(Seu Social de la Penya “Els Incansables”, c/Freser; BCN: Josep Maria)
Ahir vespre va tenir lloc a la seu social de la penya Els Incansables, al Carrer Freser de Barcelona, la presentació del darrer exemplar de la revista “23 Perico”. Aquest número, l’onze, és pràcticament un monogràfic de la figura, llegenda i mite de Raul Tamudo Montero.
Amb una revista que porta el 23 en el seu nom, i a una Penya que tal com va dir la seva presidenta, Araceli Pérez, en la que la seva majoria de socis és tamudista, no podia ser d’altre manera que el darrer exemplar tingués com eix central de la publicació d’adéu del que ha estat màxim golejador i el que més vegades ha vestit la samarreta blanc-i-blava, al campionat de lliga.
A l’Acte, va estar present Anna Maria Fusté, la qual va rebre els aplaudiments i el recolzament general dels presents després de la seva denuncia de les formes i actuacions del senyor Morales des que ha arribat al club per dirigir el futbol base. També, Josep Manel Casanova era present en aquesta ocasió al tractar-se de homenatjar en certa manera a Raul Tamudo. Manel, que va dirigir també des de la darrera fila del públic unes paraules recordant els orígens d’aquell jugador fitxat del Milan de Santa Coloma, va rebre l’aplaudiment general dels presents en reconeixement per la seva tasca al front del futbol base espanyolista, ja que amb ell ha arribat a tenirel futbol base perico el prestigi i importància que té a dia d’avui, justament per que altres nouvinguts se’l carreguin en quatre dies i en males maneres. I això ho dic jo i tant de bo, m’equivoqui.
Sergio Fidalgo com a director de 23 Perico va obrir l’acte, fent menció al “pobre” acte de comiat que el club li va dispensar a Raul Tamudo en el darrer encontre davant Osasuna i va lloar les virtuts sobre el terreny de joc i aquells gols mítics que estan en la memòria de tots. Va fer referència també a la diversitat d’opinions sobre el gol més representatiu de Tamudo, des d’aquella vaselina a Alacant, els dos de la Copa del Rei, el del Múrcia jugant-nos el coll, el “Tamudazo” al Camp Nou, o aquells esplèndids gols davant Celta o Sevilla amb auto-passada d’esperó o aquell no menys maco a Casillas.
(Personalment, no se que pensareu vosaltres amics lectors, però jo em quedo ara i sempre amb el que li va marcar a Toni Jiménez Sistachs a Mestalla, per la seva importància i per que aquell gol el va definir per sempre com va dir l’Eudald amb el famós "Murri, Murri Tamudo")...
Posteriorment, va ser la Presidenta de l’entitat que acollia l’acte, Araceli Pérez, qui va dirigir-se als presents, i també ella va mostrar-se favorable a que aquell gol era el que podia ser referència i resum de tota la trajectòria de Tamudo si es tingués que escollir-ne un. Va dir Araceli, que malgrat tot el que es diu i es pugui dir de Tamudo, per la Penya d’Els Incansables mai va tenir un no, Raul Tamudo. Que no li van demanar mai, el que sabien que no podien obtenir (que visités la penya) però si que el que li van demanar (samarreta signada, poster signat) si que els hi va donar. Malgrat el seu caràcter i forma de ser, Araceli va significar, que Raul Tamudo forma part de la història espanyolista i en un club com el nostre que no sovintegen precisament els cracks ni grans moments esportius, no podem perdre el mite de Tamudo; no podem llençar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada, ignorant o amagant el millor jugador de la història moderna de l’entitat, i sobre tot el que hem viscut amb ell (dues Copes del Rei i un subcampionat UEFA), sent a més un jugador conegut i temut en el futbol.
Vam comptar també amb la presència del escriptor Enric Verdet que juntament amb Blanc i Blau ha editat el llibre “Seixanta anys en Blanc-i-Blau: Records de Sarrià”. El senyor Verdet va fer un resum de com ja veia al Camp de la Caixa a un noi que jugava en el filial, com corria esbojarrat, però que anava a totes i del que ja es deixava endevinar que tindria un gran futur al primer equip, així com el començament a aquell inoblidable encontre al Rico Pérez d’Alacant.
El Redactor en Cap de la revista, Domènec Gòmez també es va dirigir al públic i va fer esment entre altres coses a l’esforç de tots aquells que col•laboren sigui com a escriptors, editors, com a penyistes o en altres ordres, fent espanyolisme i que mai es prou agraïda la seva tasca per part de l’entitat i no té el reconeixement que mereixen.
Nacho Julià també va intervenir per dir que la relació entre Raul Tamudo i l’Espanyol havia estat una història d’amor, que durant el temps sorgien problemes però tot es perdonava entre ambdós... Al final, s’ha trencat i ha acabat sortint tot. Quan passa això mai es culpa d’un sol, si no que les raons s’han de buscar sempre en el comportament dels dos. Nosaltres som com els fills del matrimoni separat. Paguem les seves disputes i el seu trencament, i ens posen en aquesta situació de tenir que triar qui té raó... quan tots dos per unes o altres coses, s’han equivocat i tenen culpa del que ha succeït.
Va tancar l’acte la popular i mediàtica presentadora de “Hat Trick Espanyol” Raquel Mateos, qui va recordar aquell partit davant l’Hércules a Alacant quan va debutar i marcar el gol del triomf i ella era llavors una joveneta reportera del diari perico Blanc i Blau. Raquel, es va emocionar i no va pogué reprimir les llàgrimes quan va denunciar el maltractament a un Tamudo que segons les seves pròpies paraules ho ha passat força malament en tota aquesta situació. Va reconèixer que en el programa de TV3 no va pogué evitar mullar-se en defensa de Raul Tamudo ja que era el que ell pensava pogués agradar més o menys algunes de les seves mencions.
Al marge del tema de Tamudo, i el reportatge fotogràfic de Carles Mira excepcional com sempre, i els articles d’opinió al voltant de la trajectòria i comiat del 23, també hi ha dues entrevistes que no tenen gens de desperdici de Domènec a la ex presidenta dels Incansables, Maria Pilar Meseguer i a l’escriptor perico González Ledesma.
Al final, amb un pica-pica i les típiques tertúlies improvisades entre els presents, es va tancar l’acte als voltants de tres quarts de deu de la nit. A l’acte hi assistiren membres de diverses penyes entre les que vam pogué comptar Els Incansables (lògicament es clar amb la major part de la seva junta directiva), GPE Manigua, L’Escollera, GPE Futbol Base, Pericos Fidels, el President de l’Associació d’Esports Blanc i Blau Joan Calero, i socis espanyolistes que van voler estar al costat en aquest moment d’Anna Maria, recordar la figura d’en Tamudo i passar una bona estona d’espanyolisme en un lloc entranyable com és la Penya dels Incansables.
.jpg)
