L’ESPANYOL GUANYA EL XXXIII CIUTAT DE BARCELONA
En primer lloc, com es lògic, començaré per dir que ni ahir era el dia més adient, ni l’horari, però les circumstancies així ho van voler... i als voltants de las dotze de la nit, Moisés Hurtado, aixecava la copa que acreditava com a guanyador el RCD Espanyol de la XXXIII edició del trofeu Ciutat de Barcelona, Memorial Fernándo Lara. Dit això, també em va resultar força estrany el motiu per el qual la copa més petita no va anar a l’equip perdedor, o sigui al subcampió... no vaig entendre els motius que van inspirar a la organització...
Un partit, que no sé si Ernesto Valverde haurà tret moltes o poques conclusions, però que al menys ha pogut servir per reivindicar-se certs jugadors, i al mateix temps aixecar la decaiguda moral després dels últims resultats.
S’ha de dir en honor a la veritat, que la primera part va ser horrorosa, amb un joc molt dolent per part dels dos conjunts, i que només un parell de jugades dels blanc i blaus, van fer gaudir al poc públic que es va donar cita a l’Olímpic de Barcelona. La primera jugada en que el conjunt periquito va rematar a porta, després d’una gran centrada de Iván de la Peña, va ser molt bé rematada de cap, per Walter Pandiani, assolint un gol que feia molts partits i molts minuts que es resistia. Jonathan va tenir en els seus peus el 2-0 però un cop més com ve sent habitual aquesta pretemporada, va errar i el seu llançament va sortir desviat. Als italians amb el 0-0 se els va anular un gol per fora de joc, i havien portat poc, però sempre més de perill que el conjunt espanyolista.
Després dels canvis, a la segona part va canviar per complet el decorat del partit. Una SS. Lazio que amb els canvis introduïts va anar perdent gas, amb nois molt joves, i un RCD Espanyol, que a mica que van anar passant els minuts i es van anar deixant les seves pors, els seus compleixes, i li va donar la responsabilitat del partit al nou fitxatge Jonatas Domingos, molt descol·locat al primer temps, i tots sabem per què...i espero que el mister també hagi vist que amb un 4-4-2 no poden jugar junts Iván i Jonatas, i va acabar sent l’Espanyol clar dominador del joc, i de les ocasions, que ara sí, van començar a produir-se, com les que van gaudir Fredson, Luis García, i a les acaballes del partit, en un molt bo contracop, en el que van participar tots els homes d’atac que en aquells moments estaven en la gespa de l’Olímpic, va concloure amb una passada de la mort de Riera per que Coro, al minut que li fa més gràcia, i va pujar al jumbotron el 2-0 que confirmava la millora en el joc (en el segon temps) i que la XXXIII edició del Ciutat de Barcelona es quedava a casa.
Malgrat ser un partit amistós, es poden treure algunes conclusions. Primer de tot, que em sembla en la meva modesta opinió que Chica donaria molt més de si mateix, jugant per la seva banda, al seu lloc natural, o sigui per la dreta. Que Sergio Sánchez, tot i que es va esforçar molt, seria potser millor jugant de central. Coro, Riera i Luis van donar molta més empenta a l’equip, si ve es veritat van jugar amb el marcador a favor, i amb els suplents de la Lazio.
Del primer temps destacar a Pandiani, que va demostrar ser un bon rematador... quan li centren bones pilotes. També es va pogué veure que hi ha jugadors molt vàlids però que no es troben al seu millor moment, com Iván de la Peña, Fredson o el mateix Jonathan Soriano, que no acaba de disputar els seus minuts amb la moral i convicció que sempre ha disposat. Coro jugant entre línies, amb un joc per bandes, i amb el nou fitxatge Jonatas, un cop es solucioni el problema amb els laterals, i ja puguin jugar amb la forma física adequada tant Velasco com Peixoto, tots esperem que aquest equip ofereixi una imatge molt més decent, i mes engrescadora en el futur, per que segueixo pensant que malgrat no s’ha reforçat com tots esperàvem, aquest equip no es tan dolent com s’entesta en fer-nos pensar un cop sí i altre també.
Em sembla en la meva opinió que el reconeixement que es va fer a la trajectòria professional i humana del doctor Salvador Oliveras, potser es tenia que haver fet en un partit de més concurrència de públic, però al menys hi va haver el detall, de tenir un recordatori a qui va estar dedicat durant gairebé cinquanta anys al club en els serveis mèdics. Per què també es hora que els homenatges en aquest país es facin en vida dels homenatjats.
FITXA TÈCNICA
R.C.D. ESPANYOL: Gorka Iraizoz; Sergio Sánchez, Jarque, Torrejón, David García: Ito, Jonatas, de la Peña, Rufete; Jonathan y Pandiani.
SS. LAZIO: Peruzzi; Bonetto, Siviglia, Cribari, Belleri, Zauri, Ledesma, Quadri, Foggia, Mundingayi, Makinwa.
Substitucions: Per part de l’Espanyol van sortir Moisés per Jarque, Coro per Pandiani, Riera per de la Peña, al començament de la segona part, i després Chica per David, L. García per Jonathan, Fredson per Rufete, Costa per Ito, i Lacruz per Torrejón.
Per part italiana, Berni va substituir al meta Peruzzi, i van entrar també Casini, Diakite, Baronio, De Silvestri, Greco, Firmari, i Capogna.
Àrbitre: Ayza Gámez.(Valencià) va mostrar l’única targeta groga a l’italià Siviglia.
Estadi Olímpic Lluís Companys; 6150 espectadors
Foto: rcdespanyol.com
.jpg)
