dijous, 5 de setembre del 2013

EN UN DOLENT PARTIT EL WEST HAM,
TALLA LA RATXA DE 6 TORNEJOS CONSECUTIUS.










RCD Espanyol: 0 – West Ham United: 1


Torneig decebedor. Futbol molt pobre. Assistència ridícula.

El conjunt anglès del West Ham ha tallat una ratxa de sis triomfs consecutius del RCD Espanyol en el clàssic torneig estiuenc que organitza la institució espanyolista des de fa ja 39 anys.  Ho ha fet guanyant un partit amb un únic gol, des del punt de penal, davant un Espanyol amb forces suplents i nul cara a porta. Com a nota més negativa, l’afició espanyolista no hem sabut estar a l’alçada del torneig (o potser si, a la mateixa que el joc exhibit) doncs tenint en compta que hi havia força públic anglès i familiars dels nens i nenes de la pedrera (abans ha tingut lloc la presentació de la qual ja demà en parlarem amplament), els espectadors presents no arribaven als 5.600. Tot i no obrir-se les segones graderies de l’estadi, la perspectiva de les grades era ben bé decebedora, diria més, fantasmagòrica.

Es podran cercar moltes excuses; el fer pagar, l’horari, el dia, el rival, l’alçada en que ens trobem amb la lliga començada. Excuses no en faltaran. N’hi ha sempre per donar i repartir. Per tant, que cadascú obri en conseqüència doncs és lliure de pensar, dir i fer el que vulgui. Ara bé, allò de la “millor afició d’Espanya” val més que ja no ho diguem més, doncs se’ns riuran encara més, qui ens senti... I a mi no em fa gens de gràcia i suposo que a molts tampoc.   

Com amb el dubte de l’ou o la gallina, també el perico es deu preguntar si l’espectacle tot plegat va en consonància amb l’aspecte que oferien les grades (si l’afició passa, que volem que facin els professionals que tant els hi ha de fer, per motivar-se), o és potser a l’inrevés. El públic intel·ligent ja sap el que cal esperar i prefereix veure-ho des de casa seva, escarxofat a la butaca i escoltant als senyors de la Televisió de Catalunya, que gairebé sempre acostumen a donar “força plaer” escoltar-los en els seus comentaris, i evitar-se molèsties, desplaçament, etc...

Sigui com sigui, el partit ha sigut força dolentot. El primer temps molt més. Després dels deu primers minuts en els que només hem vist un detall tècnic de Sergio García que no ha entès Thievy, el joc anava discorrent continuadament amb errades, imprecisions i escàs bagatge ofensiu.

Com accions aïllades, un parell amb Thievy de protagonista. Bona acció de Pizzi (del poc que ha fet), obrint a l’espai pel francès, però després de retallar s’ha trobat amb James Tomkins que amb el cos ha tallat l’esfèrica interceptant la rematada (14’). En el 20’, aquest cop Thievy si ha passat la bola veient a Pizzi desmarcant-se a la seva esquerra, i li ha enviat una esfèrica que dins l’àrea s’ha encarregat el 10 espanyolista en remata fort, fora, a la dreta de la porteria defensada per Adrián.

L’ocasió més clara de tot el partit dels locals ha arribat en el 26’ a pilota aturada quan Manu Lanzarote ha enviat un lliure directe a mitja alçada al pal esquerre de la porteria anglesa.  Cinc minuts després en contracop, una passada en profunditat de Sergio García per Thievy, ha arribat un pèl abans dins l’àrea el porter rebutjant amb el peu, la pilota dividida.        

Aquestes accions de clar perill no dissimulaven en absolut el descontrol de l’equip, en el que tan sols Fuentes, David López, Pizzi i Sergio García es podien considerar com a titulars en l’onze que avui ha tret Aguirre. Moltes errades en les passades, poc ritme, desmotivació total, en definitiva un suplici veure el partit... I en això que els anglesos es treuen la son de sobra, i en dues accions arriben en perill a l’àrea d’un fins les hores tranquil Germán Parreño.

La primera d’elles amb un ràpid contracop de Ravel Morrison que troba una autèntica autopista en la feble cobertura espanyolista. Germán en dues accions evita el gol interceptant les rematades del 15 del West Ham. La segona ocasió, producte del servei de cantonada, amb un remat de cap que atura bé el meta alacantí.

Mathew Jarvis, fent jugada per la banda d’un Mattioni que no acaba ni de bon tros d’estar al nivell que s’espera, guanya línia de fons i la seva centrada és interceptada d’una manera totalment infantil per Abraham. Penal sense discussió que executa el dorsal 16, Noble, enganyant a Germán. Fou l’únic gol del partit.

El segon temps s’inicia amb dues substitucions en el quadre d’Aguirre. Clerc i Alex Fernández (debuta) en el lloc de Fuentes i Sergio García, passant Thievy a la punta d’atac.  Jarvis és a punt de sentenciar la final, quan junt al vèrtex de l’àrea envia un fort tret creuat que rebutja com pot el meta Germán (47’). 

L’àrbitre no va voler saber res més a les àrees. Sobre tot a l’espanyolista on a Mattioni se li “escapà” el peu en una ocasió (49’) i posteriorment avançat el partit, Raul Rodríguez rebutjà amb el braç una pilota penjada des de l’esquerra junt a Ricardo Vaz Te. Per contra Mattioni en lluita amb un defensor també a l’altre àrea demanà punibilitat en l’acció tot i que en aquesta ocasió quedava força més en una lluita entre ambdós jugadors.     
Bones ocasions de l’Espanyol al contracop en aquest segon temps, que semblava s’ho agafava amb més interès cara al menys igualar l’advers resultat. Llarg desplaçament de Raul Rodríguez per Lanza (qui més ho ha intentat), qui no pot xutar bé davant el defensor que el segueix. Després, una bona acció de Lanza, per Pizzi, sent l’ex madridista Alex Fernández qui té la bona oportunitat responen bé el meta visitant. En el 54’ des de la frontal ho provà Abraham amb un tret sec i ras que rebutja a còrner Adrián a la seva dreta. També en una acció per banda dreta Abraham ho intentà, rebutjant un defensor la seva passada de la mort.

Thievy es guanyà alguns xiulets del públic quan errà un clar contracop després d’una acció de perill dels anglesos en que Germán surt erràticament, la bola cau a un defensor i escapant-se Lanza posa la directa passant-li l’esfèrica al francès que quan ho tenia tot a favor preferí retallar, complicar la jugada, fins que per desesperació dels pocs espectadors, ha perdut qualsevol possibilitat.

Després d’aquesta fase de domini i d’ocasions en les que l’Espanyol ha merescut l’empat, el joc ha minvat en quant a ritme en el darrer tram. El West Ham ha tingut el segon després d’una llarga jugada en la que ha ballat a tot l’Espanyol, finalitzant amb un xut del ingressat al terreny de joc, Elliot Lee (84’), al que ha respost Germán amb una gran intervenció. 

La darrera ocasió per forçar els penals ha sigut una paret entre el central Sidney (bastant fluix també), i Víctor Sánchez, que ha finalitzat amb un complicat xut del primer després del passi elevat del migcampista. En els tres minuts d’afegit, l’Espanyol ha sigut incapaç de capgirar el marcador, i l’equip anglès ha inscrit el seu nom en el palmarès d’equips que s’han endut el Ciutat de Barcelona. Torneig que de seguir amb aquestes perspectives, tampoc tinc clar que tingui gaire futur, malgrat complir ja 39 anys d’existència, herència històrica del President Manuel Meler.  



Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Germán; Mattioni, Sidney, Raul Rodríguez, Fuentes; David López, Abraham; Lanza, Pizzi, Thievy; i Sergio García.
Substitucions: Clerc i Alex Fernández per Fuentes i Sergio García, m. 46; Simao i Víctor Sánchez per Abraham i Pizzi, m. 61; Javi López per Thievy, m. 77.

West Ham Utd: Adrián;  Demel, Tomkins, Ruddock, Taylor; Morrison, Noble; Vaz Te, Nolan, Jarvis; i Modibo Maiga.
Substitucions: Driver, Moncur i Fanimo per Nolan, Demel, i Noble, m. 62; Lletget per Jarvis, m. 71; Lee per Modibo Maiga, m.77

Àrbitre: Alfonso Álvarez Izquierdo, del comitè territorial català.

Gol: 0-1: Noble, (pen.), m. 43.

Incidències: Encontre corresponent a la XXXIX Edició del Torneig Ciutat de Barcelona, XVII Memorial Fernando Lara, disputat en l’Estadi RCDE a Cornellà – El Prat, davant 5.529 espectadors.  Abans del partit, s’efectuà la presentació del futbol base i femenins, que encara ha tingut molta menys expectació que el propi partit. 





S E N T I M E N T P E R I C O . C O M