L’equip
de David Gallego s’ha quedat sense la segona Copa de Campions i sense participació a la UEFA Youth League. Els
blanc-i-blaus han sortit a la gespa molt nerviosos, els hi ha pogut la pressió
i després d’un nefast inici de partit en el que els de La Plana s’han anat
amunt amb un gairebé definitiu 0-2, han intentar la reacció en el segon temps.
Aquesta s’ha consumat en el 88 amb gol de Campu i en el 94’ amb gol d’Eric
Gràcia, igualant el partit i forçant en el darrer instant, la pròrroga. En el primer
temps del temps suplementari l’Espanyol ha pogut triturà al seu desmoralitzat
rival, però l’ha deixat amb vida. En el segon temps de la pròrroga amb les
forces ja molt deteriorades, el Villarreal ha aprofitat una errada en el
marcatge en un llançament de falta per endur-se el triomf en el 116’. El
col·legiat ha ignorat unes clares mans a l’àrea a dos del final. No ha pogut
ser, malgrat l’esforç i la lluita total dels espanyolistes, que han sigut un
molt digne finalista.
Era
la revenja del 2008 en aquella final que va suposar la primera copa de campions
espanyolista després varies temporades escapant-se el títol malgrat ser el
favorit. Altre cop l’Espanyol partia amb aquesta etiqueta i a fe que ho ha
notat aquesta pressió de manera negativa, doncs en el inici de partit hem vist
a un Espanyol desconegut. Nerviós, tou en defensa, insegur, a mercè dels
davanters groguets.
Als
dos minuts primer ensurt al relliscar Rubén en treure de porteria, però
finalment bloca el llançament dels grocs. Als 3’ de joc, la il·lusió perica
sofria la primera esquerda i la final es començava a posar coll amunt. Després
d’una errada de Iago, primer gol del partit amb un llançament de Mario González
després d’arribar a l’àrea combinant amb un company.
Als
vuit minuts primera acció en atac de l’Espanyol que per ben poc no ha arribat el
jugador espanyolista al remat. Ocasió dels grocs abans del quart d’hora, altre cop Mario rebutjant amb el peu de manera
acertada Rubén. Salva Rubén evitant el
segon gol groguet en una bola dividida tapant la rematada d’Alfonso després
d’un bon control d’aquest dins l’àrea rebent d’un llançament de Cassano. En un
llançament de Mario, rebutja amb una mà a córner el meta Rubén, m. 23. Aquest
es llença des de la dreta i sol rematant
a plaer marca Genís Montolio (qui va
romandre set temporades a Can Perico).
La
final es posa definitivament coll amunt i només una miraculosa reacció podia
capgirar el resultat davant un Villareal que amb Cassano, Mario, Alfonso,
estava portant de corcoll a tot un nerviós i incòmode Espanyol. La primera gran ocasió dels espanyolistes
arribaria abans de la mitja hora de joc amb penetració d’Aarón combinant amb
Campu qui centra i el remat de Gual dins l’àrea el rebutja el porter del
Villarreal Ximo . En la continuació de la jugada greu errada de Rubén que no ha
acabat en gol de pur miracle portant-se les mans al cap el propi porter del
quadre català molt nerviós. Sortosament no anà tampoc massa hàbil el davanter
groc que no esperava l’errada.
Ha
pogut fer el tercer el quadre groc quan Simón d’esperó li ha deixat a Alfonso
que tot sol entrant dins l’àrea ha enviat fora amb Rubén ja batut. Molt
malament avui la línia defensiva de l’equip espanyolista que ha mostrat una
feblesa no acostumada. S’anticipà el porter en un centre des de la dreta
arribant abans que Gual i rebutjant llençant-se a la gespa. En una bona
internada de Gual, la seva passada es tallada per la cobertura del Villarreal
molt expeditiva. Molt bona ocasió en el 44’ amb internada d‘Entrena amb centre
per Gual que controla amb el pit dins l’àrea, i remata tot sol no aconseguint
el premi del gol.
Ja
en el segon temps, en el 52’, inexistent fora de joc de l’Espanyol quan Entrena
es quedava tot sol controlant dins l’àrea. Lluis, amb un remat de cap, havia
comptat com a primera ocasió del segon temps. Perill en una acció de Cassano superant a
Lluis i la passada de la mort per Mario que sortosament acaba rematant fora forçat per l’oposició d’un adversari.
L’Espanyol començava ja a dur tot el pes del partit cada cop amb major
seguretat però de tant en tant els letals contraatacs del Villareal causaven
estralls en la defensa espanyolista.
Intentaven
els de David Gallego anotar un gol que els hi permetés encara entrar en un
partit que mica a mica se li anava ja escapant entre les mans als jugadors
espanyolistes. Gual no ha pogut rematar per ben poc dins la petita un centre
des de la banda esquerra. En una bona
jugada, Toro ha deixat per Ecija qui es queda lliure de marca i buscant la
rosca, ha enviat per sobre el travesser (67’).
En
una contra ràpida de Mario, Lluis ficant el peu per darrera envia a córner
evitant mals majors. Rubén tocant amb la
punta dels dits evità el tercer en un remat de cap del propi Mario (72’). Molt
clara l’ocasió d’Eric (que havia sortit per Gual), després d’un centre de Toro
i el davanter espanyolista que no encertà davant el meta Ximo a boca de canó
rebutjant l’esfèrica (79’).
A
la desesperada ja l’equip espanyolista. Estem en els darrers minuts de joc i
tot sembla ja perdut. L’enèsim intent, una falta lateral penjada per Alex i en
el segon pal Campu no pot arribar al remat per ben poc llençant-se a la gespa.
Però
tot just s’arribava al 88’ de joc, Campu en jugada individual abans d’arribar a
l’àrea llença un fort i ras tret que supera a Ximo. Era l’1-2 i renaixé
l’esperança doncs el col·legiat afegí quatre més de temps suplementari. L’equip
perico bolcat a l’àrea groga. El Villarreal anà substituint els seus millors
jugadors per mantenir el marcador i tenir gent més fresca sobre la gespa.
L’equip perico buscant l’èpica. En el darrer instant, servei de cantonada.
Refusa la cobertura, la bola li cau a Alex qui centra perfectament per que
remati de cap Eric Gràcia igualant la final en el 94.
S’inicià
la pròrroga. Ximo salvà al Villarreal quan amb la punta dels dits rebutjà un gran
tret d’Entrena al 91 i escaig. Al 97’
falta llençada per Alex passada, i en el segon pal controla Campu, i el seu
remat el treu el porter Ximo Miralles salvant altre cop al seu equip. Dos serveis de cantonada consecutius dels pericos. L’Espanyol ofega a
un Villarreal KO. Al 99’, Carles Soria “Toro” té la gran ocasió amb una bola
rebutjada que li cau als seus peus dins l’àrea, però el seu remat se’n va fora.
L’equip espanyolista havia perdonat deixant viu al rival.
Perillós
llançament de Jorge Méndez “Pibe” en el primer minut de la segona part de la
pròrroga sortint per sobre el travesser. Al 109, xut desviat del mateix jugador,
en altre acció que dins l’àrea portava força perill malgrat la dolenta resolució.
Segona
groga i expulsió pel 4 del Villarreal Genís, després de cometre una clara falta sobre
Lauren quan l’enganxa en el 111’ a uns metres de l’àrea. El col·legiat ha sigut
massa tolerant en certes accions del Villarreal quan aquests s’han decidit a
donar alguna que altre garrotada a la parcel·la ampla. Refusà el meta Ximo de punys en un centre
d’Alex, similar al del gol de l’empat, en el 115.
Tots
ja es troben força cansats. Les forces s’igualen... L’Espanyol desaprofitant
les clares ocasions, comença a perdre gas. Dubtosa falta en el 116’ pel
Villarreal. Executa el llançament des de banda Víctor Moià “Chuca”, i de cap
marca el Mathi rematant franc tot sol dins l’àrea petita en una clara errada de
marcatge dels espanyolistes. Era el 2-3 que donava el títol al conjunt groc. Però encara hi hagué temps per la polèmica. Mans
no xiulades dins l’àrea en el 118’, d’un defensor groc en l’intent de xut de
Patrick. Un minut d’afegit, i el Villarreal campió. Segueix sent una competició
amb malestruc pels espanyolistes. S’hauran de conformar amb lluitar per fer
doblet, a la propera Copa del Rei.
Fitxa
tècnica:
RCD
Espanyol: Rubén, Toro, Aarón, Iago, Lluis, Marc Roca, Melendo, Campu, Entrena,
Marc Gual i Iván Ècija.
Substitucions:
Eric Gràcia per Marc Gual, m. 63; Alex per Écija, m.68; Lauren per Marc Roca,
m. 77; Patrick per Melendo, m. 105; Sarmiento per Iago, m.114. Altres suplents:
Chus (p.s.), i Yhonatan.
Villarreal
CF: Ximo, Miguelón, Javi Jiménez, Genís, Iván Cassano, Rodri, Simón, Beli,
Maxi, Alfonso Pedraza i Mario.
Substitucions:
Chuca per Beli, m. 63; Méndez “Pibe” per Simón, m. 71; Akale per Mario, m. 81;
Chepe per Alfonso Pedraza, m. 87; Mathi per Iván Cassano, m. 88. Altres
suplents: Joan Femenías (p.s.), i Roger.
Àrbitre:
Jesús Benjumea Álvarez, del comitè territorial andalús, assistit en bandes per
Alejandro Vinuesa Sánchez i Antonio García Sánchez. Com a quart àrbitre, Iván
Rodríguez Vázquez, tots del comitè andalús. Cartolines grogues a Cassano, m. 15, Rodri, m.
38, Alfonso Pedraza, m. 74 i a Genís (en el 111’ fou expulsat en veure la
segona cartolina). Per part espanyolista fou amonestat Patrick en els darrers
instants.
Gols:
0-1: Mario, m. 4; 0-2: Genís, m.24; 1-2: Campu, m.88; 2-2: Eric Gràcia, m. +90;
2-3: Mathi, m. 116.
Incidències:
Final de la XXI Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil, disputat en el
Francisco Bonet d’Almuñécar, Granada. En el conjunt groguet varis exjugadors
del futbol base perico: Maximiliano Rosales, Genís Montoliu i a la banqueta, Roger Escoruela.
A
la llotja els dos presidents d’ambdues entitats: Joan Collet i Fernando Roig,
així com l’Alcaldesa d’Almuñécar Sra. Trinidad Herrera, i representant la FCF
el senyor Josep Llao, mentre que la FCPV estigué representada pel seu
president, Vicente Muñoz.
Final oferida en streaming per internet (webs de RFEF i d’ Esports 3). Cap televisió ni
a nivell estatal ni a nivell català s’ha dignat a oferir-la. Una autèntica
vergonya. El que acostuma a passar quan no hi és cert club en la final...
.jpg)
