RCD Espanyol: 0 – West Ham United: 1
Torneig decebedor. Futbol molt pobre. Assistència
ridícula.
El conjunt anglès del West Ham ha tallat una ratxa
de sis triomfs consecutius del RCD Espanyol en el clàssic torneig estiuenc que
organitza la institució espanyolista des de fa ja 39 anys. Ho ha fet guanyant un partit amb un únic gol,
des del punt de penal, davant un Espanyol amb forces suplents i nul cara a
porta. Com a nota més negativa, l’afició espanyolista no hem sabut estar a l’alçada
del torneig (o potser si, a la mateixa que el joc exhibit) doncs tenint en
compta que hi havia força públic anglès i familiars dels nens i nenes de la
pedrera (abans ha tingut lloc la presentació de la qual ja demà en parlarem
amplament), els espectadors presents no arribaven als 5.600. Tot i no obrir-se les
segones graderies de l’estadi, la perspectiva de les grades era ben bé decebedora, diria més,
fantasmagòrica.
Es podran cercar moltes excuses; el fer pagar,
l’horari, el dia, el rival, l’alçada en que ens trobem amb la lliga començada.
Excuses no en faltaran. N’hi ha sempre per donar i repartir. Per tant, que
cadascú obri en conseqüència doncs és lliure de pensar, dir i fer el que
vulgui. Ara bé, allò de la “millor afició d’Espanya” val més que ja no ho
diguem més, doncs se’ns riuran encara més, qui ens senti... I a mi no em fa gens
de gràcia i suposo que a molts tampoc.
Com amb el dubte de l’ou o la gallina, també
el perico es deu preguntar si l’espectacle tot plegat va en consonància amb l’aspecte
que oferien les grades (si l’afició passa, que volem que facin els
professionals que tant els hi ha de fer, per motivar-se), o és potser a l’inrevés. El públic
intel·ligent ja sap el que cal esperar i prefereix veure-ho des de casa seva,
escarxofat a la butaca i escoltant als senyors de la Televisió de Catalunya,
que gairebé sempre acostumen a donar “força plaer” escoltar-los en els seus
comentaris, i evitar-se molèsties, desplaçament, etc...
Sigui com sigui, el partit ha sigut força
dolentot. El primer temps molt més. Després dels deu primers minuts en els que
només hem vist un detall tècnic de Sergio García que no ha entès Thievy, el joc
anava discorrent continuadament amb errades, imprecisions i escàs bagatge ofensiu.
Com accions aïllades, un parell amb Thievy de
protagonista. Bona acció de Pizzi (del poc que ha fet), obrint a l’espai pel francès,
però després de retallar s’ha trobat amb James Tomkins que amb el cos ha tallat
l’esfèrica interceptant la rematada (14’). En el 20’, aquest cop Thievy si ha
passat la bola veient a Pizzi desmarcant-se a la seva esquerra, i li ha enviat
una esfèrica que dins l’àrea s’ha encarregat el 10 espanyolista en remata fort,
fora, a la dreta de la porteria defensada per Adrián.
L’ocasió més clara de tot el partit dels
locals ha arribat en el 26’ a pilota aturada quan Manu Lanzarote ha enviat un
lliure directe a mitja alçada al pal esquerre de la porteria anglesa. Cinc minuts després en contracop, una passada
en profunditat de Sergio García per Thievy, ha arribat un pèl abans dins l’àrea
el porter rebutjant amb el peu, la pilota dividida.
Aquestes accions de clar perill no dissimulaven
en absolut el descontrol de l’equip, en el que tan sols Fuentes, David López, Pizzi
i Sergio García es podien considerar com a titulars en l’onze que avui ha tret
Aguirre. Moltes errades en les passades, poc ritme, desmotivació total, en
definitiva un suplici veure el partit... I en això que els anglesos es treuen la
son de sobra, i en dues accions arriben en perill a l’àrea d’un fins les hores tranquil Germán
Parreño.
La primera d’elles amb un ràpid contracop de
Ravel Morrison que troba una autèntica autopista en la feble cobertura
espanyolista. Germán en dues accions evita el gol interceptant les rematades
del 15 del West Ham. La segona ocasió, producte del servei de cantonada, amb un
remat de cap que atura bé el meta alacantí.
Mathew Jarvis, fent jugada per la banda d’un
Mattioni que no acaba ni de bon tros d’estar al nivell que s’espera, guanya línia
de fons i la seva centrada és interceptada d’una manera totalment infantil per
Abraham. Penal sense discussió que executa el dorsal 16, Noble, enganyant a
Germán. Fou l’únic gol del partit.
El segon temps s’inicia amb dues substitucions
en el quadre d’Aguirre. Clerc i Alex Fernández (debuta) en el lloc de Fuentes i
Sergio García, passant Thievy a la punta d’atac. Jarvis és a punt de sentenciar la final, quan
junt al vèrtex de l’àrea envia un fort tret creuat que rebutja com pot el meta
Germán (47’).
L’àrbitre no va voler saber res més a les àrees.
Sobre tot a l’espanyolista on a Mattioni se li “escapà” el peu en una ocasió (49’)
i posteriorment avançat el partit, Raul Rodríguez rebutjà amb el braç una pilota
penjada des de l’esquerra junt a Ricardo Vaz Te. Per contra Mattioni en lluita
amb un defensor també a l’altre àrea demanà punibilitat en l’acció tot i que en
aquesta ocasió quedava força més en una lluita entre ambdós jugadors.
Bones ocasions de l’Espanyol al contracop en
aquest segon temps, que semblava s’ho agafava amb més interès cara al menys
igualar l’advers resultat. Llarg desplaçament de Raul Rodríguez per Lanza (qui
més ho ha intentat), qui no pot xutar bé davant el defensor que el segueix.
Després, una bona acció de Lanza, per Pizzi, sent l’ex madridista Alex Fernández
qui té la bona oportunitat responen bé el meta visitant. En el 54’ des de la
frontal ho provà Abraham amb un tret sec i ras que rebutja a còrner Adrián a la
seva dreta. També en una acció per banda dreta Abraham ho intentà, rebutjant un
defensor la seva passada de la mort.
Thievy es guanyà alguns xiulets del públic
quan errà un clar contracop després d’una acció de perill dels anglesos en que
Germán surt erràticament, la bola cau a un defensor i escapant-se Lanza posa la directa
passant-li l’esfèrica al francès que quan ho tenia tot a favor preferí
retallar, complicar la jugada, fins que per desesperació dels pocs espectadors, ha
perdut qualsevol possibilitat.
Després d’aquesta fase de domini i d’ocasions
en les que l’Espanyol ha merescut l’empat, el joc ha minvat en quant a ritme en
el darrer tram. El West Ham ha tingut el segon després d’una llarga jugada en
la que ha ballat a tot l’Espanyol, finalitzant amb un xut del ingressat al
terreny de joc, Elliot Lee (84’), al que ha respost Germán amb una gran
intervenció.
La darrera ocasió per forçar els penals ha
sigut una paret entre el central Sidney (bastant fluix també), i Víctor Sánchez,
que ha finalitzat amb un complicat xut del primer després del passi elevat del
migcampista. En els tres minuts d’afegit, l’Espanyol ha sigut incapaç de capgirar
el marcador, i l’equip anglès ha inscrit el seu nom en el palmarès d’equips que
s’han endut el Ciutat de Barcelona. Torneig que de seguir amb aquestes
perspectives, tampoc tinc clar que tingui gaire futur, malgrat complir ja 39
anys d’existència, herència històrica del President Manuel Meler.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Germán; Mattioni, Sidney, Raul Rodríguez,
Fuentes; David López, Abraham; Lanza, Pizzi, Thievy; i Sergio García.
Substitucions: Clerc i Alex Fernández per Fuentes
i Sergio García, m. 46; Simao i Víctor Sánchez per Abraham i Pizzi, m. 61; Javi
López per Thievy, m. 77.
West Ham Utd: Adrián; Demel, Tomkins, Ruddock, Taylor; Morrison,
Noble; Vaz Te, Nolan, Jarvis; i Modibo Maiga.
Substitucions: Driver, Moncur i Fanimo per Nolan, Demel, i Noble, m.
62; Lletget per Jarvis, m. 71; Lee per Modibo Maiga, m.77
Àrbitre: Alfonso Álvarez Izquierdo, del comitè
territorial català.
Gol: 0-1: Noble, (pen.), m. 43.
Incidències: Encontre corresponent a la XXXIX
Edició del Torneig Ciutat de Barcelona, XVII Memorial Fernando Lara, disputat
en l’Estadi RCDE a Cornellà – El Prat, davant 5.529 espectadors. Abans del partit, s’efectuà la presentació del
futbol base i femenins, que encara ha tingut molta menys expectació que el
propi partit.
.jpg)
