diumenge, 13 de maig del 2007

HAT TRICK DE PANDIANI.. ESTÈRIL (4-3)


Walter "Rifle" Pandiani, ha descarregat tota la munició davant un Madrid que encara aspira al títol de lliga.
Foto d'arxiu; josep maria.

Un Espanyol que guanyava 1-3 acaba perdent en el segon temps
Dues meitats ben diferents les que s’han presenciat aquest vespre al Bernabeu. Una primera part en la que el conjunt de Valverde ha jugat, ha contracolpejat, ha aconseguit anar-se al vestidor amb una renda d’un a tres, gràcies a un hat-trick de Walter “Rifle” Pandiani que d’aquesta manera acaba complint la seva promesa de marcar 18 gols aquesta temporada, fita que tots (i que ningú ho negui ara), no ens creiem quan ho va dir davant els mitjans de comunicació.

La segona part, el Madrid ha anat per el partit, a la desesperada, i l’Espanyol molt feble en defensa potser s’ha deixat anar quelcom més pensant en l’encontre del dimecres que creient-se que podia sortir vencedor d’aquest matx.

Pandiani avança a l’Espanyol en el marcador
L’encontre ha començat amb atacs mol tímids del conjunt blanc, amb jugades d’Emerson i de Van Nistelroi, que a la mitja volta engalta un xut. Però qui veritablement ha donat el primer cop, ha estat el conjunt d’Ernesto Valverde que amb un futbol molt valent, despreocupat, sense cap tipus de pressió mitjançant Rufete, que ha rebut de Jônatas a l’espai, fa una gran jugada i el seu centre ha estat rematat per Pandiani, tal com li venia amb l’esquerra.

Guti ha posat a prova a Kameni a la següent jugada. Però l’Espanyol ha continuat portant perill i en jugada de Costa, Pandiani a rematat molt alt, donant altre ensurt a la defensa madridista. Casillas atura una centrada de Moha bastant perillosa.
El Real Madrid és a punt d’empatar al llançament d’un servei de cantonada de Guti, quan Diarra remata i Kameni salva lluint-se, de la mateixa línia de gol.

El segon de Pandiani
Jugada amb els mateixos protagonistes del primer gol; Jônatas cedeix a Rufete que centra després de superar a Sergio Ramos i Pandiani altre cop amb l’esquerra arribant des de darrera, bat a Casillas, posant el Espanyol amb avantatge de dos gols.

Però el Madrid intenta reduir distàncies, i Roberto Carlos a passada de Diarra posa en dificultats a Kameni que rebutja a còrner. I Van Nistelroi, aconsegueix el primer rematant dins l’àrea petitta, després que Roberto Carlos pentinés l’esfèrica.

Hat trick de Pandiani
Jugada de Moha, i en posició dubtosa, recull el rebuig de les cames d’un defensor i obre al centre on el “Rifle” aconsegueix el divuitè gol de la temporada i el tercer en el Bernabeu. Veure per creure. L’Espanyol s’avançava per 1-3 en una primera part mai vista al feu blanc. Kameni envia a còrner un llançament de Van Nistelroi fent una gran intervenció, i tant Rufete com Moha creen perill en les seves arribades a l’àrea del conjunt madrileny.

Simplement sensacional l’espectacle que ha ofert l’Espanyol en aquesta primera part. Per emmarcar-la i sobre tot l’efectivitat cara a porta.

Canvi total a la segona part
En canvi, la segona part es desenvolupa per altres paràmetres. Canvis al Madrid, que el seu tècnic Capello seu a la banqueta a Cicinho i a Guti, i surten Helguera, i Reyes que afegit a la feblesa defensiva dels pericos ha fet que el conjunt blanc s’hagi envalentit i s’hagi posat mans a l’obra ja a la desesperada per intentar reduir distàncies.

Raul, obre la porta a la remuntada blanca
Reyes ja ha donat el primer ensurt rematant a l’exterior de la xarxa de la porteria de Kameni. I Raul ha afusellat a Kameni, fent després d’una assistència d’esperó de Van Nistelroi, el 2-3 als tres minuts de la represa, fet que ha condicionat i molt la segona part. De totes maneres, cal dir que el rendiment del conjunt blanc i blau ha baixat molt en la primera mitja hora de la segona part. Reyes ha donat altre ensurt rematant fora un centre de Higuain.

Al 56, Reyes empata l’encontre irregularment després d’una falta a Chica que l’àrbitre no ha sancionat aprofitant-se el Madrid d’una topada entre Kameni i un molt desafortunat Chica en el dia d’avui, Reyes xuta des de la frontal sense porter...

Valverde fa canvis, i dona entrada a Luis García per Pandiani, i posteriorment a Coro per un esgotat Rufete que ha brillat a gran alçada. El propi Luis tindrà una ocasió al llençar una perillosa falta , però Casillas atent atura l’esfèrica.

L’Espanyol ho passa malament
Jugades del conjunt madridista que posen en serioses dificultats a Kameni; Primer Van Nistelroi després d’una errada de Chica en el 65, posteriorment Diarra, posarà a prova al camerunès.


L’Espanyol torna a recobrar el domini del joc, però...
El darrer quart d’hora, el conjunt de Valverde torna a tenir el control del joc. Comencen de nou a tornar a acostar-se a l’àrea i a la porta de Casillas. La gran ocasió, la gaudirà Luis García al minut 81, quant se’n va sol, intenta driblar a Casillas i desaprofita la gran oportunitat de donar el cop definitiu a l’encontre; al final fa un mal control i perd l’esfèrica.

I quan es perdona s’acaba pagant car, i més en el Bernabeu, on els minuts passen molt lentament i es fan molt, molt llargs.
El Madrid ha reclamat penal en una caiguda de Sergio Ramos davant Jarque, però Undiano no assenyalat rés.

I així una errada de Chica, és aprofitada per Reyes que habilita a Higuain i a falta de dos minuts per els noranta reglamentaris fa el quart, anticipant-se al propi Chica, i que acabarà inexorablement donant la victòria al conjunt blanc, que ha cregut en la victòria, que s’ha trobat a un Espanyol que no s’esperava en el primer temps, però que Glasgow ha pesat i molt en el segon temps.

La imatge ha estat molt bona, la llàstima es que s’ha acabat desaprofitant un 1-3 i que aquests punts independentment de les repercussions que haguessin pogut tenir cara al títol de lliga, en benefici de tercers, haguessin acostat i molt al conjunt espanyolista a la zona UEFA. Però ara el que importa és la final de Glasgow. Això ja es història. Ja ha passat. Han posat sota les cordes al Madrid, amb un equip de suplents , gairebé la majoria dels que han sortit al Bernabeu. Les errades pròpies (tant o més que els encerts dels blancs) han impossibilitat puntuar. Marge de confiança total per Valverde i els seus nois cara a la gran final de dimecres. ¡Allà segur no es fallarà! ¡Som-hi, pericos, a guanyar la UEFA!



Fitxa Tècnica.
Real Madrid CF: Casillas; Cicinho (Ivan Helguera, m. 46), Cannavaro, Sergio Ramos, Roberto Carlos, Diarra, Emerson, Higuaín, Guti (Reyes, m. 46), Raúl (Torres, m. 89), Van Nistelrooy

RCD Espanyol: Kameni (6); Velasco(5), (Jarque, m. 74) (6), Torrejón(4), Lacruz (4), Chica (2) , Ángel (8), Costa (7), Rufete (9)(Coro, m. 68)(5), Jônatas(8), Moha (9), Pandiani (10) (Luis García m. 59) (4)

Gols: 0-1 Pandiani, m. 15, 0-2 Pandiani, m. 26, Van Nistelroy, m. 30, 1-3 Pandiani, m. 34. 2-3 Raul, m. 48, 3-3 Reyes, m. 56, 4-3 Higuaín m. 89.

Àrbitre: Undiano Mallenco. Ha mostrat targes grogues a Moha (m. 52), Chica (m.55), Kameni (m. 57), Sergio Ramos, (m.60), Jônatas (m. 82), Higuaín m. 90
Incidències; Estadi Santiago Bernabeu
.

El millor; Walter Pandiani. Ell compleix les seves promeses. Hat trick, i divuitè gol el que avançava 1-3 al conjunt de Valverde. El seu repte assolit. Esperem que encara li quedi força munició per la propera batalla. La definitiva, la darrera, la que pot coronar a l’Espanyol, Campió d’Europa de la Copa de la UEFA, amb permís d’un Sevilla potent que ha guanyat per la mínima al Recreativo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

HOLA AMIC, TU TRANQUIL, EL IMPORTANT ÉS QUE GUANYEM LA COPA DE LA UEFA A GLASGOW, I AIXÍ SEREM EL ÚNIC EQUIP DE LA TERRA QUE GUANYA UN TÍTOL AQUEST ANY, ESPEREM QUE AQUEST ANY LA PLAÇA S JAUME ESTIGUI MÉS PLENA I QUE ELS POLÍTICS CULERS DISFRUTIN DELS NOSTRES COLORS, I DESPRÉS LA GRAN TRACA A LES FONTS MAGIQUES DE MONTJUIC.VISCA L'ESPANYOL.

Fernando J. Cansado ha dit...

Estic amb José Carrera, més important serà guanyar a Glasgow. Una cosa positiva serà que aquesta remuntada servisca perque no donen per guanyat un partit

Josep Maria ha dit...

Efectivament; dels errors s'ha de aprendre. I potser val molt més aquest resultat que una victòria 1-3 que hagués elevat potser massa l'euforia, i ens hagués acostat més al moment en que vàrem jugar la tornada en la darrera final.
Salutacions.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M