Aquests darrers dies abans de la inauguració oficial de l’Estadi del RCD Espanyol (utilitzo el genèric fins que sigui batejat), vaig agafar-me uns dies de mini vacances.
Vaig estar a la Costa Brava, a Lloret de Mar, lloc pres per les hordes estrangeres des de fa molts anys i on ets sens un estrany en el teu propi país. Bé, més ben dit, a mitges... Per que en molts moments vaig tenir la sensació desagradable que en trobava al mig del Camp Nou... Sí, el d’ells, no el nostre... Vaig quedar estupefacte amb la quantitat de merchandaissing (com és anomena ara modernament) per metre quadrat en aquest encant de població de la Mediterrània. Era un continu desfilar de gents (estrangeres en un 90 i escaig per cent) que portaven els colors de l’escut heràldic del cantó suïs de Ticino (Tesino en castellà), d’on era natural aquells senyor que va decidir posar fi a la seva vida en 1930 amargat de viure.
Com que el tema era repetitiu i ja n’estava fart de veure una autèntica desfilada vaig decidir anar a visitar la tenda de l’Espanyolista (perdó, la RCDESTIL SHOP) i a veure si podia comprar quelcom que ajustant-se’m al meu limitat pressupost, pogués lluir pels carrers lloretencs (no m’havia portat res... pensava que anava a platges encisadores i a gaudir de l’oci d’aquell indret i no a un “camp de futbol”).
Després de donar voltes i mes voltes per la població i travessar-me el quilòmetre i quart que hi ha des de La Caleta fins el carrer Just Marlés, pels tots els carrers interiors, verticals, horitzontals, i el que vulgueu, no vaig trobar ni rastre de la maleïda botiga...
L’ambaixada perica a Lloret de Mar, va estrenar també, fa poc temps una nova llar, al carrer Fàbrica; abans es trovaban al carrer Unió, on encara hi han els símbols de la institució. Cada penya sobreviu com pot, i es d’elogiar que tinguin un lloc social de reunió. Rés a dir, només felicitar-los sincerament.
També vaig veure l’escultura de a la Plaça Melcior Montero i Vert. L’escultura d’un perico feta amb ferro i il·luminada a la nit, i ben respectada i conservada, és un espectacle digne per gaudir tot aquell que es consideri seguidor del nostre club (per cert, no apareix en el catàleg de la web oficial de turisme de Lloret de Mar, ni en cap dels fulletons turístics en el que figuren tots els llocs d’interès, monuments, etc.). Però, continuava sense trobar la famosa tenda de l’espanyolista de Lloret...
Com el tema ja em cansava, vaig decidir anar a cercar el camí més fàcil. Entrar al website del RCD Espanyol, i cercar les tendes Stil Shop. Vaig per fi saber l’adreça que és la següent: Carretera de Tossa, 51. Gairebé en caic de l’ensurt. Per que es clar, quan no coneixes un lloc, no en tens ni idea d’on és un indret. Però jo ja coneixia el mínim del que s’ha de saber per moure’s per la ciutat lloretenca. I es clar, la carretera de Tossa (la Gi-682 que ve de Blanes), és la carretera comarcal que va a Tossa de Mar com el seu nom indica, i cercant al Google Maps, la direcció exacta del número, vaig portar-me la desagradable sensació que podreu imaginar al veure que es trobava a gairebé 3 quilometres (entre anar i venir), del nucli central de Lloret de Mar.
Ho vaig trobar patètic. No m’estranya que es queixin que no venen... Em pregunto: Qui collons va allà a comprar expressament si no és que s’hagi perdut per allà, o es dirigeixi a la localitat de Tossa, vingui de la Platja de Canyelles de les urbanitzacions disperses que hi ha per aquell indret, o vaixi a Blanes. Si això s’afegeix, que la botiga oficial del FCB es troba al vell mig del passeig marítim al costat de la rambla que porta a la Casa de la Vila, crec que ja està tot dit...
Moltes vegades s’ha parlat també d’obrir un lloc social, o botiga a la pròpia capital de Catalunya (van tancar el raconet que teníem al Corte Inglés, amb excuses injustificades, diria més, amb mentides; per que després en Junta D’Accionistes van quedar amb el cul a l’aire més d’un dirigent nostre, quan un accionista va dir que tenia coneguts treballant al popular centre comercial i aquests li havien manifestat que a l’Espanyol no li cobrava per tenir aquell racó perico, només li exigia que posés l’Espanyol els empleats, que perfectament es podien traslladar de les altres botigues- ).
Sempre imperen criteris econòmics per frenar l’expansió del Club, mentre els diners se’n van en sous d’alts càrrecs amb dubtós profit. En cinc dies d’estada només vaig veure un noi amb la samarreta negra i rossa de l’Espanyol i un senyor amb el pantaló del RCD Espanyol, en cinc dies i davant milers i milers de persones contínuament fluint per davant dels meus nassos. Si això afegim el més salvatge capitalisme venedor explotant el “triplet”, (inclòs en un estanc tenien la foto del “golejador de la mà, de la vergonya” , que es veia suficientment des de fora)...
Si volem créixer, al marge de resultats positius i una regular trajectòria esportiva sense aquests altibaixos tant perniciosos sobre tot pel cor dels pericos, quelcom haurà de fer l’entitat per estar present (al menys present) en llocs com Barcelona, Lloret, etc. llocs on desfilen desenes i desenes de milers de persones, al dia, o inclòs a la hora. No mereixem estar proscrits.
Vaig estar a la Costa Brava, a Lloret de Mar, lloc pres per les hordes estrangeres des de fa molts anys i on ets sens un estrany en el teu propi país. Bé, més ben dit, a mitges... Per que en molts moments vaig tenir la sensació desagradable que en trobava al mig del Camp Nou... Sí, el d’ells, no el nostre... Vaig quedar estupefacte amb la quantitat de merchandaissing (com és anomena ara modernament) per metre quadrat en aquest encant de població de la Mediterrània. Era un continu desfilar de gents (estrangeres en un 90 i escaig per cent) que portaven els colors de l’escut heràldic del cantó suïs de Ticino (Tesino en castellà), d’on era natural aquells senyor que va decidir posar fi a la seva vida en 1930 amargat de viure.
Com que el tema era repetitiu i ja n’estava fart de veure una autèntica desfilada vaig decidir anar a visitar la tenda de l’Espanyolista (perdó, la RCDESTIL SHOP) i a veure si podia comprar quelcom que ajustant-se’m al meu limitat pressupost, pogués lluir pels carrers lloretencs (no m’havia portat res... pensava que anava a platges encisadores i a gaudir de l’oci d’aquell indret i no a un “camp de futbol”).
Després de donar voltes i mes voltes per la població i travessar-me el quilòmetre i quart que hi ha des de La Caleta fins el carrer Just Marlés, pels tots els carrers interiors, verticals, horitzontals, i el que vulgueu, no vaig trobar ni rastre de la maleïda botiga...
L’ambaixada perica a Lloret de Mar, va estrenar també, fa poc temps una nova llar, al carrer Fàbrica; abans es trovaban al carrer Unió, on encara hi han els símbols de la institució. Cada penya sobreviu com pot, i es d’elogiar que tinguin un lloc social de reunió. Rés a dir, només felicitar-los sincerament.
També vaig veure l’escultura de a la Plaça Melcior Montero i Vert. L’escultura d’un perico feta amb ferro i il·luminada a la nit, i ben respectada i conservada, és un espectacle digne per gaudir tot aquell que es consideri seguidor del nostre club (per cert, no apareix en el catàleg de la web oficial de turisme de Lloret de Mar, ni en cap dels fulletons turístics en el que figuren tots els llocs d’interès, monuments, etc.). Però, continuava sense trobar la famosa tenda de l’espanyolista de Lloret...
Com el tema ja em cansava, vaig decidir anar a cercar el camí més fàcil. Entrar al website del RCD Espanyol, i cercar les tendes Stil Shop. Vaig per fi saber l’adreça que és la següent: Carretera de Tossa, 51. Gairebé en caic de l’ensurt. Per que es clar, quan no coneixes un lloc, no en tens ni idea d’on és un indret. Però jo ja coneixia el mínim del que s’ha de saber per moure’s per la ciutat lloretenca. I es clar, la carretera de Tossa (la Gi-682 que ve de Blanes), és la carretera comarcal que va a Tossa de Mar com el seu nom indica, i cercant al Google Maps, la direcció exacta del número, vaig portar-me la desagradable sensació que podreu imaginar al veure que es trobava a gairebé 3 quilometres (entre anar i venir), del nucli central de Lloret de Mar.
Ho vaig trobar patètic. No m’estranya que es queixin que no venen... Em pregunto: Qui collons va allà a comprar expressament si no és que s’hagi perdut per allà, o es dirigeixi a la localitat de Tossa, vingui de la Platja de Canyelles de les urbanitzacions disperses que hi ha per aquell indret, o vaixi a Blanes. Si això s’afegeix, que la botiga oficial del FCB es troba al vell mig del passeig marítim al costat de la rambla que porta a la Casa de la Vila, crec que ja està tot dit...
Moltes vegades s’ha parlat també d’obrir un lloc social, o botiga a la pròpia capital de Catalunya (van tancar el raconet que teníem al Corte Inglés, amb excuses injustificades, diria més, amb mentides; per que després en Junta D’Accionistes van quedar amb el cul a l’aire més d’un dirigent nostre, quan un accionista va dir que tenia coneguts treballant al popular centre comercial i aquests li havien manifestat que a l’Espanyol no li cobrava per tenir aquell racó perico, només li exigia que posés l’Espanyol els empleats, que perfectament es podien traslladar de les altres botigues- ).
Sempre imperen criteris econòmics per frenar l’expansió del Club, mentre els diners se’n van en sous d’alts càrrecs amb dubtós profit. En cinc dies d’estada només vaig veure un noi amb la samarreta negra i rossa de l’Espanyol i un senyor amb el pantaló del RCD Espanyol, en cinc dies i davant milers i milers de persones contínuament fluint per davant dels meus nassos. Si això afegim el més salvatge capitalisme venedor explotant el “triplet”, (inclòs en un estanc tenien la foto del “golejador de la mà, de la vergonya” , que es veia suficientment des de fora)...
Si volem créixer, al marge de resultats positius i una regular trajectòria esportiva sense aquests altibaixos tant perniciosos sobre tot pel cor dels pericos, quelcom haurà de fer l’entitat per estar present (al menys present) en llocs com Barcelona, Lloret, etc. llocs on desfilen desenes i desenes de milers de persones, al dia, o inclòs a la hora. No mereixem estar proscrits.
.jpg)
1 comentari:
Ahhh! Si és la carretera de Blanes, potser hagi passat com amb l'avió, que ha desaparegut... O l'apartament promès...
Publica un comentari a l'entrada