RECORDANT 2010 (4rta. part):LES PENYES

Adéu 2010 !

L’espanyolisme a nivell social i penyístic

El RCD Espanyol ha consolidat aquest 2010 la seva massa social que va augmentar considerablement arran del trasllat al nou estadi de Cornellà – El Prat. Trenta cinc mil socis donen testimoni de la progressió en aquest aspecte del RCD Espanyol.

Aplec de Cornellà

Els 29 i 30 de maig, va tenir lloc el tradicional Aplec de Penyes del RCDE que aquest 2010 que ens ha deixat, es va celebrar a Cornellà en homenatge al lloc on l’Espanyol té la seva llar, i que va ser el vintè des que en 1991 comencés a Pineda de Mar aquesta tradició. Esmorzar al Camp de Rugbi –amb partit inclòs -, cercavila pels carrers de la ciutat fins l’Ajuntament, parlaments institucionals, partit de veterans a l’Estadi, i dinar de germanor van ser els esdeveniments de la jornada principal d’aquest acte d’afirmació perica i penyística, amb Sánchez Llibre al capdavant.
Cornellà va cedir el testimoni a la localitat vallesana de Sant Quirze on tindrà lloc el proper.








XIII Gala de Penyes del RCDE


El segon acte més important a nivell penyístic es la Gala de les Penyes. El 13 de novembre al Hotel Esperia Tower de l’Hospitalet, va tenir lloc la XIII edició amb el lliurament de guardons habitual, reconeixement a totes les penyes presents, parlaments i tradicional sopar.

Inauguració del nou local social de la FCPE

Aquest any 2010 (24 d’Abril), la FCPE del RCDE ha vist complert el seu somni de l’estrena d’un local social digne i com déu mana a l’Estadi de Cornellà-El Prat, inaugurat amb tota solemnitat pel propi President del RCDE Sánchez Llibre i pel President de la FCPE Alberto Ariza.

Set penyes al marge de les seves activitats socials pròpies, dediquen els seus esforços en mantenir equips de futbol en les diverses versions:

Javi Márquez visitant als nois i nens de la GPE Manigua.

-La Gran Penya Espanyolista Manigua ha seguit un any més competint amb nou equips i escola, sent ja trenta-cinc anys ininterromputs. En total son 9 equips des de categoria juvenil fins prebenjamí, i l’escola de futbol.

-La PBB de La Roca, ha continuat amb els seus equips femenins recuperant la categoria perduda de Primera Nacional Femenina i ascendint de retruc el filial a Primera Catalana, tot i que la dificultat per mantenir-se a Nacional es més que evident. En total disposa aquesta ambaixada vallesana de 10 equips masculins des de juvenils fins benjamins, cinc femenins i un senior en tercera territorial.

-La Penya Blanc Blava de Sant Joan Despí, que va iniciar la seva etapa amb escola de Futbol Sala, actualment al marge de la mateixa, té ja des d’aquest 2010, equips alevins federats de futbol sala. També organitza cada any els memorials Joan Babot de futbol infantil i el Ma. Carmen Guardia de futbol femení.

-La Penya Blanc i Blava de Sant Andreu, des de fa uns anys té un equip femení de Futbol Sala amb un equip a la Primera Divisió Femenina.

-La Penya Blanc i Blava de Viladecans disposa d’equips de futbol base femení; un Juvenil-Cadet en Segona Divisió, i un infantil-aleví i un benjamí-prebenjamí. Aquests dos darrers de futbol7 femení.

- La Penya Blanc i Blava de Sant Feliu de Llobregat també te futbol base masculí amb sis equips compresos en edats que van des de la categoria cadet fins benjamí.

- La Penya Blanc i Blava de Vilassar de Mar- Pericos de Vilassar, compta amb un equip de futbol sala a Primera Divisió Territorial.

Martí Cañadas: Tota una vida dedicada al futbol base de la Manigua va rebre l'homenatge dels nens del futbol base, amb lliurament d'una placa.

Festa tancament de temporada al futbol base GPE Manigua

Femení "A" P.B.B. La Roca temp. 2009/10

Rafa Aragón en el Torneig Joan Babot a Sant Joan Despí.

En el capítol d’actes socials, les penyes del RCDE canalitzant i escampant el sentiment espanyolista al llarg de la geografia catalana i lluny d’ella han celebrat al llarg de l’any nombrosos i continuats actes pràcticament durant cada setmana de l’any.

A destacar per la quantitat de gent aplegada, la Mongetada d’Argentona, La Pericicletada de la GPE Manigua, l’Esmorzar mariner de Vilassar de Mar, la Cigronada, la Pesolada, la rovellonada, de les participacions a fires de mostres de moltes penyes per Sant Jordi, en les fires de primavera o d’estiu en molt pobles i comarques, les ofrenes florals de l’11 de setembre, recollida de joguines en diverses penyes, dinars i sopars d’aniversari, el premi Lechazo de Palència, etc. La Gran Penya Espanyolista Manigua que enguany inaugurava local, va participar al Carnastoltes de la ciutat de Barcelona, amb carrossa i comparsa. També es propi de les ambaixades periques, un seguit de debats, col•loquis i presentacions de llibres en moltes d’elles.

Carnastoltes perico amb la GPE Manigua.

Sant Jordi a Montcada

Sant Jordi a Vilanova i la Geltrú

Sant Jordi a Sitges

Fira Primavera a Martorell

Mongetada a Sants - Hostafrancs

Sant Jordi a Castelldefels

Sant Jordi a Montmeló

Dinar aniversari Pericos amb Webs

Sant Jordi a Nous Barris

Exposició llibres a Sabadell

Penya Els Incasables ha complert 46 anys.

Mongetada d'Argentona

Fins a 173 penyes comptabilitzades en la FCPE. A la província de Barcelona hi ha 118, (una d’elles ciber-penya, la “Pericos amb Webs”), 13 a la província de Girona, 13 a la de Tarragona i 6 a la de Lleida. A la capital de Catalunya n’hi ha 43. Fora de Catalunya i d’Espanya també hi ha representació perica. En concret 16 al resta d’Espanya, sent les més antigues la de Madrid, la Navarra-Rafa Marañón, la esmentada de Palència, Las Palmas, etc. També hi ha 7 penyes a l’estranger (Japó, Austràlia, Suècia, França, Uruguai, Andorra i Brasil).

En total aquest any que ha exhaurit el seu darrer dia, ha vist com fins 15 noves penyes veien la llum o s’incorporaven a la FCPE un cop legalment quedaven registrades : Andorra, Economistas Pericos, Joan Verdú, Tenerife, Eivissa, Pericos Fidels, Sants-Hostafrancs, Ripollet, Riudecanyes, Suècia, Uruguai, Brasil, Vall de Lemos entre altres, així com en projecte (Puigcerdà entre elles) que aviat poden ser una realitat. De les darreres, la de Sant Sadurní d'Anoia.

Aquest també ha estat l’any de la col•locació de les plaques a l’estadi del RCDE de les diferents penyes espanyolistes. A la junta Directiva de la FCPE, un relleu: Dani Bosch ha substituït a Ricardo, que ha deixat el càrrec de vocal per decisió personal.

Per últim citar a dos penyes, la Blanc Blava de Sant Joan Despí i la de Gelida, que disposen de programes a les emissores municipals de les seves respectives ciutats, d’un espai radiofònic (els dimarts) a través de Radio Despí i Radio Gelida.

Tan sols comunicar a qualsevol penya que vulgui que se li publiquin els seus actes es poden dirigir a josepmaria@sentimentperico.com i amb molt de gust, li seran publicats en aquest mitjà els seus actes.

RECORDANT 2010 (3a. PART)

Adéu 2010 !

Futbol Femení

L’any va començar coincidint amb l’inici de la segona fase de la Superlliga Femenina. L’Espanyol es va reforçar amb la internacional sueca Louise Fors, tot i que per la falta d’aclimatament i que va arribar desprès de l’aturada de la lliga al seu país per l’hivern, va aportar bastant poc a l’equip i la seva actuació va ser testimonial en el còmput global.

Oscar Aja.

L’Espanyol que havia començat amb molts dubtes i alguns dolents resultats, va anar agafant la seva millor forma, i va començar gener amb triomfs davant Llevant (0-3), van continuar golejant sense pietat a Athletic Club (6-0), triomf a domicili davant l’Atlético de Madrid (0-1), FC Barcelona (4-0), gran triomf al camp del Rayo (1-2), Levante (4-0), Atlético de Madrid F. (4-1), i obtenint importants triomfs a domicili davant Prainsa (1-3), Barcelona (0-2) aconseguint primer la classificació per la final, i posteriorment assegurant la primera plaça de manera matemàtica tot i les derrotes a Bilbao i a Sadrià davant el Rayo.

Lara Rabal

Malauradament, ser primer, el màxim golejador d’aquesta segona fase amb un trident golejador espectacular format per Pamela Conti, Mery, i Vero, (55 gols entre les tres en les dues fases) i el menys golejat, no li va servir per aixecar el títol. Un dolent resultat en l’anada a terres madrilenyes (1-0 en el darrers minuts de joc) va complicar i molt la tasca de remuntar l’eliminatòria.

Imatges de la Final de la Superlliga.

Sadrià es va engalanar com en les millors ocasions (es van instal•lar grades supletòries en l’encontre del Espanyol B per evitar el descens) i va registrar una entrada superior a 2.500 persones per recolzar a un equip que va veure com Vero Boquete donant un exemple a tots va jugar infiltrada. Un gol de la ex, Adriana, i la lamentable actuació arbitral, unit al poc encert d’un Espanyol que va jugar a contrarellotge va fer que s’escapés el títol i amb ell, la participació a la Champions Femenina.

La venjança va arribar a la Copa. Després de desfer-se d’un sempre complicat Prainsa que va sucumbir clarament en la doble confrontació, va disputar a Basauri, la Final Four (final a quatre) de la Copa de S.M. La Reina. A Semifinals, derbi. Un solitari gol de Mery, va servir per deixar a la cuneta a l’etern rival i jugar una nova final copera. L’Espanyol va encarrilar la final amb un gol d’Ane als primers minuts, i va donar un recital al Rayo, tancant el compte golejador Mery i certificant Marta Torrejón el triomf final després del gol rayista que posava emoció al resultat.

Les campiones, a la III Pericicletada de la GPE Manigua.
´
Míriam i Mery amb la cinquena Copa de la Reina

El quadre entrenat per Oscar Aja, aixecava la cinquena Copa de la Reina de la seva història, superava en una guanyada als nois, i la conqueria per segon any consecutiu desprès del triomf a la Romareda.

Vero Boquete

Acabava la temporada adjudicant-se el Memorial Glòria Solà i Fusté (el precedit per les polèmiques declaracions de l’Anna Maria vs. Antonio Morales) davant l’Estartit i Girona. No va pogué guanyar la Internacional Womens Cup disputada enguany a Tarragona, ja que Aja va considerar oportú donar oportunitats als joves valors de la pedrera en un torneig amb potents rivals.


Revolució en el nou projecte

Marina Marimón

Olga Moreno "Chola"

Louise Fors

Pamela Conti

Raquel Corral

Marta Corredera

Míriam Diéguez

Mery Ruiz

L’Espanyol veu com per unes i altres circumstàncies, marxen fins a 8 jugadores de l’equip campió (Marina Marimón i Olga Moreno – Sant Gabriel –, Raquel Corral – lesionada, Cerdanyola -, Louise Fours –torna a Suècia amb el Linkoping –, Mery –a Russia- , Conti –al Llevant –, Corredera –al FCB – i sobre tot la més carismàtica de les jugadores per la seva antiguitat i per ser la capitana, Miriam Diéguez, que marxa al Rayo Vallecano).

Vanesa Gimbert

Sonia Matías

Sandra Vilanova

Alba Montserrat

Erika Vázquez

Ana Romero "Willy"

Alba Pomares

Alexia Putelles

I per contra, l’Espanyol pesca a les aigües revoltes del Rayo Vallecano (que ha fet fora mig equip) i les migcentres Sandra Vilanova i Vanesa Gimbert, i l’extrem Ana Romero “Willy” s’incorporen al club espanyolista. Alba Montserrat com a portera procedent de l’Estartit, Erika (la golejadora navarresa de l’Athletic Club), i la portuguesa Sonia Matias (ex Prainsa) junt a una jove de catorze anys de la pedrera Alba Pomares i varies noies del filial com Alexia Putelles, Andrea Pereira, completen la plantilla.

br>Kenti, va participar amb la selecció Sub-20 de Mèxic,
al mundial d'aquesta categoria.

L’equip comença notant les baixes de Vero (a la lliga americana EE.UU i ampliarà el període d’absència al fitxar pel tram final de la lliga professional nord-americana), Marta Torrejón lesionada del tram final de l’anterior campionat i les joves Sara Mérida i Alexia Putelles que viuen un any de pel•lícula.

Sara Mérida

Alexia Putelles.

La vilanovina titular en la majoria d’encontres ja en el passat exercici, i la molletenca amb dorsal del primer equip en aquesta temporada, ambdues es proclamen campiones d’Europa Sub-17 i medalla de bronze al Campionat del Mon Sub-17. Tot un èxit de la pedrera femenina perica.

L’equip pateix les baixes i els canvis i dona una pobre imatge a la pretemporada, perdent la Copa Catalunya a semifinals davant el Barcelona. A la lliga, el Collerense li iguala un 1-3 i el Barcelona que compta per victòries els seus encontres, el venç 1-0 i es distància a cinc punts.

L’equip mica a mica, comença a guanyar (primer amb un mínim joc, i progressivament millorant en totes les facetes), amb una Vero estel•lar, i amb un reajustament de les diverses jugadores resituant-les per un major rendiment en un equip en plena formació.

Una de les formacions de l'Espanyol 2010/11

L’equip acaba 2010 derrotant al Barcelona a Sadrià 3-1 i golejant 1-5 a un sorprenent Sant Gabriel que s’ha ficat dins dels vuit clubs que lluitaran en la segona fase pel títol, i assolint matemàticament la primera posició de grup encadenant fins a 10 victòries consecutives.

Futbol Base Femení

Femení B 2009/10, subcampió de lliga.

Femení B, guanyador del Memorial Ma.Carmen Guardia.


Carlos Gómez, tècnic del filial femení

En quant a la pedrera, el Femení “B” va ser per primer cop a la història subcampió de lliga del grup tercer de Primera Nacional Femenina, quedant per sota de l’ascendit a Superlliga Sant Gabriel.

El filial blanc-i-blau, s'adjudica una nova edició del Memorial Ma.Carmen Guardia a Sant Joan Despí.

Actualment, l’equip de Carlos Gómez al marge d’aportar jugadores al primer equip femení, lluita amb Sporting Ciutat de Palma i Levante Las Planas pel títol de la categoria, fita que seria històrica dins el futbol femení perico en cas d’assolir-se.

El Femení "B" també va acomiadar l'any,
remuntant i golejant al FCB "B" a Sadrià(4-1)

Femení "C" 2010/11
El Femení C es va consolidar a Primera Catalana finalitzant en tercera posició tot just darrera dels dos equips que van ascendir (Sant Andreu i PBB de la Roca ”B”). A l’actual temporada, el conjunt de Lino Ramírez es líder del grup tercer sense haver perdut cap partit i només haver cedit un empat.

Un molt jove juvenil-cadet femení 2010/11

El Juvenil Cadet femení no va pogué ser campió de lliga ja que va perdre davant el FC Barcelona en el partit que podia decidir el títol i va acabar finalment segon. Actualment, ho està passant bastant pitjor, ja que amb un equip de nenes molt joves lluitant amb rivals de superior edat, ocupa la zona mitja de la classificació després d’una evident i progressiva millora en comparació amb l'inici de la temporada.

En futbol 7 femení, el Infantil “A” va decebre acabant classificat en tercer lloc, mentre que el Infantil-Aleví “B” va quedar campió del seu grup a Segona Divisió i va obtenir l’ascens a Primera Infantil. Actualment ocupa posicions de la part mitja baixa, amb un equip jove, en plena consolidació abans que donin el salt la propera temporada al Infantil A.

Femení Infantil B, campió de lliga

Les classificacions a la lliga van determinat que cap equip femení base estigués present a les finals dels diversos campionats de Catalunya disputats a Igualada.

L’equip Benjamí-Prebenjamí, va ser tercer la passada temporada i en l’actual ha guanyat tots els encontres sent líder per major diferència de gols amb el Sant Gabriel.