L'equip prebenjamí, li dedicar el títol de lliga a Dani Jarque.
Morales planteja tot un seguit de canvis al futbol base:
-Racionalització de la despesa (aquí el primer error, considerar despesa al que pot considerar-se inversió, tot i que en alguns capítols no li faltava raó que estava desproporcionat, més tenint en compta que l’Espanyol ha de mirar molt l’economia).
-Substitució de la Residència per l’Escola Túrbula (quan mesos abans només eren flors als responsables de la mateixa i els hi va assegurar la seva continuïtat, això si, amb jugadors de cadets en amunt).
-Un projecte d’avançament en les edats dels jugadors a les respectives categories que fa trontollar les més ortodoxes formes de veure el tema del planter, i del que al final ha tingut que renunciar en part a la seva aplicació, pel que fa referència a les categories de infantils en avall per la impossibilitat de dur-lo a terme degut a que l’aspecte físic es determinant en certes categories inferiors. En canvi en categories superiors (cadet i juvenils) aquest plantejament es més assenyat ja que els jugadors maduren més ràpidament en enfrontar-se a rivals superiors d’edat.
-Substitució de segons entrenadors, per preparadors físics titulats i reforçament de tota l'àrea mèdica, física, etc.
-Fitxatges més centralitzats a la zona barcelonina (que en juvenils no ha respectat, fitxant un munt de jugadors valencians o un de gironí).
Morales ha atribuït el mèrit dels jugadors que han arribat al primer equip a la nova situació existent dins el futbol base i a la bona sintonia. Potser, lluny d’aquestes interessades declaracions, les coses son molt més fàcils d’entendre: En primer lloc a la banqueta del primer equip, un tècnic, Mauricio Pochettino, ha fet de la necessitat virtut i els nois li han funcionat bé; altres entrenadors van fer gala de la pitjor covardia i no van voler jugar-se-la amb jugadors del planter. Segon, tots els jugadors que s’han consolidat al primer equip procedents de la pedrera son de l’etapa anterior.
I precisament el filial, va ser la nota negra d’aquest any. Perarnau (utilitzat com a revulsiu quan ja no ho havia estat en la seva anterior etapa), no va pogué evitar el descens de categoria i el segon equip de la categoria se’n va anar a Tercera Divisió, via promoció (de la que guanyava 2-0 al Guijuelo en el partit d’anada i va veure com en pocs instants els visitants neutralitzaven l’avantatge). Al partit de tornada, va perdre 1-0 i el descens es va consumar a la ciutat castellana, en mig d’acusacions greus per part d’un jugador local d’intent de compra de l’encontre.
El Juvenil “A” va veure com en els darrers dies s’esvaïen les possibilitats d’alçar-se amb el triomf final. El robatori a la Hans Gamper en la penúltima jornada (1-1) va fer que s’arribés amb avantatge culer i que no es depengués d’ells mateixos per assolir el títol de lliga. La darrera jornada l’Espanyol rebia al Cornellà i el FC Barcelona viatjava a Saragossa. Guanyant l’Espanyol obligava als barcelonistes a també tenir que fer-ho. Però una convocatòria de seleccions (de culers i pericos) deixava més minvat al conjunt culer, i va obtenir de la RFEF l’ajornament de l’encontre (l’Espanyol amb una dotzena de baixes no ho va obtenir setmanes abans per enfrontar-se al Girona, on l’equip de Guerrero va començar a dir adéu al títol). Llavors, Antonio Morales, va acceptar jugar primer (el Cornellà es va negar per temes laborals a retardar l’encontre per jugar-lo al mateix temps que el FCB) i que els barcelonistes juguessin posteriorment a mitja setmana. Desastre total a Sadrià i l’equip enfonsat anímicament acaba perdent l’encontre, i regalant el títol als culers.
A la Copa del Rei Juvenil, amb el sorprenent relleu a la banqueta (Pepín va substituir Guerrero) l’equip va recuperar el nivell, i va eliminar a Almería i Atlético de Madrid amb bons partits, però va sucumbir en semifinals caient (amb remuntada inclosa) davant el Reial Madrid a Sadrià, i sent esbatussats a Valdebebas.
Els equips campions de lliga van ser:
Aleví B.
Benjamí A
El Juvenil B, Cadet A, Infantil A, i Aleví A, van ser segons a les seves respectives lligues.
Als Campionats de Catalunya celebrats a Igualada, l’Espanyol Aleví “A” va derrotar a la tanda de penals al FC Barcelona després que s’arribés amb empat a zero a la fi de l’encontre, i es va proclamar campió de Catalunya.
El Benjamí, amb un intens encontre va vèncer al Cornellà, i es va proclamar també, campió de Catalunya. En els altres campionats de Catalunya (Juvenil, que per primer cop prenien part els equips de Lliga Nacional, i Infantil), l’equip juvenil “B” i l’Infantil “A” no van pogué superar al Barcelona en la final. La cara negativa va ser l’eliminació per primer cop a la història del Cadet “A” en semifinals desprès de vèncer 1-3 a Cornellà, sucumbint en Sadrià per 0-3 i no arribant a la final.
L’Aleví “A” a Estepona (Torneig de futbol 7aleví de canal +), va realitzar una molt bona primera fase de grups, però va caure a l’encreuament de quarts de final davant el Sevilla en els llançaments de penals i no va pogué assolir les semifinals.
La noticia dins del futbol base va ser l’aprovació per part de l’Assemblea de la FCF (on la majoria de clubs modestos ni tan sols van acudir a votar) en el mes de juny, de la reforma del futbol base amb tot un seguit de normes, com la desaparició de les divisions d’honor i categories preferent de les categories d’infantils, alevins i benjamins, l’establiment de quatre períodes de joc en les categories citades, i que en categoria aleví, es disputin els encontres sota la modalitat de futbol 7 i no de futbol 11 com fins ara. També, en el futbol 7, es modificaven el sistemes de puntuació establint-se quatre punts pel triomf, dos per l’empat i un per la derrota. A més, s’exclouen dels resultats oficials rendes superiors a cinc gols d’avantatge, no es publiquen classificacions en categoria prebenjamí, així com l’obligatorietat que juguin al menys un període dels quatre tots els nens, etc. Reformes que van comptar amb el vot favorable dels dos principals clubs de Catalunya.
Toni Rovira, tècnic del filial
Formació del Espanyol B 2010/11
En l’actual exercici, el filial (amb altre cop una quarantena de jugadors a la pretemporada tot i que ara no s’esgrimeix aquest argument per desviar responsabilitats, tal com es deia l’any anterior) transita de la mà del tècnic (ex Gramanet) Toni Rovira, pel camí sinuós de la Tercera Divisió i tot i col•locar-se líder després d’un empat a Sadrià en la jornada inaugural i dues victòries a domicili, l’equip cau en el pou pel mal joc, nervis, poca convicció amb si mateix, falta d’encert cara a porta, lesions, afebliment per que els principals puntals son amb el primer equip.
De la resta de futbol base, citar que el Cadet B es líder a Preferent, tot i el dolent començament en la NIKE Premier Cup que va quedar eliminat pel Gironés-Sabat i no va passar dels quarts de la fase catalana, que l’Infantil A també ho és al grup segon de Primera Infantil, l’Aleví “A” al grup segon de Primera Aleví, i el Benjamí “A” al grup tercer de Primera de Benjamins. Infantil A i Benjamí A, han guanyat tots els punts en joc, mentre que l’Aleví “A” només ha cedit un empat. El Cadet A és segon, amb opcions per seguir lluitant, i la resta d’equips de primer any ho passen menys bé a nivell de classificació per la lògica diferència d’edats.
Per últim, al Torneig d’Arona, el Infantil “B” espanyolista que va fer una excel•lent fase prèvia vencent a Atlético de Madrid, Benfica, i empatant davant Sevilla, no ha pogut superar els quarts de final amb l’encreuament amb el Barcelona.
Aquest equip havia vençut a l’estiu la Danone Cup en la fase catalana i nacional, i per tant es va guanyar la participació (representant al futbol infantil espanyol) a la fase final mundial que va tenir lloc a Sudáfrica. No va perdre cap encontre, però va caure per penals als vuitens de final, ocupant finalment una digna novena posició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada