dissabte, 17 de maig del 2008

SENSE PROBLEMES A QUARTS











Amb solvència a quarts de final

RCD ESPANYOL INFANTIL: 8 -CE EUROPA: 0

El RCD Espanyol Infantil A, s’ha classificat pels quarts de final del Campionat de Catalunya Infantil en vèncer en eliminatòria a partit únic al CE Europa per un contundent 8-0 en la millor segona part del que portem de temporada, o al menys la que els nois de Josep Oliver s’han mostrat més encertats cara a porta.

No ha estat així la primera part on els blanc i blaus els hi ha costat molt mostrar la seva superioritat en el marcador.

La primera ocasió ha correspost als visitants que han xutat al minut tres posant a prova a Eric que ha fet una bona intervenció. La rèplica ha estat una centrada de Casado que Nestor no pot rematar al caure’s.

Lucho aconsegueix el primer
Als divuit minuts de joc, el davanter perico es queda tot sol encara al porter visitant i li creua l’esfèrica al pal contrari amb la mala fortuna que la pilota colpeja al pal; el refús de la fusta el recull el propi Lucho que aquest cop si, no perdona i en segona instància aconsegueix avançar als blanc i blaus.

El propi Lucho, instants desprès, es fa amb la pilota després d’un refús defectuós del meta, dribla a dos contraris en la frontal però remata fluix a les mans.

L’Espanyol s’ha pogut avançar en els darrers minuts al castigar el col·legiat una jugada en la que una paret de Coco amb Lucho acaba amb el primer derribat dins l’àrea. Penal clar que llença Casado a l’esquerra del porter, que li endevina i amb una gran aturada evita el gol.

A la segona part, l’Espanyol ha estat una autèntica piconadora
Ja als primers instants, un remat de Casado colpeja en les cames d’un defensor i acaba fent impacte al travesser. El propi Casado obliga a lluir-se al porter amb una rematada des de la frontal que acaba a còrner.

Servei de cantonada executat per Aitor i el remat de cap inapel·lable d’ Arroyo acaba al fons de la porteria; 2-0.
Altre servei de cantonada es rematat per Jacobs, rebutja el porter en curt i en la boca de gol Jose Manuel, el capità, fa el tercer.
Jugada molt similar la del quart, on una altre centrada d’Aitor es rematada per Alex que amb la seva alçada s’imposa per sobre la defensa, el meta torna a no blocar i a mig metre de la línia de gol Oscar Medina entafora la pilota dins.

L’eliminatòria estava sentenciada; El CE Europa ha gaudit de la millor ocasió (i única en aquest segon temps) però de nou Eric ha avortat l’intent dels de Gràcia per reduir distàncies.

El cinquè obra d’Albarrán després d’un xut creuat. El sisè, el millor de tots ha tingut lloc després d’una jugada de tiralínies en un contracop perfectament conduït, en el que Carlos Ruiz ha guanyat línia de fons i la seva centrada ha estat remata al primer toc just en la zona del primer pal per Lucho.

Lucho no aconseguirà el hat trick en errar una clara ocasió en la que sol davant el meta visitant li xuta pel pal curt en comptes de creuar-li la pilota, que s’acaba marxant fora.

Una falta directa llençada per els escapulats, es treta amb la punta dels dits per Eric evitant el gol.

Aitor fa els dos darrers en mig d’un festival de joc i gols espanyolista
Una centrada de Gerard no aconsegueix en primera instància rematar i des de terra engalta un xut que agafa massa confiat al meta visitant, que pensava que no hi arribava; un gol bonic. El vuitè que ha tancat el compte golejador ha estat després que la lluita d’Aitor pressionant al defensor tingués el seu premi i se’n portés la bola afavorit pel rebot, i davant la sortida del porter toca suau amb un bon detall tècnic, desviant la trajectòria i marcant amb una bona definició.

Encara Lucho ha tingut altre ocasió però el porter visitant molt més ràpid s’ha fet amb l’esfèrica.

Res a veure amb el partit que es va jugar dijous passat. Avui, el conjunt espanyolista s’ha fet creditor del resultat que ha assolit, totalment just i clar guanyador de l’eliminatòria.

RCD Espanyol: Eric Ayala: Albarrán, Arroyo, Jose Manuel, Coco, Jacobs, Nestor, Casado, Lucho, Aitor, i Oscar Medina.
També han jugat Álex, Ángel, Gerard Font, Carlos Ruíz, Didac.

Gols: 1-0:Lucho; 2-0: Arrroyo; 3-0: José Manuel; 4-0: Oscar; 5-0: Albarrán; 6-0: Lucho; 7-0: Aitor ;8-0: Aitor

Incidències: Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Poc públic. Bona temperatura.

CLASSIFICACIONS FINALS CATEGORIES INFANTILS

El darrer cap de setmana s’acabaven les competicions de lliga a les diverses categories del futbol base català.


L’aigua (necessària en període de sequera) en canvi va deslluir la jornada i va provocar que nombrosos encontres s'ajornessin; uns quants s’han disputat durant la setmana però altres han quedat pendents de data, d’acord al que decideixi la FCF, tenint en compte que ja avui comencen les fases eliminatòries dels diferents Campionats de Catalunya.

A mida que es vagin tancant les diferents classificacions bé disputant-se els encontres pendents o el que decideixi les autoritats esportives competents, oferirem les classificacions finals.

A la Divisió d’Honor Infantil ja es va tancar amb la disputa de l’ajornat Espanyol – Jàbac-Terrassa.


CLASSIFICACIÓ DIVISIÓ D'HONOR INFANTIL


.CLASSIFICACIÓ FINALPJPTS PG PE PP GFGC
1FC BARCELONA3087290111512
2RCD ESPANYOL306821546819
3GIMNÀSTIC T.306822265627
4JABAC CJ - TERRASSA 3052141064925
5DAMM CF305215784331
6UE CORNELLÀ305215785235
7UE LLEIDA3046144125251
8UE SANT ANDREU3043127114143
9GIRONA FC3037107132635
11CF RIUPRIMER 302776173266
10UD AT. GRAMANET302776173046
12CE EUROPA302675182360
13CE MATARÓ302668162543
14CF BADALONA3025510152453
15EC GRANOLLERS302264203059
16CE L'HOSPITALET301644221979

Descens a Preferent Infantil: CE Mataró, CF Badalona, EC Granollers, CE L'Hospitalet.
Campió: FC Barcelona. Subcampió: RCD Espanyol



A la Preferent Infantil grup segon, el conjunt de José Herrera tot i guanyar a Terrassa davant el Jàbac Terrassa per 0-3 amb dos gols de Jaffar i un del canari Chus, li va ser impossible fer-se amb el títol de lliga ja que la Fundació P. Sánchez Llibre no va fallar davant el Cornellà C. Tant els del Baix Llobregat com el rival perico es jugaven la darrera plaça de descens que va ser finalment per gol-average pel infantil del Cornellà.



CLASSIFICACIÓ INFANTIL PREFERENT GRUP 2on.

.CLASSIFICACIÓ FINALPJPTS PG PE PP GFGC
11 FP SÁNCHEZ LLIBRE307424247619
2RCD ESPANYOL "B"307223349626
3RICOH PREMIÀ305114975537
4CE SANT GABRIEL3048146105848
5FE FIGUERES3045136114956
6EF ST. FELIU DE GUIXOLS3043127116657
7EC GRANOLLERS "B"3042119105352
8AEC MANLLEU3041118114949
9CD BLANES 3039116136151
10CE MANRESA3038115144767
11UD AT. GRAMANET "B"3037114153040
12JABAC CJ - TERRASSA3036113164460
13UE CORNELLÀ "C"3036106144060
14EF GARROTXA303194174769
15CE VILASSAR DE MAR302675183258
16FP CE EUROPA301445213791

Campió: FP Sánchez Llibre. Subcampió: RCD Espanyol.

Pugen a Divisió d'Honor Infantil: FP Sánchez Llibre i Ricoh Premià, pel que respecta al grup segon en que es trobava l'Espanyol. Del grup primer de Preferent puja a Divisió d'Honor, Gimnàstic Manresa i C. Mercantil.

Baixen a Primera Divisió Infantil: Del grup primer, EFV Cambrils, CF Cubelles, UE Bordeta de Lleida i UD Marianao Poblet. Del grup segon, UE Cornellà C, EF Garrotxa, UE Vilassar de Mar, i FP CE Europa.

Pugen de Primera Divisió Infantil: Els cinc guanyadors d'una eliminatòria que enfrontarà als deu campions dels grups de Barcelona, més un del grup de Girona, altre de Lleida, i el guanyador de l'eliminatòria dels dos campions dels grups de Tarragona.

FEMENÍ: CITA AMB LA SALOU INTERNATIONAL WOMEN'S CUP

ÁNGEL MARTÍNEZ I OSCAR SIELVA, CAMPIONS D'EUROPA SUB-17 AMB ESPANYA




DISSABTE 17 DE MAIG

Matí:
09.00 hores: FC Barcelona- Montpellier HSC 1-1
11.00 hores: RCD Espanyol – Bristol Academy WFC (XTVL en diferit: 15:00 h.) 6-1
13.00 hores: Montpellier HSC – Atlètic de Madrid 3-0

Tarda:
16.00 hores: Bristol Academy WFC - Sevilla FC 1-3
18.00 hores: Atlètic de Madrid – FC Barcelona 0-1
20.00 hores: Sevilla FC – RCD Espanyol 2-6



DIUMENGE 18 DE MAIG.


10:00 hores: Partit pel 3er i 4rt lloc.

SEVILLA FC - FC BARCELONA

12:00 hores: Final.
RCD ESPANYOL - MONTPELLIER HSC

divendres, 16 de maig del 2008

RECORDEM GLASGOW: AMB TRISTESA
I MELANGIA, UN ANY DESPRÉS

GRÉGORY,(NUMANCIA), L'ENÈSIM LATERAL ESQUERRÀ, SERÀ EL SEGON FITXATGE






Un any després.

Un any després d’estar apunt de conquerir aquesta copa de la UEFA que tant se’ns resisteix, un es pregunta que queda d’allò amb melangia i amb la incertesa d’un futur que se’ns torna a presentar amb totes les incògnites que vostès vulguin.

Poc queda ja d’aquella final; Tot i res a l’hora. Un sentiment de frustració al veure’s esvair, difuminar en un tres i no rés aquell èxit que encara que no s’hagués coronat amb la consecució del títol, emanava un missatge d’esperança cara el futur i ens indicava el camí correcte cara a aconseguir aquest Espanyol per el que molts lluitem amb tota la modèstia del mon, però amb tot nostre esforç ; aquest Espanyol que no volem que es resigni a ser un equip de mitja taula baixa sense cap tipus d’aspiracions ni projectes més que el deambular per aquests camps d’Espanya amb el cap baix, recordant-nos contínuament nostre passat mediocre i vulgar (en quant a resultats esportius) i sense oferir res més a una massa social gairebé resignada que la permanència en la categoria.

Aquest camí semblava que tot i els núvols de tempesta de cada estiu, en el que pràcticament se’ns dona la benvinguda en els mitjans amb un allau de noticies descoratjadores, de jugadors simbòlics que marxen..., es redreçava i l’equip tornava a infondre la il·lusió i tocant de peus a terra, semblava que la classificació europea seria fàcil objectiu després d’aquella mítica primera volta, en el que es batien tota classe de rècords, i amb el somni de la Champions League present, encara que era complicat a ulls de tothom, però no impossible.

El que ha succeït tots ho sabem; las causes les hauran d’esbrinar els que cobren per això. Si no saben els motius, difícilment trobaran les oportunes solucions i llavors més val que el Consell decideixi un canvi de rumb total prescindint d’aquests professionals que han sigut incapaços de posar fre a aquesta autèntica hecatombe; per que ningú dubta ja a aquestes alçades que si la lliga dura un parell o tres més de setmanes la situació hagués sigut molt greu de conseqüències tràgiques.

Per que la suposada revolució en la plantilla, això és pràcticament impossible a menys que es realitzin vendes de jugadors, i ara per ara aquests jugadors s’han devaluat i molt.

Que queda de Glasgow? Un sentiment de frustració al veure’s esvair, difuminar en un tres i no rés aquell equip unit, entregat en la consecució d’un objectiu.
Aquell que va fer que centenars, molts centenars de socis, anessin a l’Olímpic a rebre al Subcampió d’Europa. Gents de totes edats i de tots els llocs. Pericos que amb les retines humides encara d’una nit que ens la vàrem agafar com una jornada de joia (va ser una derrota mal ens pesi i de la manera més injusta i cruel); Vàrem voler tots, identificar aquell maleït Hampdem Park i aquell no menys impresentable suïs que vàrem tenir que patir com a col·legiat, amb la confirmació i reafirmament del sentiment espanyolista. Aquell que es supera davant l’adversitat, aquell que dona el millor de sí mateix en les hores compromeses, en els moments en que la majoria de persones i d’entitats es vendrien avall...

Però ens vàrem enganyar un cop més tots. Aquest sentiment només existeix en la massa social, que és en definitiva la que paga, pateix, i viu en definitiva per el club. En els professionals, les idees son difuses. Es barregen altes qüestions. Altres, pròpies del que diuen mon del futbol. A vegades miserables i inconfessables. A nosaltres, que no ens vinguin amb punyetes. Ja ens ho van demostrar a la tornada; com van respondre a aquell cabdal de simpatia i admiració envers l’equip, amb aquells dos infames encontres finals de lliga davant Getafe i Deportivo, aquells encontres significaven molt més que el que la majoria els hi va voler atribuir.

Hem perdut la comunió amb l’equip. Hem perdut molts la il·lusió amb el present i el futur a curt termini; la realitat et colpeja diàriament amb punys de ferro. Però mai perdrem l’esperança, d'un Espanyol gran. Aquests jugadors passaran, i molts no trigaran gaire. Entrenadors també en vindran més... Però allò que va significar Glasgow, aquella força que va desprendre’s d’aquell Espanyol llançat a l’èxit, mai morirà. Quedarà només adormida, hivernada fins que d’una vegada i per totes aquesta entitat trobi veritablement un líder i un equip de persones amb l’ambició i l’objectiu de ser un equip punter. I aquestes persones que dic, no em refereixo al camp, si no a la llotja. Llavors sortirà definitivament aquesta força i aquesta fúria refrenada. La Catalunya esportiva no mereix la pobresa i la injustícia que genera t la manca de pluralitat i competència a primer nivell.

BÀSQUET OLESA - ESPANYOL.
RENOVACIONS IMPORTANTS.


El Club Bàsquet Olesa Espanyol va anunciar la renovació del seu tècnic Lucas Mondelo i de la jugadora russa fitxada a mitja temporada Olga Pokdovalnikova per la propera temporada.

Lucas Mondelo va conduir des de la direcció tècnica a l’equip a la màxima competició del bàsquet espanyol i en la temporada que ha finalitzat l’ha classificat per la Copa de la Reina i per el Play Off de classificació europea, tot i que finalment aquesta fita no s’ha pogut assolir.

Olga Podkovalnikova, ha disputat 17 encontres a la lliga regular amb 434 minuts i 244 punts, amb percentatges del 49% en tirs de dos (93/188) 50% en triples (2/4) i 68 en tirs lliures (52/77).

Ha destacat per la seva facilitat rebotejadora amb els seus 195 cm. d’alçada amb 96 rebots capturats en defensa, 32 en atac, que donen un total de 128. Ha donat 12 assistències, 21 pilotes recuperades, 52 perduedes, 11 taps, i 246 punts de valoració sent la tercera de l’equip darrera de Le’Coe Willingham i de Miljana Musovic, tot i haver-se incorporat més tard.

En els altres quatre encontres (Copa i play off) ha jugat 132 minuts amb 57 punts, (20 de 45) o sigui 44% d’encert de dos, 0/2 en triples, i 17/25 en tirs lliures (68%) capturant 35 rebots en defensa, 10 en atac (45 totals en quatre encontres), 7 assistències, 7 pilotes recuperades, 10 perdudes, 9 taps i 93 punts de valoració.

Sens dubta, una noticia important la seva continuitat.

INFANTIL "A": A CENTRAR-SE
EN EL CAMPIONAT DE CATALUNYA






RCDE Infantil “A”: 0 UFB Jàbac i Terrassa: 1

Mal partit, ineficàcia total
El conjunt de Josep Oliver va perdre ahir vespre per 0-1 davant el Jàbac i Terrassa que va aprofitar bé el gol que va assolir i va saber contrarrestar molt bé el joc dels espanyolistes, bastant espès i poc fluid, en un encontre que tancava l’actual lliga i que no va poder-se celebrar dissabte a causa de les pluges torrencials caigudes a Sant Adrià.

Amb aquesta derrota el Infantil A tanca una lliga molt irregular en la que ha alternat grans triomfs (triomf davant el Barça a domicili) i partits molt més desafortunats com el d’ahir, i en la que gràcies al doble triomf davant el Nàstic (0-1 i 1-0) s’havia adjudicat ja la segona posició abans de la disputa d’aquest matx.

Els primers minuts van ser de domini vallesà. Les primeres aproximacions van ser una centrada molt perillosa d’Aitor, i una passada en profunditat d’Oscar Medina que Nestor va controlar i encarant al porter visitant va creuar excessivament la pilota que va sortir allunyada del pal dret.

El Jabac Terrassa s’avança
El primer avís dels egarencs, va ser amb un xut per sobre el travesser en el minut 25. Altre cop els espanyolistes van tenir altre ocasió amb els mateixos protagonistes que l’anterior; centrada de l’extrem Aitor i Nestor aquest cop de cap remata fora a la zona del pal contrari.

El Terrassa afina més la punteria i mitjançant el dorsal set, remata en una franca ocasió al pal dret de la porteria espanyolista.
Al 33’ quan s’esgotava el primer temps, el Jàbac Terrassa aconsegueix marcar després que el davanter centre fes un bon moviment superés als defensors blanc i blaus i girant-se rematés al fons de la porteria.

Segona part per oblidar
No va donar mai sensació de pogué donar-li la volta al partit, el conjunt de Josep Oliver. Va haver-hi molt poca fluïdesa en el joc i tot i que van gaudir de dues oportunitats molt clares, el domini del joc i el control del partit va correspondre als visitants. Una falta llençada per Casado es rematada per José Manuel de cap, desviada. Aitor té una gran ocasió però rebutja molt bé el meta vallesà i la més clara a càrrec de Tarsi que tampoc va pogué transformar.
Per la seva banda el Jabac també hagués pogut marcar en una ocasió en la que el seu davanter centre es gira i remata sortint la bola fora per molt poc.

Oblidar aquest encontre i centrar-se ja en el Campionat de Catalunya
Sense solució de continuïtat, el Infantil A disputarà demà els vuitens de final a partit únic del Campionat de Catalunya davant l’Europa en la Ciutat Esportiva i per tant haurà d’oblidar ja aquest resultat negatiu i centrar-se en la darrera competició oficial que tanca la temporada i en la que al ser eliminatòries a partit únic, centra totes les esperances per poder fer-se amb el títol amb el “permís” dels nostres veïns.


RCD Espanyol: Sergio, Albarrán, Arroyo, José Manuel, Ángel, Jacobs, Nestor, Tarsi, Lucho, Aitor i Oscar.
També van jugar, Carlos Ruíz, David, Álex, Gerard Font, Coco, Casado i Didac.


CLASSIFICACIÓ DIVISIÓ D'HONOR INFANTIL


.CLASSIFICACIÓ FINALPJPTS PG PE PP GFGC
1FC BARCELONA3087290111512
2RCD ESPANYOL306821546819
3GIMNÀSTIC T.306822265627
4JABAC CJ - TERRASSA 3052141064925
5DAMM CF305215784331
6UE CORNELLÀ305215785235
7UE LLEIDA3046144125251
8UE SANT ANDREU3043127114143
9GIRONA FC3037107132635
11CF RIUPRIMER 302776173266
10UD AT. GRAMANET302776173046
12CE EUROPA302675182360
13CE MATARÓ302668162543
14CF BADALONA3025510152453
15EC GRANOLLERS302264203059
16CE L'HOSPITALET301644221979



dijous, 15 de maig del 2008

ENTREVISTA A DANI BOSCH:
PRESIDENT DE LA MANIGUA

SENSE PLOMES AL BEC


Iniciem amb Dani Bosch, President de la Gran Penya Espanyolista Manigua, un seguit d’entrevistes amb espanyolistes per que ens ofereixin quina és la seva opinió en un espai d’autèntica llibertat i pluralitat, quins son les seves aspiracions, desitjos, dubtes i pors envers el RCD Espanyol. Una entrevista sense pèls a la llengua, en el cas dels pericos, "sense plomes al bec".

Soc de l’opinió que el capital més gran que sempre ha tingut aquesta centenària institució han estat els seus socis, pocs però sempre fidels, que per diversos motius en cadascun d’ells, des de que s’han empeltat d’aquest sentiment ja no l’han abandonat malgrat els moments dolents, i les vicissituds tràgiques que ens han tocat patir. És per dir-ho d’alguna manera, el signar un contracte indefinit, de per vida i sense clàusula de rescissió amb un sentiment, amb una idea abstracta representada per uns colors, un escut i una entitat. Per que tots tenim o volem un Espanyol de diferent manera, tots tenim els nostres pensaments i els nostres desitjos però a tots ens uneix el mateix sentiment.

Però això en aquest moment de desengany, de frustració, de ira continguda, SENTIMENT PERICO vol donar la veu dins un espai de llibertat total, sense cap tipus de pressió ni de censura, a aquells socis que els hi avala tota una vida al servei del RCD Espanyol i que mostren amb la seva presència tant a Montjuïc com a Sadrià, la seva veritable vocació de no abdicar mai d’aquests postulats encara sigui en moments seriosos i complicats de la historia espanyolista.
Gent coneguda i gent anònima que només tingui un denominador comú: El seu amor al RCD Espanyol i la seva constància a l’hora de recolzar el nostre club.



AVUI: DANI BOSCH. PRESIDENT DE LA MANIGUA.

Dani Bosch, president de la Gran Penya Espanyolista Manigua.

Dani Bosch va accedir a la presidència de la GPE Manigua en l’Assemblea de Socis celebrada el 7 de Maig de l’any passat en substitució de Jordi Llopis soci número un de la Penya Manigua. Home assenyat, intel·ligent, treballador, aporta joventut i aire fresc, sempre necessari en un col·lectiu i amb l’experiència d’haver desenvolupat diferents càrrecs dins el consell directiu de la penya.

Em volgut fer un repàs amb ell de la situació general de l’entitat en general, de les penyes en particular, i ens ha parlat clar i català, sense mossegar-se la llengua
.



Començarem aquesta entrevista, per la vessant social, per la teva condició de president de penya.

Fa un any que vas fer-te càrrec de la presidència en el lloc de Jordi Llopis. Quin balanç ens pots fer d’aquest any?

Doncs si, ja fa un any que els companys de Junta i un servidor estem al capdavant de la Manigua. La veritat és que el nostre antecesor, Jordi Llopis junt amb tots els que van treballar amb ell, ens ho han posat molt difícil ja que van deixar el llistó molt alt. L'objectiu que ens varem marcar és continuar amb la linea d'acció dels darrers anys que tants bons resultats va donar. El balanç penso que ha estat prou positiu, tot i que són els socis de la Manigua els qui ho han de valorar. Dic que ha estat positiu perquè hem treballat amb moltes ganes i amb molt d'esforç per mantenir totes les activitats que s'han anat consolidant al llarg dels últims anys i hem intentat fer-ne de noves per no caure en la monotonia. Jo, personalment estic molt content amb la feina feta per tots. Evidentment, també hem comès errors, els que han de servir-nos per millorar de cara als propers anys.


Costa molt que la gent s’integri com a part activa dins el voluntariat de les penyes? O creus tal com estan les coses que els pericos de base ja fan bastant, senzillament pagant un carnet (el del club, i en alguns casos el d’una penya )?


Crec que cada dia és més difícil formar part d'un voluntariat. En general, estem en un moment en el que la societat actual està caient en un “tan se me'n fot” permanent i en el que cada cop més la gent té menys consciència de col·lectiu. Si això ho traduïm al món de les penyes trobem que s'ha de tenir vocació de servei, ja que treballem per l'Espanyol de forma altruïsta, sense cap ànim de lucre i hi ha gent que opta, de forma totalment respectable, per convertir-se en merament espectadors com ho poden fer al cinema. Crec que l'Espanyol ha de crèixer en ambició i per això necessita una massa social compromesa més enllà dels dies de partit, i aquí és on entren en joc les penyes. Les Penyes per altra banda hem de tenir la capacitat per engrescar i per convèncer que val la pena lluitar per això.


Vàrem observar que en aquesta edició del Periconcurs, sota la teva presidència, han assistit consellers inclòs el President de l’Espanyol. Se’ls hi havia d’anar darrera contínuament, per que se’n recordessin d’aquest acte ?

És trist que hagin hagut de passar 5 edicions del Periconcurs, l'únic concurs del món que serveix per fomentar i difondre la història de l'Espanyol, per comptar amb la presència dels dirigents del club. De tota manera, la presència del President i de Consellers és un premi al treball fet des de la primera edició del Periconcurs per part de tots els nostres companys i companyes que ens han precedit. Per fi s'ha fet justicia amb el Periconcurs.

L’altre dia vaig llegir en un fòrum, un comentari d’ un internauta que l’he sentit moltes vegades: Que les penyes només serveixen per fer dinars i sopars, fer la pilota als que manen, i poc més. Que en penses?. Falta ser més la consciència crítica i vigilant davant el poder?



A qui fa un comentari d'aquest tipus jo li diria que abans de parlar s'endinsi una mica en el món de les penyes i veurà quin fart de pencar a les nostre hores lliures de forma totalment altruïsta, només per amor a l'Espanyol i per intentar fer-lo més gran cada dia.

Jo li recordaria, en aquest internauta, que la Ciutat de Barcelona té una plaça amb el nom del nostre fundador gràcies a una Penya. Que una Penya va portar a TV3 davant del jutge. Que una Penya ha demanat dimissions de gent de dins i de fora del club quan ha calgut sense tenir cap mirament amb el cognom ni amb el càrrec que ocupa. Que una Penya ha plantat cara davant del President de la Generalitat davant d'uns fets despreciables... en fi podria seguir tot el dia posant exemples.

Evidentment, com ja he comentat abans és impresicindible que les Penyes tinguin aquesta capacitat d'autocrítica i tingui també sentit comú i crític quan toqui. És molt important que les Penyes aconsegueixin engrescar al jovent per tal de reforçar-les de cara al futur.



Ha canviat quelcom des de que la GPE Manigua va portar als tribunals a la Corporació de Radio i Televisió de Catalunya (TV3) per el tracte injust amb l’aplec de penyes celebrat a Barcelona, fins les hores, o penses continua més del mateix a nivell informatiu en vers l’Espanyol?.

La GPE Manigua va demandar a Televisió de Catalunya per denunciar públicament un fet deplorable, no van cobrir l'Aplec de Barcelona com a “revenja” per uns fets dels quals no n'erem els responsables i el que ens va fer arribar fins als tribunals va ser la resposta totalment impresentable i fora de lloc per part de TV3. Amb aquesta demanda entre altres coses volem que TV3 es retracti públicament i que en futures ocasions mesurin les paraules i els fets. En definitiva, que no facin amb nosaltres el que vulguin sense tenir cap oposició. El problema de TV3 amb l'Espanyol no és qüestió de quantitat sinó de qualitat i afecte, ja que habitualment cauen en el menyspreu o simplement en l'oblit... Fins que no entenguin que son la Televisió de tots els catalans i no només d'una part i que son un mitjà de comunicació públic no crec que millori el tracte informatiu envers l'Espanyol.

Que creus que pensarà ara en relació al DVD famós, el senyor Maragall (Ernest) i la senyora Carme Capdevila amb el temps per testimoni? I que hauria de pensar el poble català d’aquesta malversació vergonyosa de fons públics, al dir que se sent representat (Catalunya) per una entitat privada esportiva perdedora i per un mercenari gandul i de “dolce vita”...


Els hauria de caure la cara de vergonya, o com a mínim els hauríen de pujar els colors cada cop que vegin aquest DVD, ja que la utilització del poder envers del sector de la societat més vulnerable com són els infants per adoctrinar-los en la dictadura del pensament únic esportiu a Catalunya, és inadmisible en un País normal i democràtic com en teoria, és el nostre. Però, el fet més deplorable de tot plegat no és el haver fet aquest DVD, sinó que algú amb una mica de sentit comú hagi permès que aquest DVD, fet amb diners públics, hagi vist la llum pública. El poble català, com de costum, no té la capacitat d'autocrítica prou desenvolupada per exigir allò que és bàsic en qualsevol País: el sentit comú per sobre del fanatisme.

Parlem del tema esportiu, però dels nostres, que déu n’hi do...

Tens o creus tenir alguna resposta o motiu digne i decent que pugui justificar una desfeta tant vergonyosa com la que estem veient en aquesta segona volta?

Lamentablement, resposta cap, preguntes moltes. És totalment inexplicable com una plantilla que és professional a l'hora de negociar contractes i primes no ho sigui a l'hora de defensar el nostre escut sobre el terreny de joc. El tema és molt més greu quan ens demostren a la primera volta que son capaços d'arribar fins a allà on vulguin i a la segona volta ens demostren que poden enviar-nos allà on vulguin. Sincerament, la sensació que em queda és que els jugadors s'han rigut de nosaltres i ens han près el pèl.


Per la propera temporada: Valverde si, Valverde no...

Crec que l'etapa de Valverde a l'Espanyol ja fa temps que ha acabat. Valverde ha demostrat durant tot el temps que ha estat aquí que no té capacitat de reacció, i ara mateix, no el veig capaç de redreçar la situació de cara a la temporada vinent. Potser, no és el principal culpable d'aquesta situació però cal donar-li la volta a aquesta dinàmica negativa que envolta a l'equip. L'any que ve ens hi juguem massa, ens juguem el futur del club amb el trasllat a Cornellà-Prat.


Ets de la idea que amb tres milions d’euros dins “l’economia de guerra” anunciada, es pot fitxar bé?

Primer de tot, hem de tenir clara quina ha de ser la filosofia esportiva de club. El que no es pot fer és canviar-la depenent de l'entrenador de torn que hi hagi. A partir d'aquí 3 milions d'Euros poden ser suficients diners, ara bé, cal saber-los invertir correctament, cosa que evidentment no és fàcil. Tenint una bona direcció esportiva i invertint i no descuidant el Futbol base podem fer un equip prou competitiu amb només 3 milions d'Euros.


Com valores la tasca del senyor Herrera en el primer i en el segon equip?

La tasca del Sr. Herrera ha estat més aviat discreta per no dir fluixa amb el primer equip i desastrossa amb l'Espanyol B. Hem de tenir en compte que la base de l'equip la va forjar l'anterior sectretaria tècnica, els fitxatges que ha fet han passat sense gaire història... El tema de l'Espanyol B és totalment incompresible, la política de cessions a altres equips i els nombrosos fitxatges han destroçat una plantilla que ha acabat consumant un descens de categoria que afectarà greument a la política de pedrera del club. Ara, el pitjor de Paco Herrera ha estat la gestió del descens de B, és totalment impresentable que decideixi desvincular-lo de la Secretaria tècnica, on no havia d'haver estat mai, pocs dies abans de consumar-se el descens de categoria.

Creus que trobarem un lateral esquerrà de qualitat decent abans que es retiri per jubilació David García ja que ho intenten i no assoleixen mai fitxar a ningú que pugui superar a David ?

David García és un jugador voluntariòs, perseverant i cumplidor. Potser no té molta qualitat, però és dels jugadors que s'ho deixen tot en el camp, sinó ho fa millor, potser, és perquè no en sap més. La prova d'això és que al llarg d'aquests anys han fitxat molts laterals esquerres i sempre ha acabat jugant en David Garcia, i aquest és el premi al seu esforç.


Som conscients (tot l’espanyolisme, incloent consell i tècnics) que De la Peña i Raul Tamudo se’ns estan acabant per motiu d’edat i tema físic?

Crec que no som gaire conscients, la prova d'això la tenim aquesta temporada quan amb les lessions d'un i l'altre hem perdut tota referencia en el mig del camp i de cara a gol, i no em trobat cap jugador dins el planter capaç de donar-nos la sensació que dins el planter hi ha un relleu generacional garantit.



La Intertoto deu cansar molt a una plantilla tan “esgotada”... Creus que de veritat en tenen ganes els professionals del RCDE de jugar-la?...

És evident, i ho han demostrat aquests últims partits, que els jugadors no tenem cap intenció de jugar la Intertoto. Jo, atès que ja fa 3 mesos que estan de vacances els faria començar a treballar a la mateixa data que ho farien si juguessin la Intertoto. És una llàstima que es menyspreiï aquesta competició quan la Intertoto és una via bastant assequible per anar a Europa.


Tots sabem que Dani Sánchez Llibre, (per dir-ho suau), no és home que se li pugui agafar un al peu de la lletra les seves declaracions.... Creus que no aplicarà de nou el seu slogan “del que avui es blanc , demà pot ser negre” i tal com va anunciar per activa i passiva, marxarà quan talli la cinta?


Crec que el tema de tallar la cinta s'ha banalitzat massa. Jo entenc que Dani no pot marxar fins que l'Espanyol estigui assentat a Cornellà-Prat. En un moment de canvis tant importants com el canvi d'estadi i de ciutat no es pot fer tot depressa, corrents i de qualsevol manera cal fer-ho amb prou calma i prou seny ja que una guerra civil dins del club o un canvi brusc en la direcció en aquests moments podria ser letal pels interesos i pel futur de l'Espanyol. Per tant, crec que ha de marxar no quan talli la cinta físicament sinó quan ho faci “simbòlicament” és a dir, quan estigui tot marxa i sigui el moment adequat.


Penses que el futur president ha de tenir ”pedegree perico” com deia Jorge Malet?

Pedegree no cal tenir-ne, això és massa classista pel segle XXI, però si que cal que sigui perico i que l'Espanyol sigui per ell o per a ella la força d'un sentiment. Jo el que no accepto de cap manera és un President professional que en qualsevol moment pot “fitxar” per un altre club, perquè aquest no tindrà cap sentiment més que els diners.


Que en penses de la compra d’accions dels dos actuals consellers i ex directius de Julio Pardo, senyors Perelló i l’esmentat Malet? Es preparen ja per el post-danisme prenent ja posicions?

Crec que aquesta compra tothom la interpreta en clau succesòria. Personalment, crec que efectivament s'estan posicionant pel post-danisme bé per postular-se a la Presidència o bé per tenir més influència i més poder de decissió dins del club.


Moltes gràcies a Dani Bosch, President de la GPE Manigua.




dimecres, 14 de maig del 2008

AGENDA

EL PREBENJAMÍ DERROTA A LA VILA OLÍMPICA I ASSOLEIX LA QUARTA LLIGA DEL FUTBOL BASE PERICO



18-5Terrassa FC -Espanyol BEstadi Olímpic de Terrassa18:00 h.
18-5Villarreal CF - Juvenil A Ciudad Dep. Villarreal. COPA S.M. EL REI12:00 h.
15-5Juvenil B - UE Sant AndreuCiutat Esportiva 3-1
17-5CE Europa - Juvenil BNou Sardenya16:45 h.
17/18-5Cadet A. Memorial JL Pomares (Girona, Osasuna), Semifinals i FinalMpal. Lloret de Mar15:00 / 19:20 / 10:20 / 13:20
17/18-5Cadet B. (RCD Mallorca) (Formentera /Villareal)Torneig en Formentera18:30 15:20 16:30
15-5Infantil A - UFB Jabac i TerrassaCiutat Esportiva0-1
17-5Campionat de Catalunya. Infantil A -EuropaCiutat Esportiva16:00 h.
17-5EF Gavà - Infantil B. AMISTÓSCan Tintorer, Gavà12:00 h.
18-5CF Ripollet - Infantil B AMISTÓSMpal. de Ripollet15:30 h.
17-5Campionat de Catalunya. Aleví A - CD Sant GabrielCiutat Esportiva14:30 h.
18-5Aleví A (Lleida, Bordeta, AEM)DANONE CUP (At. Segre)S /C
17-5Aleví B (Damm CF, CF Caldes)TRIANGULAR Mpal. Caldes de M.10:45 / 11:15 h.
18-5Riuprimer CF - Aleví B. AMISTÓSMpal. del Rieral. 10:30 h.
17-5Benjamí A - CD Dunboa - EguzkiAMISTÓS. Ciutat Esportiva17:00 h.
17-5Benjamí B - CD. Dunboa - EguzkiAMISTÓS. Ciutat Esportiva 18:00 h.
17-5Benjamí C - CD Dunboa - EguzkiAMISTÓS. Ciutat Esportiva19:00 h.
14-5Pre Benjamí - CE Vila OlímpicaCiutat Esportiva. Lliga. Endarrerit5-0
17-5UE Sants - Prebenjamí. Lliga. Mpal. Iberia. 11:00 h.
17/18-5Femení A - (Bristol Academy, Sevilla Fc). Semif. i finalEstadi Mpal. Salou. INTERNACIONAL WOMEN'S CUP11:00 /20:00

(10:00 o 12:00 h.)

16-5PBB La Roca del Vallès - Femení BCamp At. Vallès. AMISTÓS19:00 h.
18-5UE Sant Andreu - Femení CMpal. Nou Barris. AMISTÓS19:00 h.
17-5AE Prat - Femení CadetMpal. Sagnier. (Prat) AMISTÓS18:00 h.

* Canvis d'horari de darrera hora : El Juvenil B jugarà al Nou Sardenya, diumenge a les 17:00 h. en comptes del dissabte a les 16:45.

SORTEIG DELS CAMPIONATS DE CATALUNYA

Ahir es va celebrar a la seu de la FCF el sorteig de les fases finals dels campionats de Catalunya 2007/08 de futbol en les diverses categories.


VUITENS (18/05/08) QUARTS (25/05/08) SEMIFINALS (01/06/08) FINAL (07/06/08)



A la categoria CADET, el quadre és el següent:

RCD ESPANYOL
L’HOSPITALET

CF BADADONA
UNIF. LLEFIÀ


DAMM CF
UNIÓ FC JÀBAC i TERRASSA

BARRI STES. CREUS
AE PRAT

FC BARCELONA
FE FIGUERES

UD AT. GRAMANET
C. MERCANTIL


UD CORNELLÀ
CE EUROPA

FC GIRONA
(- Exempt)


A la categoria INFANTIL el quadre dels vuitens queda de la següent manera:

FC BARCELONA
FC GIRONA

UE LLEIDA
CF BADALONA

DAMM CF
UD CORNELLÀ

CE L’HOSPITALET

(Exempt)

RCD ESPANYOL
CE EUROPA

UNIÓ FC JABAC i TERRASSA
EC GRANOLLERS

GIMNÀSTIC TARRAGONA
UE SANT ANDREU

FUND. MATARÓ
RIUPRIMER


En categoria ALEVÍ els participants son els següents:

FC BARCELONA
GIMNÀSTIC MANRESA

EC GRANOLLERS
GIMNÀSTIC TARRAGONA

UD CORNELLÀ
UE SANT ANDREU

CF DAMM
FUNDACIÓ P. SÁNCHEZ LLIBRE


RCD ESPANYOL
CE SANT GABRIEL

UD AT. GRAMANET
CE MANRESA

UE LLEIDA
CE EUROPA

CE L’HOSPITALET
FC GIRONA.


* Nota:
Els diferents colors indiquen els aparellaments de quarts. Finalment, en semifinals, s'enfrontaran entre si els que estan en color blau, en una semifinal i els de color verd en l'altre semifinal.

ELS VETERANS SEMPRE S'HO AGAFAN BEN SERIOSAMENT

CRISTIAN ÁLVAREZ,PORTER DE ROSARIO C., ESPANYOLISTA PER CINC TEMPORADES










Victòria sense pal·liatius dels veterans
Ahir vespre es va jugar al camp tercer de Sadrià, l’encontre que es devia de jugar el passat dissabte i que les pluges torrencials caigudes en l’àrea metropolitana va impedir la seva disputa, entre el primer equip femení i l’equip dels veterans del RCD Espanyol, per a servir de preparació a les noies d’Emilio Montiagut cara a la Copa de la Reina que l’enfrontarà al Prainsa Zaragoza els dies 1 i 8 de juny.

El primer temps va ser de domini altern, però els contracops dels veterans van ser letals, i Márquez va fer el primer ven aviat trencant la línia defensiva, mentre que Serrano va aconseguir el segon, i en els darrers vint minuts amb major domini del femení que va gaudir d’alguna ocasió en jugada per l’esquerra de Sara, o de llançament de Carol, va ser els veterans qui mitjançant Rafa Marañón va aconseguir marxar-se amb 0-4 als vestidors després d’anotar el tercer amb un bon retall i llançament a l’escaire i el quart amb una bona jugada de Serrano qui li va donar una passada precisa que l’encara màxim golejador del club no va perdonar. Abans dels gols de Rafa, havia tingut els veterans una ocasió molt clara però la vaselina d’Alex es va marxar per sobre el travesser.

Segona part sense historia
Es va imposar la veteranía, que per això diuen que és un grau; I així, van anar caient els gols de Lardín, Juanlu, Serrano, Marañón, Lardín i Mario que va tancar el compte de 10-0 resultat que es va arribar a la fi de l’encontre.

En el darrer terç de l’encontre, el femení va pogué marcar però no va estar gens encertat cara a porta, sent Carol qui en dues ocasions va tenir el gol en les seves botes, però Gracia, el porter dels veterans es va agafar el partit molt seriosament com tots els participants i no va fer ni la mínima concessió i ho va impedir. Destacar una d’aquestes jugades de Marta Corredera que es va internar a l’àrea després de superar a dos adversaris però el remat de Carol va ser tret en dues ocasions, la darrera per Patón sota pals d’esquenes a porta. Xuts de Carol, Chola, Vicki, des de fora però no hi va haver manera de superar el darrer obstacle.
La nota negativa va ser la lesió de Helena Roig, a la que des d’aquestes línies desitgem que tot així quedat en un ensurt i que no sigui res d’important.

Per part del femení va participar, Cristina, Olga, Ane, Marta Torrejón, Debo, Lara, Miriam, Carol, Nuría, Sara, Cubí, i també Chola, Rocío, Vicki, Elena, Roig..
Per els veterans Gracia com a porter, Eloy, Patón, Longhi, Molinos, Solsona, Márquez, Alex, Marañón, Serrano, Lardín, Juanlu, Carrillo, Martínez, Mario

dimarts, 13 de maig del 2008

ATLETISME: GRAN ACTUACIÓ DE MARIA VASCO

Després de 21 anys, l'equip espanyol femení de marxa va tornar a pujar al podi en una Copa del Mon de Marxa. A Cheboksary, Espanya ha conquerit la medalla de bronze, darrera Rusia i Portugal, amb una magnífica actuació de l'atleta Maria Vasco, de l'Associació d'Esports Blanc i Blau que finalment va ser cinquena amb 1h 28:39 (la tercera millor marca de la seva carrera), i també destacar l'actuació de l' aragonesa María José Poves que va realitzar la millor prova de la seva carrera sent vuitena amb 1h29:31, Beatriz Pascual va ser 25ena amb 1h33:55, Rocío Florido, 28ena amb 1h34:26 i Mayte Gargallo, 34ena amb 1h35:37.

COPA DEL MON MARXA. CATEGORIA FEMENINA (20 KM.)

CLASSIFICACIÓ
1 Olga Kaniskina RUS 1:25:42
2 Tatyana Sibileva RUS 1:26:29
3 Vera Santos POR 1:28:17
4 Lyudmila Arkhipova RUS 1:28:29 .
5 María Vasco ESP 1:28:39
6 Olive Loughnane IRL 1:29:17
7 Jane Saville AUS 1:29:27
8 María José Poves ESP 1:29:31

MITJA MARATÓ CIUTAT DE GIRONA 2008 (11/05/08, 21.097 m.)

L’atleta de l’Associació Esportiva Blanc i Blau, Enrique Luque es va adjudicar diumenge la mitja marató de Girona amb un temps d’1hora, 7minuts i 23 segons.


CLASSIFICACIÓ MASCULINA

1 Enrique Luque 1:07:23 ASSOC. ESP. BLANC I BLAU
2 Jordi Escoriza Valencia 1:09:35 DIADORA DOMINGO CATALAN
3 Hamid Kabouri Hamid 1:10:56
4 Bernat Monter Prat 1:11:41 U. A. TERRASSA
5 David Maestre Fuentes 1:15:21 UNIVERSITARI

CAMPIONS !!!

UNA TARDA DE RÀDIO
A LA PBB DE SANT JOAN DESPÍ











Ahir vespre, en el marc dels actes del XXVè aniversari de la Penya Blanc Blava de Sant Joan Despí va tenir lloc en el nou local social de la penya perica, l’emissió en directe del programa “Tiempo de Espanyol” amb la tertúlia amb els habituals protagonistes que hi prenen part.

Per circumstàncies de coincidència d’horaris no em va ser possible anar-hi el dia de la presentació oficial del nou local en el carrer Samontà 33, i ahir vaig considerar oportú desplaçar-me a la localitat del Baix Llobregat per veure “in situ” la nova seu de l’ambaixada perica a Sant Joan Despí, que l'ajuntament ha cedit.

Javier de Haro, tots el coneixeu, és un personatge que no deixa indiferent a ningú; o desperta una admiració total dels seus incondicionals, de qui valora la seva tasca tots aquests anys i sobre tot aquelles temporades en que l’Espanyol tenia vedats tots els mitjans de comunicació, o desperta una animadversió de qui considera les seves formes de conduir el programa, o les seves extremades passions, opinions, “sensaciones” que ell diria, son més d'un “forofo” que d'un periodista.

Deixem a qui l’opinió sobre la seva manera de ser i sobre el seu programa a la lliure expressió de qui llegeixi aquestes línies i ens limitem a deixar constància de l’acte celebrat ahir, per a molta gent una experiència nova el veure com es desenvolupa un programa radiofònic en directe, amb la presència del senyor Alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, que va estar present durant el programa (inclòs després amb la tertúlia) i que tot i ser culé (encara que no fanàtic ni molt apassionat pel futbol professional segons va dir), s’ha portat molt bé amb la Penya B.B. de la seva localitat, cosa que ja voldríem moltes penyes del seu alcalde.

També com bé sent habitual hi eren presents, Ignacio Pérez de Arrilucea Tejedor, més conegut futbolísticament com Iñaki, Alberto Fernández Díaz en la seva condició de soci del RCD Espanyol, Juan Vilches fotògraf i “alma mater” de la Veu després de la dolguda desaparició del seu fundador i director Josep Ma. Serrano, i com a amfitrió el president de la penya, Rafa Aragón, director també d’un programa de radio espanyolista fet per pericos autèntics de la grada, de les penyes - Llobregat en Blanc i Blau - , el qual aprofito un cop més per recomanar-vos que l’escolteu tots els dimarts a les deu de la nit a radiodespi.com.

Després de fer us de la paraula (començant per l’alcalde, que va ser entrevistat per Javier de Haro), van anar parlant tots els membres de la taula, la tradicional tertúlia, i preguntes dels presents que òbviament van girar entorn a la inexplicable i desastrosa segona volta de l’equip i les sortides possibles, cara a la propera temporada possibles.

A més, vam veure les noves instal·lacions, les tres sales, i les pantalles gegants, una d’elles coberta amb el mural de la Força d’un Sentiment del que podeu veure sempre l’original a Sadrià.

Després d’acabar el programa vàrem continuar fent la xerrada al pati amb Iñaki, els germans Aragón i altres socis de la penya, per que l’Espanyol es viu permanentment, i es impossible deixar una xerrada amb espanyolistes dels que pots escoltar les seves opinions, els seus neguits i les seves aspiracions, malgrat sigui en circumstàncies no desitjades com les actuals.





S E N T I M E N T P E R I C O . C O M