Hampden park. L’Hora de la veritat ha arribat.
Glasgow: 629.501 habitants (cens oficial de 2001) .Ciutat d’Escòcia que es remunta al segle VIè quan el missioner cristià Kentingen va construir un monestir. Situada a la riba del Riu Clyde. En 1175 per decisió rial se li concedir els furs oficials com a ciutat. A meitat del s. XV es va fundar la primera universitat. Unida Escòcia amb Anglaterra en 1707, aquesta ciutat va experimentar un gran auge degut al comerç amb Amèrica. Important Ciutat portuària en el s. XVIII, va donar l’impuls definitiu en temps de la Revolució Industrial, ja que la ciutat dotada d'instal·lacions portuàries modernes, és troba situada prop d'un ampla conca hullera. Va ser un important centre industrial. A les indústries tradicionals (construcció naval i acereries), avui en declivi, han seguit les indústries lligades a la producció de petroli (química i material de perforació). De les primeres ciutats a Europa amb subministrament d’aigua, gas, i telèfon. Aeroport, línies de metro molt antic i ferrocarril.
Però, a partir d’aquest dimecres nit, ja no serà una ciutat qualsevol per el poble perico... passarà a ser o altre ciutat maleïda com aquella de Renania –Wesfalia, o per el contrari que és el que desitgem tots els que som i sentim quelcom per aquest colors, la ciutat que ens obrirà les portes al primer títol continental per el RCD Espanyol.
Hampden Park. Estadi inaugurat el 31 d’Octubre de 1903. En 1999 va ser remodelat i se li va col·locat una coberta. Es l’estadi on juguen les seleccions de futbol i de rugbi d’Escocia. Té una cabuda per 52.000 espectadors tot i que com es lògic en aquests esdeveniments ha minvat el seu aforament per motius de seguretat per la final.
Estadi que ja ha vist finals continentals com la de la Champions League de 2002 entre Madrid i Leverkusen. En total s’han disputat cinc finals, tres d’elles de Champions o Copa d’Europa (1976 Bayern Munich va guanyar al Saint Etienne, i el 1960 el Real Madrid al Eintrach de F., a part de l’esmentada anteriorment).
L’únic equip fins ara que ha revalidat el títol ha estat el R. Madrid en les temporades 1985 i 1986. Cap altre equip ha estat capaç de guanyar la UEFA dues temporades seguides.
Serà la primera final española en la Copa de la UEFA (sense comptar l’anterior Copa de Ciutats en fires). A part de l’Espanyol en la temporada 1987-88, altres dos equips espanyols han perdut aquesta competició: L’Athletic Club en front la Juventus (1975) i el Deportivo Alavés més recentment (davant el Liverpool).
El partit serà arbitrat per el col·legiat suïs Massimo Bussacca, amb els jutges assistents Matthias Arnet i Stèfane Cuhat.
El RCD Espanyol disputarà la segona final continental de la seva història. I ho farà davant el millor equip del món en aquest moment. Campió de la UEFA, de la Supercopa Europea, classificat per la final de la Copa del Rei, amb opcions a la lliga, i encapçalant el ranking de la IFFHS de clubs.
El Sevilla CF, va quedar segon del grup C, i en les eliminatòries de setzens de final va deixar fora al Steaua, mentre que en vuitens va ser quan més a prop va estar de quedar eliminat amb el gol de Palop als darrers instants en front el Shakhtar Donetsk. En quarts va deixar fora al Tottenham Hotspur i en semifinals a Osasuna.
Però l'Espanyol que sortirà a la gespa serà conscient de la oportunitat que se li presenta, de desterrar ja d’una vegada aquella frustrada final del 1988, d’alleujar moralment a aquells jugadors que es van deixar la pell i quelcom més en aquella UEFA... a N’Kono i a Miguel Ángel, als absents per decisió tècnica, i als que si van jugar, als que ho vàrem patir... a tots ens va jugar una mala passada el destí...
Serà la primera final española en la Copa de la UEFA (sense comptar l’anterior Copa de Ciutats en fires). A part de l’Espanyol en la temporada 1987-88, altres dos equips espanyols han perdut aquesta competició: L’Athletic Club en front la Juventus (1975) i el Deportivo Alavés més recentment (davant el Liverpool).
El partit serà arbitrat per el col·legiat suïs Massimo Bussacca, amb els jutges assistents Matthias Arnet i Stèfane Cuhat.
El RCD Espanyol disputarà la segona final continental de la seva història. I ho farà davant el millor equip del món en aquest moment. Campió de la UEFA, de la Supercopa Europea, classificat per la final de la Copa del Rei, amb opcions a la lliga, i encapçalant el ranking de la IFFHS de clubs.
El Sevilla CF, va quedar segon del grup C, i en les eliminatòries de setzens de final va deixar fora al Steaua, mentre que en vuitens va ser quan més a prop va estar de quedar eliminat amb el gol de Palop als darrers instants en front el Shakhtar Donetsk. En quarts va deixar fora al Tottenham Hotspur i en semifinals a Osasuna.
Però l'Espanyol que sortirà a la gespa serà conscient de la oportunitat que se li presenta, de desterrar ja d’una vegada aquella frustrada final del 1988, d’alleujar moralment a aquells jugadors que es van deixar la pell i quelcom més en aquella UEFA... a N’Kono i a Miguel Ángel, als absents per decisió tècnica, i als que si van jugar, als que ho vàrem patir... a tots ens va jugar una mala passada el destí...
Però allò ja es història. Avui es la segona oportunitat, dinou anys després:
¡ Ser campions d’Europa, és l’objectiu ! ¡ Molta sort, RCD Espanyol !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada