RESULTATS CAMPIONATS DE CATALUNYA.

Aquest matí, després de l'entrenament del primer equip, els afeccionats que eren presents a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, han assetjat als subcampions d'Europa per demanar-lis les seves signatures i fotografíes. Aquí teniu la de dos dels protagonistes; Luis García, jugador estimat per l'afecció i Ernesto Valverde principal artífex d'aquesta fita.

Campionats de Catalunya Cadet, Infantil, i Aleví

Victòries dels nostres equips en les eliminatòries de Vuitens de final dels respectius Campionats de Catalunya de futbol base.

Cadet 6 Barri Santes Creus 1

El Cadet s’ha desfet del Barri Santes Creus, amb força comoditat i amb un arbitratge que tot i no influir en el marcador ha estat pèssim. No ha vist un blocatge amb la ma d’un defensa en la mateix lìnia de gol, després d'un llançament del davanter espanyolista, que era pena màxima i targeta vermella, amb l’agreujant que era molt clar, i el jutge auxiliar tampoc ha volgut indicar rés. Amb la facilitat que a vegades tenen els col·legiats per ensenyar les targes, ¿oi senyor Bussaca ?

En quant al partit dir que l’Espanyol ha dominat i ha sentenciat l’encontre, amb Alex com a protagonista, que a aconseguit els gols junts a Manu Molina, i el lateral Pere després d’una gran jugada. El gol de l’honor del conjunt visitant ha estat marcat quan el marcador reflectia ja un resultat contundent de 5-0.

Aleví 6 CF Riuprimer 0

L’Aleví de Villarroya ha eliminat al conjunt del Riuprimer, i s’ha de dir que s’ha defensat amb ordre, sense crear tampoc perill, fins que l’Espanyol ha obert la llauna; Marc Gelmà, d’un llançament bombejat que s’ha empassat el porter (baix d’alçada), i posteriorment amb un penal comès sobre Jaffar que el propi Marc ha llençat i molt be. A veure si n’aprenen els grans. Moments abans tant Sergi Coll com Jaffar o Juan Pablo havien tingut ocasions per resoldre l’encontre. La sentència ha arribat després d’una bona jugada de Sergi Fernández en profunditat que ha aprofitat Juan Pablo creuant a la mitja sortida del porter. El quart a la segona part, ha estat un gol olímpic després del servei de cantonada de Sergio Fernández, que ha botat sense que ningú hagi tocat l’esfèrica i ha acabat entrant. Marc ha fet el cinquè i el defensa central ha marcat el darrer que tanca la golejada.

Infantil 3 Gimnàstic de Tarragona 1

Qui ha tingut molts problemes (també tenia davant el rival de més entitat), ha estat l’Infantil. Li ha costat molt marcar, i ha estat després d’un llançament magistral de falta de Joan Angel, que s’ha colat per l’escaire dreta de la porteria tarragonina. La segona part, després de que el tècnic Josep Oliver mogués la banqueta (potser massa) el joc del equip ha minvat i fruït d’una pena màxima, el Nàstic de Tarragona ha empatat l’encontre, i ha coincidit amb la fase de pitjor joc de l’Espanyol que ha tingut que tornar-se a posar les piles per no arribar a la fatídica sort (en nostre cas, desgràcia) dels llançaments de penals. Un gol del capità de l’equip, Cristian, en la recta final de l’encontre ha decidit la sort de l’eliminatòria que ha quedat rubricada instants abans del xiulet del col·legiat, en transformar l'Espanyol una pena màxima.

COMENCEN ELS CAMPIONATS DE CATALUNYA DE FUTBOL BASE

La vida segueix: El RCD Espanyol més enllà de Glasgow, i de no pogué proclamar-se campió de la UEFA continua en totes les seves vessants. En primer lloc, dir que el subcampió europeu rebrà demà al Olímpic (17:00 h.) al Getafe, malgrat sigui un partit intranscendent per els dos clubs, el afeccionat perico ha de premiar com es mereix a l’equip que ha aconseguit tot i perdre el ceptre europeu no perdre cap encontre.

Comencen els Campionats de Catalunya de futbol base
El primer en escena, serà el Cadet de Planagumà que disputarà els vuitens de final a partit únic aquest migdia a Sadrià davant el Barris Santes Creus, conjunt de mitja taula que va fer l’ombrada de derrotar al campió de lliga FC Barcelona per 2-1 i plantar cara en l’anada (derrota 3-1). En canvi els guarismes amb l’Espanyol han estat favorables als blanc i blaus ja que en la primera jornada de lliga, els pericos van guanyar per un contundent 4-0 i a la segona volta per 0-2. El ser a partit únic, dona quelcom més d’emoció però no creiem que els espanyolistes es puguin deixar sorprendre.

El Aleví, després del Cadet a les 14:30, juga davant un Riuprimer que va quedar tretzè i va perdre la categoria. En les noves modificacions recents de la FCF el Campionat de Catalunya el juguen tots els equips, (16) inclòs aquells que han descendit.
En Sadrià el aleví ja va golejar per un concloent 10-0 als de l’Osona, mentre que en el partit jugat a Santa Eulalia de Riuprimer, la victòria perica va quedar reduïda a un 0-3.

I en darrer torn, el Infantil jugarà front el Nàstic de Tarragona, el partit també d’anada de vuitens de final, tot i que en aquest cas, el conjunt tarragoní pot presentar més problemes ja que ve a la Ciutat Esportiva amb una molt meritòria cinquena posició sota el braç, fer suar molt més del compte al conjunt blaugrana en la darrera i decisiva jornada en que el títol estava en joc (0-1).
El Gimnàstic va causar moltes dificultats als pericos en els dos encontres disputats en el campionat de lliga. A la primera jornada els pericos es van endur la victòria in extremis a Tarragona per 1-2 i en el partit de tornada, jornada setzena, la victòria també va ser per idèntic guarismes.

El Juvenil B, s'enfrontarà demà a la Ciutat Esportiva a la Damm B, a les deu del matí en un encontre totalment intranscendent, ja que pràcticament té assegurada la segona posició.

Per últim assenyalar, que l’Espanyol B, juga a Alcoi, un partit totalment intranscendent, no així per l’Alcoià que ocupa la tercera posició i voldrà consolidar aquestes places que donen dret a jugar les eliminatòries per l’ascens.

En quant a les noies, dir que la Selecció Catalana va derrotar a la de Valencia, en una de les semifinals del VIII Campionat de Seleccions autonòmiques, per 3-1. A la final espera el País Basc.

Catalunya: Cristina, Ane, Sheila, Noelía, Míriam, Marta Vilagrassa (Aída, m. 85), Alba, Marta Cubí, Adriana, Sara (Vicki, m. 82), Saioa (Ana Servià, m. 49)

València: Mariajo, Jesica (Sara, m.78), Esperanza, Sonia, Lud, Sandra, María Fernández (Mari Paz, m. 78), arme (Mariví, m. 61), María Creu (Nieves,m. 61), Julia de la Paz, Marta.

Gols; 0-1 Marta Mateos, m. 20, 1-1 Adriana, m. 60’, 2-1 Marta Cubí, m. 65, 3-1 Marta Cubí, m. 77.

Àrbitre: Barranquero Sánchez.

Foto d'arxiu: josep maria

ARRIBADA DE L'AUTOCAR I SORTIDA DELS JUGADORS

REBUDA A MONTJUÏC.

Ahir, Montjuïc 18:30 hores : Comencen a arribar mica a mica, gent de totes les edats a l’entrada de les oficines de l’Estadi Olímpic. L’avió que transporta al gruix de la plantilla, i demés membres de l’expedició blanc i blava, els herois de Glasgow encara que la fortuna els hi donés l’esquena en la tanda de penals, son ja arribant a l’aeroport internacional del Prat. El Club havia instat a que no anés ningú a l’aeroport ja que agafarien directament l’autocar sense passar per la zona de les terminals.

El soci perico sap ser agraït; sap reconèixer a qui defensa amb el màxim esforç aquests colors. Saben agrair les escenes d’homes fets i drets com a Luis García plorant desconsoladament davant les cameres de televisió, el propi Tamudo... Imatges que han donat la volta a tot el món, després d’un partit èpic, i que fins i tot tots els mitjans de comunicació tant de premsa , radio i inclòs televisions a Catalunya s’han fet reso. Les portades d’ahir als diaris catalans son un fidel exponent del sentiment que ha despertat aquest equip a ulls vista de tots els afeccionats al futbol.

Després d’una llarga espera, veiem ja al fons que ve l’autocar. Càntics dels espanyolistes, bufandes i senyeres a l’aire, això és el sentiment espanyolista, això és el no sentir-se avergonyit de ser d’aquest club. Això es ser senzillament del RCD Espanyol. Passen per la zona amb la barrera pujada. Però els jugadors baixen de l’autocar i venen fins al costat mateix dels assistents. La multitud impedeix gairebé veure’ls, un nano amb l’ajut d’un altre noi s’enfila a la tanca, els membres del servei de seguretat el fan baixar...

Atapeïts com al metro en hora punta, allò es la bogeria.. tothom vol tocar, saludar, parlar al seus ídols... Veig a Tamudo molt emocionat, a Luis, a Torrejón, a Zabaleta... no veig a la resta...ufff, ara Valverde i Gorka pugen per el jardí de la dreta, s’acosten a la tanca lateral del carrer, el públic entregat bolcat ... Escenes que no tenen preu.

Aquestes instantànies, malgrat el meu interès no veureu jugadors... Em va ser impossible travessar els cordons de seguretat que hi havia al costat de la barrera de l’entrada d’oficines. Segur que les veureu des del cantó dels jugadors, aquí les vereu des del cantó del públic. Tant és...tots som protagonistes de la història des de la diferent vessant.

Llavors tots baixem cap a l’altre sortida, a esperar més a baix, la sortida individual amb els seus vehicles. (Aviat pujarem en video casolà, les imatges). Llavors en trobo a Lara Rabal i Carol Miranda, campiones del femení. (Veure foto). Elles, que ja han patit en pròpia carn el sabor de la victòria i de la derrota, no s’han volgut perdre el acte de recolzament dels Subcampions d’Europa.

Comencen a sortir els vehicles, unes noies posen una senyera blanc i blava en mig agafada per els dos cantons del passadís que la multitud ha fet... Veig a Moisés, a Valverde, a Rufete...Passen els vehicles amb membres del cos tècnic, altres jugadors surten per l’altre porta... Als dos llocs no es pot estar...

Tornem tots després de molta estona, a l’entrada principal; Veiem venir els pares de Tamudo, sortir a Zabaleta, a Marc Torrejón amb sa mare, tots amb els seus vehicles i saludant a un públic enfervorit. Luis García..., veiem arribar a la resta de l’expedició, els empleats, els de Sadrià (autèntics artificis d’aquest planter) Manel Casanova, Eloi...

Veiem sortir a Maria Eugenia Freginals, li preguntem per De Haro, tot i que estic escoltant el programa sencer, no m’assabento de rés...amb la cridòria, i l’emoció del moment.

Son ja les nou del vespre; queden ja poc més de vuit o deu persones, enfilem ja cap a la ciutat. Abandonem la muntanya en la qual hem vist dues copes del Rei i un subcampionat europeu en set anys. Amb el deure complert, de donar compta del fet, i de haver viscut una altre pàgina de la història d’aquesta entitat, per que no només la història s’escriu sobre la verda gespa del terreny de joc...

REBUDA A MONTJUÏC A L'EQUIP: PROTAGONISTA EN SENTIMENT PERICO: ELS AFECCIONATS.

¡ ENS TORNAREM A AIXECAR D'AQUESTA. AIXÒ ÉS EL PRINCIPI...NO EL FINAL!

Els maleïts penals acaben de nou amb el somni de la Copa de la UEFA


De nou, els penals priven al RCD Espanyol de coronar-se campió de la Copa de la UEFA. No sé quin motiu psicològic o tècnic pot provocar que s’errin tres penes màximes en un moment culminant com aquest, màxim després de deixar gelats a tots els sevillistes que ja es veien anticipadament amb la copa instants abans que Jônatas igualés l’encontre. Moralment l’Espanyol tenia tot al seu favor al forçar els penals després d’aguantar els embats d’un Sevilla crescut amb el 1-2 i jugant tanta estona amb un home més.

Però no. L’assignatura pendent continuen sent els penals. Qui vagi per Sadrià amb assiduïtat veurà que es un problema general en tots nostres equips. I el pitjor de tot és que dona la impressió que ens torna a perseguir la famosa ombra aquella, que pensàvem havíem deixat enrera...

El RCD Espanyol ha perdut la UEFA. Però ho ha fet i ja sé que aquestes paraules no us aixecaran la moral, ni us serviran per pal·liar la tristor i el desengany que portem tos a sobre, la indignació que uns la canalitzen cap el suïs de torn que va ser rigurosísim expulsant a Moisés, inclòs he llegit ja crítiques en alguns fòrums cap a Valverde per deixar fora de l’equip inicial al màxim golejador en competició continental, altres al cruel destí que un cop més ens ha barrat el pas a la glòria continental.

Però també tinc que dir-vos que ara més que mai s’ha de fer front al moment. Per a mi va ser molt més vergonyós i motiu de cabrejament màxim el que vàrem viure la temporada passada amb aquell partit que després tots (m’incloc) vam celebrar com si fos un gran èxit després que el gran absent d’ahir (Coro) marqués.... Allò si era una vergonya i mai ho tenien que haver viscut, i menys celebrar. Per que un club de l’alçada, de la categoria, del historial, de la ciutat, del país, i sobre tot de l’afecció del RCD Espanyol no pot estar jugant-se la vida a la ruleta russa en els darrers minuts d’una temporada.

Ahir, amb l’ambient que hi havia al Palau Sant Jordi, veient milers i milers d’ espanyolistes entregats amb l’equip, veient els moments d alegries i els de tristor,
et dones compta de que aquesta entitat es més gran en quant a sentiment i gent del que moltes vegades pensem. Ens falta el de sempre... l’empenta final. Ahir, l’esclat que es va produir amb el gol del brasiler, és va celebrar com si fos el gol de la victòria.... però no... ens va fallar el subconscient a tots. Ens vàrem recordar de la flor de Dani, el Jônatas a l’estil Coro... Però no, l’errada de Luis García em va fer (al menys a mi) pensar que ja havíem tornat a beure oli...

Una escletxa d’esperança se’ns va obrir quan els andalusos fallaren el tercer llançament, però aquestes esperances es van venir avall ràpidament al no materialitzar el brasiler el seu penal.

Toca ja oblidar que hem perdut la final, malgrat sigui dur. Hem sigut subcampions d’Europa de la Copa de la UEFA, sense perdre cap partit. Ara el principal problema que jo veig, no és el no jugar competició europea que ja es prou, (i més ara que li havíem agafat el gust i el “truquillo”), no és el haver-nos quedat sense tenir una altre cita per visitar el petit principat monegasc, no....

En tot, el principal problema es mantenir l’equip. Hem de ser conscients que homes com Tamudo i Pandiani, sent fonamentals i estan en bona forma, es fan grans... L’edat no perdona.... No compto amb Ivan de la Peña per que la seva negativa a volgué anunciar una renovació enquistada ja fa que descarti completament la seva continuïtat. Pot ser ens doni una sorpresa i continuï, però tant si sí com si no, (que és al que ha estat jugant el seu representant), l’Espanyol tindrà que superar la dependència d’aquest jugador més d’hora que tard.

I haurà que buscar solucions als laterals, (ho sento però s’ha de dir, tot i que els que hi ha ho van donar tot sobre la gespa de Hampden Park). L’aposta de la pedrera ha de seguir viva, per que és l’única que dona una senya d’identitat a aquesta institució. A més aporta aquest esperit, aquesta lluita que s’ha fet palesa en moments determinants de la resen historia del club.

El problema serà mantenir alguns jugadors, que amb el protagonisme que han tingut no han passat desapercebuts a ulls vista de molts equips grans. I aquí serà ja la feina, i el saber fer de Paco Herrera i esperem d’uns executius i consellers que esperem aquest cop si tinguin ben sabuda la lliçó.

Per que esperem pogué tornar a viure moltes més derrotes en finals...I com no, també victòries... Però per això s’hi ha de arribar, i per arribar-hi s’ha de tenir un gran equip...

Mereixen tots un deu per la seva lluita i defensa dels colors. No es pot dir rés més. Ho van donar tot i més per guanyar. No va pogué ser i ens hem de sentir orgullosos d’ells. Després d’un final tant trist, està de més, qualificar individualment a cadascun.... Que sigui la història la que els posi en el lloc d’honor que mereixen a l’alçada dels Argilés, Parra, Marcel Domingo, Marcet, Vicente, Jose Maria, Solsona, Glaria, Marañón, Molinos, Lauridsen, i un llarg etcètera, per que ells tampoc van pogué aixecar cap copa....

¡ Visca avui més que mai, el nostre RCD Espanyol !

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Iraizoz (9), D.García(6), Zabaleta(7), De la Peña (5) (Jônatas, min.85) (8), Luis García (7), Riera(10), Rufete (7) (Pandiani, min.55) (7), Torrejón (7), Jarque (8), Moisés Hurtado (5) i Tamudo (7) (Lacruz, min.71)(7). Resta de la banqueta; Kemeni, Costa, Coro, Chica.

Sevilla FC: Palop, Javi Navarro, Daniel Alves, Adriano (Renato, min.74), Poulsen, Luis Fabiano (Kerzhakoz, min.63), Kanouté, Puerta, Martí, Dragutinovic i Maresca (Jesús Navas, min.46). Resta de la banqueta; Cobeño, David Castedo, Aitor Ocio.

Àrbitre: Bussacca Massimo (SUI). Per part de l'Espanyol ensenya targeta groga a Moisés (min.11 i min.67), motiu per el que acaba sent expulsat. Per part del Sevilla, a Luis Fabiano (min.61), Kanouté (min.81), Puerta (min.114).

Gols: 0-1, Adriano (min.18); 1-1, Riera (min.28); 1-2, Kanouté (min.105), 2-2 Jônatas 115’.
Penals; 1-0 Kanouté, 1-0 Luis García para Palop, 2-0 Dragutinovic 2-1 Pandiani, 2-1 Alves, falla, 2-1 Jônatas, para Palop, 3-1 Puerta, 3-1 Torrejón, para Palop.

Hampden Park. Glasgow.

Això no ha de ser el final d’un somni, si no el principi d’una realitat.

D’un Espanyol entre els grans d'Europa.

ELS MALEÏTS PENALS ACABEN DE NOU AMB EL SOMNI DE LA COPA DE LA UEFA

L'EQUIP HO HA DONAT TOT SOBRE LA GESPA, I L'AFECCIÓ BOLCADA AMB ELL, PATEIX EL TRIST DESENLLAÇ


fotos: josep maria.

Imatges del Palau Sant Jordi. Milers d’espanyolistes es donaren cita recolzant des de la distància als homes de Valverde. Inclòs hora i mitja abans de començar l’encontre ja s’havia omplert les cadires a peu de pista (darrera foto).
El dia que els serveis ferroviaris funcionin d’acord als criteris que regeixen en un país civilitzat permetrien que aquest trist perico pogués fer les cròniques abans d’emprendre una nit que mai oblidarem molts. Des d’aquestes línies, donar les gràcies a aquests jugadors i al cos tècnic per el molt que hem gaudit i per tal com han deixat els colors blanc i blaus, amb la lluita en inferioritat numèrica, no donant mai el partit perdut, acabant la UEFA imbatuts, i només sucumbint a la loteria dels penals, de la que tinc la impressió que mai en aquesta entitat comprem números, per que mai ens toca.
Ha de ser un dia per anar amb el cap ben alt, sense complexes, i estic segur que aquest equip no trigarà gaire en donar-nos altres alegries.
¡ Visca l’Espanyol !

RCD ESPANYOL - SEVILLA FC. FINAL DE LA COPA DE LA UEFA 2006/07 HAMPDEN PARK, GLASGOW (20:45 h.)

fotos; uefa.com, i answers.com

Hampden park. L’Hora de la veritat ha arribat.

Glasgow: 629.501 habitants (cens oficial de 2001) .Ciutat d’Escòcia que es remunta al segle VIè quan el missioner cristià Kentingen va construir un monestir. Situada a la riba del Riu Clyde. En 1175 per decisió rial se li concedir els furs oficials com a ciutat. A meitat del s. XV es va fundar la primera universitat. Unida Escòcia amb Anglaterra en 1707, aquesta ciutat va experimentar un gran auge degut al comerç amb Amèrica. Important Ciutat portuària en el s. XVIII, va donar l’impuls definitiu en temps de la Revolució Industrial, ja que la ciutat dotada d'instal·lacions portuàries modernes, és troba situada prop d'un ampla conca hullera. Va ser un important centre industrial. A les indústries tradicionals (construcció naval i acereries), avui en declivi, han seguit les indústries lligades a la producció de petroli (química i material de perforació). De les primeres ciutats a Europa amb subministrament d’aigua, gas, i telèfon. Aeroport, línies de metro molt antic i ferrocarril.

Però, a partir d’aquest dimecres nit, ja no serà una ciutat qualsevol per el poble perico... passarà a ser o altre ciutat maleïda com aquella de Renania –Wesfalia, o per el contrari que és el que desitgem tots els que som i sentim quelcom per aquest colors, la ciutat que ens obrirà les portes al primer títol continental per el RCD Espanyol.

Hampden Park. Estadi inaugurat el 31 d’Octubre de 1903. En 1999 va ser remodelat i se li va col·locat una coberta. Es l’estadi on juguen les seleccions de futbol i de rugbi d’Escocia. Té una cabuda per 52.000 espectadors tot i que com es lògic en aquests esdeveniments ha minvat el seu aforament per motius de seguretat per la final.

Estadi que ja ha vist finals continentals com la de la Champions League de 2002 entre Madrid i Leverkusen. En total s’han disputat cinc finals, tres d’elles de Champions o Copa d’Europa (1976 Bayern Munich va guanyar al Saint Etienne, i el 1960 el Real Madrid al Eintrach de F., a part de l’esmentada anteriorment).

L’únic equip fins ara que ha revalidat el títol ha estat el R. Madrid en les temporades 1985 i 1986. Cap altre equip ha estat capaç de guanyar la UEFA dues temporades seguides.


Serà la primera final española en la Copa de la UEFA (sense comptar l’anterior Copa de Ciutats en fires). A part de l’Espanyol en la temporada 1987-88, altres dos equips espanyols han perdut aquesta competició: L’Athletic Club en front la Juventus (1975) i el Deportivo Alavés més recentment (davant el Liverpool).

El partit serà arbitrat per el col·legiat suïs Massimo Bussacca, amb els jutges assistents Matthias Arnet i Stèfane Cuhat.

El RCD Espanyol disputarà la segona final continental de la seva història. I ho farà davant el millor equip del món en aquest moment. Campió de la UEFA, de la Supercopa Europea, classificat per la final de la Copa del Rei, amb opcions a la lliga, i encapçalant el ranking de la IFFHS de clubs.

El Sevilla CF, va quedar segon del grup C, i en les eliminatòries de setzens de final va deixar fora al Steaua, mentre que en vuitens va ser quan més a prop va estar de quedar eliminat amb el gol de Palop als darrers instants en front el Shakhtar Donetsk. En quarts va deixar fora al Tottenham Hotspur i en semifinals a Osasuna.

Però l'Espanyol que sortirà a la gespa serà conscient de la oportunitat que se li presenta, de desterrar ja d’una vegada aquella frustrada final del 1988, d’alleujar moralment a aquells jugadors que es van deixar la pell i quelcom més en aquella UEFA... a N’Kono i a Miguel Ángel, als absents per decisió tècnica, i als que si van jugar, als que ho vàrem patir... a tots ens va jugar una mala passada el destí...

Però allò ja es història. Avui es la segona oportunitat, dinou anys després:

¡ Ser campions d’Europa, és l’objectiu ! ¡ Molta sort, RCD Espanyol !

AGENDA CAP DE SETMANA FUTBOL BASE

20-05	CD. Alcoyano- Espanyol B	El collao, Alcoi. 18:00 h.
20-05	Juvenil B - Damm CF, "B"	Ciutat Esportiva 10:00 h.
19-05	Cadet A-Barri Stes. Creus.	1/8 F. Camp.Cat. Ciutat Esportiva 12.00
19-05	Cadet B - FE Figueres	AMISTÓS Ciutat Esportiva 18:00 h.
19-05	Infantil A- Gimnàstic Tarr.	1/8 F. Camp.Cat. Ciutat Esportiva 16:00
19-05	CF Palafrugell- Infantil B	AMISTÓS. El Gregal, Palafrugell, 12:00 h.
20-05	CF Ripollet - Infantil B	AMISTÓS La Sinia, Ripollet 12:00 h.
19-05	Aleví A- CF Riuprimer	1/8 F. Camp.Cat.Ciutat Esportiva 14:30
18/21	SE Penya Independent Sant Joan de Britja - Aleví B	Mpal. St. Miquel. (Sant Joan de Britja) EIVISSA. TORNEIG.
18/21	SE Penya Independent Sant Joan de Britja -Benjamí A	Mpal. St. Miquel. (Sant Joan de Britja) EIVISSA. TORNEIG.
19-05	CE. Berga-Benjamín B	BERGA. TORNEIG
19-05	CF Palafrugell - Benjamí C	AMISTÓS. El Gregal, Palafrugell 11:00 H.
20-05	Benjamí C - GPE Manigua	Ciutat Esportiva,11:00 h. AMISTÓS.
18/21	SE Penya Independent Sant Joan de Britja-PreBenjamí	Mpal. St. Miquel. (Sant Joan de Britja) EIVISSA. TORNEIG.
.	Femenins	.
19-05	FF Torroella-Femení Cadet	Mpal. Sant Fruitós del Bages, 11:30 h.

LA FINAL DE LA UEFA PER ELS PERICOS QUE NO VAGIN A GLASGOW.

PANTALLES GEGANTS PER TOTA CATALUNYA

Segons informa la web oficial del Club, per pogué veure la gran final de la Copa de la UEFA, aquest dimecres per diferents indrets de Catalunya, penyes blanc i blaves han organitzat pantalles gegants per veure aquest esdeveniment. El llistat dels llocs on hi haurà pantalla gegant és el següent:

OSONA
Taradell
El lloc escollit serà Can Costa (Ctra de Balenyà, 101) i l'entrada serà gratuïta. Tots els socis i simpatitzants de la comarca hi estan convidats!

Roda de Ter
A la Carpa Municipal (al costat de l’Institut de secundària), a partir de les 19.30 hores, i per cinc euros, tots els socis i simpatitzants podran gaudir d’un entrepà de botifarra i d’una beguda.


CONCA DE BARBERÀ
Montblanc
Un grup de pericos ha preparat una gran festa amb pantalla gegant per veure el partit.


BARCELONA (PALAU SANT JORDI)
El RCD Espanyol té la intenció que socis i simpatitzants del club que ho desitgin puguin veure la final de la Copa de la UEFA, de forma col·lectiva, al Palau Sant Jordi amb una pantalla gegant. L’esdeveniment estarà patrocinat per Estrella Damm.

Les taquilles obriran dimarts dia 15 de 10h a 13.30h i de 16h a 20h i dimecres 16, de 10h a 13.30h i de 16h fins l’inici del partit.

L’entrada serà gratuïta, però serà imprescindible retirar una entrada a les taquilles de l‘Estadi Olímpic per accedir-hi (2 entrades per persona) i poder controlar l’aforament.

Poble Nou
La penya “Pericos de Poble Nou” organitza a la seu de la mateixa (Rambla del Poblenou, 59, 5-1) una pantalla gegant per veure la final de la UEFA amb tots els pericos del barri.

SELVA
Breda
A partir de les 20.15 de la nit, a la Sala del Cercle Bredenc, tots els aficionats que ho desitgin es donaran cita per animar a l’Espanyol.


VALLÈS OCCIDENTAL
L'Ametlla del Vallès
Organitza una pantalla gegant al popular barri de Can Camp, on s’instal·larà una carpa per animar a l'Espanyol.

LA GARROTXA
Olot
La pantalla estarà situada al davant mateix del bar Can Xena. Animem a tots els seguidors pericos de la comarca, i amants del futbol en general, que es facin partícips d’aquesta fita històrica pel club blanc i blau.

ALT PENEDÈS
Gelida
Pantalla gegant a la Sala Cidsay de la mateixa localitat. El local té una capacitat per 250 persones, i tots els socis i simpatitzants de l’Alt Penedès hi estan convidats.

EL MARESME
Premià de Mar
La penya Blanc i Blava de Premià de Mar, posarà una pantalla a la seva seu al barri Cotet, per veure amb tots els seguidors la final.

Foto: gencat.com. El Palau Sant Jordi també serà testimoni de la festa blanc i blava.

COMENTARI: SOM AFORTUNATS DEL MOMENT QUE VIVIM

Dimecres, onze jugadors que sortiran a la gespa, i set que veuran l’encontre des de la banqueta d‘un inici, més el cos tècnic, els descartats, els consellers, el president de l’Entitat, els periodistes desplaçats per seguir al RCD Espanyol, 13.000 pericos que s’hi han pogut desplaçar per ser espectadors de primera fila d’aquesta històrica nit, i totes les desenes de milers de pericos que ho veuran des de diferents punts de tot el nostre país, seran part activa d’una fita per la història del futbol català. Seran testimoni d’un esdeveniment que pot trasbalsar aquestes caduques estructures esportives i socials d’aquesta Catalunya que “oficialment” no s’aixeca contenta quan el Sobis de torn, marca al minut 89...

Naturalment, i ja ho dic per endavant, passi el que passi, el futur d’aquesta institució i d’aquest col·lectiu encapçalat per Herrera i Valverde no passen ni depenen d’un resultat. La temporada ha estat brillant, a l’alçada d’aquella mítica UEFA del 87-88 i amb la comoditat a la lliga que aquella temporada no vam pogué gaudir. Aquest equip és un equip en el que el principal secret és la il·lusió, l’esperit guanyador que ha caracteritzat al seu entrenador, i sobre tot, els arrels de la pedrera. En moments delicats al començament de temporada, els nois de casa van tirar de l’equip cap endavant, amb ambició i sense donar impressió en cap moment de ser inferiors a molts d’aquells per els que s’han pagat milions d’euros.

Es per això que es pot dir, que igual que aquella UEFA que no va caure en les nostres mans, la pedrera ha estat peça fonamental. Qui no se’n recorda dels Gallart, Golobart, Soler, Márquez, Orejuela, Mauri, a més d’una sèrie de jugadors que van venir amb dinou anys d’altres indrets com Miguel Ángel, Zúñiga, Job, Pineda, Losada...

Tots els que componen aquest planter ens han demostrat al llarg d’aquest campionat, que mereixen jugar; aquí tots poden ser útils i així han donat bona compta al llarg de les diferents eliminatòries i partits disputats. No sobra ningú, en la del 88, en aquella final si que sobrava un a la banqueta... i per contra faltaven alguns en el camp.

No tenim que reivindicar rés. Som el que sempre hem sigut des dels orígens fundacionals... Un club de futbol nascut i fundat per catalans. En la victòria i en la derrota. Ara fa un any i un dia, quan ens trobàvem agafats per el coll per les garres del descens, quan ja les llàgrimes fluïen de molts milers de pericos, érem els mateixos que avui som a un pas de la glòria. Rés em canviat.

El sentiment d’aquest club forjat en els nombrosos avatars que ha tingut que fer front aquesta entitat en gairebé 107 anys de vida, els obstacles que ha superat sense ajut de ningú més que aquestes deu mil i escaig famílies, no ha de minvar en absolut per que el ceptre europeu se’ns torni a escapar d’ entre els dits, quan ja pràcticament en nostres somnis ja ens veiem amb la copa com a companya inseparable per l’eternitat...

Al contrari, aquesta entitat a poc que s’ho proposi, el dia que abandoni les seves lluites internes, els seus personalismes que no la deixen créixer, complexes històrics i surtin d’ella gent que aparentment sota la púrpura d’immunitat que donen nostres colors amaguen els seus fanatismes polítics del signe que sigui, aquells que es serveixen de nostre club per desfogar les seves dèries intolerants....Llavors el nostre Espanyol, fet amb bona part amb la gent de casa, lluitadora, forjada en el patiment i acostumada a nedar contracorrent, a saber resistir els embats dels qui disposen del poder dels diners i dels escons, de les rotatives i de les ones, dels púlpits i de les tribunes de creació d’opinió, llavors serà una institució sense cap tipus de comparació amb la que han conegut les diverses generacions de pericos que durant un segle contemplaren dues míseres copes d’Espanya.

Ens podem sentir afortunats els darrers anys. Soc per primer cop optimista al 100% en el que respecta a nostre Club. Malgrat no estar d’acord en moltes coses, en la gestió de molts personatges, malgrat ser coneixedor de tot allò que ens envolta i que ens persegueix com una maledicció, malgrat tenir qui tenim com a veí, puc dir independentment de quin sigui el resultat aquest dimecres, que aquest club, és molt més gran del que ens pensem nosaltres mateixos...

A vegades som nosaltres els nostres pitjors enemics; quan ens proposem quelcom, hi tots anem a una, acabem assolin l’objectiu. Aquest any ens vàrem conjurar per arribar a Glasgow, i l’aposta s’ha complert. Fins i tot Pandiani (quan ens semblava ja un jugador en el declivi irreversible de la seva carrera), ha complert marcant els seus divuit gols que va prometre. Els darrers anys, ens poden donar la imatge d’on pot començar aquest camí iniciat i que a Cornellà-Prat, tindrà la màxima expressió, i tan sols fer un esbós del que pot acabar convertint-se aquesta centenària institució, sense abdicar ni un xic en els postulats que van impulsar a Ángel Rodríguez, Octavi Aballí, i Lluis Roca a fer realitat aquest somni amb la seva joventut e il·lusió allà per els principis del segle vint.

¡ A per la UEFA !

RCD ESPANYOL - PUEBLA 1/4 F. COPA DE LA REINA

foto d'arxiu: rcd espanyol.

L'Espanyol mirarà de tornar a ser aquell equip sòlid i brillant d'abans de les dues darreres jornades, i tornar a ser present en altre final. (Nazaret, València, 12-6-2006)

Aquest migdia s’ha celebrat el sorteig en la seu de la RFEF, dels quarts de final de la Copa de SS.MM. la Reina de futbol. Els partits d’anada es disputaran el 3 de juny mentre que els de tornada el 10 de juny.

Per el que respecta al vigent campió de Copa, el RCD Espanyol s’enfrontarà davant el Puebla, primer a Sadrià i la tornada a la població extremenya de Puebla de la Calzada. Destaca l’enfrontament entre el Athletic i el Llevant.



ATHLETIC CLUB B. – LEVANTE U.D. SAD.

RAYO VALLECANO DE MADRID SAD – AD TORREJON

RCD ESPANYOL – PUEBLA

HISPALIS – ATLETICO DE MADRID

CLASSIFICACIONS FUTBOL BASE

CLASSIFICACIÓ LLIGA NACIONAL JUVENIL GRUP 7è.

CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 FC BARCELONA B	32	73	23	4	5	54	20
2 RCD ESPANYOL B	32	62	19	5	8	80	44
3 UE LLEIDA	32	57	16	9	7	40	32
4 EUROPA	32	54	15	9	8	53	41
5 GRAMENET	32	52	14	10	8	51	37
6 GRANOLLERS	32	51	16	3	13	60	60
7 GIMNÀSTIC	32	50	15	5	12	55	40
8 TERRASSA	32	47	13	8	11	44	43
9 CORNELLÀ B	32	45	12	9	11	55	45
10 SANT ANDREU B	32	42	11	9	12	55	54
11 CASTELLDEFELS	31	42	10	12	9	48	53
12 MERCANTIL	32	40	10	10	12	40	40
13 DAMM B	32	37	9	10	13	37	46
14 BADALONA B	32	32	7	11	14	36	47
15 MANRESA	32	28	6	10	16	36	56
16 JOSEP MARIA GENÉ	32	26	7	5	20	40	68
17 EF PRAT BLAUGRANA	32	26	6	8	18	30	64
18 JÀBAC CA'N JOFRESA	31	26	7	5	19	36	60

CLASSIFICACIÓ DIVISIÓ D'HONOR CADET.

CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 FC BARCELONA	30	85	28	1	1	112	19
2 RCD ESPANYOL	30	79	26	1	3	119	22
3 DAMM CF	29	57	17	6	6	50	33
4 UE CORNELLÀ	30	57	17	6	7	53	32
5 CE L'HOSPITALET	30	51	16	3	11	43	30
6 GIRONA CF	30	50	15	5	10	53	52
7 UD At GRAMENET	30	44	13	5	12	44	38
8 TERRASSA FC.	29	44	14	2	13	49	49
9 BARRI SANTES CREUS	30	40	12	4	14	32	47
10 UE LLEIDA	30	34	9	7	14	42	51
11 CF BADALONA	30	34	11	1	18	40	61
12 FE FIGUERES	30	31	9	4	17	43	61
13 UE SANT ANDREU	30	30	9	3	18	37	56
14 EF OSONA	30	28	8	4	18	28	66
15 JÀBAC CA'N JOFRESA	30	22	6	4	20	29	68
16 CUBELLES	30	2	0	2	28	16	95

Perden la categoria i baixen a Preferent Cadet: Sant Andreu, Osona, Jàbac Can Jofresa, Cubelles.


CLASSIFICACIÓ PREFERENT CADET GRUP 2on.

CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 RCD ESPANYOL B	30	79	25	4	1	109	26
2 FP SANCHEZ LLIBRE	30	66	21	3	6	64	34
3 CE EUROPA	30	55	17	4	9	87	45
4 CE MANRESA	30	50	14	8	8	50	34
5 CE MATARÓ	30	46	14	4	12	46	48
6 UD At. GRAMANET B	30	45	12	9	9	56	44
7 EC GRANOLLERS	30	44	11	11	8	50	50
8 CE SANT GABRIEL	29	43	13	4	12	42	46
9 DAMM CF , B	30	40	9	13	8	56	58
10 P. B. ANGUERA	29	37	10	7	13	44	61
11 CD MASNOU	30	36	9	9	12	34	47
12 GIRONA FC, B	30	30	8	6	16	36	53
13 GIMNÀSTIC MANRESA	30	29	6	11	13	34	59
14 EF OSONA B	28	21	6	3	19	33	66
15 UE SANT ANDREU	29	21	5	6	18	28	64
16 EF GARROTXA	29	16	4	4	21	41	83

Baixen a Primera Divisió Cadet: Igualada, Baix Segrià, Veterans Cambrils, i EF Valls (en el grup primer de Preferent) i Gimnàstic Manresa, EF Osona, Sant Andreu, i EF Garrotxa (grup segon de Preferent).

Pugen a Divisió d'Honor Cadet, Prat i Mercantil (grup Primer de Preferent) i FP Sánchez Llibre i Europa (grup segon Preferent)

CLASSIFICACIÓ DIVISIÓ D'HONOR INFANTIL

CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 FC BARCELONA	30	87	29	1	1	126	8
2 RCD ESPANYOL	30	83	27	2	1	106	15
3 DAMM	30	63	19	6	5	62	24
4 GIRONA	30	53	16	5	9	51	30
5 GIMNÀSTIC	30	45	14	3	13	38	50
6 MATARÓ	30	44	13	5	12	32	42
7 UD At. GRAMENET	30	42	12	6	12	49	41
8 UE CORNELLÀ	30	40	12	4	14	48	47
9 JÀBAC CA'N JOFRESA	29	40	12	4	13	35	52
10 CE EUROPA	30	39	11	6	13	25	39
11 CF BADALONA	30	38	10	8	12	33	44
12 GRANOLLLERS EC	30	37	10	7	13	33	43
13 FE. FIGUERES	30	20	4	8	18	20	75
14 MANRESA	29	18	4	6	19	26	76
15 EF TÀRREGA	30	15	4	3	23	18	66
16 CE SANT GABRIEL	30	15	4	3	23	27	77

Figueres, Manresa, Tàrrega i Sant Gabriel baixen a Preferent Infantil.


CLASSIFICACIÓ INFANTIL PREFERENT GRUP 2on.

CLASSIFICACIÓ FINAL	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 RCD ESPANYOL B	30	81	26	3	1	86	14
2 CE L'HOSPITALET	30	70	22	4	4	56	25
3 CF RIUPRIMER	30	63	19	6	5	71	42
4 UE CORNELLÀ C	30	55	17	4	9	50	27
5 CD PREMIÀ	30	49	16	1	13	61	49
6 CD BLANES	30	43	12	7	11	46	37
7 UE VILASSAR DE MAR	30	43	12	7	11	43	33
8 CF TERRASSA B	30	42	10	12	8	32	36
9 EF GARROTXA	30	41	11	8	11	44	45
10 EC GRANOLLERS B	30	39	12	3	15	54	51
11 AEC MANLLEU	30	36	10	6	14	38	49
12 FP EUROPA	30	34	9	7	14	40	49
14 C. MERCANTIL B	30	34	10	4	16	41	53
14 AT. BISBALENC	30	27	8	3	19	32	63
15 FP CE JÚPITER	30	12	3	3	24	26	84
16 BARRI SANTES CREUS B	30	9	1	6	23	12	75

Pugen a Divisió d'Honor Infantil: Lleida i Sant Andreu (grup primer Preferent) i L'Hospitalet i Riuprimer (grup segon Preferent).

Baixen de categoria a Primera divisió Infantil: At. Segre, Sabadell, Vilafranca, i Amposta (grup primer Preferent) i Mercantil B, Bisbalenc, Júpiter, Barri Santes Creus B. (Grup segon Preferent)


CLASSIFICACIÓ DIVISIÓ D'HONOR ALEVÍ

CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 FC BARCELONA	30	88	29	1	0	172	17
2 RCD ESPANYOL	30	80	26	2	2	136	16
3 UE CORNELLÀ	30	60	18	6	6	57	36
4 DAMM CF	30	47	14	5	11	55	43
5 UD At. GRAMANET	30	45	13	6	11	44	41
6 FP EUROPA	30	44	12	8	10	52	53
7 GIMÀSTIC MANRESA	30	42	11	9	10	37	37
8 UE LLEIDA	30	38	11	5	14	39	51
9 CE L'HOSPITALET	30	36	9	9	12	19	30
10 GIMNÀSTIC TARRAGONA	29	34	9	7	13	32	50
11 EC GRANOLLERS	30	34	7	13	10	36	49
12 UE SANT ANDREU	30	34	8	10	12	28	45
13 CF RIUPRIMER	30	26	6	8	16	26	75
14 EF VALLS	30	25	6	7	17	26	89
15 CA'N RULL R.T.	29	20	4	8	17	15	61
16 MOLLERUSSA	30	10	2	4	24	18	99

Baixen a Preferent Aleví: Riuprimer, Valls, Ca'n Rull RT., i Mollerussa.

Pugen a Divisió d'Honor: FP Sánchez Llibre i Sant Gabriel (grup primer Preferent) Manresa i Girona (grup segon Preferent)


CLASSIFICACIÓ PREFERENT ALEVÍ GRUP 2on.

CLASSIFICACIÓ FINAL	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 CE MANRESA	30	69	22	3	5	83	19
2 FC GIRONA	30	67	21	4	5	86	31
3 C MERCANTIL	30	67	21	4	5	84	27
4 CE MATARÓ	30	63	20	3	7	85	40
5 EC GRANOLLERS B	30	61	18	7	5	83	38
6 RCD ESPANYOL B	30	59	18	5	7	79	41
7 CF TERRASSA	30	54	15	9	6	58	33
8 FE FIGUERES	30	44	12	8	10	51	47
9 EF GIRONÉS	30	41	12	5	13	56	67
10 FP SÁNCHEZ LLIBRE B	30	36	10	6	14	43	48
11 E F SANT FELIU GUIXOLS	30	31	9	4	17	42	101
12 ESCOLA PIA OLOT	30	28	8	4	18	43	68
13 SANT GABRIEL B	30	18	5	3	22	31	74
14 PB COLLBLANC SANTS	30	16	3	7	20	20	70
15 UE RUBÍ	30	15	4	3	23	19	90
16 CE FARNERS	30	12	3	3	24	27	96

Baixen a Primera divisió aleví: Igualada, Torreforta, Torredembarra i La Salle Tarragona (grup primer Preferent) i Sant Gabriel B, P. Barcelonista Collblanc, Rubí, i Farners (grup segon Preferent)