Sevilla
FC: 1 – RCD Espanyol: 0
A
Semifinals!!!
Al
més pur estil dels pericos. Patint fins
al darrer instant, del darrer segon de l’afegit. L’equip de Sergio González ha
fet bo el resultat de l’anada i s’ha classificat per disputar unes semifinals
de la Copa del Rei, 9 anys després d’aquelles que disputà deixant fora al
Deportivo també patint amb un sol gol de diferència en el que seria el quart
títol conquerit per l’entitat perica (2006). Tal com titulàvem a l’anada (per
que ja n’hi ha prou de pessimisme al nostre club i al nostre entorn), “el gol (el de Bacca) que quedi en simple anècdota”. I així ha estat. El
que val és el resultat final i aquest ha sigut favorable al quadre català que
per mèrits propis s’ha carregat a tot un Valencia i a tot un Sevilla. Dic per
resultat, per que per joc, ja s’havia d’haver decidit tot a l’anada al Power 8
Stadium amb aquell pletòric encontre dels blanc-i-blaus del que ens quedà
aquell regust agredolç.
També
caldrà fer menció ara que molta gent protesta i alça les seves veus pels
traspassos (això avui no toca, aquí no volem llençà aigua al vi en mig de
l’alegria), que per ser un club venedor, al marge de que s’ha d’aconseguir
sanejar-se econòmicament l’entitat, cal donar un pas endavant com a club
socialment. I amb taquilles de dotze i catorze mil espectadors en eliminatòries
de vuitens o quarts de final bastant fan encara, nostre equip i nostre
dirigents malgrat els seus errors, que tothom en té i també ells en poden
cometre. Avui al Sánchez Pizjuán s’ha escenificat el que és una afició fidel i
que sap està en els moments decisius i sense excuses, i inclòs amb un resultat
advers gairebé definitiu. I jugaven
també a les 22:00h. i feia fred doncs també som a l’hivern avui i a Sevilla, i també
el donaven en obert per televisió. No dic res més.
Tot
podia haver canviat radicalment. El que mai sabrem si a bé, o pitjor doncs la
concentració fa molt al futbol. El cas és que al primer minut de joc Arbilla en
un llançament directe de falta, ha enviat la bola a la creueta dreta amb Beto
ja batut. Potser un gol tan ràpid hagués fet refiar-se en excés als nostres i
recordem que amb un 3-1 era pròrroga i
després el que no vull anomenar... El cas és que el fet que l’Espanyol
no hagi marcat ha obligat a tenir al màxim, el seu nivell d’exigència i
concentració. Encaixar un gol podia ser l’acció prèvia a l’eliminació.
Després
d’aquest ensurt inicial, el Sevilla s’ha llençat a l’atac entrant bé per bandes
i amb varies boles centrades que s’han passejat posant els pels de punta. En el
dotze Pau jugant-se el físic s’ha llençat arribant abans que Gameiro en un bon
passi interior de Denís Suárez. La primera gran ocasió local ha sigut al quart
d‘hora amb una pilota que Deulofeu evita
surti per la línia de fons enviant la passada de la mort pel remat de Bacca molt forçat però sol, enviant
a fora. En una bona acció espanyolista
acaba salvant amb el peu el porter local, però la jugada ja estava invalidada
per situació antireglamentària de Caicedo. En el 20’ li perdona la groga el
col·legiat a Fernando Navarro, i tampoc Carriço en altre acció mereixedora.
Anteriorment Caicedo també estigué a punt de ser amonestat per reiteració de
protestes...
Al
27’ Bacca llençant-se com un sac a l’àrea quan veu que se li marxa per la línia
de fons la bola, fa que el públic es llenci a sobre del col·legiat. Aquest no
pica i li mostra cartolina quan empenta a Álvaro ja amb el joc aturat, en una
petita picabaralla entre ambdós jugadors.
Sergio García recupera en el 29’ una bona pilota i surt al contracop
però esperant la lenta incorporació de Caicedo, acaba retallant i se l’acaba
jugant ell – en lluita amb Pareja - amb
una vaselina que queda curta, tot i estar avançat Beto.
El
pitjor ja havia passat i l’Espanyol controlaria cada cop més el joc en aquest
primer període. Es tragué el domini de sobre i movent bé la bola, li mancà
només encert en les darreres passades davant l’última línia dels andalusos. En
el 32’ Pau altre cop es llença perfectament arribant abans que Deulofeu en una
pilota llarga dividida. Moments de nervis en el darrer minut quan Moreno
protegeix una bola per que acabi sortint i rep la falta de l’atacant i altre
cop petita picabaralla que no passa a majors.
Afegí un minut el col·legiat pel temps perdut en atendre al sevillista
Coke.
En
el segon temps Unai Emery dona entrada a Diogo i Banega per Coke i Pareja. El
central argentí amb problemes durant la setmana ja era dubte per aquest partit.
El segon temps s’inicia amb un domini aclaparador dels blancs. En 8 minuts
llençaran fins a 6 serveis de cantonada. Però només un xut ras en el 49’ de
Banega des de la frontal i unes mans reclamades dins l’àrea espanyolista en un
batibull de caps, braços i jugadors que ves a saber qui ho veu això. Finalment
l’àrbitre encerta no assenyalant res doncs la mà és d’un dels propis sevillistes
i no deixant que el poder de pressió de la grada l’acabés influint. Víctor Álvarez veuria una cartolina una mica
rigorosa, en un partit en el que tots dos equips han vist repartides les
cartolines grogues (3 per bàndol).
Brillant
per segura l’actuació de Pau López en aquesta eliminatòria al igual que la de
Rubén Duarte a la banda esquerra de la defensa. Si a vegades es confiés molt
més amb la pedrera... Pau molt valent li
treu per alt una bola del cap de Bacca, rebent un cop, però sense necessità més
enllà que uns segons que li roba al cronòmetre, per poder seguir defensant el
marc espanyolista. Sergio fa l’habitual
canvi (Stuani per Caicedo, avui en aquest sentit), mentre Lucas Vázquez (altre
gran partit) roba una bola impossible i
d’esquenes passa per Stuani qui xuta rebutjant un defensor interceptant
el letal remat.
El
Sevilla a mida que avança l’encontre ho prova ja amb llançaments des de fora de
l’àrea. Volea de Gameiro, que surt fora per ben poc al 64’. Al 67’ llançament fort de Deulofeu, però
fora. Ràpids contracops a una i altre porteria, però amb dos cops amb darreres
passades erràtiques. Emery acaba posant
ja tota la carn a la graella i dona entrada a l’ex espanyolista Aleix
Vidal. Reacciona Sergio i dona entrada a
Colotto per Víctor Álvarez i situa a la cobertura perica una línia de 5
defensors amb Colotto, Álvaro i Moreno a l’eix, a manca de vint minuts per
assolir l’objectiu.
Gest
lleig de Deulofeu quan perd temps l’Espanyol i problemes per Colotto amb la
banqueta local quan intenta impedir que la bola es posi en joc en una acció en
la que havia abandonat la seva zona pujant la bola. Al 85’ xut ras que es marxa
fora a càrrec de Lucas. Al 85’ l’ocasió
més clara del quadre local: Centre de Deulofeu des de la dreta i en la zona del
segon pal entra sol guanyant-li la posició a Arbilla, el davanter colombià Bacca
qui remata de cap, enviant a fora a la dreta de Pau.
Sergio
fa la darrera substitució donant entrada a Abraham per un exhaust Víctor
Sánchez per donar oxigen a la medul·lar. Quan es duia 87 minuts i 33 segons,
Diogo recull una pilota en la frontal i no s’ho pensa dues vegades i envia una
canonada a l’escaire esquerra. Imparable, res pot fer Pau. El Sevilla marca i
posa el passi a semifinals a una sola diana, lluitant contra el cronòmetre.
L’Espanyol a patir, a lluitar contra el seus propis temors i fantasmes passats.
Quan semblava que amb tot el Sevilla es bolcaria a pel segon, molt bé els homes
d’atac pericos aguantant la pilota i retenint-la el màxim nombre de
segons. El col·legiat afegiria tres
minuts. Primer seria Lucas quan al 89’, aguantà
la pilota rodejat entre tres contraris a la cantonada dreta i acaba
forçant una falta. Després Sergio junt a banda dreta també acaba rebent
falta. I finalment altre falta a Lucas
Vázquez. Abraham llença el servei directe fora, a 20’’ del final. Darrer atac local, l’Espanyol aguanta defensant-se
amb ungles i dents, i pocs segons després del 93’ Martínez Munuera assenyala la
fi del partit.
Esclata
l‘alegria de la plantilla perica i dels seguidors desplaçats al Pizjuán. Al
final, tal com dèiem al partit després del partit d’anada, la sort s’acabaria
pels de Nervión. El guanyar en moments puntuals sense merèixer-ho també s’acaba
al futbol per molt que siguis el Sevilla FC. Per molt que el camp estigui ple
de gom a gom. Per moltes pallassades del seu tècnic movent-se per la banda com
un histriònic. I per que sempre no hi ha una bola a la que pugi pujar a rematar
el porter... Per que sempre la desgràcia
no té per que encercar-nos als espanyolistes entre les seves grapes. Per que
això és futbol i no sempre guanya el de més pressupost, sinó a vegades qui més
il·lusió, confiança i sentit propi de que el s’està fent és quelcom gran; que
aquesta és la nostra... Que volem ser a la final i després d’anys de misèria
esportiva amb cap més objectiu que la permanència... ens ho mereixem!. Felicitats, Espanyol !
Fitxa
tècnica:
Sevilla
FC: Beto; Coke, Pareja, Kolo, Fernando Navarro; Carriço, Iborra, Delofeu, Denís
Suárez; Gameiro i Bacca.
Substituciones:
Diogo per Pareja, m. 46; Banega per Coke, m. 46; Aleix Vidal per Fernando
Navarro, m. 67.
RCD
Espanyol: Pau; Arbilla, Álvaro, Héctor Moreno, Duarte; Cañas, Víctor Sánchez,
Lucas Vázquez, Víctor Álvarez; Sergio García i Caicedo.
Substitucions:
Stuani per Caicedo, m. 62; Colotto per Víctor Álvarez, m.71; Abraham per Víctor
Sánchez, m. 84.
Àrbitre: Juan Martínez Munuera, del comitè territorial
valencià, assistit en bandes per Pau Cebrián Devis i David Canales Cerdá. Ha
mostrat cartolines grogues a Arbilla, m. 11, Bacca, m. 27, Nico Pareja, m. 37,
Álvaro, m. 54, Carriço, m. 56 i Víctor Álvarez, m. 57.
Gol:
1-0: Diogo, m. 88.
Incidències:
Encontre de tornada dels Quarts de Final del campionat d’Espanya – Copa de S.
M. El Rei, disputat a l’Estadi Ramon Sánchez Pizjuán de Sevilla. L’equip espanyolista amb indumentària totalment lila. A les grades de l’estadi sevillista, representació de l’afició perica que en nombre d’uns dos-cents espectadors han
acompanyat a l’equip donant-li suport.
.jpg)
