc i blau i mirar d’escurçar distàncies. Als cinc minuts de la represa, falta perillosa que el capità serbi del Olympiakos llença davant la badada general de la defensa i d’un Kameni que no sabem que va intentar fer, la pilota botant a la gespa, s’acaba introduint dins la porteria del camerunès. No va ser una jugada que agrades massa... Esperem que davant el Real Valladolid no tinguem que veure cantades d’aquesta classe...

Olympiakos va a per l’empat, i de nou altre falta llençada per el mateix home, és rematada de cap davant la passivitat defensiva sortint per sobre el travesser. Primer ensurt amb el 2-1.

¡ Miracle !... Segon gol de falta directa en el mateix partit
I quan l’Espanyol jugava pitjor, i semblava més a prop l’empat grec, en el minut 58, Luis García l’heroi del partit, tornava a col·locar la pilota per sobre la tanca i feia inútil l’estirada (aquest cop al menys ho va intentar Butina) del meta visitant. Segona tombarella.

Feia molt de temps que a bon segur no veiem dos gols de falta directa i bo seria que Ernesto Valverde prengués bona compta de qui ha de llençar les faltes i els serveis de cantonada, quan “lo Pelat” torni a l’equip...

Semblava tot resolt, però no...
Kameni dona mostres de la seva inseguretat en la nit d’ahir en una centrada llarga de Domi, que se li escapa la pilota perillosament davant un jugador grec que per sort no encerta amb el camí del gol.
Valverde dona entrada a homes de refresc, a Moha (va fer uns minuts bons, i sembla haver recuperat la moral després de molt mals partits a aquesta pretemporada), Chica i Valdo.

Valdo, totalment negat
Precisament aquest darrer, va gaudir de la ocasió més clara que va gaudir el conjunt espanyolista només sortir a la gespa de l’Olímpic. Bona jugada de Zabaleta, que va quallar un gran partit i tot sol en l’àrea petita amb tota la porteria per davant desaprofita una jugada que no tenia que tenir altre final que el gol.

Altre cop Olympiakos porta perill a pilota aturada mitjançant com no, Djorjevic, que habilita a Torossidis que remata davant l’errada de la defensa i Kameni. Jugada per l’esquerra de Djorjevic i rematada de Lionel Núñez que xuta fora gaudint d’una molt bona oportunitat.

Valverde que ja havia donat entrada a Lacruz per Jarque, a aquestes alçades del partit dona entrada a Jônatas Domingos i a Serrán.
No ens estranyem després si Jonathan Soriano no té la forma idònia per moltes paraules que tant el senyor Herrera com els consellers (entre ells el propi Dani) li dediquin al de Pont de Vilomara mostrant-li la seva confiança; aquesta es demostra donant-li minuts, i si en comptes d’això, l’entrenador prefereix posar a Valdo que no es la seva posició en comptes del únic davanter centre que tenia a la banqueta, més val que busquin un davanter suplent, i Soriano sigui cedit per enèsima vegada. Ja hem vist més d’una ocasió com Jonathan ha solucionat un encontre (Getafe Copa Rey) i després ha estat recompensat amb l’ostracisme més depriment, tal com ha succeït en aquesta ocasió.

Olympiakos maquilla el resultat
A falta de vuit minuts per els noranta, pilota rematada per Lionel, la defensa tapant talla el camí de la pilota amb tal mala fortuna que la pilota rebutjada li cau a Mitroglou totalment lliure de marca que afusella a Kameni, qui en aquesta ocasió no podia fer rés per impedir-ho.

Minuts d’incertesa
Jônatas comet un imperdonable error en la sortida de la pilota en defensa, i és molt a prop de costar-li molt car al RCD Espanyol; tot i que Kameni es llueix impedint el gol, el col·legiat havia indicat la posició antireglamentària del darrer jugador en intervenir en aquesta desencertada jugada.

Amb una volea de Coro després d’una molt bona centrada de Moha, i després d’un còrner llençat tan malament com van saber Olympiakos, agafa a la vora de l’àrea pròpia Coro la pilota i amb ràpid contracop Jônatas arriba fins les immediacions de l’altre àrea, tot i que la jugada acaba perdent la perillositat del primer moment quan el brasiler no acaba de definir i acaba cedint per que Àngel acabi rematant molt bé de fort tret des de fora de l’àrea , i obligui a lluir-se a Butina.

Olympiakos va intentar empatar, però en els darrers minuts, l’Espanyol va saber tancar forats i fer-se amb el torneig amb estones de bon joc, sent millor que el seu adversari, però amb moltes coses per millorar encara.

Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol: Kameni, Zabaleta, Jarque, Torrejón, Clemente, Ángel , Lola, Riera, Coro, Luis García, i Tamudo
Substitucions: Riera, Luis i Clemente per Moha, Valdo i Chica, m. 66, Lacruz per Jarque,m. 69 Jônatas i Serrán, per Tamudo i Torrejón, m. 78.

Olympiakos CPF: Tomislau Butina, Christos Patsatgoglow, Julio Cesar, Parastkevas Antzas, Vassilis Torossidis, Raul Bravo, Michel Zewlakon, Pegdrag Djordjevic, Kristian Ledesma, Luciano Galletti, i Darko Kovasevic.

Substitucions: Didier Domi, Jeroklis Stolditis, Leonel Núñez per Julio César, Raul Bravo, Kovasevic. Mitroglow per Ledesma, m. 78


Àrbitre: Clos Gómez. Mostra targeta groga a Jarque i a Djorjevic.

Gols; 1-0 Tamudo, 2-0, Luis García, 2-1 Djorjedvic, 3-1 Luis García, 3-2 Mitroglow.

Incidències: Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Primer partit de la nova temporada al feu blanc i blau. 8640 espectadors. La senyora Anna Pruna encapçalant les autoritats en la llotja. Raul Tamudo ha aixecat el trofeu corresponent a la XXXIV edició del Ciutat de Barcelona i XII Memorial Fernando Lara. Djordjevic ha aixecat com a capità el trofeu del subcampió.

En els prolegòmens del torneig, el president del RCD Espanyol, Dani Sánchez Llibre va fer lliurament d’una placa a Álvarez Ito, en agraïment per la professionalitat demostrada en el temps que ha estat amb nosaltres.

DECEBEDOR EMPAT A LA VORA DEL TER.

OLYMPIAKOS, EL MÉS GUARDONAT DE GRÈCIA.

Olympiakos CFP, va ser fundat un 10 de març de 1925 per la fusió de dos clubs.(Club de Futbol d’El Pireo, i el Club de Fans d’El Pireo). Se li va posar aquest nom per que es volia que recollís tot allò que simbolitza l’esperit olímpic.

Ja de seguida es va anar fer un nom dins el futbol, aconseguint èxits derrotant als millors equips DAV futbol grec. En 1931 va assolir per primer cop el títol de lliga.

Però va ser després de la segona guerra mundial i sobre tot en la dècada DAVs 50 quan Olympiakos va començar a imposar-se a la resta de rivals grecs i van assolir set títols de lliga i copa, amb quatre doblets.

Van ser els primers a Europa en derrotar al Santos de Pelé per 2-1(AEK havia perdut 3-0 i Panathinaikos 3-2). Posteriorment, deu mesos després, també van derrotar al Barça.
Des de que es va crear la lliga professional (1979), ha guanyat 13 campionats. En 1993, Socrates Kokkalis compra el club, i guanya des de la temporada 96-97 fins a la 2002-03 consecutivament el campionat (set títols seguits). S’ha d’afegir 22 copes de Grècia.

En total: 35 títols de lliga, 22 Copes de Grècia, 2 Super Copes, 1 Copa Balcànica, fet que el converteix en el més guardonat DAV país helènic (lluny queden Panathinaikos amb 20 títols de lliga i AEK amb 11).

Juga els seus encontres al Georgios Karaiskaskis Stadium, en El Pireo, amb capacitat per 33.500 persones.

La seva secció de bàsquet ha guanyat 9 títols de lliga, 7 de copa, i per sobre de tot, en
1997, l’Eurolliga, màxim títol continental, de la que ha disputat altres dos finals més . La secció de Voleibol 21 títols de lliga, 12 de Copa i dos títols continentals. La de Waterpolo, 1 Copa d’Europa, 19 lligues i 9 copes.

Ha fitxat molts jugadors per la propera temporada per cobrir les baixes importants que ha patit (Rivaldo, Nery Castillo, Kapasis, Kafes, Okkas, Georgatos, Babangida, Lemens, Dani ,Anatolakis...)
Els fitxatges son: els argentins Ledesma, Núñez, i altres com l’africà Lua Lua, o els jugadors de la lliga espanyola Kovasevik, Galletti, Raul Bravo o Julio César.

Pantilla:
Entrenador: Takis Lemonis.

POR Antonios Nikopolidis
POR Tomislav Butina
POR Leonidas Panagopoulos
DEF Christos Patsatzoglou
DEF Didier Domi
DEF Michał Żewłakow
DEF Anastasios Pantos

DEF Paraskevas Antzas

DEF Kriakos PApadopoulus
DEF Vasilis Torosidis
DEF Julio Cesar Correa
DEF Raúl Bravo
MIG Konstantinos Mendrinos
MIG Giannoulis Fakinos
MIG Ieroklis Stoltidis
MIG Predrag Djorđević
MIG Marco Ne
MIG Cristian Ledesma
MIG Giannis Taralidis
MIG Luciano Galletti
DAV Leonel Núñez
DAV Michalis Konstantinou
DAV Lomana LuaLua
DAV Darko Kovacevic

DAV Lefteris Matsoukas

DAV Konstantinos Mitroglov

MAL PARTIT DEL ESPANYOL B, A MANLLEU (1:1).ELS PENALS LI PRIVEN DEL TROFEU

(Municipal de Manlleu, Josep Maria.)
L’ Espanyol B, en un mal partit, víctima les errades en els penals
Espanyol B i Manlleu han empatat a un, en l’encontre presentació del conjunt de l’Osona davant la seva parròquia, fet que ha provocat que es resolgués des del punt de penal en els llançaments posteriors al final dels noranta minuts reglamentaris.

L’equip de Joan Francesc “Rubi” no ha fet un bon encontre. La segona part ha estat del més fluix que hem vist aquesta pretemporada, sense que la primera hagi brillat per la gran qualitat del joc, però si que al menys s’ha mantingut la pilota molt més allunyada de l’àrea de Casillas, i s’ha trenat alguna jugada de mèrit, que a excepció del gol en la segona poques n’hem vist.

Sense dominador clar
L’encontre no ha tingut un dominador clar, tot i que l’Espanyol B per ser el conjunt de categoria superior intentava portar la iniciativa del joc, però sense idees clares a la zona d’atac, on homes com Plata han passat gairebé desapercebuts.

Els manlleuencs han donat el primer ensurt ja al minut tres, quan Casilla ha hagut de blocar una pilota complicada fruit d’un remat llunyà.

La millor jugada del matx
Ha estat al minut deu, quan l’Espanyol ha arribat a zona d’atac i Jordi Gómez ha assistit per que Plata d’esperó deixés en safata a Javi Márquez qui no ha estat molt afortunat encarant a Manel Ochoa, i el seu xut ha estat rebutjat per aquest, i a boca de canó tot sol, Javi López envia la pilota amb el seu xut a trencar a la creueta dreta de la porteria.

El mateix Javi López després de dos retalls als seus marcadors, xuta sense gaire angle a les mans de Ochoa.

Penal no assenyalat per LiarteCantero es derribat al internar-se a l’àrea i retallar al seu marcador, jugada que el propi porter ens ha reconegut que era penal clar en un gest que l’honra, però Liarte (gran historial d’horrors arbitrals el d’aquest senyor, que millor no enumerar) no ho ha considerat oportú assenyalar.


Errades defensives
Una indecisió en el refús d’Oscar Reyes, després d’una erràtica sortida de Casilla, provoca una situació d’autèntic perill avortada primer per el propi Casilla que es refà i posteriorment la defensa allunya no sense problemes l’esfèrica.

Una altre jugada de perill local ha estat conseqüència d’una passada en zona defensiva erràtica de Gregor Balazic a un contrari, però de nou Casilla rebutja la pilota.

De nou, els pals
Remat de cap de Jordi Gómez que treu Ochoa amb la punta dels dits, i la pilota rebutjada acaba colpejant en el pal dreta de la porteria del Manlleu.

S’avança l’Espanyol B
I ho fa, mitjançant un llançament magistral de Javi Márquez des de vint-i-cinc metres, perpendicular al marc però un pel escorat al cantó esquer. Des d’aquesta posició, el migcampista espanyolista ha engaltat un fort xut que ha tret les teranyines de l’escaire dreta de la porteria local.

Miquel Serra en bona posició envia alt un tret, després d’una bona combinació dels jugadors locals.

La jugada clau del torneigPenal dubtós en que Liarte s’ha inventat després d’una lleu agafada d’aquelles que no acostumen a assenyalar-se però potser ha volgut compensar el no xiulat la primera part.
De fet ha sorprès a tothom. El llançament ha estat a càrrec de Javi López, a l’esquerra del porter Morales que ha sortit al segon temps, i ha aturat el mal llançament del ex del Betis.

Cinc minuts després, un Manlleu crescut, i un Espanyol que ha perdut el mig del camp, ha empatat l’encontre després que els defenses no sabessin rebutjar amb contundència una pilota que voltava sense control en les immediacions del punt de penal.

Fins el final de l’encontre, carrussel de canvis i més canvis per part dels dos equips, poc futbol, i l’Espanyol defensant-se amb masses faltes a la vora de l’àrea que el Manlleu no ha sabut transformar però que han fet que l’equip local somiés amb un segon gol que li donés la victòria en el partit sense recorre a la tanda de penals.

En el darrer segon, Casilla atura la rematada de Rodri, amb un Manlleu bolcat a l’atac.

De nou el pal i els penals priven del triomf
Palanca llença el primer penal ras, al pal dret, i el darrer Tito l’ex de la Grama, llença molt malament aturant Morales per la seva esquerra, tot i que Casilla havia aturat molt bé el tercer penal i en el darrer per un pam ajustat al pal dret no l’ha pogut detenir.

Fitxa Tècnica:
AEC Manlleu: Ochoa, Masoliver, Verdaguer, Xavi González, Farrers, Xavi García, Marc Comas, Tarrés, Cesc, Montal , Miquel Serra.

Substitucions; Morales per Ochoa, Cuadras per Xavi García i Bellavista per Verdaguer (m. 46), Canou, Oriol Dot, Carlos per Comas, Muntal i Miquel Serra (m. 64), Sucias per Xavi García (m. 68), Colomo, Peque, Noguera i Rodri per Masoliver, Tarrés, Farrer, Gerard Verdaguer, (m. 71)

RCD Espanyol B : Casilla, Toni Lao, Gregor, Oscar Reyes, Javi Cantero, Tito, Javi Márquez, Jordi Gómez, Xavi García, Plata, i Javi López

Substitucions; Juanma per Xavi García i Palanca per Plata (m. 65), Brachi per Javi Cantero, m. 72, Dicac per Gregor i Juanjo per Javi Márquez (m. 82), i Pedraza per Javi López

Gols: 0-1 Javi Márquez, m. 58, 1-1 m.66. Cesc Pla.
Penals: 1-0 Sucias, gol, 1-0 Palanca al pal dret, 2-0 Rodri gol, 2-1 Pedraza gol, 2-1 atura Casilla, 2-2 Toni Lao gol, 3-2 Bellavista gol, 3-3 Juanma gol, 4-3 Colomo gol, 4-3 Tito atura Morales.


Àrbitre: Liarte. Sense problemes tot i no encertar en les dues jugades polèmiques del encontre.

Incidències: Partit de presentació del conjunt del AEC Manlleu davant la seva parròquia. Presència de pocs seguidors del RCD Espanyol. El conseller senyor Borrell encapçalant l’expedició blanc i blava. Camp de gespa artificial, quan fa poques temporades era de gespa natural (cas idèntic al de Banyoles).
El Torneig Ajuntament de Manlleu per els locals després d’adjudicar-se la tanda de penals.

EL JUVENIL TAMBÉ PERD LA FINAL DE CONSOLACIÓ PER PENALS. (2-2)

L’Espanyol juvenil quart a Vila-Reial.

Després de perdre (¡ cosa rara !) a la tanda de penals després de que s’arribés amb empat a dos gols al final del temps reglamentari. Guimba Macalou, jugador fitxat aquesta temporada de l’Amiens francès va aconseguir els dos gols.


VILLARREAL 2-2 ESPANYOL (6-5)
Villarreal: Rubén Jiménez; Óscar Prats (Mario Pérez, 30’), Omar Cubero, Miguel Marín, Alejandro Gálvez (Adrián Eixea, 57’), Miguel Ángel Luque, Francisco Fernández (Sergio Hernández, 30’),Jonathan Rosales, Alberto Collado (Salvador Pérez, 60’), Rubén Sánchez i Ángel Carrascosa (Ramón Blázquez, 48’).

RCD. Espanyol: Adriá Fradera; Oriol Ricarte, Oriol Sans (Marc Más, 50’),Toni Cunill, Didac Vila, Sergio Ginés (Guillem Creus, 33’), George Saunders, Guimba Macalou, Abraham Pozo, José Raúl Baena i Francisco Martínez “Curro” (Carlos Lumbreras, 33’).

Gols: 0-1. Min. 18: Guimba Macalou. 1-1. Min. 32: Alberto Collado. 2-1. Min. 37: Rubén Sánchez. 2-2. Min. 50: Guimba Macalou.

Targetes grogues: Omar Cubero, Sergio Hernández, Miguel Ángel Luque i Ángel Carrascosa en el Villarreal; Didac Vila, Guimba Macalou i José Raúl Baena en el Espanyol. Targetes vermelles a Miguel Ángel Luque , per doble amonestació (46’) en el Villarreal i Guillem Creus vermella directa- (56’).

COMENTARI: ARA RIERA...

La clàusula, senyors consellers, la clàusula.

Si de veritat, tal com diuen, Albert Riera es fonamental e imprescindible i no tenen cap necessitat de vendre (això també ho he sentit dir abans de vendre’s Gorka), exigeixin la clàusula de rescissió del contracte i com han fet amb altres jugadors d’un nivell similar, preparin-se per una millora i ampliació del contracte en tots els termes que tots sabem, inclòs el tema espinós de l’augment de fitxa del jugador.

Lo demés son tòpics i paraules buides d’aquell que està esperant i desitjant que el Ajax o l’Ajax de torn, pugi sensiblement l’oferta inicial per pogué fer caixa, malgrat sigui a costa de quedar-se l’equip sense un dels puntals fonamentals (esquerrà per més inri).

I és que la campanya europea que va realitzar el RCD Espanyol ha obert els ulls a molts equips que pensen que el RCD Espanyol és el lloc on poden venir a buscar els jugadors a preus de saldo. El mateix rival de demà dels blanc i blaus, l’Olympiakos grec va traspassar a Nery del Castillo per una quantitat als voltants de vint milions d’euros. No fa falta que aquí, doni una llista dels traspassos que s’han consumat aquest estiu i les xifres per que per el que consta a tenor de les seves declaracions, inclòs el Sr. Paco Herrera ho sap... (¡ Fenomenal, algú en aquest sant club, se n’ha adonat !), i la diferència amb els preus que sempre nostra entitat demana i acaba consumant les operacions.

A més en aquest cas, que tal com diu el diari As, es podria arribar fins a dotze o tretze milions, no seria una quantitat menyspreable si no fos per que el Girondins de Burdeos té un percentatge bastant elevat en cas del traspàs.

O sigui, si de veritat no volen sota cap supòsit desfer-se del jugador, ja poden començar a seguir les passes com s’ha fet amb Tamudo o Luis García en el seu moment. I rés de negociar, la clàusula qui el vulgui. Per que el nostre club, els jugadors bons duren molt poc, i per desgràcia els que ens fitxen mai son figures contrastades; si surten bons...miracle, per que “bueno, bonito y barato” no sempre es pot assolir. I si no, aquí tenim l’exemple de la venda de Pandiani; sense davanter suplent, confiant en un jugador que ningú confia començant per ells mateixos (Jonathan Soriano) i sense trobar a ningú per substituir-lo (esperant al Madrid a Soldado, potser), per que per aquestes míseres quantitats que el RCD Espanyol ven els seus jugadors és pràcticament impossible fitxar a ningú amb cara i ulls, i si ens posem en la pell del Sr. Herrera, comprendrem molt millor moltes de les coses que es fan o millor dit no es fan.

¡ ESTAVA CANTAT !

RAQUEL CABEZÓN FITXA PER EL LLEVANT

Estava cantat que acabaria al club granota. És d’aquelles sensacions que tot i no saps el per què, quelcom hi ha endins teu que et diu que aquesta història acabarà així.

Per segona vegada consecutiva, Raquel Cabezón acaba fitxant amb l’equip on es troba la seva ex companya del RCD Espanyol, Goretti Donaire. Primer després de deixar-nos, van coincidir ambdós jugadores al Barça, ara després del segon abandono de la casa perica, es trobaran al Llevant.

Raquel Cabezón Muñoz, nascuda en Barcelona el 15/9/78 després de jugar dotze temporades al RCD Espanyol, sembla ser ja de manera definitiva ha posat el punt i final a la seva trajectòria en blanc i blau. Va coincidir el seu inici (amb 15 anys) amb la consecució dels dos títols de la Copa de la Reina, i la seva marxa de l’entitat espanyolista al Barça, amb el any del “triplet” en que el RCD Espanyol ho va guanyar tot i ella s’ho va perdre...

Ara, amb un Llevant que ja ha realitzat altres dos fitxatges importants (Gurutze del Athletic, i Montse Tomé, Oviedo Moderno) formarà part d’un projecte en el que a bon segur guanyarà més que en el nostre club, però l’afecte i l’estima que en el nostre club tenia..., això ja serà “harina de otro costal” .

Una llàstima, però el RCD Espanyol està o al menys ha d’estar per sobre de les persones, i dels capricis d’aquestes, ja que el que perdura es l’entitat, els protagonistes d’ella passen...

Raquel Cabezón: Aquesta imatge ja no es veurà més... ¿O si? ¡Chi lo sa!Curiosament data del partit en que va visitar la Ciutat Esportiva, precisament... ¡ El Llevant !.

---

En altre ordre de coses dir, que l’Athletic Club ha quedat eliminat tal com bé diu l’amic Keyplus en un comentari en altre post, per el Bardolino fa una estona. 1-0 a favor de les italianes, gràcies a un gol de Gabbiadini al minut 10 del primer temps. Amb aquest resultat el campió de la Superlliga per la decisió del CSSD no supera la primera fase, fet que solament ho ha assolit el propi Athletic en la segona participació (davant el Cluj de Romania 0-5 en el partit decisiu) i l’Espanyol la passada temporada (1-0 davant el Juvissy francès en el partit decisiu).

EL JUVENIL GUANYA (2-1) PERÒ NO ÉS SUFICIENT.

EL JUVENIL LLUITARÀ PER EL TERCER LLOC al VIII TORNEIG INTERNACIONAL DE VILA-REIAL.

Tot i guanyar al Celtic de Glasgow per 2-1, l’equip de Perarnau no podrà disputar la final del VIII Torneig Internacional de futbol juvenil que organitza el CF Villarreal.

Ahir a la tercera jornada va guanyar al Celtic, però tenia que esperar el desenllaç de l’altre encontre entre Guaraní de Paraguai i el Sevilla FC, partit que va acabar amb el triomf dels paraguaians per 2-0, fet que deixa als homes d’Oscar Perarnau sense el primer lloc de grup que dona dret a jugar la final amb el primer de l’altre grup. Per tant lluitarà per el tercer lloc.

L’Espanyol havia obtingut en les dues primeres jornades empats a un gol davant els seus rivals, i ha acabat amb cinc punts empatat amb el Guaraní, però per diferència de gols (4-3 l’Espanyol per 3-1 els paraguaians) ha fet que els pericos hagin quedat segons de grup. Tercer de grup el Celtic, i darrer classificat el Sevilla.

A l’altre grup, Real Madrid primer es jugarà el torneig amb el Guaraní, mentre que el segon classificat Villarreal es jugarà el tercer i quart lloc amb els espanyolistes. Urawa Reeds, i Liverpool han estat per aquest ordre la resta d’equips a la classificació.


RCD ESPANYOL 1 CD GUARANI 1

RCD Espanyol: Adriá Fradera; Oriol Sans, Toni Cunill, Didac Vila (Chuli, 42’), Víctor Ruiz; José Raúl Baena (George Saunders, 42’), Guimba Macalou (Albert Moñino, 36’), Abraham Pozo (Lluis Crous, 30’), Carlos Ruiz; Marc Más i Carlos Lumbreras (Sergio Ginés, 30’).

CD Guaraní: Joel Silva; Rubén Limenza, Matías Rodríguez, Óscar Fleitas, Javier Cristaldo; Juan Aguilar, Álvaro Aquino, Derlis Torres (Cristian Yerutá, 46’), Pedro Barboza (Diego Mareco, 54’); Jorge Mendoza i Bernardino Argüello (William Santacruz, 42’).


Gols: 0-1. Min. 24: Derlis Torres 1-1. Min. 39: Sergio Ginés.


SEVILLA 1 RCD ESPANYOL 1

Sevilla FC: Daniel Jiménez, Jesús Negrillo, Hugo Sánchez, Francisco Sánchez (Antonio M. Luna 48´); José M. Morales, Víctor M. Rodríguez, José C. Fernández, Álvaro Navarro ,Mario Fernández (Rafael Barrera 42´); Jesús Morilla (Rodrigo Rios 30´); i Juan José Navarro.

RCD Espanyol: Víctor Ibáñez, Oriol Sans (Abraham Pozo 40´); Toni Cunill, Víctor Ruiz, José Raúl Baena, Oriol Ricarte, George Saunders (Marc Mas 48´); Albert Moñino (Guillem Creus 30´); Sergio Ginés ( Guiaba Macalou 30´), Manuel J. Vázquez "Chuli" (Lluis Crous 30´); i Francisco Martínez “Curro” (Carlos Lumbreras 40´).

Gols: 1-0. Min. 40: Álvaro Navarro. 1-1. Min. 53: Marc Mas.


RCD ESPANYOL 2 CELTIC 1

Espanyol: Ibáñez; Cunill, Víctor Ruíz, Didac Vila, Oriol Ricarte; Guiaba Macalou, Albert Moñino, Guillem Creus, Chuli, Marc Mas, i Charly Lumbreras.

Celtic: Skinner, Towell, Monti, Marr, Ross, Hepburn, Graham, Connell, Callihane, Cawle, Carey.

Gols: 0-1 Callihane, 1-1 Guillem Creus (pen), 2-1 Víctor Ruíz

PRESENTACIÓ DEL XXXIV TORNEIG CIUTAT DE BARCELONA

Fotos : Figot 47.
Agraïm la seva col·laboració, i el seu interès en pro del RCD Espanyol.

(Saló de Cent de l'Ajuntament, Barcelona. Figot 47 per a Sentiment Perico).

Avui ha tingut lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’acte de presentació del XXXIV Torneig Ciutat de Barcelona – XII Memorial Fernando Lara, patrocinat per Damm i Coca-Cola.

Eren presents el President del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, el ex president Julio Pardo Pedrós, i els consellers Ramón Condal, Víctor Malet, Joan Collet i Josep Maria Borrell, així com familiars del ex president desaparegut Manuel Meler, creador del torneig.

Entre els presents, Ernesto Valverde, i els jugadors Coro, Smiljanic “Lola”, jugadors del juvenil B, així com una representació de l’equip femení encapçalat per Emili Montiagut i les jugadores Lara Rabal, Míriam Díeguez i Sara Serna.

Per part del consistori barcelonès el senyor Francesc Narváez, regidor del ajuntament, així com el regidor i perico Albert Fernández Díaz, entre altres personalitats.

MAI PLOU A GUST DE TOTHOM.

Sadrià: Novetats a la Ciutat Esportiva.

Ja només falta posar la gespa sintètica al camp de futbol 7. Avui hi hagut entrenament dels homes d’Ernesto Valverde a la Ciutat Esportiva. Progressivament els diferents equips ja podran anar utilitzant Sadrià. El diumenge, el filial blanc i blau juga davant el Mataró el darrer encontre de preparació cara al començament del campionat de lliga.

Però per qui no hi haveu posat els peus a Sadrià des de l’acabament de la passada temporada, malgrat les fotos que hagueu pogut veure, us sorprendreu al veure les novetats.

I és que el camp quatre desapareix, i el tercer ocuparà tota la zona on abans estaven ambdós camps. Tinc que dir, i això ja es opinió personal de la que podeu estar d’acord o discrepar, que ha quedat molt maco, que la gespa es veu magnífica, i que serà un camp ample, amb molt d’espai, i si es posen grades al voltant aprofitant el molt espai existent, serà un gran canvi.

Però (sempre hi ha d’haver-hi un però), als que ens agrada veure el futbol el més a prop possible, els que vàrem patir amb la pèrdua de Sarrià i el trasllat a un gran i maco estadi com és Montjuïc, ja no vam gaudir més de la proximitat del camp a les grades. I és que el nou camp tercer de Sadrià (molt impersonal em deia avui un amic soci), resta massa llunyà del públic, i a més les porteries quedaran bastant lluny del públic en comparança amb com es trobaven anteriorment els assidus de Sadrià (la popular “penya del Llantu”).

Sembla per les ratlles pintades a la superfície de gespa de darrera generació, que es podrà dividir en quatre camps de futbol set per els nens i nenes de l’escola el més segur. Però això ja son conjectures fetes a tenor del que hem pogut observar després d’una llarga “inspecció ocular”.

Naturalment si col·loquen grades de seients com en el principal, la millor perspectiva farà que es pugi tenir una molt millor visió, per que ara per ara, es impossible veure a peu de gespa, les línies del cantó contrari. En tot, per els que hem gaudit de la proximitat del terreny de joc al públic, mai serà igual. Però bé, ens haurem d’acostumar (¡quin remei!) desitjant això sí, que totes les millores siguin per bé dels jugadors i jugadores per que per els que ens agrada viure el futbol intensament a ras de gespa tocant pràcticament el terreny de joc, ho tindrem més magre.

I de passada recordar, als dirigents del nostre club, que igual que han fet amb el tros de gespa entre porteries que han transformat en ciment, també s’hauria d’una manera definitiva arreglar “qualsevol any d’aquests” el paviment abans que algun dia tinguem alguna desgràcia irreparable i llavors ja no hi estiguem a temps. Que sempre ens recordem de Santa Bárbara quan trona... Tot i que mai plou a gust de tothom. `

AMB GOLS DE LUIS I DE JONATHAN, L'ESPANYOL IGUALA UN DESFAVORABLE 2-0

L'ESPANYOL B GUANYA A CAMPRODÓN, 0-4 (Palanca, Batanero, Plata i Jordi Gómez)

L’Espanyol ha empatat un encontre en el que els holandesos del Utrech han jugat molt millor, han dominat el joc i la possessió durant molta més estona i solament en el darrer tram del partit, i després dels canvis introduïts per Valverde, s’ha llençat el conjunt català a assolir una remuntada que al final ha quedat en un empat a dos, amb ensurt inclòs al darrer minut.

Primer quart de lleuger domini local
Els primers compassos del encontre han reflectit un domini dels holandesos que sense ser aclaparador si que evidenciava el que després hem observat; que els holandesos tècnicament son un bon conjunt, millor físicament ja que porten uns dies d’avantatge respecte al conjunt perico, tot i que en defensa es un conjunt al pur estil holandès, amb defenses en línia, poca solvència tàctica i per tant defensivament febles.

La primera ocasió ha estat per els locals, quan Broerse ha rematat alt després que George superés a Clemente. La defensa s’ha mostrat molt nerviosa durant diferents jugades, com una passada de Sergio Sánchez sobre la seva pròpia porta que Kameni ha tret com ha pogut.

S’avança l’UtrechMinut 23, Leroy George un autèntic malson per Clemente Rodríguez (no sé que serà quan s’enfronti a extrems de la lliga espanyola que tots coneixem, com no espavili), afusella al meta camerunès per el centre desprès d’una errada en l’eix defensiu.

El conjunt local intensifica el domini, toca cada vegada més i més, mentre que en l’Espanyol la possessió dura segons en cada jugada. El mig del camp (amb una parella inèdita, un Moisés encara en baixa forma i el debutant Javi Márquez) no s’imposava i la pilota estava a peus dels locals que portaven perill per banda dreta de l’atac holandès.

Al 28, altre colada per la banda del “Correcaminos” que acaba amb el xut de Boerse a l’exterior de la xarxa de la porteria de Kameni. El mateix Kameni salva el segon gol, al rebutjar a còrner amb la punta dels dits el remat de Van Dijk .

L’Espanyol patia i molt i renunciava a qualsevol intent de aproximar-se a l’àrea local.

Apareix l’Espanyol

Al minut 38, primera jugada de perill perico amb un tret des de trenta metres de Javi Márquez que refusa el meta De Ruiter.

I en els darrers minuts, coincidint amb l’aparició d’un Jônatas que ha estat inèdit en tot l’encontre fins les hores, l’Espanyol desaprofita dues ocasions (sobre tot la primera) en les que Raul Tamudo, amb la passada del brasiler es queda tot sol però fa un control massa llarg i tot i que li dona temps d’arribar a la pilota no pot superar a De Ruiter. La segona fregant el minut 45, intenta desfer-se dels dos contraris que ràpidament han anat a tapar la internada del 23 espanyolista, i buscant angle sobre la frontal ha deixat anar un fort tret que el meta holandès ha impedit que acabés sent l’empat, xutant Moha a la xarxa exterior el refús del meta.

Comença el segon temps, i de nou marca el FC Utrech Valverde que ja havia fet un canvi al 25 per lesió de Rufete entrant Coro, mou banqueta i dona entrada a Valdo, Ángel, i Smiljanic.

Però ha estat el conjunt holandès qui en altre errada de l’eix de la defensa, i després d’un rebot davant un mal refús, li cau morta dins l’àrea petita a Dickon que torna a batre a Kameni totalment venut.

Era el 2-0 i el partit es complicava i molt, tenint en compta a més que això coincidia amb els millors moments dels locals, on s’adornaven en el joc, davant la impotència dels espanyolistes.

Però l’Espanyol ressorgeix de les seves cendresPrimer Tamudo rematant de cap fluix a les mans de Ruiter una falta treta amb molta visió per Luis García. I fruit de la defensa avançada dels holandesos, una pilota llarga es aprofitada per Luis que arrancant en posició reglamentaria segons el col·legiat, encara al porter local, i el bat de xut creuat ajudat per el pal dret de la porteria que fa que s’acabi introduint dins i pugi el primer gol perico.

Aquest gol torna a posar als blanc i blaus en el partit, el FC Utrech sembla ser que acusa el cansament i l’efecte del gol ja que fins a les hores tenien un partit molt plàcid.

Kameni evita el tercer i Jonathan estableix el resultat final
Al minut 72, Carlos Kameni treu una mà prodigiosa rebutjant el remat a boca de gol de George, davant la passivitat de Clemente Rodríguez que s’ho estava mirant.

I arriba l’empat; Chica en zona defensiva envia un globus a l’atac espanyolista, i Jonathan Soriana es fa amb la pilota tot sol i amb molta sang freda aconsegueix batre a De Ruiter, fent pujar el segon gol i l’empat que seria definitiu.

Per que tot i haver-hi altres jugades dignes de menció (una altre jugada calcada del segon gol i amb el mateix protagonista ha estat invalidada per fora de joc), un xut de Lola ben blocat per el porter, o un remat de Valdo de cap molt desafortunat, així com un darrer ensurt a l’àrea espanyolista on Clemente Rodríguez rellisca i comet una errada que per poc no costa el tercer gol; per sort el jugador argentí s’ha refet i amb el cos ha tapat el remat a boca de canó del jugador Vandenrberg.

Fitxa Tècnica:FC Utrech: Wesley de Ruiter; Cornalisse (Van Buureen, m. 62), Pieters, Broerse (Sommers, m. 62), Calowe (Kruys), Van Dijk, Dickor (Leuwin, m. 62), Keller, Vanderbergh, Sanmartean (Kosteff, m. 69) i Leroy George.

RCD Espanyol: Kameni, Chica, Sergio Sánchez, Serrán, Clemente, Moisés (Ángel, m. 46), Javi Márquez (Lola, m. 46), Rufete (Coro, m. 25), Moha (Valdo, m. 46), Jônatas, (Luis García, m. 58) i Tamudo (Jonathan Soriano, m. 67)

Àrbitre: l’holandès Nijhuis que ha mostrat targetes grogues a Serrán, m. 13 per entrada dura a George, a Moha, m. 29, a Luis García, m. 81 i a Coro,m. 84 per entrada a Van Buureen. Per part local han estat amonestats, Broerse per entrada a Jonatas en el m. 16.

Gols: 1-0 George m. 23, 2-0 Dickon, m.47, 2-1 Luis García, m. 66, 2-2 Jonathan Soriano, m. 76.

Incidències: Galgenwaard Stadium de Utrech. Darrer partit de pretemporada fora de Catalunya del RCD Espanyol abans de la disputa del Torneig Ciutat de Barcelona davant Olympiakos. Presència de seguidors pericos en les grades.

BANYOLES 0 FEMENÍ RCD ESPANYOL 8.

Foto d'arxiu; josep maria. Olguita torna a disputar uns minuts després de setze mesos de lesió.

El femení del RCD Espanyol ha guanyat el primer partit de pre temporada a Banyoles dins del I Memorial Lluís Plaja celebrat aquest migdia a la capital del Pla de l’Estany.

Les noies d’ Emili Montiagut han golejat al Banyoles, equip resen ascendit a Primera Nacional femenina que va assolir l'ascens al haver quedat campiones del grup segon de Primera Catalana la passada temporada.

A la mitja part ja guanyava l’equip espanyolista per zero gols a cinc. Cal destacar el debut a la segona part a la porteria d’Elvira Serra, la que era portera del Barça C, a Primera Catalana, internacional sub-16 amb Catalunya i la participació de la nord-americana Rebeca i la gallega Sonia que es troben a prova i han aconseguit marcar. L’Espanyol tenia les baixes de Marta Torrejón, Marta Cubí i Erika que no s’han incorporat amb el grup encara amb permís.

Una bona notícia ha estat, la tornada als terrenys de joc d’Olga Rodríguez després de més d’un any sense jugar (concretament d’una lesió a la selecció sub-17 abans de disputar la copa de la temporada 2005/06).

Cartell oficial del I Memorial Lluís Plaja a Banyoles

L’Espanyol ha format amb:
Cristina, Ane, Míriam, Natalia Arroyo, Aída; Lara, Noemí, Rebeca; Deborah, Adriana, i Sara.
A la segona part, Emili Montiagut ha alineat el següent onze:
Elvira; Rocío, Laura Falces, Natalia, Chola; Carol, Noemí, Rebeca, Reche; Raquel Corral i Sonia.
Substitucions; Olga Rodríguez per Natalia, Miriam (ha tornat a sortir) per Noemí, i Deborah (ha tornat a sortir) per Rebeca.

Gols; 0-1 Sara, 0-2 Debora, 0-3 Adriana, 0-4 Rebeca, 0-5 Noemí, 0-6 Carol i 0-7 Sonia. 0-8 Raquel Corral.

UN GOL DE BATANERO EN LA RECTA FINAL DEL MATX, DONA EL TRIOMF A L'ESPANYOL B, A BANYOLES.

(Josep Maria, Camp Nou de Banyoles: Banyoles, Pla de l'Estany, Girona)

El RCD Espanyol B, s’ha adjudicat la XXXVIII edició del Torneig de l’Estany, en la seva novena participació en les darreres edicions conquerint el quart torneig, gràcies a un gol in extremis de Batanero, el jugador fitxat de la Damm, i que se l’hi està buscant equip, tot i que ahir va fer uns grans vint minuts, i va marcar el gol decisiu que donava el trofeu.

Rubi fa sortir un onze ben definit i pocs canvis
Com avui el filial blanc i blau torna a jugar (Camprodón) ahir va alinear un onze que el va mantenir en la seva majoria tot el partit, ja que només va fer un canvi a la mitja part, tres a falta de vint minuts, i un darrer a falta de deu minus.

Va apostar per una dupla en l’eix de la defensa sortida de les categories inferiors (Savall- Reyes) que en alguna jugada va quedar en evidència com en el gol, quedant Didac i l’eslovè Gregor per el partit d’aquest vespre. Javi Cantero va jugar de titular un cop ha arribat després del dies de vacances un cop va cloure el campionat europeu sub-19. Destacar la presència d’Alex (jugador juvenil fitxat de l’Oviedo) que va protagonitzar una jugada de mèrit, tot i que creiem que jugarà en l’equip de Perarnau.

Va costar obrir la llauna
El primer quart d’hora va ser de lleuger domini perico, però cap d’ambdós conjunts van gaudir d’ocasions clares de gol si exceptuem trets llunyans ben resolts per els dos porters; Casilla va rebutjar al minut dotze un xut de Joni i posteriorment Jordi Gómez un dels destacats per el bàndol perico va ser rebutjat a còrner quan portava camí de gol.

El juvenil Alex va protagonitzar una bona jugada individual que va acabar amb l’ex del Oviedo a terra, mostrant el col·legiat targeta groga a l’infractor, en jugada un pel polèmica ja que es podia qüestionar si era o no el darrer home (n’hi havia un altre defensor, i la dubta si per darrera o no).

L’Espanyol B, intensifica el domini i arriba el primer gol
Bona jugada molt ben trenada entre Pedraza i Alex, que acaba amb el xut a trencar de Xavi García que se’n va fora per sobre el travesser.
El Banyoles molt tímidament s’acosta amb algun contracop però sense ocasionar perill quan arribaven a les immediacions de la porteria molt ben defensada per Casilla.

Xavi, el màxim golejador del juvenil la passada campanya, para l’esfèrica, retalla, mira i veu el porter un xic avançat i de perfecta vaselina el bat amb la sort que la fusta ajuda a introduir-se la pilota a dins la porteria de Gerard. Un gol molt maco.

Penal no assenyalat
A les acaballes del primer temps el col·legiat va ignorar una pena màxima per acció antireglamentària sobre Jordi Gómez quan aquest s’internava per el costat esquer de l’àrea de càstig.

Plata erra, Juanma aprofita
A la segona part, l’Espanyol surt insegur en defensa. Ja a poc de començar el Banyoles dona el primer avís als tres minuts de la represa, però en aquesta ocasió la pilota es marxa alta per sobre de la meta de Casilla.

El davanter Plata (molt poc encertat ahir) disposa d’una gran ocasió (en tindrà fins a tres) per sentenciar el torneig, però s’entreté volent driblar a Gerard i aquest brillantment li guanya la partida.

Ni amb una centrada xut de Toni Lao incorporat per la banda, que es passeja fregant el travesser i sense que ningú pugui rematar, ni en un xut de Zamora amb molt de perill, els blanc i blaus poden marcar el segon que els assegurés el triomf.

I el que son les coses, quan l’Espanyol podia haver deixat el partit resolt, en una badada defensiva en la que Oscar Reyes no va estar molt afortunat, Juanma, estableix l’empat davant l’alegria general dels assistents al Camp Nou de Banyoles, que tornaven a creure en el miracle de donar la sorpresa davant un segona B. Abans ja havia avisat en un xut de Ivan González que obligà a lluir-se a Casilla.

Un Espanyol bolcat no troba la manera de superar al Banyoles
Per contra, un Banyoles que se li fan llargs els minuts, mira en esporàdics contracops aprofitar alguna errada defensiva per no arribar a la tanda de penals; Casilla evita altre cop blocant molt bé el llançament d’una perillosa falta.

L’Espanyol posa setge a la porteria de Gerard, i Plata tindrà les dues ocasions que abans em referia, primer per massa lent no arriba a una passada enverinada de Zamora (estil de la Peña) al forat que li va servir el gol en safata del seu cognom, i la tercera que va tenir el davanter fitxat del Malaga, quan va voler tornar a superar a Gerard i aquest de nou li va tornar a guanyar en el un contra un: Desesperant.

I més tenint en compta que els minuts començaven ja a passar molt de pressa, i anaven cap els maleïts penals. Un Banyoles molt lluitador que ja s'havia desfet en semifinals del Barça B, era a punt de donar la sorpresa.

La sortida d’homes de refresc, en especial Batanero i Javi López per l’extrem donen molta més profunditat a un Espanyol que ara sí, busca el gol de la victòria amb més convicció. Precisament una jugada del ex bètic, on retalla i s’acaba marxant primer d’un i després d’altre de quants defensors li surten però el seu xut és refusat molt bé per Gerard el millor home dels locals.

Batanero xuta un pel creuat després de deixar enrera fins a dos adversaris. Gerard torna a lluir-se en rebutjar una falta llençada amb molta intenció per Batanero, i el posterior remat de Palanca als núvols de Banyoles.

En el darrer minut es fa justícia
L’ex de la Damm, Batanero, engalta un xut creuat després de fer-se amb una pilota morta a la frontal, i supera al meta local, just quan el rellotge assenyalava pràcticament els noranta reglamentaris.

En una nit xafogosa, en la nova gespa artificial del Camp Nou de Banyoles junt al marc únic de l’Estany, l’Espanyol B conqueria el Torneig, i rebia Toni Lao el trofeu.
Avui, torn per les noies a les dotze del migdia.

Fitxa Tècnica:
CE Banyoles: Gerard Teixidor; Pitu Coromines, Vallhonesta, Archilla, David Busquets, Arimany, (Ivan Ruíz, m. 55), Jony (Pau Teixidor, m. 46), Marc Plaja, Sile Camara, (Juanma, m. 46), Ivan González i Ivi (Toni Rossell, m. 60)

RCD Espanyol B: Casilla; Toni Lao, Guillem Savall, Oscar Reyes, Javi Cantero, Juanjo, Jordi Gómez, Zamora, Xavi García, Pedraza i Alex.
Subtstitucions: m.46 Plata per Alex, m. 70 Batanero, Tito, i Javi López per Zamora, Jordi Gómez i Pedraza respectivament, i al minut 80 Palanca per Xavi.

Gols: 0-1 Xavi García, m.39 ,1-1 Juanma, m.65 1-2 Batanero m. 89.

Incidències; Camp Nou de l’Estany. Abans del començament de la final, es disputar el partit del tercer i quart lloc, on el Girona va perdre per 0-2 i va quedar en darrera posició. Es va fer un homenatge al ex president del Banyoles, senyor Josep Corominas per els 38 anys que ha estat vinculat al club de la capital del Pla de l’Estany, i li van fer lliurament de diferents presents, Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Narcís Casassa, vicepresident de la Diputació de Girona, Josep Saguer, delegat territorial de l'Esport a Girona, David Moner, president de la UFEC, Josep Sierra, representant a Girona de la FCF, Josep Gusó, president del Girona FC, Josep Vila, en representació del FC Barcelona, i Josep Maria Borrell, conseller del RCD Espanyol. Joaquim Ferrer, president del CD Banyoles, ha condecorat a Josep Corominas amb la medalla d'or del club.

L’homenatge a aquest senyor, que ningú dubta que a bon segur s’ho deu haver merescut més que molts altres, no treu que per la desafortunada planificació de l’organització del torneig, això va suposar afegir un quart d’hora de retard (estil Renfe) a la ja de per sí horari molt tard previst per la final , començant aquesta a un quart d’onze de la nit.

Presència testimonial de pericos vinguts de diferents llocs de la província de Barcelona.