M’he quedat de pedra quan he vist els marcadors de les semifinals de la Uefa Women’s Cup. No per esperat, que el conjunt suec del Umea Ik seria el finalista, deixa de sorprendre la manera contundent en que ho ha assolit. 1-5 en Noruega, i 6-0 a Suècia, el passat diumenge.
Ha apallissat al Kolbton IF, que a la fi es qui va deixar fora nostres noies amb un pèssim arbitratge, i a més jugant en lloc tan neutral com que era al seu camp. Per que ja sabíem els que estem una mica informats del futbol femeni, i en aquest cas del europeu, que Umea era candidat segur a la primera plaça de grup, i a arribar molt lluny a la competició ( que ja l’ha guanyat dues vegades, en tres finals) i que per tant era el conjunt noruec del Koltbon el rival a batre. Però no penseu per que hagi caigut eliminat per un contundent 11-1, era un rival assequible… Que li preguntin al dos cops campió d’Europa, el Frankfurt alemany, que va quedar eliminat, i al seu camp, per les noruegues.
Per això cobra més importància la tasca feta per nostres noies a la competició continental. Es clar que això a la llarga també pot tenir un cost, en el aspecte físic. Esperem que puguin aguantar tota la temporada, lògicament amb les diferents estats de forma que hi ha en tots els equips al llarg d’una lliga, però que permeti demostrar la gran classe de nostres jugadores, i fer una gran campanya. Vital també que les lesionades de importància (Chola, Olguita, i Laura Queraltó) es recuperin al menys per després de gener/febrer que es quan poden començar a pesar les cames a moltes jugadores que porten molt de temps competint a un nivell super elevat, i sense gairebé descans.
Dit això m’agradaria fer-me ressò d’unes paraules que ha dit en una entrevista feta a futfem.com.una ex jugadora de l’Espanyol, que els que seguiu l’equip femení ja sabreu de qui es tracta: Goretti Donaire, dos cops ex jugadora del FC Barcelona i entre mig de l’Espanyol (quatre temporades si no em falla la memòria), paraules que dites per una jugadora que es confessa culé, adquireixen molta més importància. L’actual jugadora del Levante UDF ha respost a la pregunta següent:
¿Qué diferencias has notado respecto al trato al fútbol femenino en estos dos clubes? Que destacarías de cada uno de ellos?
"Bueno si te refieres al Barça y Espanyol, son dos clubs diferentes. En el
Espanyol están con las chicas a muerte, tienen muy buen respaldo dentro del club y están creciendo, supongo que de ahí vienen los
resultados obtenidos el último año. En cambio en el Barça, la verdad
sintiéndolo mucho, el respaldo es nulo".
Suposo que un club on tant té ha dir, un senyor que es cunyat del president, i amb la seva ideologia política que tots sabem i amb una manera de ser, d’imposició de pensament únic, tampoc es massa difícil pensar que tard o d’hora aflorin conductes masclistes... com quan han retallat i suprimit quatre dels vuit equips que tenien... per que per diners no serà...¿oi?.
Espero em perdoneu, per parlar en aquestes línies de gent que no mereix tal consideració, però a vegades es ineludible tenir que aclarir i recordar a la vegada les diferències en moltes coses que succeeixen, ja que els mitjans “oficials” no ho fan... i menys ara que no tenen la buc insígnia mexicana...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada