diumenge, 12 de novembre del 2006
UN ALTRE EMPAT: ¡¡¡JA NI HA PROU D'EMPATS!!!!
“El partit del segle" com el va batejar el nostre president ha respost al que s’esperava, duel d’equips en hores baixes, nervis per part local, que no han sabut mantenir el avantatge en el marcador, i en cas de l’Espanyol, més del mateix de sempre. Era el duel de Lotina –Valverde de l’última jornada a Montjuïc de fa dues temporades, l’Espanyol – Real de l’última....i a la fi... rés... un empat de misèria, i a continuar el particular “via crucis” que els hi tocarà ambdós equips durant aquesta lliga. Es parlava d’ultimàtums... però un punt deu saber a glòria en les altures del poder perico, i més des de que ha marcat la Real. Per tant continuarà l’agonia una setmana més, i tornarem a viure un altre Espanyol – Athletic, de imprevisibles conseqüències. Mentre, amb aquest gloriós punt els músics poden seguir tocant, estem en un vaixell molt segur, no hi ha problemes, el temps tot ho cura, i queda molta lliga que es sol dir .Per si ho volen saber, em sembla que es diu Titanic (el nostre vaixell) o quelcom així, però això poc importa... estem preparats per tot i de més grosses n’hem vist...I per cert, com es sol dir, el capità es l’últim que abandona el baixell...amb la seva tripulació...
Sense ironies; es la llei del mínim esforç en una plantilla acomodada, i que persisteix en els mateixos vicis; Rés ha canviat, llevat que l’Espanyol després de no sé quantes jornades (ja m’he perdut contant-les), ha repetit l’onze de l’últim diumenge. Rés més... continuem donant pena durant gairebé 60 minuts per partit, i així no es pot anar en lloc, per que un equip com el nostre no s’ho pot permetre. Les jornades passen, als rivals més assequibles no son capaços de guanyar-los, els empats continuats a la lliga de tres punts son terreny abonat per anar a segona, i lluny de demostrar-nos quelcom més aquest equip, segueix demostrant que hi ha jugadors que no estan al seu millor moment, i que els fitxatges (?) estan donant un rendiment molt pobre, per no dir paraules més grosses. I en tot, avui s’hagués pogut guanyar i pot ser (encara que sigui només jugant vint minuts) s’ho mereixien... el problema es que sempre no hi serà davant la Real...
En lo purament esportiu, dir que el partit ha començat amb una ocasió de Tamudo que s'aprofita d'una indecisió de la defensa per posar en dificultats a Bravo, però el porter rebutja la pilota. Kameni fa vistes en un tret des de fora l’àrea que se’n va fora per poc. Al minut 30, davant la passivitat de la defensa, Diaz de Cerio afusella a Kameni, amb un superat Torrejón. Passava el pitjor que podia passar; la Real s’avançava en el marcador i obligava als espanyolistes a intentar el miracle de la remuntada o al menys salvar un punt i evitar que la Real s’emportés als tres. Tamudo d’un fort tret, llença fora una ràpida jugada de contraatac iniciada per De la Peña.
La segona part, l’Espanyol amb l’aigua al coll s’ha transformat en part per l’ obligació de intentar no sortir derrotat d’Anoeta, i en part per la pròpia feblesa d’un rival, la Real Sociedad, que ha mostrat i amb diferència les seves mancances (agreujades per les lesions de homes importants), i el lloc que ocupa a la classificació.
I al minut 54, una jugada començada per banda esquerra, Riera habilita a Iván de la Peña , que amb passada al buit a Luís García, aquest remata al fons de les malles assolint l’empat a un. Tamudo, ha tingut varies ocasions desbaratades per el porter Bravo, que ha salvat al seu equip de la derrota, malgrat que també Kameni, ha evitat el gol de la Real, amb una gran parada al minut 72, a remat del golejador basc del partit d’avui. Luís García desaprofita una ocasió amb un remat que surt per sobre del travesser després d'un centre de Rufete i el mateix Luís García té a les seves botes, l’ocasió del partit, però el meta Bravo desvia el suficient per evitar el gol de la victòria perica. Era el minut 80 i la millor ocasió d’un Espanyol que ha jugat la segona part, i per que anava a remolc del marcador.
Fitxa tècnica:
Real Sociedad: Bravo, Rivas (Juanito, min.64), Labaka, Garitano, Aranburu, Aitor, Ansotegui, Gari (Agirretxe, min.84), Garrido, Díaz de Cerio i Xabi Prieto.
RCD Espanyol: Kameni (7), Zabaleta (5), Jarque(6) , Torrejón (4), Chica (5), Moisés (5), De la Peña (7), Luis García(5), Riera (5), Rufete (3) (Coro, min.81s.c.), Tamudo (3) (W.Pandiani, min.87).
Àrbitre: Lizondo Cortés (Col·legi Valencià). Per part de l'Espanyol, targetes grogues a Chica (Min.8), De la Peña (min.74). Per part de la Real, a Labaka (min.39).
Gols: 1-0, Díaz de Cerio (min.30); 1-1, Luis García (min.54)
Estadi: Anoeta: 18910 espectadors.
El destacat del partit: Iván de la Peña, per que encara que sigui amb comptagotes i a la segona part, ha donat les passades que d’ell s’esperen... altre cosa es que no las hagin aprofitat tan Luís García (només n’ha aprofitat una) i un molt desafortunat Tamudo
Foto: rcdespanyol.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Un altre empat...i ja en portem 6!
No sé on anirem a parar amb tants empats...de moment seguim fora del descens però sumant d'un en un no arribarem enlloc.
Afortunadament podem gaudir del futbol amb l'Espanyol B, el Juvenil i també amb les noies.
Per cert...vaig estar al partit de les noies contra l'Oviedo Moderno i em va agradar molt l'Adriana i tornar a veure al mig del camp a la Raquel Cabezón, una jugadora que crec que mai hauria d'ahver narxat de l'Espanyol.
Salutacions des de La Chatarra!
Lo acabo de comentar en otro lado. Me molesta la apatía con la que juegan durante gran parte de los partidos. Sobre todo porque cuando les da por jugar, no lo hacen mal.
Por cierto, ¿ no te hará falta un fotógrafo para tu blog ?. Lo digo porque veo que siempre estás sacando fotos de guapas jugadoras ^_^ Un saludo.
Hola, saludos a los pericos de Ses Illes, pues si.., quizás un fotografo para hacer fotos de Armando Sà, de Moha, de Rufete, de Peixoto...jejeje es que en Montjuïc me pilla muy lejos el terreno de juego, de donde yo estoy... hay unas pistas de atletismo, que mira por donde ahora que las podríamos aprovechar para algo, el senyor Tomás(el "amigo" del baloncesto perico y de las secciones)no quiere que las utilicen los atletes de l'Associació d'Esports en Blanc i Blau...
Es que las chicas ya me conocen, y en cambio si vas a hacer una foto pongamos por ejemplo, a Sergio Sánchez (o Jonathan) cuando ayer por la mañana, entrenaba en el campo nº 2 de Sadrià... no creo que tuviera muchos "animus"...
Jo crec que un puntet és un puntet (per un punt ens podem salvar o no; anar a la Champions o a la UEFA...). Però per fer valer l'empat d'ahir cal guanyar diumenge a l'Athletic! Felicitats pel blog! Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada