dijous, 21 de setembre del 2006

COMENTARI

TEMA LOPO:

Ara que s’ha fet real, la demanda al Club Deportivo de La Coruña de 5,5 milions d’euros per concepte de formació de Lopo en el marc dels acords presos entre els clubs espanyols, es hora que ens preguntem que ens passa amb els nostres jugadors de la pedrera...

No es el primer cas, ni potser serà l’últim, però tots recordem el cas de Capdevila, De Lucas, Serrano, i ara Lopo...malgrat que el de Blanes, no era un jugador pròpiament de la pedrera ja que acabava de ser fitxat per l’Espanyol B, però el seu pas meteòric per l’Espanyol i la seva forma en que es va produir la seva marxa , es pot comparar als altres.

Tots sabem que estem tractant amb professionals i que per damunt de falsos sentimentalismes estan els diners en primer lloc, els diners en segon lloc i en tercer lloc els diners... però això no es impediment o no hauria de ser-lo per que al menys les formes foren molt diferents de tal com han succeït.

Sembla difícil pensar que una entitat centenària i que mou tants milions, no hagi pogut estar millor assessorada en qüestions jurídiques com per evitar les monumentals errades que la dura realitat ha constatat. Clàusules unilaterals, contractes fets amb l’acord oral i no signat per l’altre part, jugadors que queden lliures i ja molt de temps abans tenen sospitosament pre-contractes amb altres clubs...

Però quant veus, que nens menors d’edat, alguns que es poden contar els seus anys en els dits de las mans, i ja son observats, per tècnics rivals, ja son objecte de desig de fitxar-los, i a tota costa ja ofereixen als seus pares tota classe de guanys econòmics i materials, quant veus que infantils o cadets ja tenen el seu representant, es fa palpable el mercantilisme que es produeix a aquest cada cop mes corromput mon del futbol, i ja no et causa cap tipus d’estranyesa que succeeixen coses com las que veiem a l’élite d’aquest esport.

Potser quelcom està fallant des de la base, des de l’escola, potser entre tots estem contribuïm ja des de petits, amb aquest afany de ambició, de superació envers el rival desmesurada, de competir ja a un nivell quasi com si es tractés de professionals, d’exigir-los resultats (i amb això tots tenim la nostra culpa), en comptes de inculcar-los valors per sobra d’aquests, que incideixin en que encara son nens, i que el important es jugar, divertir-se, formar-se com a persones i com a jugadors en segon terme, i de tenir un sentiment en vers d’uns colors, que per el que veiem cada dia, ha passat a la història...

Lluny de l’aspecte merament jurídic, i de si el Depor va signar i confirmar rubricant-la, el que no es pot permetre es a sobre tenir que sentir declaracions del jugador... després de dècada i mitja defensant uns colors... igual que en el cas de Soldevilla, quant tant va fer el Club per ell, i tots sabem a que em refereixo, i encara tens que sentir com el jugador es despenja en un mitja de comunicació amb declaracions fora de lloc... i el mateix cas amb Serrano, que va rebre tot l’ajut de la institució catalana en certs moments compromesos de la seva particular vida, i en canvi aquest l’agraeix de la manera que tots sabem... però es clar, arribant aquest punt em pregunto: ¿Que es pot esperar d’actituds com la del nostre Consell, que a sobre del que ja sabia que anava a succeir, encara se li fa un cert homenatge amb “LOPO PER SEMPRE”?...Suposo que el de sempre....posar una galta... i després l’altra...per acabar irremeiablement als tribunals...



foto: sport.es



S E N T I M E N T P E R I C O . C O M