La clàusula, senyors consellers, la clàusula.
Si de veritat, tal com diuen, Albert Riera es fonamental e imprescindible i no tenen cap necessitat de vendre (això també ho he sentit dir abans de vendre’s Gorka), exigeixin la clàusula de rescissió del contracte i com han fet amb altres jugadors d’un nivell similar, preparin-se per una millora i ampliació del contracte en tots els termes que tots sabem, inclòs el tema espinós de l’augment de fitxa del jugador.
Lo demés son tòpics i paraules buides d’aquell que està esperant i desitjant que el Ajax o l’Ajax de torn, pugi sensiblement l’oferta inicial per pogué fer caixa, malgrat sigui a costa de quedar-se l’equip sense un dels puntals fonamentals (esquerrà per més inri).
I és que la campanya europea que va realitzar el RCD Espanyol ha obert els ulls a molts equips que pensen que el RCD Espanyol és el lloc on poden venir a buscar els jugadors a preus de saldo. El mateix rival de demà dels blanc i blaus, l’Olympiakos grec va traspassar a Nery del Castillo per una quantitat als voltants de vint milions d’euros. No fa falta que aquí, doni una llista dels traspassos que s’han consumat aquest estiu i les xifres per que per el que consta a tenor de les seves declaracions, inclòs el Sr. Paco Herrera ho sap... (¡ Fenomenal, algú en aquest sant club, se n’ha adonat !), i la diferència amb els preus que sempre nostra entitat demana i acaba consumant les operacions.
A més en aquest cas, que tal com diu el diari As, es podria arribar fins a dotze o tretze milions, no seria una quantitat menyspreable si no fos per que el Girondins de Burdeos té un percentatge bastant elevat en cas del traspàs.
O sigui, si de veritat no volen sota cap supòsit desfer-se del jugador, ja poden començar a seguir les passes com s’ha fet amb Tamudo o Luis García en el seu moment. I rés de negociar, la clàusula qui el vulgui. Per que el nostre club, els jugadors bons duren molt poc, i per desgràcia els que ens fitxen mai son figures contrastades; si surten bons...miracle, per que “bueno, bonito y barato” no sempre es pot assolir. I si no, aquí tenim l’exemple de la venda de Pandiani; sense davanter suplent, confiant en un jugador que ningú confia començant per ells mateixos (Jonathan Soriano) i sense trobar a ningú per substituir-lo (esperant al Madrid a Soldado, potser), per que per aquestes míseres quantitats que el RCD Espanyol ven els seus jugadors és pràcticament impossible fitxar a ningú amb cara i ulls, i si ens posem en la pell del Sr. Herrera, comprendrem molt millor moltes de les coses que es fan o millor dit no es fan.
Si de veritat, tal com diuen, Albert Riera es fonamental e imprescindible i no tenen cap necessitat de vendre (això també ho he sentit dir abans de vendre’s Gorka), exigeixin la clàusula de rescissió del contracte i com han fet amb altres jugadors d’un nivell similar, preparin-se per una millora i ampliació del contracte en tots els termes que tots sabem, inclòs el tema espinós de l’augment de fitxa del jugador.
Lo demés son tòpics i paraules buides d’aquell que està esperant i desitjant que el Ajax o l’Ajax de torn, pugi sensiblement l’oferta inicial per pogué fer caixa, malgrat sigui a costa de quedar-se l’equip sense un dels puntals fonamentals (esquerrà per més inri).
I és que la campanya europea que va realitzar el RCD Espanyol ha obert els ulls a molts equips que pensen que el RCD Espanyol és el lloc on poden venir a buscar els jugadors a preus de saldo. El mateix rival de demà dels blanc i blaus, l’Olympiakos grec va traspassar a Nery del Castillo per una quantitat als voltants de vint milions d’euros. No fa falta que aquí, doni una llista dels traspassos que s’han consumat aquest estiu i les xifres per que per el que consta a tenor de les seves declaracions, inclòs el Sr. Paco Herrera ho sap... (¡ Fenomenal, algú en aquest sant club, se n’ha adonat !), i la diferència amb els preus que sempre nostra entitat demana i acaba consumant les operacions.
A més en aquest cas, que tal com diu el diari As, es podria arribar fins a dotze o tretze milions, no seria una quantitat menyspreable si no fos per que el Girondins de Burdeos té un percentatge bastant elevat en cas del traspàs.
O sigui, si de veritat no volen sota cap supòsit desfer-se del jugador, ja poden començar a seguir les passes com s’ha fet amb Tamudo o Luis García en el seu moment. I rés de negociar, la clàusula qui el vulgui. Per que el nostre club, els jugadors bons duren molt poc, i per desgràcia els que ens fitxen mai son figures contrastades; si surten bons...miracle, per que “bueno, bonito y barato” no sempre es pot assolir. I si no, aquí tenim l’exemple de la venda de Pandiani; sense davanter suplent, confiant en un jugador que ningú confia començant per ells mateixos (Jonathan Soriano) i sense trobar a ningú per substituir-lo (esperant al Madrid a Soldado, potser), per que per aquestes míseres quantitats que el RCD Espanyol ven els seus jugadors és pràcticament impossible fitxar a ningú amb cara i ulls, i si ens posem en la pell del Sr. Herrera, comprendrem molt millor moltes de les coses que es fan o millor dit no es fan.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada