Raquel Cabezón, i Dolors Ribalta, juntament amb noms històrics com Isabel Castañera, Ester Torné, o Raul Tamudo, té dos títols de Copa d'Espanya en el seu haver.La primera... però no la última
L’Espanyol va conquerir la primera Copa de la Reina la temporada 1995/96, en encontre disputat en l’Olímpic de Terrassa, un 23 de juny de 1996, davant l’Oroquieta Villaverde de Madrid, que era el conjunt campió de lliga i el que dominava el futbol femení a una Espanya en la que el futfem portava pocs anys com a esport federat amb competicions de lliga nacional i Copa de la Reina.
Abans que les espanyolistes, havien aconseguit el ceptre, equips com el Añorka Kirol, o el CFF Porvenir o el CF Parque de Alcobendas (equips que amb el pas del temps i vistos des de l’òptica actual sonaran com a autèntics desconeguts) o el Club de futbol Barcelona Femenino, (aquest si que us sonarà bastant més), una secció (al igual que la de l’Espanyol) independent del propi club.
L’Espanyol esborrà del mapa al conjunt del Oroquieta en aquella final, i el vèncer per un rotund 3-0 amb dos gols d’una molt joveneta Raquel Cabezón i un d’Esther Torné (una de les històriques del RCDE).
L’Espanyol va formar amb: Joana (Carmen); Sonia, Montse, Dolors Ribalta, Esther, Lorena (Ana), Isabel Castanera, Raquel Cabezón, Esther Torner, Toñi (Sandra) i Susana. En aquella ocasió en la llotja hi era present entre altres Fidel Sust (Secretari d’Esport de la Generalitat), la Presidenta del Comité Nacional de futbol femení, la barcelonista Maria Teresa Andreu, l’alcalde de Terrassa senyor Royés, i per part espanyolista, el llavors Director General del RCD Espanyol, Fernando Molinos.
No va ser flor d’un dia, i revaliden el títol
Un any després, l’Espanyol torna a conquerir el apreciat trofeu, revalidant l’èxit aconseguit en Terrassa, aquest cop a Arganda de Rey, davant un miler d’espectadors, el 8 de Juny de 1997.
Era una de les poques i potser la darrera noticia positiva d’un RCD Espanyol que vivia dies molt tristos. Dies per oblidar en la seva accidentada història. Les noies campiones van portar la Copa conquerida al mític Sarriá, que respirava els seus darrers dies després d’una llarga vida de sofriment i glòria de 74 anys i escaig.
En aquella final, el rival va ser l’Atlético Malagueño, i aquest cop el resultat molt més ajustat. Les de Manolo Márquez i Xavi Álvarez guanyaren 2-1 amb una dada curiosa del col•legiat que va xiular la final: Mejía Dávila del col•legi madrileny.
L’Espanyol va formar amb: Carme; Mercé (Sandra), Dolors Ribalta, Montse, Nagore, Isabel Castanera, Ester Arribas (Silvia), Raquel Cabezón, Antonia (Anabel), Esther Torner (Sonia Otero) i Susana. Pel conjunt andalús ja destacava una joveneta que amb el nom d’ Auxi i nascuda a Ronda, meravellaria anys després als diversos conjunts en els que va militar, sent la màxima golejadora de la Lliga durant moltes temporades, amb equips com el Levante, Sevilla...
Els gols van ser marcats de penal, (segons diferents fonts Antonia, o Mercé, o Raquel), i el segon, aquest si confirmat, Ester Arribas, i Auxi marcar el gol de l’honor andalús.
La tercera, l’any del triplet
Amb Santy Fernández com a tècnic, l’Espanyol Femení 2005/06 es proclama campió de lliga per primer cop al futbol, adjudicant-se una superlliga d’infart en el darrer partit, la Copa Catalunya davant l’etern rival i ciutadà, i la Copa de la Reina.
El torneig del KO, l’Espanyol deixa fora al Sevilla subcampió de lliga en una gran eliminatòria amb un 4-1 a Sadrià que va fer vibrar al públic espanyolista a la Ciutat Esportiva com a pocs encontres i al Llevant en semifinals en una eliminatòria d’infart amb empat a zero a l’anada a Valencia amb penal aturat en la recta final de l’encontre per Cristina, i empata a zero en la tornada al Mpal. de Vilafranca del Penedès on s’havia traslladat l’encontre amb motiu de l’Aplec de Penyes. Un gol d’Adriana de falta directa a la pròrroga, obria les portes de bat a bat al quadre espanyolista a la final, que es celebraria al poc presentable Polideportivo Nazaret pròxim a la zona portuaria de la capital del Túria.
En front, la SD Lagunak, que havia sigut la temporada 1997/98 subcampió d’Espanya de la Copa de la Reina perdent per 4-0 la final davant el At. Malagueño i també havia sigut finalista dues temporades després 1999/2000 perdent la final davant el totpoderós Llevant. Aquella temporada (99/00) també havia sigut quart a la lliga (llavors els quatre campions dels quatre grups de nacional disputaven una fase final per decidir el campió estatal).
No va anar a la tercera la vençuda per molt poc, per que les navarreses van plantar cara al RCD Espanyol, arribant inclòs a la tanda de penals. El conjunt de Barañaín havien donat la campanada deixant fora al Rayo Vallecano en semifinals. Carol avançar a les espanyolistes transformant un penal, i quan semblava que l’Espanyoll ja manava, Uxue empatar l’encontre forçant la pròrroga on Sara Serna tornar a posar a les espanyolistes per davant amb una gran rematada a una centrada i Nuría (la que va marcar el gol del Rayo al darrer minut fa dotze dies), establir l’empat definitiu. A la tanda de penals, l’Espanyol no errar cap llançament (Carol de nou, Adriana, Noemí, i Sara) i Cristina es lluir aturant-ne dos (el segon llençat horriblement després que fes figa ja la moral de les navarreses).
D’aquella final resten a l’actual planter, Cristina, Ane Bergara, Marta Torrejón, Míriam, Lara, Carol, Adriana, Sara Serna, Olga Moreno (es va perdre per una greu lesió la part final de la temporada).
Objectiu: Igualar als nois... A per la quarta!!!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada