RCD Espanyol Infantil “A”: 0 - FC Barcelona: 0 ( pen. 4-3)
L’Espanyol a la final Infantil.
Aquest dissabte l’Espanyol es va classificar per disputar la gran final del Campionat de Catalunya en categoria Infantil, en eliminar en una tanda de penals no apta per cardíacs, al FC Barcelona, vigent campió de lliga del grup primer però que en les tres ocasions que en partit oficial s’ha enfrontat als espanyolistes encara no ha pogut imposar-se als blanc-i-blaus (triomf perico a la lliga a la Gamper, i a la Ciutat Esportiva, idèntic marcador a la lliga que abans d’ahir). El tècnic espanyolista Dani Fernández ha sumat el seu novè derbi dels que ha guanyat quatre, ha empatat altres quatre i tan sols ha perdut un (cadet A, a la Gamper).
Excel·lent targeta de presentació per un club que fos seriós en la seva administració del futbol base, però que per desgràcia altres criteris fins avui s’estan imposant i per això aquesta semifinal va ser tot un reivindicar-se no sol pels jugadors després de no pogué fer-se amb la lliga, sinó del propi entrenador al que no se li ha fet dins del club la justícia que s’ha merescut per la seva bona tasca formativa en primer terme i com no, de resultats també. Així ho pensem, i aquí ho diem pesi a qui pesi. Veurem si encara s’està a temps en el futbol base de reconduir les coses pel bon camí des dels nous rectors del mateix ...
En quant al partit, el FC Barcelona partia amb la clàssica avantatge (ser el campió, pressupost, equip, etc.) que el feia favorit; però el fet que el sorteig hagué dictat que es disputés a partit únic a camp espanyolista, li podia posar una certa pressió afegida als barcelonistes, doncs si en noranta minuts tot pot passar en el futbol, imagineu-vos en setanta.
El primer temps va ser força igualat tret del tram final del mateix. Els espanyolistes mantenien a ratlla perfectament al Barcelona, en un partit disputat amb molt respecte en els primers trenta minuts per part de tots dos equips conscients que un gol a un cantó o a l’altre podia decidir la sort de la semifinal. Així doncs tampoc es feia gaire difícil comprendre que poques ocasions de gol hi havia i que les defenses s’imposessin a les davanteres.
Però la cosa va començar a variar sensiblement en els darrers deu minuts de joc. Després d’un major domini ja barcelonista, el conjunt blaugrana va aconseguir arribar amb molt de perill en el 28’ en un contra u que va salvar Jaime (l’heroi perico del dissabte) en una gran intervenció. Quatre minuts després seria un company de la cobertura perica qui salvaria sota pals del gol barcelonista. Ferran Barrera ho intentaria amb un dels seus clàssics llançaments des de fora de l’àrea però en aquesta ocasió el meta culer aturà bé l’esfèrica. Abans del descans, la tercera ocasió visitant, una rematada de Seungwoo que rebutja Jaime en una gran intervenció.
El segon temps es va iniciar amb una bona jugada ofensiva dels locals amb un gran xut de Carles Pérez que va sortir fora per ben poc. El Barcelona va tornar a la càrrega i va disposar de dues opcions: Una rematada per sobre la porta perica després d’una pilota refusada en curt, i una rematada que va salvar Jaime amb el peu rebutjant.
A 10 minuts del final del partit, una penetració culer acaba amb una rematada de Javier Ruíz i altre cop Jaime en l’u contra u soluciona la papereta amb una gran intervenció rebutjant amb el peu.
Però l’ocasió més clara de totes, seria per l’Espanyol en aquest segon temps: Gran acció de Carles Pérez en el 68’, es marxa de dos contraris guanyant línia de fons per la lateral esquerra de l’àrea segons atac perico, i la seva passada de la mort es rematada per Juli a boca de canó, interceptant un defensa i amb el porter mig batut, davant l’esfèrica, es fa amb la bola fent-se enrera sobre la mateixa línia de gol quan semblava aquesta inexorablement acabaria dins.
L’Espanyol buscaria en aquests minuts el gol salvador que evités els temuts penals, però seria el Barcelona qui disposaria de la darrera oportunitat en un bon contracop ben trenat que acabaria no obstant, amb una pobre definició rematat per sobre la porteria espanyolista. Zero a Zero, i els llançaments des dels onze metres decidirien.
I no van pogué començar pitjor. Falla el primer llançament el quadre perico enviant al travesser Nil Ayats. I el FC Barcelona ho aprofita col·locant-se en avantatge. El bon central Carles Torrents llença el segon, molt malament, i el meta culer es fa amb la bola. Moment crític, doncs el FC Barcelona podia posar-se 0-2 i pràcticament sentenciar la sèrie. No va ser així, ja que Jaime González Peguero, va aturar molt bé el llançament culer donant oxigen als espanyolistes qui per mediació de César, i Ferran Barrera van seguir mantenint viu a l’equip de Dani Fernández. Per part blaugrana, va marcar Seungwoo Lee i també el de Guinea- Bisssau, Braima Fati va encertar transformar el seu llançament. El jugador coreà Seungwoo va tenir un gest molt lleig envers al públic perico situat al costat d’un servidor després d’anotar el seu llançament, motiu pel qual va ser durament recriminat en una acció molt lamentable i que diu molt de què se’ls hi ensenya en aquesta institució que tots sabem, als nens. Aquest fet de provocació, poca educació i grolleria, va fer reaccionar al públic que força escalfat, va ficar pressió als blaugranes que finalment acabarien sucumbint.
Així d’aquesta manera es va arribar als decisius llançaments, amb el llanament inapel·lable de Carles Pérez (si fallava el Barça guanyava) i el darrer tir d’Edgar Pocurull que no va encertar a superar a Jaime al que la fortuna li va somriure en decisius moments. Empat a tres gols, i a la mort sobtada, el davanter centre Juli anota, i finalment Ruíz envia el seu llançament potent al travesser, botant dins el terreny de joc i donant la classificació als espanyolistes. A Martorell, espera la UD Cornellà que en l’altre part del quadre es va desfer de la Fundació P. Esp. Mataró (campiona del grup segon de lliga).
Felicitats a l’equip i cos tècnic, i acabar-ho d’arrodonir en la final!.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Jaime, Morales, Cesar Mont, Cucurella, Carles Torrents, Martí, Gerard Nolla, Ferran Barrera, Juli Jordán, Alex Bermejo i Carles Pérez.
Substitucions: Sergi Donaire per Alex Bermejo, m.36; Adrián Ayala per Juli, m. 44; Juli per Gerard nolla, m 62; Nil Ayats per Adrián Ayala, m 69. Altres suplents: Roberto Toro, Alberto (p.s.), Jordi, i Gonzalo.
FC Barcelona: Cristian Carbó, Carles Puig, Jordi Mola, Alejandro Martínez, Adrián Guerrero, Edgar Pocurull, Javier Ruíz, Braima Fati, Seungwoo Lee, Daniel Morer, Gyeolhee Jang.
Suplents: Adrià Piñol, Joan Fernández (p.s.), Oriol Rey, Sergi Grimau i Georgios Spanoudakis...
Àrbitre: Carles Bayón Martí, assistit en bandes per NAbil Ghofal Azami i Ricardo Guiot Pastor. Cartolina groga al local Martí, m. 70.
Penals: 0-0: Nil Ayats, al travesser; 0-1: Georgios, gol; 0-1: Carles Torrents, atura porter; 0-1: Morer, atura Jaime; 1-1: Cesar Mont, gol; 1-2: Seungwoo, gol; 2-2: Ferran Barrera, gol; 2-3; Braima Fati, gol; 3-3: Carles Pérez, gol; 3-3: Pocurrull, falla; 4-3: Juli, gol; 4-3: Javier Ruíz, al travesser.
Incidències: Semifinal a partit únic, del Campionat de Catalunya Infantil, disputat la tarda de dissabte al camp tercer de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, amb temperatura suau, estones de sol i altres en que l’astre rei va estar cobert per núvols.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada