RECORDANT NOSTRA HISTÒRIA:RECORDANT A BARTOLÍ

Ha mort Joan Bartolí.

Fa unes setmanes va ser Marcel Domingo. Ara Bartolí. Escric aquestes línies consternat per la lamentable noticia que el gran central perico Joan Bartolí ens ha deixat. No l’he conegut, però sempre havia sentit als pericos amb més anys que jo, citar-lo com un dels grans. Un d’aquells grandiosos jugadors que han marcat tota una època a l’Espanyol.

Un amic meu que viu a Molins de Rei, sempre em parla d’ell quan parlem d’èpoques passades, com a veí seu, i fill d’aquesta ciutat del Baix Llobregat. Me’l recorda sempre citant-me una alineació modèlica d’aquella època: Vicente, Argilés, Bartolí, Dauder, i una mitja amb Sastre, Recamán, etc... Me’l cita potser un graó per sota dels Argilés, Parra, Catà de l’època de l’oxigen. Però en tot cas, com un gran espanyolista i un gran jugador que va lluir la samarreta blanc-i-blava en aquella dècada de mitjans dels cinquanta i dels seixanta deixant una petjada inesborrable en la memòria dels seguidors espanyolistes.

Sentiment Perico s’uneix al dol de la família perica que sent l’absència d’un dels seus grans ídols. Descansi en pau.

Biografia:

Joan Bartolí Figueras va néixer a Molins de Rei un 30 d’octubre de 1935. Va iniciar la seva carrera esportiva al Granollers i al CE Sabadell. Posteriorment va passar al conjunt espanyolista on va disputar 11 temporades amb el conjunt blanc-i-blau.

Va debutar la temporada 1954/55 amb l’Espanyol (davant el Málaga a Sarrià el 19 de desembre de 1954) en un únic encontre disputat al llarg de la temporada –cal considerar que en l’equip espanyolista a la defensa hi eren presents Argilés, Parra i Cata –.

Joan Bartolí va disputar un total de 142 encontres a 1a. Divisió amb l’Espanyol i 20 amb l’Hércules d’Alacant.

Va formar part de l’equip espanyolista que va disputar per primer cop, competició europea (Copa de Fires) amb el Hannover alemany, el Birminghan anglès i l’Estrella Roja de Belgrad, com a rivals dels espanyolistes. En aquella temporada l’Espanyol va perdre per primer cop a la seva història la màxima categoria del futbol espanyol tacant el seu fins llavors immaculat historial, en perdre la promoció davant el R. Valladolid.

A Segona Divisió (1962/63) va disputar 29 encontres de lliga i com no es va pogué aconseguir l’ascens directe es va tenir que disputar la promoció d’ascens davant el Real Mallorca amb el mític gol d’Irígoras que resolia a favor dels espanyolistes el partit de desempat del plet promocional a l’Estadi Santiago Bernabeu en el dia de l’Ascensió de 1963.

Després de l’etapa espanyolista va continuar vestint de blanc-i-blau a les files del Hércules CF. tornant a primera una temporada després (1966/67).

Va ser internacional B amb Espanya en quatre ocasions. Davant la selecció d’Iiàlia, davant Marroc a Casablanca i a Granada i davant França.

TEMPORADA. CLUB	PART. JUG.	MINUTS
1954/55 RCD ESPANYOL	1	90
1955/56 RCD ESPANYOL	1	90
1956/57 RCD ESPANYOL	0	0
1958/59 RCD ESPANYOL	27	2405
1959/60 RCD ESPANYOL	24	2160
1960/61 RCD ESPANYOL	28	2520
1961/62 RCD ESPANYOL	21	1890
1963/64 RCD ESPANYOL	30	2700
1964/65 RCD ESPANYOL	10	900
1966/67 HÉRCULES C.F.	20	1800