L'ESPANYOL DEIXA ESCAPAR EL TRIOMF EN EL DARRER MINUT (2-2)

El Derby sorprend a un Espanyol que havia remuntat l’encontre.



Una errada de Gorka i un auto-gol de Torrejón priven de la victòria als pericos.
Un gol de Howard en el llançament de falta en el darrer sospir de l’encontre en el que el encara porter navarrès ha estat molt desafortunat, ha evitat el triomf del RCD Espanyol en un partit altre cop molt dur, en el que s’ha tornat a jugar al límit del reglament.

Ernesto Valverde ha fet jugar dos alineacions ben diferents en las que el porter Gorka ha esta l’únic jugador que ha estat els noranta minuts sobre la gespa. Destacar que Moha en el primer onze ha jugat de lateral esquerrà i no ha realitzat un bon encontre al jugar en una posició que no era la seva natural. Cal destacar un cop més a Jônatas Domingos, a Riera, i a Tamudo que tot i no marcar a portat perill fins que ha acabat fastiguejat de la marca del seu adversari i amonestat per reiteració de protestes.

La primera ocasió per el Derby
Fagan d’esquenes para amb el pit en el minut quatre, es gira i dona una excel·lent passada al davanter anglès que xuta encarant a Gorka i la seva rematada surt a un pam del pal contrari donant el primer ensurt als blanc i blaus.

Riera dona la rèplica superant a Mears rematant fora a l’esquerra de Bywater. Dos minuts després, falta a Riera, que treu Luis i guanyant-li la posició en el segon pal a McEvely, Tamudo remata al pal esquer en una immillorable ocasió que el davanter perico no ha tingut la fortuna de cara.

El Derby pressiona molt la sortida del Espanyol
A mida que passen els minuts, els anglesos amb una forta pressió sobre els defensors catalans, va imposant la seva llei i la seva millor condició física, i Jones remata de cap desviada una perfecta centrada per la dreta, mentre Torrejón estava assegut sobre la gespa després de rebre un cop al front.

Moha comet una errada de consideració al sentir-se pressionat per l’adversari i fer una passada “excelent” al contrari que per poc és aprofitada per Fagan, però el seu xut surt fora.


L’Espanyol mitjançant l’empenta de Jônatas en zona de mitjos o les pujades de Riera per l’esquerra, ja que ni Valdo ni Zabaleta han estat molt lluïts per la dreta en accions ofensives, s’acosta a les immediacions però en darrera instància no encerta com Tamudo en el 21, que remata desviat .

Gran ocasió de Jones
David Jones envia un obús al travesser, mentre que el posterior refús de la fusta, es rebutjat amb moltes dificultats per els defensors pericos davant la presència dels atacants anglesos.

Apareix Jônatas
En dues jugades a la mitja hora de joc, el brasiler torna a deixar constància de la seva gran classe; primer en una pilota recuperada en zona de tres quarts, i la seva gran passada picant per sobre els defensors locals no es aprofitada per un Tamudo molt lluitador però poc encertat en el dia d’avui, enviant l’esfèrica per sobre del meta local, i la segona en un ràpid contracop en el que el brasiler fa la paret amb Tamudo, però Riera no entén a Jônatas i no acompanya la jugada i no arriba a la passada un pel massa llarga.

I just quan l’Espanyol donava senyals de vida, marca el Derby County
L’Espanyol buscava el gol que el posés en avantatge, en jugades de Riera per banda esquerra en la que després de deixar a dos contraris la seva passada de la mort es interceptada per Daves, i de nou Riera uns minuts després en altre jugada similar, en la que la seva centrada dins l’àrea no troba rematador en un munt de cames.

Però mira per on, una centrada de Camara rebota en Marc Torrejón amb la mala fortuna que acaba desviant el camí de l’esfèrica i s’introdueix dins la porteria espanyolista.

Segona part, alineació nova
Valverde dona entrada a la resta d’homes disponibles, per donar molta més frescor a l’equip i això juntament amb que el conjunt local no efectua cap canvi, va capgirant poc a poc la major força física dels anglesos tot i que aquest juguen al límit del reglament i el joc en diverses fases del matx s’embruteix i no està exempt de picabaralles entre jugadors d’ambdós equips.

Soriano té la primera gran ocasió però per molt poc no arriba en condicions a una perfecta centrada de Luis per la dreta, i el seu remat llençant-se al terra, no té la direcció que l’ocasió requeria i surt fora a un metre del pal dret.
Coro en idèntica acció tampoc arriba a una centrada en aquest cop de Rufete, passejant-se la pilota per l’àrea petita.

Lacruz al segon pal tampoc encerta a rematar dins la porteria, un servei de falta, pentinat en un mal remat per Jonathan.
Soriano.

L’Espanyol capgira el marcador
Al 55, falta sobre Rufete que treu Luis i de jugada d’estratègia Sergio Sánchez (que avui tornava a jugar a la medul·lar) de tret ras posa les taules en el marcador.

I divuit minuts després, McColn que havia acabat de sortir en la primera pilota que toca, per la pilota greument, i aquesta acaba a peus de Coro que posa la directa cap a porta marxant-se de quants li surten al pas, fins que Camara li empenta i donat la feblesa del de Banyoles cau i el col·legiat assenyala el màxim càstig que s’encarrega i molt bé de transformar Luis Garcia, pichichi d’aquesta pretemporada.

Picabaralla amb Serran, Gorka i varis jugadors anglesos quan Howard no arriba a la pilota llençant-se Gorka als seus peus i aquest no salta per sobre el meta navarrès.

I quan semblava tot dat i beneït...
Falta al darrer minut i Howard remata pentinant l’esfèrica davant una mitja sortida de Gorka que per el centre veu com se li cola la pilota dins, significant l’empat definitiu, que hagués pogut quedar en simple anècdota si a la jugada posterior només centrar el xut potent de Ferran Corominas que s’ha estavellat en el travesser hagués entrat dins la porteria del Derby County.

I cap a casa, a preparar la gira als Països Baixos, davant el Harenveen i el Utrech. Aquesta gent ja han donat prous pals al nostre equip, ara que se’ls donin entre ells, que el proper cap de setmana ja comença la Premier League.


Fitxa Tècnica.
Derby County: Bywater, Mears, Mc Evely, Claude Daves, Camara; Barren Moore, Tele, Craig Fagan, Matt Ocklay; David Jones i Steve Howard.
Substitucions: Dean Leacon per Daves, m. 62, Earnshow per Fagan, m. 64, Stephen Pearson per Mc Evelyn, m.69 , John McKen per Oakley m. 72, Bob McColn, i Edworthy per Maers, m. 83.

RCD Espanyol: Gorka; Zabaleta, Jarque, Torrejón, Moha; Lola, Ángel; Riera, Valdo, Jônatas i Tamudo
A la segona part: Gorka; Chica, Serrán, Lacruz, Clemente; Moisés, Sergio Sánchez; Rufete ,Coro, Luis García i Jonathan Soriano.

Gols: 1-0 Marc Torrejón pp., m. 42, 1-1 Sergio Sánchez, m.56, 1-2, Luis García pen. m.74, 2-2 Howard m. 89.

Àrbitre: Phil Dowd. Ha mostrat targetes grogues a Tamudo (35’), Zabaleta (38’), Torrejón (44’), Gorka (84’), Moisés (87’),
i per par local a Claude Daves (47’), Pearson, (79’) i McKen (83’)

Incidències: Darrer encontre de la gira anglesa del RCD Espanyol, disputat en Pride Park Stadium de Derby. Bona entrada. Més de dos terços de l’aforament. Ha pogut ser el darrer encontre del meta navarrès Gorka Iraizoz, sempre que el conjunt bilbaí tregui els diners d’on sigui, o els pericos acceptin el pagament a terminis.

SADRIÀ JA LLUEIX EL VERD.

El camp principal de gespa natural, ja fa dies que està ja amb la gespa i darrerament s’havia aixecat el que abans eren els camps tres i quatre, per posar-hi la nova gespa sintètica de darrera generació. Ara ja estan marcant les línies, i només falta el camp de futbol set, on els més petits juguen els seus partits.

DERROTA MÍNIMA DEL FILIAL DAVANT L'AJAX B. (2-1)

Foto; Jorg Kernner: més informació torneig: www.highlow.nl

El filial blanc i blau tot i avançar-se en el marcador gràcies a un gol de Xavi García, va perdre en el primer partit del torneig d’Assendelft, (Holanda) per 2-1 davant l’Ajax B. El conjunt holandès va remuntar gràcies a dos gols del surafricà Stanton Lewis.

Dades alineació RCD Espanyol : www.espanyol.info/

RCD Espanyol: Isaac, Brachi, Lao (Rovira m.65), Gregor, Oscar Reyes, Tito (Juanjo m.59), Xavi Garcia (Plata m.65), Jordi Gómez (Batanero m.75), Palanca, Pedraza i Márquez (Javi López m.59).

Gols: 0-1 Xavi García m.22,1-1 Lewis m.43 i 2-1 Lewis m.45

LA FCF ES BAIXA DE NOU ELS PANTALONS.

Segueix la comèdia del "cas Jônatas"; de moment es queda, veurem amb quin peu s'aixeca demà...


Foto: FCF.
La Catalunya Cup, de nou encén la polèmica entre Barça i Espanyol, amb la FCF pel mig.

Altre cop es surten amb la seva.

¿Com vol Sr. Roche i demés membres de la FCF que ens prenguem seriosament la Catalunya Cup o com li vulguin dir?
Un cop més, han tornat a mostrar-nos que malgrat les paraules i els gestos, aquí qui de debò mana es el FC Barcelona. Juga com vol, quan vol i si li ve en ganes.
Amb total impunitat, “amb gols fruït del desig de Deu” en ple segle XXI, prenent-li el pel al seleccionador nacional justificant alineacions indegudes manipulant comitès, que en altres circumstàncies les decisions son diametralment oposades.

Però el que succeeix amb la “màxima competició” del futbol català ja es per fer-se’l mirar, senyor Roche: Es totalment inacceptable i només la poca fortalesa que transmet Pedro Tomás i Cía ho assimilen. Si el FC Barcelona no vol, no li dona la gana, no li surt d’allà on tots sabeu, jugar el dia 18/19 la primera semifinal per que té que “entrenar” (se’ls hauria de caure la cara de vergonya ja simplement el fet de treure aquesta excusa de tan poc pes), però amb això no mi ficaré per que cada club ha de mirar per els seus interessos i per les manies dels seus tècnics, que a la fi son els responsables darrers si la pilota no acaba entrant, però si amb els que ho toleren, i acaben baixant-se altre cop els pantalons.

Si Sr. Roche, avui, (ja veig a la seva pàgina la confirmació oficial de les noves i veurem si definitives dades) ha perdut tota, o gairebé tota la credibilitat i la confiança que molts pericos tenia envers vostè, com una persona que no es doblegués davant els que estan ja tan malament acostumats, que es mostren com si fossin els amos i senyors de tot allò que gossa envair les seves propietats. I la FCF per el que es veu, s’ha doblegat també i s’ha baixat els pantalons igualment que el RCD Espanyol i no sé el que farà o dirà el Nàstic (em temo el pitjor) davant les imposicions capricioses d’un club que fa el que vol, però no ho oblidem... Per que el deixen els demés clubs i les persones que manen en les institucions responsables de mantenir la puresa, i la neutralitat en les competicions esportives.

Bé, rés més a dir: Si anem amb el filial, serem criticats, si anem amb el primer equip abusarem dels “nanos” del filial de tercera, si no hi anem serem criticats, i si anem també. Però ells faran els que els convingui, i sempre amb l’ajut arbitral... No ho oblidem. Laporta s’ha sortit amb la seva...Altre cop. Tot no tenien que ser noticies dolentes en el dia d’ahir en el clan Laporta, ¿veritat Jan?.

UN BOLTON SUPERIOR DERROTA A UN ESPANYOL, NEGAT CARA A PORTA (3-0)

Bolton 3 ,Espanyol 0
Primera derrota dels homes d’Ernesto Valverde i amb un resultat massa contundent per el que hem vist a la gespa del Reebok Stadium de Bolton. El conjunt anglès ha fet més que mereixements per endur-se la victòria però mai per un resultat tant contundent com el que ha quedat reflectit al marcador final, però l’Espanyol que també ha gaudit de les seves oportunitats per posar l’emoció al resultat, ha estat incapaç de perforar la porteria primer defensada per el finès Jaaskelainen i a la segona part per Ali Al Habji.

El Bolton, amb més rodatge i més fresc que l’Espanyol
I es que dos partits amb 24 hores de diferència, i recordant que la Premier comença dues setmanes abans que la lliga espanyola, ha pesat i molt en les cames d’un Espanyol que en diverses fases del encontre ha tocat, ha tingut arribada, però se l’ ha vist amb falta de frescor i nul·la efectivitat cara a gol. A sobre, en determinats moments, els homes de la reraguarda no han estat l’encertats que les ocasions requerien.

La primera ocasió per Tamudo
Al minut cinc, Raul Tamudo tindrà una excepcional ocasió al rematar una falta llençada per Luis, però el remat de cap del davanter de Santa Coloma és rebutjada per el meta finès del Bolton Wonderers.

Els anglesos avisen...Mitjançant Ivan Campo, el conjunt local gaudirà d’una bona ocasió al rematar tal com li venia des de la frontal una pilota rebutjada per Gorka de punys que després de tocar en un defensa li queda morta al ex del Madrid.
I Vaz Té, anota el primer del seu compteEl portuguès avança als locals al rematar de cap una perfecta centrada de Faye, lluny de l’abast de Gorka Iraizoz. Els anglesos estaven jugant molt millor que els espanyolistes i la pilota voltava molt més per les immediacions de l’àrea perica que no pas a la de Jaaskelainen.

Guthrie es a punt de donar altre ensurt, però el seu xut amb poc angle es marxa fora per sobre.
La millor ocasió pericaArribaria passada la mitja primera hora de joc, després d’una jugada de l’atac perico, Tamudo obre a Ángel que cedeix de primera a Zabaleta que centra i Luis García remata de cap, i obliga al meta local a lluir-se. En aquestes jugades es pot notar a faltar a Walter Pandiani i als seus divuit gols molts dels quals van ser marcats amb remats de cap.
Quan millor jugava l’Espanyol, arriba la sentènciaEn una fase de major possessió de pilota espanyolista, en el que els homes de Valverde posaven cercle a la porteria anglesa, arriba en una jugada fruït d’un servei de banda, el segon gol del portuguès i de l’equip local, després que un dels jugadors locals pentinés la pilota davant la passivitat de la defensa catalana, que dona temps a Vaz Té, a girar-se davant Zabaleta i engaltar un xut que es cola irremissiblement dins la porteria de Gorka.

A la segona part, el mateix guió
Un Espanyol que intentava arribar a davant però amb poca claredat d’idees, i amb un Bolton molt ben posicionat sobre el terreny de joc, i molt segur darrera i més davant la falta de definició dels homes d’atac. Una falta llençada per Luis des del extrem, es passeja davant de Jarque sense que aquest pugui rematar a un metre de la línia de gol.
Valverde mou la banquetaL’Espanyol havia format amb Moisés i Ángel al doble pivot, amb Zabaleta i Chica als laterals, i a l’eix defensiu Jarque i Lacruz, amb Moha i Coro per bandes, amb Luis i Tamudo com a homes més avançats. Valverde dona entrada a Lola i a Clemente, i després a Jonathan, Riera, Rufete i Marc, per acabar entrant Serrán, Sergio S., i Jônatas.
Riera i Jônatas en el poc temps que han estat sobre la gespa han deixat de nou, detalls de la seva gran classe.
Gorka evita el tercer, en un mà a mà amb AnelkaEl davanter francès hagués pogut fer el tercer, però no ha estat molt fi, afortunadament per els interessos espanyolistes i Gorka ha pogut refusar la pilota.

Jônatas ha enviat una bona passada de Soriano, molt alta. Magnifica passada de Jônatas a l’espai on Rufete desmarcat totalment profunditza i centra però Ivan Campo s’anticipa a Soriano.

I en el minut 78, Anelka de nou, es marxa dels defensors espanyolistes, però es recrea massa en la jugada sol davant Gorka, i al intentar driblar de nou, perd el temps preciós i el seu xut es aturat per Gorka.

L’Espanyol no encerta, però el Bolton si...
Jonathan Soriano, tos sol no connecta amb l’esfèrica i cau davant l’oposició d’un defensor en una jugada un pel polèmica. El mateix jugador del Pont de Vilomara serà de nou objecte del perjudici de la decisió del col·legiat i del seu auxiliar, al indicar fora de joc, en el moment de rebre la passada, quan la seva centrada acaba sent rematada al fons de la porteria ja estava totalment invalidada.

I en les acaballes del matx, Gary Speed s’aprofita d’una errada col·lectiva de l’equip en defensa al rematar davant la passivitat espanyolista, una centrada d’Anelka, significant el tercer gol dels anglesos.

Al final, triomf merescut dels anglesos que estan per sobre física i tàcticament en aquests moments, però amb un marcador massa excessiu per els mèrits d’uns i els altres.

Fitxa Tècnica:
Bolton Wonderers F. C. : J. Jaaskelainen; James Sinclair, Lloyd Samuel, A. Faye, Gerald Cid, Abdoulaye Meite, Ivan Campo, Danny Guthrie, Kevin Davies, El Hadji Diouf, Ricardo Vaz Té
Substitucions: Anelka, Mikel Alonso, Kevin Nolan i Ali Al Habji (ps) per Faye, Guthrie, Kevin Davies i Jaskelainen m. 46, Samuel i Gerard Cid per Scott Jamieson i Ludomir Michalik m. 55, Heidar Helguson i Gary Speed, per A. Meite i Vaz Té, m. 57 Zoltan Harsanyi per Diouf, m.80, Gavin Mc Cann per Helguson, m. 85


RCD Espanyol: Gorka, Zabaleta, Chica, Lacruz, Jarque, Moisés, Ángel, Moha, Coro, Luis García i Tamudo.
Substitucions: Lola i Clemente per Chica i Angel, m. 52, Torrejón, Riera, Rufete, Jonathan per Lacruz, Moha, Coro i Luis, m. 60, Serrán, Sergio Sánchez i Jônatas per Jarque, Moisés, i Tamudo m. 68.

Àrbitre; M. Halsey. Ha filat molt prim en diverses jugades en les que ha indicat fores de joc en contra dels jugadors de Valverde, però en línies generals bé, i no ha influït en el resultat.

Gols: 1-0 Vaz Té, m. 20, 2-0 Vaz Té, m. 39, 3-0 Gary Speed, m. 85

Incidències; Reebok Stadium de Bolton, Anglaterra. Partit jugat amb pluja en diverses estones del mateix. Primera derrota dels homes d’Ernesto Valverde en el que portem de pretemporada.

L'ESPANYOL EMPATA ...I SOBREVIU A CONVENTRY.

L’Espanyol continua imbatut després d’empatar a un gol, en un partit que va ser tot menys amistós, i que la permissibilitat arbitral, va acabar permetent-lo tot; va començar el Coventry i al final va acabar en una vergonya de segona part on les entrades constants, (52 faltes assenyalades en el matx), el joc dur, les picabaralles, el joc interromput, les males maneres i en ocasions accions punibles de tarja vermella directa que el col·legiat va ignorar, van deslluir aquest intent de partit que va acabar morint en el segon temps en quan van decidir treure la destral de guerra primer uns, i després els altres.

Un Coventry molt més rodat
Aquesta és la lectura que podem treure d’aquest encontre; el Coventry que té més a prop l’inici de la competició i per tant porta moltes més jornades de preparació a les seves cames, físicament va ser molt superior a un Espanyol, millor equip però amb mancances de velocitat, i de forma física, per lo anteriorment esmentat.

Valverde alinea un equip de circumstàncies
Ernesto Valverde va alinear a Kico Casilla en la porteria, que va començar un pel insegur però a mida que va anar transcorrin el matx va guanyar molt en seguretat i va fer autèntiques parades dignes d’un porter de primera divisió en la poca estona en que els anglesos es van dedicar a jugar.
En l’eix una parella inèdita en el primer equip; Torrejón i Serrán, productes ambdós de la pedrera blanc i blava, junt a Chica i Clemente Rodríguez en els laterals. La sorpresa l’aparició de Sergio Sánchez en el centre del camp, com a pivot defensiu amb Lola, mentre que Rufete i Riera eren els jugadors de banda. Jônatas, intermitent com sempre però a la vegada mostrant l’enorme qualitat con es decideix a jugar, tot i que mai saps ni on estarà ni que farà, quan agafa la pilota en la mitja punta es senyal que quelcom passarà. I davant sense Tamudo lesionat, i Pandiani traspassat al preu irrisori que per un “pichichi” europeu s’ha vengut, Valdo ocupava aquest lloc amb molt poca fortuna, ja que de ben segur en altres ho farà molt millor ja que per les seves condicions per banda o mitja punta brillarà més que de davanter centre.

En tot, l’Espanyol aguanta les primeres envestides dels anglesos
I és que al minut sis, Casilla té que rebutjar en una bona intervenció el xut de Julian Gray que s’havia escapolit del marcatge dels defenses. Un minut després, McKenzie remata molt bé de cap al pal contrari, en perfectes moviments una centrada de Birchall per la dreta, sortint la pilota perillosament fora molt a prop del pal dret de la porta defensada per Casilla.
El meta català dona l’ensurt en una sortida erràtica en una falta llençada per Birchall, en la que el remat posterior sortirà alt. Un dels pocs errors del titular ahir de la porteria perica.

L’Espanyol comença a carburar
Al minut dotze, la primera jugada de perill; Rufete que ha rebut un perfecte canvi de joc de Lola, es marxa de Gary Borrowdale, i tot sol per poc angle prefereix centrar la pilota dins l’àrea, i la defensa local s’anticipa a Valdo, mentre que el posterior xut de Chica, surt fregant el pal esquer de la porteria local. Jônatas dona una bona passada a Lola qui no s’ho pensa dues vegades i connecta un tret ben dirigit, que es refusat en una bona intervenció per Konstantopoulus, el meta grec del Coventry City, a còrner.

S’ha avança l’Espanyol
I precisament en un servei de cantonada, llençat per Jônatas (a veure si Ivan de la Peña s’ho mira i treu les oportunes conseqüències) magistralment, i Marc Torrejón sol, s’eleva i connecta un cop de cap resolutiu, fent pujar el primer i únic gol perico en el vespre d’ahir a Coventry.

Domini altern
En el darrer quart d’hora de la primera part, el joc es desenvolupa amb accions per els dos equips, jugant sempre els anglesos al límit del reglament. Casilla ha de lluir-se després de que Doyle (un autèntic mal son aquest jugador, però per les seves faltes i envergadura que per la seva qualitat) rematés després de marxar-se d’un Clemente Rodríguez molt desafortunat, falto de forma i de ritme de joc.

McQuenzie ho prova, però en dos temps, Casilla bloca l’esfèrica. L’Espanyol per la seva banda, també ho intenta amb contracops molt ben conduïts per homes com Riera o Jônatas que aporten un plus de qualitat a l’equip, com en una jugada en la que Rufete erra la darrera passada després d’una bona jugada entre Valdo, Riera i el brasiler.

Riera xuta fluix en la recta final de la primera part, després d’una bona cessió a l’espai del encara jugador espanyolista Jônatas Domingos, demostrant una molt bona visió de joc.

Les errades es paguen
Quan semblava que el conjunt català se n’aniria al vestidor amb l’avantatge mínima de zero a un, una jugada en la que McKenzie passa en profunditat, sense que arribi l’atacant local, però en aquestes que Clemente Rodríguez es complica la vida davant un Casilla que es queda curta la seva sortida, i en comptes de rebutjar li roba la cartera Jay Tabb, que havia sortit al minut 27, i a porta buida posa les taules en el marcador que a la fi, ja no es mouria més.

Segona part, per oblidar
Valdo al primer mig minut remata de cap molt fluix una gran centrada de Riera. Rufete cinc minuts després remata refusant el meta grec a còrner després d’una sortida erràtica davant Valdo que a poc li costa més d’un disgust, però els espanyolistes no ho aprofiten.

Pràcticament s’acaba el que hi havia
Picabaralla, (després d’un progressiu augment del joc dur i la tensió) que acaba amb la expulsió de Rufete i la segona groga a Doyle, i ambdós equips amb deu fins el final del matx. Però això no ha contribuït en absolut a que el bon joc fos l’exponent del partit, si no encara a enterbolit més els ànims entre els jugadors i malgrat els molts canvis que tant Valverde com Ian Dowie van introduir, el partit ha derivat en una autèntica batalla campal, amb interrupcions continues, i picabaralles contínuament, davant els ulls del senyor Riley que no ha sabut en cap moment imposar la seva autoritat.

Mentre, el Coventry porta perill en el llançament d’una falta en la que primer Hughes i posteriorment un poc llest en aquesta ocasió McQuenzie obliguen a lluir-se a Casilla.

Mitjançant Lacruz, l’Espanyol podria haver-se endut el partit
Per que Lacruz, en un llançament de falta que a Ousborne li rebota l’esfèrica sortint desviada al segon pal, es trobava totalment sol, i al costat del pal esquer, i només tocant la pilota suaument hagués significat el segon gol perico. Però una cosa es rematant el central Lacruz amb el cap i altre molt diferent amb el peu, màxim tenint en compte que el bot no li afavorir pas.

Res més...
Més canvis, més joc brut, més faltes ara ja per part dels dos equips, ímpetu excessiu de Moha i de Zabaleta, i un partit que es va fer molt llarg en els darrers minuts i no pensant en el resultat si no en la integritat dels que hi prenien part.

En tot, l’Espanyol li va pogué anar bé l’encontre per foguejar-se cara a la nova temporada en la seva preparació física davant un equip (l’anglès del Coventry) que es va agafar l’ocasió com si es juguessin la vida.


Fitxa Tècnica.Coventry City Football Club: Dimitros Konstantopoulus; David Mcnamee, Gary Borrowdale, Marcus Hall, Elliot Word, Leon Mckenzie, Chris Birchall, Isaac Osbourne, Kevin Kyle, Michael Doyle, Julian Gray.
Subastitucions; Jay Tabb, per Mcnamee, m. 27, Leon Best, per Kyle m. 65, Michael Mifsud per McKenzie, m. 79, Robert Page, per Elliot Word, i Michael Hughes, per Borrowdale.

RCD Espanyol: Casilla; Chica, Clemente, Torrejón, Serrán; Sergio Sánchez, Lola, Riera, Rufete, Jônatas, i Valdo.
Al minut 63, Moha per Riera, Ángel per Lola, Jarque per Serrán, Zabaleta per Chica, i al minut 68 David per Clemente, Lacruz per Torrejón, Moisés per Sergio Sánchez, Coro per Jônatas, Luis per Valdo.

Àrbitre: Maike Riley. Va perdre els papers. Va volgué contemporitzar el joc dur massa, i al final allò va acabar en una batalla campal, on cadascú anava amb la destral, i sense contemplacions, inclòs accions lletges sense pilota... En fi, una segona part per oblidar. Va expulsar a Rufete 58’, a Doyle, per doble amonestació, (18’ i 58’), i grogues a Mackenzie 63’, i per part perica, a Moha (76’) i Zabaleta, (82’)

Gols: 0-1 Marc Torrejón m. 28, 1-1 Jay Tabb, m. 44.

Incidències; Segon partit de la gira britànica del RCD Espanyol. Estadi Ricoh Arena de Coventry, club el Coventry City que milita al Coca Cola Championship (antiga Firts Division anglesa) es a dir, la segona categoria del futbol anglès.
Pedro Tomás i Paco Herrera, presents des d’ahir a la concentració de l’equip assistiren a l’encontre.

L’Espanyol va estrenar la samarreta suplent, similar a la de la temporada passada però amb les ratlles horitzontals i els números daurats. Senzillament horrible... (Això es simplement una opinió molt personal, “sobre gustos no hay nada escrito”)

ENTREVISTA A NÚRIA GUARDIA

fotos. web Núria Guardia i web espanyol.com

Nuria Guardia Pulido va néixer el 16 de maig de 1984 a Barcelona.
Va començar al futbol jugant en el CE Sant Gabriel, fins que va fitxar per el Torino italià qui la va incorporar a les seves files, i amb l’equip italià ha estat quatre temporades, fins la present que ha decidit fitxar per el RCD Espanyol.

En el seu palmarès figura un títol de campiona d’ Espanya sub-19 amb Catalunya la temporada 2001-02 i de subcampiona d’Espanya absoluta a la següent temporada, (2002-03) i amb el seu club de procedència, el A.C.F. Torino, ha conquerit el campionat Primavera 2005-06. A més aquesta temporada s’han proclamat subcampiones de lliga quedant a deu punts del poderós Bardolino, rival del Athletic a la UEFA Women’s Cup (per obra i gràcia dels despatxos) i subcampiones de Copa, trajectòria semblant a la del RCD Espanyol.

Hem volgut fer-li unes preguntes a la nova jugadora del RCD Espanyol, més que rés, com a carta de presentació i primera presa de contacte a la que serà nova jugadora del femení, i a la que des d’aquestes línies desitgem tota la sort del mon en la seva nova etapa amb el conjunt blanc i blau.

En primer lugar, defínete como futbolista: ¿En que posición juegas?.
Soy centrocampista, aunque en estos años me he adaptado a varias posiciones. En el San Gabriel, con el módulo 4-3-3 jugaba de extremo izquierda o media punta. En el Torino con un 4-4-2 jugué 2 años en la banda y los 2 últimos años central en la línea de medio campo, aunque soy más ofensiva que defensiva.

Comenzaste en el CE Sant Gabriel. ¿A qué edad, en que categorías militaste en el conjunto de Sant Adrià?
Empecé en el Sant Gabriel con 12 años, en la categoría de fútbol 7. Ya el año siguiente empecé a jugar a 11, en el equipo que militaba en 2ª catalana. Conseguimos el ascenso a 1ª en la segunda temporada y ese mismo año subimos a 1ª Nacional, donde estuve jugando 2 temporadas.

¿Conociste y coincidiste con Miriam?
Si, con Miriam he coincidido en los mejores años del San Gabriel. Los inicios no fueron nada fáciles, pero con el tiempo conseguimos crear un buen grupo y equipo. Los resultaros se vieron, y conseguimos 2 ascensos seguidos y una Copa Catalunya, que para un equipo tan joven y humilde como el San Gabriel fue todo un éxito.

¿Cómo fue, el momento de dar el salto al fútbol italiano?
La verdad es que no fue muy fácil y por eso mismo ha sido una experiencia tan positiva. Me costó ambientarme ya que era un fútbol muy diferente al que no estaba acostumbrada. Pero fue cuestión de tiempo y de ganas; yo era muy jovencita, tenía solo 19 años cuando me marché. Todos estos años me han ayudado a madurar tanto personalmente como futbolísticamente.

Cuéntanos algo del Torino, para que sepamos el nivel de dicha entidad ...
Puedo decir que el Torino es un gran club. Lo demuestran sus más de 20 años en la 1ª División italiana (Serie A). Es una entidad bien organizada y con un buen proyecto de futuro. Estos últimos años ha mantenido un nivel muy alto, y a pesar de haberse quedado a las puertas de conseguir títulos, ha demostrado ser uno de los mejores equipos del país.


¿Qué diferencias hay entre el fútbol italiano y el español?
El fútbol italiano es un fútbol más físico a diferencia del fútbol español. Aquí se practica un fútbol más técnico, rápido y más bonito tanto para quien lo practica como para quien lo ve de fuera. En Italia se suele ver un fútbol tácticamente más defensivo que ofensivo a diferencia de nuestro fútbol.

De momento eres el único fichaje… ¡ La afición al femenino –reducida pero muy fiel- te va a pedir mucho ! ¿Eres consciente que vas a un club con aspiraciones máximas?
Si, soy consciente de todo esto y para mi supone una motivación más para afrontar esta nueva experiencia. El Español es un gran club y un gran equipo. No solo soy consciente de que debo, sino que también quiero dar lo mejor de mi misma, ayudar y crecer con el equipo. Es tan justo que la afición crea en ti, como que las jugadoras den todo por el equipo y por quien les sigue; el apoyo de la afición es muy importante y hay que saber cuidarla.

¿Conoces a tus nuevas compañeras, las has visto jugar o en videos?
Si, conozco a varias jugadoras. Con Miriam coincidí en el San Gabriel y en la Catalana, donde también jugué con Noemí, Marta Cubí y algunas más. Cuando viajaba a Barcelona aprovechaba para ver algún partido.


Pues no te mareo más, y te agradezco de antemano la deferencia conmigo, y ya nos veremos en Sadrià.
Gracias por todo, para mí es un placer. ¡Nos vemos en San Adrià!

PRIMERA VICTÒRIA DEL FILIAL ESPANYOLISTA

L'ESPANYOL B GUANYA 0-2 EN VILANOVA MILLORANT BASTANT.

(Vilanova i la Geltru: Camp dels Alumnes Obrers, Josep Maria).

Millora ostensible del filial.
Només vint-i-quatre hores després d’empatar a un davant el CE Europa al Nou Serdenya, l’Espanyol B va guanyar 0-2 a Vilanova davant un dels millors equips del grup cinquè de Tercera Divisió, i que al inrevés del conjunt de Gràcia, es va dedicar a intentar jugar i plantar cara als blanc i blaus, mentre que els escapulats es van dedicar més a destruir i no deixar jugar, cosa que va impedir als espanyolistes mostrar les seves qualitats tècniques.

Alineació
Entre un encontre i altre, de sortida Rubi va fer coincidir en l’onze a Gerard Rovira en el lateral (en absència de Javi Cantero), Javi López (apunta molt bones maneres aquest noi) i Xavi García. La resta van ser els que el dia abans havien jugat menys minuts al segon temps, amb excepció de la porteria on Isaac retornant de Linz on es trobava incorporat a darrera hora al combinat espanyol sub 19 que es va proclamar campió d’Europa Sub-19 davant Grècia en la final i amb la presència de tres jugadors del RCD Espanyol, Javi Cantero, Jesús Berrocal i José Zamora.

Els millors minuts del filial
El conjunt de Rubi, amb bon toc de pilota, en un camp gran i amb bon estat, va començar dominant i ja al minut tres Pedraza va gaudir d’una oportunitat molt clara, de les que no es poden errar, al trobar-se sol dins l’àrea però el seu remat va sortir fora a la dreta de Carulla, quan semblava el més fàcil marcar.
Javi López amb una centrada molt tancada que toca un defensor es a punt de sorprendre a Carulla acabant la pilota per sobre de la xarxa de la seva porteria.

La primera jugada amb cert perill del conjunt local, la protagonitza Edgar que xuta des de molt lluny sortint la pilota fora, fregant el pal i fent sentir els primers aplaudiments de la parròquia local que espera el millor d’aquest equip per la propera temporada.

Pedraza si que ho aconsegueix
Minut catorze; Marc es fa amb una pilota sense control en la zona de mitjos del conjunt local, i tal com li ve deixa anar un potent xut que es cola per l’escaire esquerra de la porteria de Carulla. Tot un golás que a bon segur si l’hagués fet altres jugadors que tots sabem, l’estaríem veient tota la setmana.

Didac salva només quatre minuts després el gol de l’empat al tallar providencialment anticipant-se al remat del davanter centre local. El Vilanova jugava bé, però la defensa blanc i blava va estar molt segura al llarg de tot el matx.
Al minut 27, una falta llençada amb estratègia per part del conjunt local, concretament l’ex espanyolista David Ávila, obrint per sorpresa a l’esquerra on Edgar centra i dins l’àrea petita Oscar Reyes s’anticipa al darrer remat rebutjant com pot l’esfèrica.

Minuts trepidants abans del descans
Jordi Gómez ho intenta però el seu xut tot i rebotar en un defensor li crea molts problemes a Carulla que ha de desviar a còrner com pot. En l’altre àrea, Isaac molt segur, rebutja de punys una situació molt compromesa. Un embolic dins l’àrea perico amb remats i refusos acaba amb un xut molt desafortunat de David Ávila.

Les jugades claus del encontre
A falta de sis minuts per el descans, un contracop amb molt de perill per banda dreta per Santi Acedo, en el que Ibrahim remata i la pilota acaba en darrera instància al fons de la porteria de Isaac, però el col·legiat anul·la el gol per posició anti – reglamentaria del davanter local. Protestes del públic, que ja havia cantat el gol de l’empat, i només cinc minuts després, una perfecta centrada per banda dreta acaba sent aprofitada amb un preciós remat de cap del ex jugador del Barça B, Jordi Gómez que sentència de forma definitiva el matx.

Canvis i canvis a la segona part
Malgrat els vuit canvis del Vilanova i els vuit del conjunt perico, (aquests tots al mateix temps) sobre el quart d’hora de la segona part, el joc va continuar sent fluït, i l’Espanyol va gaudir d’ocasions per incrementar el compte, així com també el quadre local podia haver aconseguit el gol de l’honor.

Javi López amb bona jugada individual i amb un remat sense molt angle, posa a prova a Mario, Palanca, ho intenta posteriorment però el seu xut acaba a les mans del meta ben col·locat.

La més clara, per Guillem Savall
El central espanyolista va gaudir de l’ocasió més clara al trobar-se tot sol arrancant en posició reglamentaria (el seu company no, motiu per el que no li va passar la pilota) rematant però el meta local, en una gran intervenció rebutja la pilota amb una oportuna sortida.

En canvi dos minuts després el propi Savall es a punt de marcar però en la seva pròpia porta al rebutjar una pilota amb el cap sortint fregant el travesser de la meta defensada per Pecha.

Desafortunada topada entre Brachi i Mario
I acaba amb els dos jugadors a terra, (Brachi venia desequilibrat i no va poder saltar i eludir al meta local) sortint més mal parat el meta Mario, que es té que retirar per ser atès.

Tito, el ex de la Grama, també es a punt de fer pujar el tercer en el marcador però el seu fort xut es marxa alt per molt poc. I la darrera gran ocasió es de Javi Márquez en el 89, quan el seu remat es rebutjat amb les mans per el porter del Vilanova.

Al final, triomf just de l’Espanyol B, en un molt millor partit, que encara que evidència que estem al principi de la pretemporada, si que es van veure millors detalls, i millor joc que el dia abans davant el CE Europa.

Fitxa Tècnica:
Vilanova Geltrú CF: Carles Carulla; Tito Caballero, Carles Valldosera, Aleix, Edgar, Ibrahim Ruíz, David Ávila, Jordi Cano, Jordi Felguera, Guillem i Santi Acedo.

A la segona part sortiren, Mario porter suplent, Robert Palau, Marcos García, Alejandro, Oscar Alqueizar, Marc Arias, Gerard, Cuqui Palanca

RCD Espanyol B: Isaac Becerra; Toni Lao, Gerard Rovira, Didac Navarro, Oscar Reyes, Juanjo Ciércoles, Javi López, Marc Pedraza, José Luis Plata, Jordi Gómez, Xavi García.

A la segona part sortiren: Pecha porter suplent, Brachi, Balazic, Guillem Savall, Tito, Batanero, Javi Márquez, Palanca. Van jugar tot l’encontre: Juanjo, Didac, i Oscar Reyes.

Gols: 0-1 Pedraza m. 14, 0-2 Jordi Gómez m. 45.

Incidències; Parc Esportiu del Garraf. Camp dels Alumnes Obrers de Vilanova i la Geltrú. Partit amb motiu de la presentació del conjunt del Vilanova de tercera divisió.

Després de l’acte de presentació i els parlaments del capità de l’equip Carles Vilallosera, de l’entrenador Santi Palanca i del President de l’Entitat del Garraf, es va disputar l’encontre que va ser el segon del conjunt periquito després del disputat vint-i-quatre hores abans al Nou Serdenya. Presència de alguns pericos, tot i molt reduïda però important per l’interès mostrat en vers el filial i el futbol base espanyolista. El senyor Borrell, com a representant del futbol base dins el Consell del RCD Espanyol, en la llotja.

TAULES AL NOU SERDENYA