Adéu 2010 !
Futbol Femení
L’any va començar coincidint amb l’inici de la segona fase de la Superlliga Femenina. L’Espanyol es va reforçar amb la internacional sueca Louise Fors, tot i que per la falta d’aclimatament i que va arribar desprès de l’aturada de la lliga al seu país per l’hivern, va aportar bastant poc a l’equip i la seva actuació va ser testimonial en el còmput global.
Oscar Aja.
L’Espanyol que havia començat amb molts dubtes i alguns dolents resultats, va anar agafant la seva millor forma, i va començar gener amb triomfs davant Llevant (0-3), van continuar golejant sense pietat a Athletic Club (6-0), triomf a domicili davant l’Atlético de Madrid (0-1), FC Barcelona (4-0), gran triomf al camp del Rayo (1-2), Levante (4-0), Atlético de Madrid F. (4-1), i obtenint importants triomfs a domicili davant Prainsa (1-3), Barcelona (0-2) aconseguint primer la classificació per la final, i posteriorment assegurant la primera plaça de manera matemàtica tot i les derrotes a Bilbao i a Sadrià davant el Rayo.
Futbol Femení
L’any va començar coincidint amb l’inici de la segona fase de la Superlliga Femenina. L’Espanyol es va reforçar amb la internacional sueca Louise Fors, tot i que per la falta d’aclimatament i que va arribar desprès de l’aturada de la lliga al seu país per l’hivern, va aportar bastant poc a l’equip i la seva actuació va ser testimonial en el còmput global.
Oscar Aja.
L’Espanyol que havia començat amb molts dubtes i alguns dolents resultats, va anar agafant la seva millor forma, i va començar gener amb triomfs davant Llevant (0-3), van continuar golejant sense pietat a Athletic Club (6-0), triomf a domicili davant l’Atlético de Madrid (0-1), FC Barcelona (4-0), gran triomf al camp del Rayo (1-2), Levante (4-0), Atlético de Madrid F. (4-1), i obtenint importants triomfs a domicili davant Prainsa (1-3), Barcelona (0-2) aconseguint primer la classificació per la final, i posteriorment assegurant la primera plaça de manera matemàtica tot i les derrotes a Bilbao i a Sadrià davant el Rayo.
Lara Rabal
Malauradament, ser primer, el màxim golejador d’aquesta segona fase amb un trident golejador espectacular format per Pamela Conti, Mery, i Vero, (55 gols entre les tres en les dues fases) i el menys golejat, no li va servir per aixecar el títol. Un dolent resultat en l’anada a terres madrilenyes (1-0 en el darrers minuts de joc) va complicar i molt la tasca de remuntar l’eliminatòria.
Imatges de la Final de la Superlliga.
Sadrià es va engalanar com en les millors ocasions (es van instal•lar grades supletòries en l’encontre del Espanyol B per evitar el descens) i va registrar una entrada superior a 2.500 persones per recolzar a un equip que va veure com Vero Boquete donant un exemple a tots va jugar infiltrada. Un gol de la ex, Adriana, i la lamentable actuació arbitral, unit al poc encert d’un Espanyol que va jugar a contrarellotge va fer que s’escapés el títol i amb ell, la participació a la Champions Femenina.
La venjança va arribar a la Copa. Després de desfer-se d’un sempre complicat Prainsa que va sucumbir clarament en la doble confrontació, va disputar a Basauri, la Final Four (final a quatre) de la Copa de S.M. La Reina. A Semifinals, derbi. Un solitari gol de Mery, va servir per deixar a la cuneta a l’etern rival i jugar una nova final copera. L’Espanyol va encarrilar la final amb un gol d’Ane als primers minuts, i va donar un recital al Rayo, tancant el compte golejador Mery i certificant Marta Torrejón el triomf final després del gol rayista que posava emoció al resultat.
La venjança va arribar a la Copa. Després de desfer-se d’un sempre complicat Prainsa que va sucumbir clarament en la doble confrontació, va disputar a Basauri, la Final Four (final a quatre) de la Copa de S.M. La Reina. A Semifinals, derbi. Un solitari gol de Mery, va servir per deixar a la cuneta a l’etern rival i jugar una nova final copera. L’Espanyol va encarrilar la final amb un gol d’Ane als primers minuts, i va donar un recital al Rayo, tancant el compte golejador Mery i certificant Marta Torrejón el triomf final després del gol rayista que posava emoció al resultat.
Les campiones, a la III Pericicletada de la GPE Manigua.
´Míriam i Mery amb la cinquena Copa de la Reina
El quadre entrenat per Oscar Aja, aixecava la cinquena Copa de la Reina de la seva història, superava en una guanyada als nois, i la conqueria per segon any consecutiu desprès del triomf a la Romareda.
Vero Boquete
Acabava la temporada adjudicant-se el Memorial Glòria Solà i Fusté (el precedit per les polèmiques declaracions de l’Anna Maria vs. Antonio Morales) davant l’Estartit i Girona. No va pogué guanyar la Internacional Womens Cup disputada enguany a Tarragona, ja que Aja va considerar oportú donar oportunitats als joves valors de la pedrera en un torneig amb potents rivals.
Revolució en el nou projecte
Marina Marimón
Olga Moreno "Chola"
Louise Fors
Pamela Conti
Raquel Corral
Marta Corredera
Míriam Diéguez
Mery Ruiz
L’Espanyol veu com per unes i altres circumstàncies, marxen fins a 8 jugadores de l’equip campió (Marina Marimón i Olga Moreno – Sant Gabriel –, Raquel Corral – lesionada, Cerdanyola -, Louise Fours –torna a Suècia amb el Linkoping –, Mery –a Russia- , Conti –al Llevant –, Corredera –al FCB – i sobre tot la més carismàtica de les jugadores per la seva antiguitat i per ser la capitana, Miriam Diéguez, que marxa al Rayo Vallecano).
Vanesa Gimbert
Sonia Matías
Sandra Vilanova
Alba Montserrat
Erika Vázquez
Ana Romero "Willy"
Alba Pomares
Alexia Putelles
I per contra, l’Espanyol pesca a les aigües revoltes del Rayo Vallecano (que ha fet fora mig equip) i les migcentres Sandra Vilanova i Vanesa Gimbert, i l’extrem Ana Romero “Willy” s’incorporen al club espanyolista. Alba Montserrat com a portera procedent de l’Estartit, Erika (la golejadora navarresa de l’Athletic Club), i la portuguesa Sonia Matias (ex Prainsa) junt a una jove de catorze anys de la pedrera Alba Pomares i varies noies del filial com Alexia Putelles, Andrea Pereira, completen la plantilla.
br>Kenti, va participar amb la selecció Sub-20 de Mèxic,
al mundial d'aquesta categoria.
L’equip comença notant les baixes de Vero (a la lliga americana EE.UU i ampliarà el període d’absència al fitxar pel tram final de la lliga professional nord-americana), Marta Torrejón lesionada del tram final de l’anterior campionat i les joves Sara Mérida i Alexia Putelles que viuen un any de pel•lícula.
Sara Mérida
Alexia Putelles.
La vilanovina titular en la majoria d’encontres ja en el passat exercici, i la molletenca amb dorsal del primer equip en aquesta temporada, ambdues es proclamen campiones d’Europa Sub-17 i medalla de bronze al Campionat del Mon Sub-17. Tot un èxit de la pedrera femenina perica.
L’equip pateix les baixes i els canvis i dona una pobre imatge a la pretemporada, perdent la Copa Catalunya a semifinals davant el Barcelona. A la lliga, el Collerense li iguala un 1-3 i el Barcelona que compta per victòries els seus encontres, el venç 1-0 i es distància a cinc punts.
L’equip mica a mica, comença a guanyar (primer amb un mínim joc, i progressivament millorant en totes les facetes), amb una Vero estel•lar, i amb un reajustament de les diverses jugadores resituant-les per un major rendiment en un equip en plena formació.
Una de les formacions de l'Espanyol 2010/11
L’equip acaba 2010 derrotant al Barcelona a Sadrià 3-1 i golejant 1-5 a un sorprenent Sant Gabriel que s’ha ficat dins dels vuit clubs que lluitaran en la segona fase pel títol, i assolint matemàticament la primera posició de grup encadenant fins a 10 victòries consecutives.
Futbol Base Femení
Femení B 2009/10, subcampió de lliga.
Femení B, guanyador del Memorial Ma.Carmen Guardia.
Carlos Gómez, tècnic del filial femení
En quant a la pedrera, el Femení “B” va ser per primer cop a la història subcampió de lliga del grup tercer de Primera Nacional Femenina, quedant per sota de l’ascendit a Superlliga Sant Gabriel.
El filial blanc-i-blau, s'adjudica una nova edició del Memorial Ma.Carmen Guardia a Sant Joan Despí.
Actualment, l’equip de Carlos Gómez al marge d’aportar jugadores al primer equip femení, lluita amb Sporting Ciutat de Palma i Levante Las Planas pel títol de la categoria, fita que seria històrica dins el futbol femení perico en cas d’assolir-se.
remuntant i golejant al FCB "B" a Sadrià(4-1)
El Femení C es va consolidar a Primera Catalana finalitzant en tercera posició tot just darrera dels dos equips que van ascendir (Sant Andreu i PBB de la Roca ”B”). A l’actual temporada, el conjunt de Lino Ramírez es líder del grup tercer sense haver perdut cap partit i només haver cedit un empat.
Un molt jove juvenil-cadet femení 2010/11
El Juvenil Cadet femení no va pogué ser campió de lliga ja que va perdre davant el FC Barcelona en el partit que podia decidir el títol i va acabar finalment segon. Actualment, ho està passant bastant pitjor, ja que amb un equip de nenes molt joves lluitant amb rivals de superior edat, ocupa la zona mitja de la classificació després d’una evident i progressiva millora en comparació amb l'inici de la temporada.
En futbol 7 femení, el Infantil “A” va decebre acabant classificat en tercer lloc, mentre que el Infantil-Aleví “B” va quedar campió del seu grup a Segona Divisió i va obtenir l’ascens a Primera Infantil. Actualment ocupa posicions de la part mitja baixa, amb un equip jove, en plena consolidació abans que donin el salt la propera temporada al Infantil A.
Femení Infantil B, campió de lliga
Les classificacions a la lliga van determinat que cap equip femení base estigués present a les finals dels diversos campionats de Catalunya disputats a Igualada.
L’equip Benjamí-Prebenjamí, va ser tercer la passada temporada i en l’actual ha guanyat tots els encontres sent líder per major diferència de gols amb el Sant Gabriel.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada