(Estadi Mpal. Alberto Ruiz, Colmenar Viejo, Madrid: Josep Maria).
CF VILLARREAL: 1 -RCD ESPANYOL JUVENIL : 2
JUST CAMPIÓ
El RCD Espanyol es va proclamar ahir migdia a Colmenar Viejo, campió de la Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil en derrotar al Villarreal per 1-2, assolint el màxim títol del futbol juvenil nacional per primer cop en la seva història després de disputar la seva tercera final (a Cambrils i a Guadalajara no van pogué aixecar el trofeu al perdre davant Màlaga i Sporting de Gijón respectivament).
Amb una matinal gris amenaçadora altre vegada d’aigua, bastant fresca de temperatura, a mida que passaven les hores el cel es tornava cada cop més blanc i blau, amb clarianes i per fi el astre rei, es va imposar i les temperatures aquest lloc pròxim de la serra madrilenya van ser autènticament caloroses.
Surten a per totes; van per feina
Clotat va alinear a l’equip típic (excloent homes importants que encara continuen de baixa), amb la decisió de no alinear de sortida a José Méndez “Canario” per motius “tècnics”. Víctor va ser darrerament qui va sortir sota pals. La resta els favorits per tenir l’honor de inscriure amb lletres d’or el seu nom a la historia pelicà en la secció del futbol base.
I al minut dos, un atac espanyolista, acaba amb un xut des de la frontal, la pilota rebotada, la defensa del Villarreal poc hàbil, s’ho miren, i la pilota li cau a David que l’eix de la Damm no perdona i ajusta la pilota lluny de l’abast de Roben. Començava bé l’encontre; l’eufòria en la grada era palesa.
Però el Villarreal no serà gens ni mica fàcil; ensenyen les urpes i …
Instants després, el Villarreal pot empatar l’encontre amb un xut creuat. L’Espanyol mitjançant jugada per banda de Recarte té la seva ocasió però la pilota es passeja entre tots. Ruben bloca un remat llunyà de David, l’autor del gol.
Gerro d’aigua freda: Gran gol del Villarreal en el minut 14. Jugada per la banda esquerra de Juanjo, i centrada mil·limètrica que es rematada a plaer per Chumillas al fons de la porteria, sense que Ibàñez pugui fer res.
A tornar a començar...
El Villarreal torna a donar un fort ensurt en un servei de cantonada en el que la posterior centrada es passeja entre un munt de jugadors. Kike ha buscat forat i ha deixat anar un remat que sur junt l’escaire esquerra fora.
Eren els millors moments dels castellonencs, que a més disposaren d’una ocasió similar al gol però aquesta vegada Chumillas de cap no encerta.
Darrer quart del primer temps de domini perico
Els blanc i blaus es van refer del cop i varen tornar a dominar el joc i es van tornar a fer amb el mig del camp i van disposar d’una clara ocasió de gol en els peus de Ruiz en el minut 34, quan dins l’àrea rival no encerta a afusellar al meta Ruben en un embolic trigant massa a l’hora de rematar.
El Villarreal té la darrera ocasió en un tret de Kike que no s’ho pensa dues vegades i surt l’esfèrica fora per molt poc. La rèplica la dona Alex que el seu llançament fa impacte en el cap de David, desviant la trajectòria però atura Rubén. Era el darrer minut del primer temps.
Surt Canario, i l’Espanyol es fa l’amo i senyor del partit
Clotet dona entrada a José Mendez en substitució d’Oriol, i col·loca a Alex de lateral dret; Alex, jugador que va venir del Real Oviedo com a punta i que reconvertit en mig centre, està realitzant grans encontres i ahir va estar insuperable tant al mig, com a lateral, realitzant una tasca i un esforç impagable.
El segon temps s’inicia amb l’enèsim intent del Villarreal de buscar a Chumillas que per poc no pot rematar de cap. Guillem Creus en jugada individual col·loca un perillós centre però es rebutjat per la cobertura groga.
Marc Mas (ha sortit per Chuli), té la millor ocasió en la boca de gol després de rebre una genial assistència de Canario, però no encerta i estavella la pilota en el cos del meta del Villarreal.
El romanès Max, marca i esclata l’eufòria blanc i blava
Faltaven sis minuts per els noranta reglamentaris; en el pùblic perico el fantasma de la pròrroga i dels penals ja començava a instal·lar-se en el pensament. Però, Canario centra per la banda dreta, col·loca una pilota precisa i apareix el cap del romanès Maxim Alexandru Iulian (jugador que va jugar bastants partits en el Juvenil B al principi del campionat), per endinsar l’esfèrica al mateix lloc on ho havia fet en el primer temps els de Vila-Reial en jugada molt similar, però per la banda contraria.
Aquesta vegada, a la tercera com ja deia Sentiment Perico, va la vençuda
L’Espanyol defensa amb ungles i dents el botí aconseguit després de dominar la major part del segon temps. El Villarreal crema les naus en busca de l’empat. Intensifica la pressió amb joc bastant dur, i producte de la impotència Ramón Soria després d’una forta entrada, se’n va prematurament als vestidors expulsat amb vermella directa. Es queda el conjunt de la Plana Baixa amb deu, i amb un temps d’afegit en el que intentaran l’èpica de fer-li un altre gol al jugador que millor defensa de tot Espanya.
Es fa inacabable l’afegit, i final. L’Espanyol campió d’Espanya
Els minuts es prorroguen més del compte: Canvis, jugadors estarracats, el Villarreal que s’empra fort a l’hora de recuperar la bola. Falta a favor dels grocs. Ho intenten, però aquesta vegada la Copa de Campions té propietari fa molts minuts, i no deixarà escapar-la. Final, el submarí groc, aquest cop és l’enfonsat. Tristor i decepció en els derrotats. Alegria que ja es torna eufòria desmesurada quan tothom es dona compta del que s’ha assolit per primer cop a la història.
Guillem Savall recull el trofeu. L’Espanyol campió. En el pròxim post, us explicaré les vivències particulars relacionades amb aquesta final, anècdotes de les que es poden contar, impressions, i altres detalls que a bon segur agradaran a aquells que confien en el planter perico, i gaudeixen amb els seus triomfs.
Fitxa tècnica:
Villarreal CF: Rubén; Mario, Ángel, Eixea, Ramón Soria; Luque (Poscar, m.85), Kike (Salva, m.67), Nico (Migue, m.88), Ochoa, Juanjo (Gálvez, m.73) i Chumillas.
RCD Espanyol: Víctor, Oriol (Canario, m.46), Guillem Savall, Víctor Ruiz, Ricarte, Álex, David (Carlos Ruíz, m.88), Baena, Creus (Sergio, m.93), Max i Chuli (Marc Mas, m.78).
Gols: 0-1: David (m.2); 1-1: Chumillas (m.14); 1-2: Max (m.84).
Àrbitre: Del Cerro Grande del col·legi madrileny. Ha mostrat targetes grogues a Luque, Chumillas, Salva, Canario, David, Max i Víctor Ibáñez. Ha expulsat al jugador del Villarreal Ramón Soria amb targeta vermella.
Incidències: Més de 2.000 espectadors a l'Estadi Municipal Alberto Ruiz de Colmenar Viejo (Madrid). Presència de pericos de la Penya Espanyolista de Madrid que han animat i gaudit del triomf blanc i blau. El conseller del futbol base, Josep Ma. Borrell com a màxim dirigent (i únic diria, si no és així que algú em corregeixi) i cap de l’expedició blanc i blava.
El RCD Espanyol es va proclamar ahir migdia a Colmenar Viejo, campió de la Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil en derrotar al Villarreal per 1-2, assolint el màxim títol del futbol juvenil nacional per primer cop en la seva història després de disputar la seva tercera final (a Cambrils i a Guadalajara no van pogué aixecar el trofeu al perdre davant Màlaga i Sporting de Gijón respectivament).
Amb una matinal gris amenaçadora altre vegada d’aigua, bastant fresca de temperatura, a mida que passaven les hores el cel es tornava cada cop més blanc i blau, amb clarianes i per fi el astre rei, es va imposar i les temperatures aquest lloc pròxim de la serra madrilenya van ser autènticament caloroses.
Surten a per totes; van per feina
Clotat va alinear a l’equip típic (excloent homes importants que encara continuen de baixa), amb la decisió de no alinear de sortida a José Méndez “Canario” per motius “tècnics”. Víctor va ser darrerament qui va sortir sota pals. La resta els favorits per tenir l’honor de inscriure amb lletres d’or el seu nom a la historia pelicà en la secció del futbol base.
I al minut dos, un atac espanyolista, acaba amb un xut des de la frontal, la pilota rebotada, la defensa del Villarreal poc hàbil, s’ho miren, i la pilota li cau a David que l’eix de la Damm no perdona i ajusta la pilota lluny de l’abast de Roben. Començava bé l’encontre; l’eufòria en la grada era palesa.
Però el Villarreal no serà gens ni mica fàcil; ensenyen les urpes i …
Instants després, el Villarreal pot empatar l’encontre amb un xut creuat. L’Espanyol mitjançant jugada per banda de Recarte té la seva ocasió però la pilota es passeja entre tots. Ruben bloca un remat llunyà de David, l’autor del gol.
Gerro d’aigua freda: Gran gol del Villarreal en el minut 14. Jugada per la banda esquerra de Juanjo, i centrada mil·limètrica que es rematada a plaer per Chumillas al fons de la porteria, sense que Ibàñez pugui fer res.
A tornar a començar...
El Villarreal torna a donar un fort ensurt en un servei de cantonada en el que la posterior centrada es passeja entre un munt de jugadors. Kike ha buscat forat i ha deixat anar un remat que sur junt l’escaire esquerra fora.
Eren els millors moments dels castellonencs, que a més disposaren d’una ocasió similar al gol però aquesta vegada Chumillas de cap no encerta.
Darrer quart del primer temps de domini perico
Els blanc i blaus es van refer del cop i varen tornar a dominar el joc i es van tornar a fer amb el mig del camp i van disposar d’una clara ocasió de gol en els peus de Ruiz en el minut 34, quan dins l’àrea rival no encerta a afusellar al meta Ruben en un embolic trigant massa a l’hora de rematar.
El Villarreal té la darrera ocasió en un tret de Kike que no s’ho pensa dues vegades i surt l’esfèrica fora per molt poc. La rèplica la dona Alex que el seu llançament fa impacte en el cap de David, desviant la trajectòria però atura Rubén. Era el darrer minut del primer temps.
Surt Canario, i l’Espanyol es fa l’amo i senyor del partit
Clotet dona entrada a José Mendez en substitució d’Oriol, i col·loca a Alex de lateral dret; Alex, jugador que va venir del Real Oviedo com a punta i que reconvertit en mig centre, està realitzant grans encontres i ahir va estar insuperable tant al mig, com a lateral, realitzant una tasca i un esforç impagable.
El segon temps s’inicia amb l’enèsim intent del Villarreal de buscar a Chumillas que per poc no pot rematar de cap. Guillem Creus en jugada individual col·loca un perillós centre però es rebutjat per la cobertura groga.
Marc Mas (ha sortit per Chuli), té la millor ocasió en la boca de gol després de rebre una genial assistència de Canario, però no encerta i estavella la pilota en el cos del meta del Villarreal.
El romanès Max, marca i esclata l’eufòria blanc i blava
Faltaven sis minuts per els noranta reglamentaris; en el pùblic perico el fantasma de la pròrroga i dels penals ja començava a instal·lar-se en el pensament. Però, Canario centra per la banda dreta, col·loca una pilota precisa i apareix el cap del romanès Maxim Alexandru Iulian (jugador que va jugar bastants partits en el Juvenil B al principi del campionat), per endinsar l’esfèrica al mateix lloc on ho havia fet en el primer temps els de Vila-Reial en jugada molt similar, però per la banda contraria.
Aquesta vegada, a la tercera com ja deia Sentiment Perico, va la vençuda
L’Espanyol defensa amb ungles i dents el botí aconseguit després de dominar la major part del segon temps. El Villarreal crema les naus en busca de l’empat. Intensifica la pressió amb joc bastant dur, i producte de la impotència Ramón Soria després d’una forta entrada, se’n va prematurament als vestidors expulsat amb vermella directa. Es queda el conjunt de la Plana Baixa amb deu, i amb un temps d’afegit en el que intentaran l’èpica de fer-li un altre gol al jugador que millor defensa de tot Espanya.
Es fa inacabable l’afegit, i final. L’Espanyol campió d’Espanya
Els minuts es prorroguen més del compte: Canvis, jugadors estarracats, el Villarreal que s’empra fort a l’hora de recuperar la bola. Falta a favor dels grocs. Ho intenten, però aquesta vegada la Copa de Campions té propietari fa molts minuts, i no deixarà escapar-la. Final, el submarí groc, aquest cop és l’enfonsat. Tristor i decepció en els derrotats. Alegria que ja es torna eufòria desmesurada quan tothom es dona compta del que s’ha assolit per primer cop a la història.
Guillem Savall recull el trofeu. L’Espanyol campió. En el pròxim post, us explicaré les vivències particulars relacionades amb aquesta final, anècdotes de les que es poden contar, impressions, i altres detalls que a bon segur agradaran a aquells que confien en el planter perico, i gaudeixen amb els seus triomfs.
Fitxa tècnica:
Villarreal CF: Rubén; Mario, Ángel, Eixea, Ramón Soria; Luque (Poscar, m.85), Kike (Salva, m.67), Nico (Migue, m.88), Ochoa, Juanjo (Gálvez, m.73) i Chumillas.
RCD Espanyol: Víctor, Oriol (Canario, m.46), Guillem Savall, Víctor Ruiz, Ricarte, Álex, David (Carlos Ruíz, m.88), Baena, Creus (Sergio, m.93), Max i Chuli (Marc Mas, m.78).
Gols: 0-1: David (m.2); 1-1: Chumillas (m.14); 1-2: Max (m.84).
Àrbitre: Del Cerro Grande del col·legi madrileny. Ha mostrat targetes grogues a Luque, Chumillas, Salva, Canario, David, Max i Víctor Ibáñez. Ha expulsat al jugador del Villarreal Ramón Soria amb targeta vermella.
Incidències: Més de 2.000 espectadors a l'Estadi Municipal Alberto Ruiz de Colmenar Viejo (Madrid). Presència de pericos de la Penya Espanyolista de Madrid que han animat i gaudit del triomf blanc i blau. El conseller del futbol base, Josep Ma. Borrell com a màxim dirigent (i únic diria, si no és així que algú em corregeixi) i cap de l’expedició blanc i blava.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada