L'AEBiB, AMB JUAN CALERO AL CAPDAVANT, SOMIA AMB LA RECUPERACIÓ DE LES SECCIONS HISTÒRIQUES,

(Centre Cívic Golferichs, Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona: Josep Maria)

Aquest vespre ha tingut lloc la presentació del ressorgiment dels projectes de l’Associació d’Esports Blanc i Blau – Pro Seccions. L’acte es va dur a terme dimarts i avui dijous en segona jornada degut al reduït aforament de l‘indret i per que tothom pogués estar assegut amb lloc i espai suficient. Avui la sala estava plena, amb l’assistència d’una trentena d’espanyolistes que han escoltat amb força interès els nous plans de Juan Calero i la seva junta.

A aquest acte han assistit pericos ben coneguts –alguns també antics membres de les seccions -, dirigents de diverses penyes periques, el que fora candidat a la Presidència Arnau Baqué, així com Joan Avilés representant l’APMAE i també en la sessió del passat dimarts, l’alternativa “Genètica Perica” estigué representada per Ramon Rius i Núria Araquistaín, així com també la Federació Catalana de Penyes del RCDE. Gabriel Martínez, ha dut peces del seu museu particular, fotografies històriques de les seccions, així com samarretes del bàsquet espanyolista. També ha assistit el que fora seleccionador d’Espanya d’hoquei Patins i  perico declarat, Carlos Feriche, qui ha aportat el seu punt de vist sobre el tema en qüestió i més directament sobre el que coneix com és el hoquei patins on ha triomfat al màxim nivell.

A la taula representant l’Associació d’Esports Blanc i Blau – Pro Seccions, el seu president Juan Calero flanquejat per Siro del Valle a la seva dreta (president de la Penya l’Escullera on es va fundar aquest moviment de recuperació de les seccions històriques), i a la seva esquerra el Secretari de l’Associació, Vicens Piera.

Juan Calero ha exposat els seu nou projecte. Ha sorprès amb l’intent per segon cop de tornar a plantejar el projecte, però des d’avall i assegurant que qualsevol intent ha de comptar amb el finançament adequat per que al RCD Espanyol no li costi ni un cèntim, premissa aquesta que inclòs ha manifestat disposat a deixar-ho per escrit des d’un bon començament, a fi d’evitar donar raons de pes al Consell d’Administració per la seva negativa, ja que en un moment com el que està travessant l’entitat perica reconeix que aquesta no pot assumir ni un sol euro, més tenint en compte que inclòs s’ha retallat en totes les parcel·les (primer equip, futbol base i futbol femení).   

El President Calero confia en que el club no es pot negar al seu projecte i que un cop es reuneixi – previ concertació de l’entrevista amb els mandataris pericos – ben aviat els hi plantejarà el seu projecte i si el Consell dona l’OK oportú, ja es posarien en marxa per iniciar el projecte amb escoles d’iniciació amb l’objectiu de que aquest setembre –octubre comencessin la seva activitat.

Després de l’exposició de Calero, ha arribat el torn de preguntes dels assistents en els que han sortit a la llum els dubtes, inquietuds i diversitats d’opinions a l’hora de veure-ho tot tan clar com ho veu Calero. El tema dels llocs (pavelló) on juguin, el dubte de si tan sols serà a nivell formatiu d’escola o es pot anar més enllà amb equips federats de competició... les sensacions de tot el que va ser el projecte frustrat d’inici en 2006 amb els grans èxits en atletisme que es van obtenir i com va acabar finalment, l’experiència en la memòria del que va ser (i com va acabar també) el futbol sala a Montcada i Reixac, de les dues seccions que actualment hi ha (Femení i Veterans), i un llarg etc. de temes i preguntes que han anat sortint sobre la marxa i que Juan Calero amb potser excessiu optimisme però amb tota la il·lusió del món,  ha anat contestant als presents en un molt interessant debat. Un debat de temes més profunds que els que darrerament assoleixen carta de naturalesa al nostre club i que generalment no ens porten enlloc.  

Juan Calero ha afirmat que té que ser el club qui s’impliqui, i mostri clarament donant aquest pas endavant que l’anterior vegada no va donar. Que s’involucri, deixant clar que tant la gestió com el finançament seria a càrrec de l’AEBiB.  Ha manifestat que darrerament al nostre club s’observa una manca d’il·lusió, que cada cop l’entitat decreix malauradament en tots els aspectes, i ell pensa que la recuperació de les seccions no sol a nivell esportiu, sinó també a nivell social pot aportar molt en favor de la causa del nostre club. Que els colors blanc-i-blaus de l’Espanyol, es vegin en curses, en escoles, etc. vindria a sumar en profit de l’entitat perica.                         

També Calero ha agraït als assistents, als mitjans de comunicació presents, a Gabriel per tot el que ha aportat de fotografies històriques de les seccions, i el seu desig que un cop es tramitin les oportunes modificacions estatutàries, l’Associació com a tal i amb els mateixos fins de seguir lluitant per la recuperació de les seccions històriques, s’integri dins la FCPE. Durant l’acte també s’ha guardat un minut de silenci en memòria de tres membres de les seccions que ens han deixat darrerament com va ser Antoni Sariol (membre de l’equip d’hoquei patins del club), i els ciclistes Miquel Poblet i Juan Crespo qui també van pertànyer a la secció de ciclisme del RCD Espanyol.

L'ASSOCIACIÓ ESP. BLANC I BLAU PRO-SECCIONS, ES RECONVERTIRÀ EN UNA PENYA ESPANYOLISTA.

Juan Calero, en el moment de la seva intervenció a la darrera 

Junta General d'Accionistes del RCDE, en el torn de precs i preguntes.

L'AEBiB PRO-SECCIONS ES RECONVERTIRÀ EN PENYA ESPANYOLISTA, AMB ELS MATEIXOS ANHELS DE VEURE ALGUN DIA LA RECUPERACIÓ DE LES HISTÒRIQUES SECCIONS, FETA REALITAT AL NOSTRE CLUB.

Els propers 22 i també 24 d’abril, a partir de les 19:00h. tindrà lloc al Centre Cívic Golferichs, a la Gran Via de les Corts Catalanes 491 de Barcelona, l’acte de presentació oficial del nou projecte de “reconversió” de l’Associació d’Esports Blanc i Blau / Pro-seccions (fundada en novembre de 2006), en penya espanyolista un cop aquesta sigui oficialment extingida després d’un període d’inactivitat amb el cessament de les activitats esportives (atletisme des de 2006 fins 2009) que tant èxits van reportar a l’Associació i de manera indirecta al nostre club (triomf a la Jean Bouin d’Isabel Eizmendi o medalla de Bronze de Maria Vasco als Mundials d’Osaka en 2007, entre moltes altres fites brillants).    

Joan Calero, president de l’AE Blanc I Blau Pro-Seccions junt als seus fidels col·laboradors, intentarà ara canalitzar l’interès i la demanda d’una sector de l’espanyolisme per la recuperació de les històriques seccions que feren encara més gran al nostre RCD Espanyol durant décades, mitjançant la conversió de l’Associació en un penya més, prèvia modificació i adequació dels estatuts pertinents i la posterior entrada a la FCPE.

Projecte aquest pensat per a llarg termini per intentar conscienciar a l’espanyolisme d'aquest anhel, malgrat no trobant-nos en l’inici del camí d’aquesta iniciativa precisament en uns moments ni d’excessiva il·lusió dins la massa social, ni d’una situació econòmica de l’entitat espanyolista que permeti albirar mínimes esperances de que aquests somnis es facin realitat en un immediat present; però si amb la mirada posada en un futur esperem no gaire llunyà, que desitgem sigui força millor del crític i dur present que estem vivint.     

REUNIÓ DECEBEDORA PER L'A.E.B.i B.

Tal com Sentiment Perico va avançar ahir, Pedro Tomás (Director General Executiu del RCD Espanyol) es va entrevistar amb membres de l’Associació d’Esports Blanc i Blau, amb el rerafons del tema de la esponsoritzatció del Club Bàsquet Olesa per part del club perico.

De la reunió per el que hem pogut saber, poc o gairebé poc es van treure els membres de l’Associació. Pedro Tomás en cap moment va donar respostes i explicacions satisfactòries a jutjar per l’estat d’ànim posterior a la reunió. Avui hem parlat amb un dels membres presents a la reunió, i ens ha reconegut que Pedro Tomás va donar com argument principal de la patrocini del conjunt d’Olesa que davant la situació de desaparició del CBU-FCB, la Secretaria General del Esport a Catalunya i la Federació Catalana de Bàsquet van establir contactes amb el conjunt espanyolista per que intentés un darrer esforç per tal de salvar a un conjunt català de bàsquet.

Així és com ho ha justificat. De moment no han donat xifres, però a bon segur en la propera Junta d’Accionistes sortirà la pregunta. Mereixem molta més claredat i transparència els socis accionistes que la que aquest senyor ens esta oferint. De moment continua la negativa a donar permís per portar el nom d’Espanyol l’Associació Esportiva d’Atletisme. Fet que evidentment contrasta i molt amb la manera tan ràpida que han sortit un grapat de milers d’euros (milions de pessetes) de les sempre poc líquides arques del Club.

El contracte de permís per utilitzar l’escut del RCD Espanyol per part de l’Associació d’Esports Blanc i Blau vens el 27 d’Octubre, que és quan es compleix l’any des de que es va arribar a l’acord de “mínims” que va possibilitar l’aparició de l’atletisme perico.

També hem sabut que per la propera temporada continuaran els esforços per intentar convèncer al Consell i al seu DG, per que definitivament s’acabi integrant com a secció del RCDE., i davant una eventual negativa, la intenció del GEBB és continuar com ara com a mal menor, ja que pràcticament està garantit la viabilitat econòmica amb certes empreses que permetran assolir el finançament necessari introduint publicitat a la samarreta.

Del tema de les escoles de hoquei patins i bàsquet està tot paralitzat degut al nul interès del RCD Espanyol en el tema de seccions. De moment, el Grup d’Esports Blanc i Blau treballa amb tots aquests temes, amb paciència, resignació i constància. Només falta per tirar-ho endavant, per el darrer impuls, el permís del club; que s’involucrin donant recolzament institucional, que no econòmic, que segons han afirmat les fonts consultades per SENTIMENT PERICO ja disposen d’ell.

Veurem si el fet del trasllat a Cornellà, la millora en quan a atípics i els superàvits que s’esperen allà, i el Pavelló que hi haurà al costat, fan variar la política actual del consell, i del seu DG, que per cert no fa falta que recordi a la gent que “jo vaig treure el bàsquet”... Ja ho sabem... Ja ho sabem; com també sabem que per culpa de vostè i altres membres d’aquella junta directiva, entre ells el seu president, Antonio Baró (a.c.s) l’Espanyol no sol es va quedar sense bàsquet, si no que a més va ser denunciat per incompliment de contracte amb GIN MG i va acabar comdemnat als tribunals, a pagar una indemnització superior al poc que ens va donar per vendre’ns la plaça de l’equip d’ACB. Indemnització que presidents posteriors van tenir que pagar amb obligacions, i després bescanviar-les per accions que posteriorment van ser venudes a un important accionista del RCD Espanyol.... Molt maco, Sr. Tomás, molt maco tot... Com que ens ho recordi sovint.

Per cert també era intenció del senyor Pedro Tomás, que el germà del senyor Calero, (President de l’Associació) fos anomenat la persona que representés a l’Espanyol en Olesa... Naturalment la resposta de Joan Calero ha estat negativa. A sobre això... Intenten posar a un familiar seu, per tenir ben calladeta a la gent del GEBB, mentre se’ls hi nega tot a l’Atletisme i altres projectes del Grup d’Esports Blanc i Blau.

COMENTARI. UNA DIFÍCIL EXPLICACIÓ CARA AL GEBB.

Sr. Tomás, expliqui-ho...

Ara si que ja no entenc rés. Consti, que soc un defensor de les seccions del RCD Espanyol i de tot allò que pel mitjà que sigui més econòmicament factible, el nostre club pugui tenir equips de diverses disciplines esportives, sempre lògicament que no afecti perniciosament a la entitat a nivell econòmic i per extensió al primer equip o al futbol base del que s’ha de nodrir fonamentalment.

Quan va sorgir el Grup d’Esports Blanc i Blau, l’actitud frontal del Consell i les explicacions que el Director General executiu va donar per no acceptar la proposta del GEBB, varen ser que no es podia posar ni un euro en finançar seccions esportives.

Però van anar molt més lluny. Igual que va succeir en el futbol sala el seu dia en Montcada i Reixac, no van volgué ni tan sols quan es va assegurar que no li costaria un euro al RCD Espanyol. En futsal per que es feia càrrec Eusebio Carrero, com va seguir sent (malgrat acabés baixant per renuncia expressa, per el poc suport i la desgràcia esportiva continuada en forma de “no ascens a Divisió d’Honor”) i en l’atletisme Blanc i Blau fent-se càrrec els 90.000 euros els mecenes que recolzen el grup.

Però el RCD Espanyol va anar molt més enllà... En el tema del Futsal, va demanar avals i no de l’empresa del propietari de l’equip, si no del propi propietari. En l’atletisme ja hem vist com ho han aprovat; després del posicionament inflexible de l’APMAE donant suport, davant recollida de signatures, pressió en diferents sectors pericos...I el resultat, acceptar només donar permís per utilitzar els colors i l’escut en les curses; rés més. Ni utilització de instal·lacions socials ni esportives del Club, ni dret a utilització dels colors i l’escut en actes públics que no sigui la pròpia competició esportiva, i per suposat sense pogué utilitzar el nom de REIAL CLUB DEPORTIU ESPANYOL DE BARCELONA.

Dit tot això, causa molta sorpresa que ara es faci un desembors i per un equip que romandrà molt lluny de la ciutat comptal o de l’àrea metropolitana.

Per que si es tracta de salvar a un club històric dins el bàsquet català femení, L’Universitari, “L’Uni”, aquesta situació no es produeix ja que la plaça l’ocuparà l’Olesa i per tant l’equip de l’Universitari desapareix.

I em pregunto també: ¿Que li reportarà a l’Espanyol, si solament porta el nom i no els colors? Al menys l’acord del FC Barcelona amb L’Universitari, donava dret als colors del club blaugrana i jugava a Barcelona.
¿I si les jugadores (a les que els hi deuen dues mensualitats segons he sentit per BTV), al final tenen problemes amb el Club Bàsquet Olesa i acaben passant per la finestreta de l’Olímpic per cobrar? Sí.... Aquesta era la principal argumentació per denegar el nom de RCD Espanyol a l’Atletisme Blanc i Blau, ¿o potser no, srs. consellers? ¿O pot ser els motius s’han de buscar en altres aspectes de qui son les persones que financen l’Atletisme?, ¿o millor dit de quin grup pertanyen?...

Tant de bo sigui un bon cop a la línia de flotació d’un Barça que sembla que es descompon per diferents llocs (marxa de Navarro, futbol femení descendits tots tres equips, filial descendit i C desapareix), sacrificant tot el potencial econòmic en dispendis exorbitants de craks per l’equip de futbol. Tant de bo, sigui un bon cop mediàtic i el principi de un Espanyol més esportiu que mai amb el nou ressorgiment de seccions esportives.... Però amb coherència i amb criteri, si us plau, no donant tombs i posant-nos el caramel a la boca i després de seguida ens el traguéreu.

DESAPAREIX L'UB BARÇA FEMENÍ DE BÀSQUETEN EL SEU LLOC OLESA-RCD. ESPANYOL

rcd espanyol . com

El CB Olesa - Espanyol, nou equip de la Liga Femenina

L’equip d’Olesa de Montserrat presentarà demà la seva inscripció en la màxima categoria del bàsquet femení estatal

Aquesta tarda, a la seu de la Federació Catalana de Basquetbol, ha tingut lloc la reunió decisiva per a que el bàsquet català no perdi la plaça que deixa lliure l’UB Barça la propera temporada (2007-08), a la màxima categoria estatal femenina.

Per a que això sigui possible, el CB Olesa fa valer els seus mèrits esportius (tercer classificat en el play off d’ascens celebrat a La Seu d’Urgell, el passat mes d’abril) per a cobrir la plaça vacant.

Amb l’objectiu, doncs, de que Catalunya no perdi aquesta representació, el CB Olesa ha arribat a un acord amb el RCD Espanyol, per assolir aquesta responsabilitat i poder seguir comptant amb dos equips catalans en el bàsquet femení d’elit. Un acord que compren les tres properes temporades (2007-2008, 2008-2009 i 2009-2010) i que converteix en realitat el somni i il•lusió de tota una comarca. Tanmateix, el CB Olesa – Espanyol contactarà inmediatament amb les jugadores catalanes i tècnics de l’UB Barça a fi d'efectuar-los una oferta.

El club del Baix Llobregat vol agrair molt especialment al RCD Espanyol la seva sponsorització, perquè si no fos per aquesta voluntat i implicació en el món del bàsquet i concretament en el bàsquet femení, el projecte del CB Olesa no seria possible.

Des del club també es vol agrair profundament la col•laboració de la Secretaria General de l’Esport i de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, així com els bons oficis de la Federació Catalana de Basquetbol, que fan que aquest repte es pugui dur a terme.

HISTÒRIA DE NOSTRES SECCIONS: EL RECORD DEL RUGBI PERICO.

Conversació amb “El Capi” Vizcaino. El record nostàlgic del Rugbi perico.

L’altre dia, a la Ciutat Esportiva, tenia el plaer de conversar, informalment una estona amb Vizcaino, més conegut com el ”Capi” entre els integrants de la desapareguda secció de Rugbi del RCD Espanyol. M’explicava que la re- fundació d’aquesta secció va tenir lloc l’any 1964 i va durar fins 1984, any que la junta presidida per el Sr. Baró (que descansi en pau) va decidir en una més de les seves “glorioses decisions” suprimir-la, com va fer amb la vergonyosa, indecent e irregular actuació amb el Bàsquet, per posar un exemple molt més recordat.

Vizcaino, encara guarda avui , 23 anys després la tristesa per tal malaurada decisió, per que per tots aquells components d’aquell esport, que lluitaven com molt pocs esportistes en defensa de nostres colors i nostre escut, amb unes dures condicions, pròpies de per si ja, en aquest esport tan viril, i de força, com tots sabem.

Em deia, que la lliga era formada per equips catalans. Noms com la Unió Esportiva Santboiana, RC.Cornellà, FC Barcelona, CN Barcelona, CN Barceloneta, CN Poble Nou, Central Banc, BUC (Barcelona Unión Club), Picadero, C D Universitari, UPC Rugbi Andorra, C Rugbi Casino Badalona, Club Rugbi Bellvitge, Rugbi Reus i de ben segur altres més que al llarg dels anys, integraven aquella competició. La millor classificació va ser un segon lloc.

El President de la Secció de Rugbi era Juan Antonio Rigat Llorens. El Capi Vizcaino, en era Vice-president, i Carlos Tabernero el delegat.

Entre els integrants d’aquelles plantilles del RCD Espanyol hi havia jugadors com José Antonio Carrasco, germà del “utillero” de l’ Espanyol, Antoni Itarte, Antoni Rigat, Tabernero, Santi, Paco, els tres germans Alonso, Cuberó, Bilbao, Palomero, Quiñonero, Navarro, Llobet, Velez, Castro, Puyo, Calvet, Tapias, Ferreres, Xiberta, Julio, Mallén, Morales, Felipe, Paco... i i naturalment ell, que era el capità, i el “talonador”de l’equip.

A més de la lliga, també s’havien desplaçat a disputar torneigs fora d’Espanya, com els que varen disputar a Itàlia, Portugal, per exemple l’any 1978 van jugar i guanyar 3-7 davant l’ Os Aranhas en terres portugueses.

La temporada 1940-41 la Secció de Rubgi (que es va fundar l’any 1923), va ser finalista de Copa en perdre davant el SEU de Madrid per 14-10 en Vallecas. Formaven part d’aquella alineació subcampiona d’Espanya: Porqueres, Suazo, Vidal, Tarragorera, Calduch, Llobet, Portugué, Isás, Daga, Sanagustín, Cabestreros, García, Comamala, Fernández, Ferrer, així com altres que durant aquells anys fins 1949 van integrar la secció de Rugbi com Juan Vázquez, Miguel Ángel Luna, Eugenio Zuazo, Joan Vidal, Alfons Maristans, Pedro Vall... entre altres. Per tant tot el reconeixement històric per aquesta secció, que malgrat no va portar títols, si que va estar integrada per pericos que ho van donar tot per amor a un esport molt oblidat a Espanya, i per el sentiment a uns colors.

Jugàvem ens diu Vizcaino, al derruït posteriorment estadi de Montjuïc, malgrat que també ho varen fer al Camp de Casanovas, allà per Castelldefels. La samarreta era com la del atletisme, amb ratlles horitzontals, i amb nostre escut. Entre els entrenadors cal destacar a Valls, Blanc, Paco, etc.

Com es lògic, no podia cloure aquesta xerrada, sense referir-me, a la rivalitat Espanyol –Barça. I, “el Capi” ens diu, que si que allà hi havia de tot, molta llenya (cosa ja de per si al rugbi freqüent, diria jo...) però en partits com aquests la rivalitat era total, i a més estàvem molt igualats sempre, i els jugadors aquells derbis els vivien amb una intensitat total. La llenya que es donaven, contrastava amb la practica absència de públic, llevat lògicament dels familiars dels jugadors.

Quan el senyor aquell que m’he referit al principi va suprimir la secció, llavors em diu Vizcaino, vam continuar nosaltres, pagant-nos les despeses, i el nostre equip va passar a denominar-se “Els Gòtics”...

Avui això es història, i record dels que ho van viure, patir, gaudir, i dels que sentim quelcom per recordar nostra història, una peça més que conforma aquest gran puzle que amb els diferents esports i les diferents persones que han anat passant per el discorri dels anys, anomenem Reial Club Deportiu Espanyol. Sense persones com ell, i tants altres que han lluitat i defensant nostres colors, no existiria això que amb el pas del temps definint com a SENTIMENT PERICO. Des d’aquí donar-li les gràcies, i desitjar que tant a dins com ho portaven ells, ho demostressin SEMPRE altres professionals que no citaré en aquestes línies.

Foto: josep maria. (Vizaino va recordar amb nostàlgia el rugbi espanyolista a Sentiment Perico).

RECORDANT LES SECCIONS DEL RCD ESPANYOL.

AVUI: "EL CAPI" VIZCAINO:

LA MIRADA NOSTÀLGICA A LA SECCIÓ DE RUGBI.

(foto:josep Maria. Vizcaino recordant el Rugbi perico)

L’altre dia, a la Ciutat Esportiva, tenia el plaer de conversar, informalment una estona amb Vizcaino, més conegut com el ”Capi” entre els integrants de la desapareguda secció de Rugbi del RCD Espanyol. M’explicava que la re- fundació d’aquesta secció va tenir lloc l’any 1964 i va durar fins 1984, any que la junta presidida per el Sr. Baró (que descansi en pau) va decidir en una més de les seves “glorioses decisions” suprimir-la, com va fer amb la vergonyosa, indecent e irregular actuació amb el Bàsquet, per posar un exemple molt més recordat.

Vizcaino, encara guarda avui , 23 anys després la tristesa per tal malaurada decisió, per que per tots aquells components d’aquell esport, que lluitaven com molt pocs esportistes en defensa de nostres colors i nostre escut, amb unes dures condicions, pròpies de per si ja, en aquest esport tan viril, i de força, com tots sabem.

Em deia, que la lliga en la que disputaven els encontres era formada per equips catalans. Noms com la Santboiana, Cornellà, FC Barcelona, CN Barcelona, CN Barceloneta, Central Banc, Buc de Badalona, Picadero, Universitari, Andorra, i de ben segur altres més que en aquell moment no recordava, integraven aquella competició. La millor classificació va ser un segon lloc.

Entre els integrants d’aquelles plantilles del RCD Espanyol hi havia jugadors com José Antonio Carrasco, germà del “utillero” de l’ Espanyol, Antoni Itarte, Antoni Rigat, Tabernero, Santi, Paco, els tres germans Alonso, Cuberó, Bilbao, Palomero... i naturalment ell, que era el capità, i el “talonador”de l’equip.

A més de la lliga, també s’havien desplaçat a disputar torneigs fora d’Espanya, com els que varen disputar a Itàlia, Portugal...I tant Rigat com Vizcaino, van ser els màxims responsables d’aquella secció, que si no va portar títols (a la primera època als anys quaranta van ser subcampions d’Espanya), si va estar formada per pericos que ho van donar tot per amor a un esport molt oblidat a Espanya, i per el sentiment a uns colors.

Jugàvem ens diu Vizcaino, al derruït posteriorment estadi de Montjuïc, malgrat que també ho varen fer al Camp de Casanovas, allà per Castelldefels. La samarreta era com la del atletisme, amb ratlles horitzontals, i amb nostre escut. Entre els entrenadors cal destacar a Valls, Blanc, Paco, etc...

Com es lògic, no podia cloure aquesta xerrada, sense referir-me, a la rivalitat Espanyol – Barça. I, “el Capi” ens diu, que si ...

"que allà hi havia de tot, molta llenya però en partits com aquests la
rivalitat era total, i a més estàvem molt igualats sempre, i els jugadors
aquells derbis els vivien amb una intensitat total. La llenya que es donaven, contrastava amb la practica absència de públic, llevat lògicament dels familiars dels jugadors. "

Quan el senyor aquell que m’he referit al principi va suprimir la secció, llavors em diu Vizcaino, "vam continuar nosaltres, pagant-nos nosaltres les despeses, i el nostre equip va passar a denominar-se “Els Gòtics”..."

Avui això es història, i record dels que ho van viure, patir, gaudir, i dels que sentim quelcom per recordar nostra història, una peça més que conforma aquest gran puzle que amb els diferents esports i les diferents persones que han anat passant per el discorri dels anys, anomenem Reial Club Deportiu Espanyol. Sense persones com ell, i tants altres que han lluitat i defensant nostres colors, no existiria això que amb el pas del temps definint com a SENTIMENT PERICO.

Des d’aquí donar-li les gràcies, i desitjar que tant a dins com ho portaven ells, ho demostressin altres professionals que no citaré en aquestes línies.

HISTORIA PERICA. ATLETISME.

Avui, Sentiment Perico, com a homenatge a totes aquells atletes que es van coronar com a campions de Catalunya absoluts, en els campionats per clubs que es van celebrar i com a part de l’esforç per recordar que des dels seus orígens pràcticament el nostre club ha sigut un Club Deportiu, com bé el seu nom així ho diu, i que les gestes més grans han estat precisament en altres esports fora del futbol, fem un petit recordatori, que esperem en el temps, pogué estendre a altres de les seccions que van despertar l’interès dels pericos al seu moment i van fer gaudir dels seus èxits a generacions senceres. A més per qui per motius d’edat no hem vist a caps d’aquests esportistes, ens servirà per conèixer una mica, amb la perspectiva del temps, i retre el homenatge que la seva dedicació i esforç van merèixer, portant els nostres colors.


CAMPIONATS ABSOLUTS DE CATALUNYA D’ATLETISME PER EQUIPS. GUANYADORS DE LA SECCIÓ D’ATLETISME DEL RCD. ESPANYOL

Prova Guanyador Marca
100 m. llisos
1946 Emili Vidri 11”9
1948 Francesc Sánchez 11”1
1963 Francesc Font 10”9

200 m. llisos femenins
1947 Maria Victor 31”5

400 m. llisos
1925 Màxim García 55”
1928 Joaquim Miquel 52”8
1948 Joan Victor 52”4

800 m. llisos
1926 Joaquim Miquel 2’06” 0
1928 Joaquim Miquel 2’07”8
1930 Manel Vives 1’59”8
1948 Manuel Macías 1’58” 9
1949 Manuel Macías 1’57”1
1950 Manuel Macías 1’58”5
1951 Tomás Barris 1’57”2
1952 Tomás Barris 1’58”0
1955 Tomás Barris 1’53”8
1956 Tomás Barris 1’53”8
1958 Tomás Barris 1,51”7

1500 m. llisos
1941 Josep Fonseré 4’08”0
1942 Gregorio Rojo 4’10” 6
1943 Gregorio Rojo 4’11” 4
1945 Gregorio Rojo 4’12” 2
1951 Ricardo Yebra 4’ 05”0
1952 Tomás Barris 4’09”4
1954 Tomás Barris 4’03”2
1955 Tomás Barris 3’54”2
1956 Tomás Barris 3’53”6
1970 José A. Martínez Bayo 3’53”2

5000 m. llisos
1920 Diodor Pons 17’20” 0
1926 Salvador Tapias 15’42”2
1930 Martí Serra 16’ 31” 0
1932 Antonio Gracia 16’21”4
1943 Gregorio Rojo 16’25”4
1944 Gregorio Rojo 15’42”8
1945 Gregorio Rojo 15’49”8
1947 Constantino Miranda 15’10”0
1950 Ricardo Yebra 15’34”0
1951 Josep Coll 14’53”4
1952 Ricardo Yebra 15’25”2
1953 Ricardo Yebra 15’35” 8
1955 Antoni Amorós 14’48”8
1956 Antoni Amorós 14’48”2
1965 Jesús Fernandez 14’47”2

110 Tanques
1948 José Jorge Parellada 16”6
1949 José Jorge Parellada 16”3

400 Tanques
1963 Josep Girbau 54”4
1968 Enrique Tristán 55”7
1969 Enrique Tristán 56”5

3000 Obstacles
1930 Vicente Folch 10’30”2
1931 Ángel Mur 10’15”2
1932 Ángel Mur 10’20”2
1940 Joan Aymerich 10’26”0
1944 Constantí Miranda 9’50”6
1945 Constantí Miranda 9’46”0
1947 Constantí Miranda 9’45”0
1948 Constantí Miranda 9’36”2
1950 Constantí Miranda 9’28”8
1955 José Quesada 10’10”2
1958 M. Vidal 9’46”6
1965 Jesús Fernández 9’26”4
1966 Jesús Fernández 9’28”2

Alçada
1943 Samuel Franquet 1,75 m
1944 Samuel Franquet 1,73 m.
1947 José Jorge Parellada 1,70 m.
1948 José Jorge Parellada 1,72 m.
1965 Francisco Núñez 1,78 m.
1968 Juan Armengol 1,79 m.
1969 Jesús López Mañoso 1,95 m.

Perxa
1944 Fernando Sagnier 3,25 m.
1945 Joan Esteve 3,16 m.

Llargada
1928 Ramón Mongrell 6,04m.

Triple Salt
1944 Josep Planas 13,13 m.
1945 Josep Planas 13,02 m.
1949 José Jorge Parellada 14,08 m.

Pes
1929 Willy Stoessel 11,26 m.
1943 Juan Ramón Gimeno 11,88 m.
1944 Juan Ramón Gimeno 11,88 m.

Disc
1929 Willy Stoessel 36,62 m.
1944 Buenaventura Pujol 34,40 m.
1948 Ernest Pons 35,89 m.

Javelina
1946 José Cordoba 46,74 m.
1949 José Cordoba 44,99 m.
1968 Josep María Sanza 55,98 m.
1970 Josep María Sanza 60,10 m.

Martell
1968 Antoni Fibla 58,46 m.
1969 Antoni Fibla 57,92 m.

Marxa Atlètica
1918 Lluís Meléndez 15’51”1 (3km)
1920 Lluís Meléndez 26’07”6 (5km)

4X100
1948 RCD ESPANYOL
(J.Parellada-V.Torres-A.Murga-F.Sánchez) 45”8
1963 RCD ESPANYOL
(J.López-R.Porta-V.Febrer-F.Font) 43”6

4X400
1925 RCD ESPANYOL
(J.Baides- A.Solanes- J.Barberá-M.García)

10.000 m.
1925 Pere Arbulí 34’02”2
1930 Martí Serra 34’23”0
1944 Francesc Camí 33’51”4
1945 Constantí Miranda 33’37”0
1947 Ricardo Yebra 33’06”2
1948 Constantí Miranda 31’51”6
1950 Josep Coll 31’03”8
1952 Josep Coll 31’34”0
1953 Josep Coll 31’59”6
1956 Antoni Amorós 30’55”2
1957 Antoni Amorós 30’41”4
1961 Miguel Vidal 31’58”8

CROSS INDIVIDUAL M.
1922 Joaquim Miquel
1925 Joaquim Miquel
1928 Salvador Tapias
1929 Miquel Moreno
1930 José Reliegos
1932 Ángel Mur
1942 Gregorio Rojo
1944 Gregorio Rojo
1945 Constantí Miranda
1946 Constantí Miranda
1947 Constantí Miranda
1948 Josep Coll
1950 Josep Coll
1955 Antoni Amorós
1957 Antoni Amorós
1958 Antoni Amorós
1959 Tomás Barris
1965 Jesús Fernández
1967 Francisco Arizmendi

CROSS IND. FEMENÍ
1947 Maria Víctor
1948 Maria Víctor
1949 Maria Víctor

JEAN BOUIN DE BARCELONA
Campió RCD. ESPANYOL per equips:
1921
1922
1923
1924
1927
1929
1941
1943
1945
1946
1948
1949
1951
1952
1953
1954
1957
1966

Campions individuals
1923 Miquel Palau
1924 Joaquim Miquel
1925 Joaquim Miquel
1927 Joaquim Miquel
1928 Salvador Tapies
1929 Miquel Moreno
1930 José Reliegos
1941 Gregorio Rojo
1943 Gregorio Rojo
1944 Gregorio Rojo
1945 Gregorio Rojo
1947 Constantí Miranda
1950 Josep Coll
1957* Antoni Amorós *(1-1-1957)
1957* Antoni Amorós *(7-12-1958)
1966 Francisco Aritmendi

Categoria Femenina
1947 Maria Víctor
1948 Maria Víctor
1949 Maria Víctor
1950 Maria Víctor
1952 Maria Víctor

Foto: Pericos On Line; Arxiu de Jordi Puyaltó. Gràcies per la seva tasca. Gregorio Rojo, va guanyar sis cops la Jean Bouin, les quatre primeres amb la samarreta de l'Espanyol, però després la seva gran figura va quedar eclipsada per altre monstre de l'atletisme; Constantí Miranda.
Agraim a la FC d'Atletisme, per les dades obtingudes.

EL FUTUR DE LA SECCIÓ D'ATLETISME, EL 27-0

L’Atletisme pendent d’una reunió el 27 d'Octubre.

Segons ha pogut saber, Sentiment Perico, la tornada de la secció d’Atletisme (1918-1970) que primerament semblava rebutjada per el Director General Executiu del Club, i que en uns dies va donar un tomb i ja en alguns mitjans de comunicació es va donar per fet, s’ha complicat molt més del que en aquestes informacions es preveia. De totes maneres des de fonts del Grup D’Esports en Blanc i Blau, ens han manifestat aquest matí, que tot dependrà d’una reunió amb el màxim executiu del Club, que por motius d’agenda no tindrà lloc fins divendres que ve dia 27.
En principi, de l’última reunió, el Club va imposar cinc punts d’obligat compliment per donar el vist i plau definitiu. Aquest punts que per motius de confidencialitat no han volgut fer públics, les fonts consultades han manifestat que ja es pot donar per segures que es compleixen (al menys per la opinió del GEBB), malgrat fins a l’últim moment no es podrà assegurar rés, ja que com tots sabem (i això ho dic jo) estem sota l’imperi del “que avui es blanc, demà pot ser negre” i ves a saber en que sortiran ara els rectors del nostre club, en part per la desconfiança amb el projecte, i per la durada del mateix, així com el pogué assegurar que no tingui cap repercussió negativa a les comptes de l’Entitat, cas que els patrocinadors un moment donat es fessin enrera.

Els atletes estan (segons les mateixes informacions) molt il·lusionats amb el projecte, i tot sembla ser que no hi haurà problemes en els terminis d’inscripció federativa de la secció que els retards amb l’ aprovació per part del Club, s’han produït. Tant de bo, així sigui, i sigui un fet la recuperació de les seccions periques. Qui no avança i no progressa acaba desapareixent, i el nostre club ha de tenir molt més al·licients per la joventut i els seus associats, que el salvar mediocrement la categoria al primer equip... es clar sempre que això es pugui porta a terme, sense cap mena de cost a les despeses del nostre club.

foto: marca.com. (JJ.OO Sidney 2000; María Vasco, guanya la medalla de bronze als 20 km marxa).

ENTREVISTA: SECCIONS

ENTREVISTA AMB JUAN CALERO DEL GRUP PRO SECCIONS

Aquest cap de setmana passat, he tingut el gust de parlar una estona amb el Sr. Juan Calero, del grup Pro Seccions, sobre les dubtes, il·lusions, i temors que puguin inspirar la recuperació de les seccions per part del nostre Club. Després de la reunió amb el President Sánchez Llibre, i els conselleres Condal i Ramió, en la qual, el grup pro seccions va presentar el seu projecte de recuperació de la secció d’atletisme i de les escoles de nens de 5-9 anys de bàsquet i hoquei, (escoles que va afirmar el Sr. Calero, ja han ofert les seves instal·lacions ).

Entrant en matèria, una de les preguntes mes habituals en quant es parla de seccions, es el famós tema de la suposada “prohibició” dels estatuts de la Entitat de tenir seccions, al que la seva resposta va ser que

“el que els estatuts prohibeixen es tenir seccions amb dèficit, que no es puguin
finançar, per si mateixes”. Ha assegurat “tenir el finançament per tirar
endavant la secció d’atletisme i les escoles”

Serà el mític atleta setze vegades campió d’Espanya Tomás Barris, el responsable de la secció.

Preguntat sobre las reticències dels que s’oposen per que pensen que aquests diners farien més falta per el futbol base o per el primer equip, Calero va afirmar que

“aquest esforç el fan persones amb afany de mecenatge per el seu amor a les
diferents seccions històriques, per ser grans amants d’aquests esports, i per la
condició de ex esportistes que han pertangut a les mateixes”.

Una altre tema escabrós, es la suposada desqualificació del projecte envers a un possible intent d’apropiar-se d’ell la oposició per desgastar a l’actual consell, remors avalats per la presencia del senyor Oromí del grup opositor 3.0. Calero ens diu:

“El senyor Oromí hi forma part del grup pro seccions, a títol individual, per la
vinculació dels germans Oromí amb el bàsquet, per ser ex jugador de la secció, i
no per altre qüestió, ja que al grup hi ha persones que son molt danistes. Per
sobre d’enfrontaments que no deixen créixer al Club, hi ha l’interès d’un grup
de socis per intentar recuperar las seccions que ens han donat tanta glòria a la
nostra història”.

Interpel·lat per el tema (a més de perico, com a ciutadà de Montcada), la fugaç secció de Futsal, i el que pot passar amb el tema de patrocinadors per la curta durada dels acords, la seva resposta va ser que

“el tema del futsal, era diferent, va ser una secció que es va vincular amb
l’Espanyol, en virtut a l’acord amb el patrocinador del primer equip, que era el
propietari de l’equip, sense haver-hi un projecte seriosament estudiat, i
conscients de fins on es pot arribar, amb una base esportiva, i un recolzament
econòmic adequat”.

Sobre la durada dels contractes;

“totes les empreses que patrocinen al mon del esport a equips que competeixen a
les diverses categories, no son per més de dos anys. Però en aquest cas, s’ha de
estar atent, fer un seguiment continuo i no esperar a que un patrocinador marxi,
si no que s’ha de seguir tot el tema, empreses que volen invertir en aquest
sector, promocionar-se... anar darrera dels possibles futurs patrocinadors per
si falla qualsevol dels que hi ha, no hi hagi cap tipus de problema”

Si el projecte prospera... ¿quins seran els propers passes?

”S’intentaria tant al hoquei com al bàsquet, accedir a una categoria d’entremig,
que bé podria ser de Copa Catalunya (la categoria que es entremig d’EBA i 1ª
catalana) al bàsquet, i de primera nacional catalana al hoquei (equivalent a la
tercera categoria, començant per la divisió d’honor), amb Toni Sariol, ex
jugador de hoquei perico, al capdavant del projecte, mitjançant una
absorció, o la adquisició de la llicència, dels drets federatius d’algun equip
amb problemes, que no trobi patrocinador...”

Calero es mostra moderadament optimista, desprès de la reunió, malgrat que sap que fins no es rebi l’OK definitiu per part de l’entitat blanc i blava, no es podrà continuar amb el projecte...

“només els hi demanem, el nom, els colors i l’escut... rés més”

Malgrat sigui un tema que sempre ha despertat molta polèmica, com en el seu dia la secció de bàsquet va despertar sentiments enfrontats, dels que només volen futbol i dels que pensen que el Reial Club Deportiu Espanyol, es això, un club deportiu, des d’aquestes línies vull expressar el meu recolzament amb l’intent, malgrat em resulti difícil de pensar que pugi arribar fins el final, (sobre tot en el tema del bàsquet, i per l’aspecte econòmic, es clar), amb l’esperança que amb el nou estadi a Cornellà representi l’impuls definitiu a una entitat que durant la major part de la seva història ha gaudit de grans èxits amb les seccions.

foto: pericos online, col·lecció Barris, i el meu agraïment especial a Jordi Puyaltò per el seu esforç en vers a la història de les seccions, i tot el que significa el record de la nostra història.

CAMPANYA PRO SECCIONS

SENTIMENT PERICO

RECOLZAMENT A LA CAMPANYA PRO-SECCIONS
Des d’aquest minúscul mitja de lliure pensament i de sentiment perico, vull expressar el meu recolzament públic i espero que tots els que es senten pericos i son conscients del que han significat al llarg de la nostra història les seccions esportives del nostre club, amb els seus èxits, i la seva llarga llegenda i els seus mites esportius, estiguin d’acord en fer seu aquest comentari.

Per motius d’edat tan sols he pogut veure l’última etapa del bàsquet perico, des de que va conquerir l’ascens a divisió d’honor i fins que va ser malauradament mal venguda per la nefasta incompetència del llavors president del RCD Espanyol, i de la lliga professional de futbol, Sr. Baró (D.E.P). Noms com els de Galcerán, Rafols, Mayo, Herminio San Epifanio, Albert Illa, Toni Tramullas, Pepe Collins, Kenny Austin, Victor Anger, Vernon Smith, Maik Philips, Jordi Freixanet, Lete, Manel Bosch, Santi Abad, Piñeiro, Cervantes, segur que encara hi seran a la memòria dels que varen gaudir al Palau d’Esports del carrer Lleida.

I que dir del Volei Femení, amb les seves cinc Copes de la Reina, (amb propietat, per guanyar-ne tres de seguides) y les tres lligues, i eliminatòries europees, que feien sentir-nos orgullosos de tenir una secció com aquella, amb Cecilia del Risco, Silvie Hernández, Marta Gens, Virgina Cardona, Natalia Vilar, Marta Galcerán, Mª Angels García, Elisenda Tamburini, Nona Haitsma, Sara Madariaga, Sabrina Vaz de Melho, Valeria, i una llarga llista de noies que portaren amb orgull i dignitat els colors blanc i blaus per tot Europa.

Del Hoquei, tan sols he pogut veure’l a categoria de nacional, lluitant per l’ascens a divisió d’Honor, que es va frustra amb aquell maleït partit en front el Flix que va acabar amb empat a dos, quan necessitàvem el triomf. De totes maneres, poc futur l’hagués esperat a la guardonada secció (11 campionats d’Espanya) amb aquella situació que es va viure al Club, després del descens a segona, i l’eliminació (fet que ja va començar abans amb el bàsquet) de les seccions esportives.

Capítol apart el tema del futbol sala, que malgrat no ser una secció pròpiament del nostre Club, si que per l’acord que va arribar el Consell i el patrocinador d’aquell moment del Club, el Senyor Eusebio Carrero (propietari de l’equip de futbol sala de Montcada) vam pogué gaudir de l’emoció i el sentiment (malgrat no pujar a divisió d’honor l’últim partit) al pavelló Miquel Poblet (altre mite perico, d’altre secció triomfant, la de ciclisme) de Montcada i Reixac. Va ser només un any, però els que varen seguir aquell equip i com en el meu cas, ser de la mateixa població, no ho oblidarem mai.

Per tant des de Sentiment Perico mostro tot el meu recolzament a aquest projecte, malgrat que sé de las dificultats existents, i les traves que segur trobareu pel camí.

Foto: Jordi Puyaltó (pericos on line.com) als quals agraeixo i molt la seva gran tasca en pro del RCD Espanyol