Foto d'arxiu. Una de les darreres formacions del RCDE Femení. (D'aquesta formació, Rocío Serrano, dorsal 14, va fitxar pel CE Sant Gabriel)
RCD Espanyol – FC Barcelona: Quelcom més que un derbi
Aquesta tarda a las 16:00 hores, al Camp Principal de la Ciutat Esportiva de Sadrià, es viurà quelcom més que un derbi femení de futbol... Per primer cop en la darrera història de la Superlliga des de que existeix com a tal, l’Espanyol rebrà la visita de l’etern rival, per sota de la classificació i amb la necessitat imperiosa de vèncer per tal d’aconseguir el liderat (del grup) per diferència de gols que ara ostenta el conjunt barcelonista.
Les blaugranes arriben a la cita sent junt al Rayo i al Prainsa els tres únics equips invictes, i a més, son junt amb el Rayo Vallecano els dos únics equips que han comptat per victòries tots els encontres.
Ambdós conjunts han estat en les darreres hores pendents de la tornada de les jugadores internacionals (Mariajo, Marta Torrejón, Silvia Meseguer, Vero Boquete per part espanyolista i Melanie Serrano i Ani Escribano per part barcelonista) després que el combinat espanyol hagi sortit victoriós del doble plet davant la selecció austríaca derrotant-la 2-0 a Còrdova i 0-1 a terres centreuropees.
Us preguntareu per que s’ha arribat a aquesta situació després d’anys de domini hegemònic espanyolista en aquesta disciplina esportiva... La raó es senzilla; mentre l’Espanyol ha anat mantenint el pressupost el FC Barcelona l’ha anat incrementant progressivament amb fitxatges de jugadores de cert nivell en les darreres temporades (Mary Paz, Silvia Doblado, Rocío López, Anna Riera, Eli Sarasola, Laura Gómez, Marina Torres...) al mateix temps que ha anat conservant un bloc de jugadores (Ani Escribano, Melanie Serrano, Ester Romero, les bessones Unzue, Laura Rafols, així com la tornada de Vicky Losada rebotada de Sadrià).
El tir de gràcia a l’assumpte ha vingut donat per la pròpia incompetència del RCD Espanyol a l’hora de gestionar certes circumstàncies, donant en safata de plata al FC Barcelona jugadores del nivell de Noemí Rubio (sí, ja sabem el que va fer, però també Kameni va fer el que va fer...), o Marta Cubí que encara a dia d’avui s’entesten les veus oficials o “oficioses” en dir que va marxar ella, quan la crua veritat és que la van fer fora amb Núria Guardia dient-li que no comptarien amb elles ni per la Copa ni per la propera temporada, més tenint en compte que era l’entrenadora del Infantil doble campió de lliga i copa ...
Per arrodonir la situació, la marxa d’ Adriana Martín (la millor jugadora espanyola en l’actualitat mal ens pesi), i l’afebliment del planter amb la defenestració de Carol Miranda, i les sortides de Sara Serna i Rocío, contribueixen a minvar el potencial del RCDE malgrat els fitxatges de Pamela Conti (de moment l’única que ha demostrat suficientment amb gols la seva categoria) i companyia, intentin pal·liar aquestes absències.
Aquesta tarda, amb arbitratge de Francesc Galán Baró, i amb les cameres de Televisió de Catalunya transmeten en directe el matx, el conjunt d’Oscar Aja no pot fallar; i tots els aficionats fidels de Sadrià han d’estar presents per donar el recolzament necessari. Es qüestió d’història. Es més que un derbi. Es la hegemonia del futbol femení en joc. Les darreres tres confrontacions han acabat amb derrota espanyolista a Sadrià en lliga (2-3), i empats en els Historics (0-0 triomf per penals espanyolista) i derrota per primera vegada a la Copa de Catalunya (3-3 per penals).
Aquesta tarda a las 16:00 hores, al Camp Principal de la Ciutat Esportiva de Sadrià, es viurà quelcom més que un derbi femení de futbol... Per primer cop en la darrera història de la Superlliga des de que existeix com a tal, l’Espanyol rebrà la visita de l’etern rival, per sota de la classificació i amb la necessitat imperiosa de vèncer per tal d’aconseguir el liderat (del grup) per diferència de gols que ara ostenta el conjunt barcelonista.
Les blaugranes arriben a la cita sent junt al Rayo i al Prainsa els tres únics equips invictes, i a més, son junt amb el Rayo Vallecano els dos únics equips que han comptat per victòries tots els encontres.
Ambdós conjunts han estat en les darreres hores pendents de la tornada de les jugadores internacionals (Mariajo, Marta Torrejón, Silvia Meseguer, Vero Boquete per part espanyolista i Melanie Serrano i Ani Escribano per part barcelonista) després que el combinat espanyol hagi sortit victoriós del doble plet davant la selecció austríaca derrotant-la 2-0 a Còrdova i 0-1 a terres centreuropees.
Us preguntareu per que s’ha arribat a aquesta situació després d’anys de domini hegemònic espanyolista en aquesta disciplina esportiva... La raó es senzilla; mentre l’Espanyol ha anat mantenint el pressupost el FC Barcelona l’ha anat incrementant progressivament amb fitxatges de jugadores de cert nivell en les darreres temporades (Mary Paz, Silvia Doblado, Rocío López, Anna Riera, Eli Sarasola, Laura Gómez, Marina Torres...) al mateix temps que ha anat conservant un bloc de jugadores (Ani Escribano, Melanie Serrano, Ester Romero, les bessones Unzue, Laura Rafols, així com la tornada de Vicky Losada rebotada de Sadrià).
El tir de gràcia a l’assumpte ha vingut donat per la pròpia incompetència del RCD Espanyol a l’hora de gestionar certes circumstàncies, donant en safata de plata al FC Barcelona jugadores del nivell de Noemí Rubio (sí, ja sabem el que va fer, però també Kameni va fer el que va fer...), o Marta Cubí que encara a dia d’avui s’entesten les veus oficials o “oficioses” en dir que va marxar ella, quan la crua veritat és que la van fer fora amb Núria Guardia dient-li que no comptarien amb elles ni per la Copa ni per la propera temporada, més tenint en compte que era l’entrenadora del Infantil doble campió de lliga i copa ...
Per arrodonir la situació, la marxa d’ Adriana Martín (la millor jugadora espanyola en l’actualitat mal ens pesi), i l’afebliment del planter amb la defenestració de Carol Miranda, i les sortides de Sara Serna i Rocío, contribueixen a minvar el potencial del RCDE malgrat els fitxatges de Pamela Conti (de moment l’única que ha demostrat suficientment amb gols la seva categoria) i companyia, intentin pal·liar aquestes absències.
Aquesta tarda, amb arbitratge de Francesc Galán Baró, i amb les cameres de Televisió de Catalunya transmeten en directe el matx, el conjunt d’Oscar Aja no pot fallar; i tots els aficionats fidels de Sadrià han d’estar presents per donar el recolzament necessari. Es qüestió d’història. Es més que un derbi. Es la hegemonia del futbol femení en joc. Les darreres tres confrontacions han acabat amb derrota espanyolista a Sadrià en lliga (2-3), i empats en els Historics (0-0 triomf per penals espanyolista) i derrota per primera vegada a la Copa de Catalunya (3-3 per penals).
.jpg)
