ENTREVISTA: NACHO JULIÀ

Mauricio Pochettino ha convocat 24 jugadors per al stage d'Itàlia. L'equip sortirà aquest dimecres al matí cap a Nàpols. Els convocats son: Kameni, Cristian Álvarez, Pillud, Roncaglia, Nico Pareja, Dídac, David García, Víctor Ruiz, Jarque, Chica, Lola, Javi Márquez, Moisés, De la Peña, Nakamura, Luis García, Ben Sahar, Tamudo, Coro, Verdú, Iván Alonso, Callejón, Òscar Sielva i Víctor Ibañez

Avui, us oferirem l’entrevista amb un dels activistes pericos més lluitadors de la causa, des dels diferents llocs on ha militat: Nacho Julià.

Nacho, ha estat un dels promotors del grup d’animació a Sarrià anomenat “Irreductibles”, de la “Plataforma 100 razones”, un dels creadors de la Curva Jove, de “Pericos Solidarios”, de penyes espanyolistes com “Eternos Español” o “Moteros Pericos”, un dels tres fundadors inicials de Pericos On line, va formar part del primer equip de “Espanyol TV”, ha estat membre vocal de la Federació de Penyes del RCD Espanyol, escriptor que ha publicat el llibre “Yo, Minoría Absoluta”, comentarista en diferents programes d‘àmbit futbolístic, com Pericos On Line TV, La Ronda (CC), Sin Concesiones (RKB), o en publicacions (AS, MD, 23 Perico) o el portal d’internet E-Noticies.

Amb ell, i com sempre amb tothom, hem parlat...

"SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC".



En primer lloc gràcies per l’entrevista.

Que et va impulsar a escriure el llibre “Yo, Minoría Absoluta”?

Vaig passar per uns moments difícils i el llibre em va servir de teràpia per superar-los, gràcies a ell vaig poder reflexionar sobre tots els anys que havia dedicat al espanyol i sobretot aquelles coses que els espanyolistes parlem setmana rere setmana i que ens preocupen sobre manera.

He llegit el llibre, i m’ha sorprès que feies menció a quins eres els teus orígens de “lluita espanyolista”. ¿Que els hi diries al jovent perico, per que no passin a integrar-se en grups violents, i defensin nostre club des de la no violència, des de posicions crítiques si es vol, fermes, però pacífiques?

Quan jo vaig començar a anar al camp de Sarrià el referent de la animació era el gol sud on destacava el grup “brigadas blanquiazules” per sort allò va passar a la historia i ara el referent de animació es la Curva, un grup que no accepta la violència ni la política. per el que els joves no hauran de viure mai la violència al món del futbol.

En Cornellà- El Prat, la Curva ha de ser el motor (al igual que en l’Olímpic) que tiri de l’Espanyol.
¿Penses que estarà tot sota control, que serà totalment apolítica, i que al estar tant a prop del terreny de joc la grada, les mesures de seguretat i tot el que s’està fent (fins on tu sàpigues), evitarà qualsevol problema i servirà per que les grades de Cornellà- El Prat siguin un exemple per a tothom i un cop més, puguem-ne estar orgullosos de la grada perica ?

Desprès de tot els anys que hem viscut al Olímpic la gent que habitualment va a La Curva s’ha educat amb la no violència i la no política, evidentment el fet de no tenir tanques i que la gent estigui tan a prop dels jugadors podria fer que algun brètol actués d’una manera inadequada però sempre seria una actitud individual i mai el grup recolzaria aquesta reacció violenta i evidentment aquest individu seria expulsat de La Curva. de totes maneres esperem que mai passi una cosa així i La Curva sigui com al Olímpic un exemple de bon comportament i animació.

He llegit també al teu llibre, la teva queixa als mitjans de comunicació pericos, pel fet que a l’estar subvencionats pel nostre President o el seu entorn, mitjançant la publicitat, perden la seva objectivitat, independència, i el seu esperit crític envers el Consell. A la “Codorníz” es deia allò de “donde no hay publicidad, resplandece la verdad”
¿Que ens pots dir d’això, i que passarà informativament parlant el dia que Dani tanqui l’aixeta?.

S’ha d’ajudar a que neixin mitjans de comunicació però una vegada aquests ja tenen un temps de vida han de ser autònoms i han d’aprendre a viure de publicitat externa al nostre club perquè sinó al final l’únic que creem son paràsits.

El dia que Dani tanqui l’aixeta lamentablement perdrem gran part dels mitjans de comunicació ja que s’han acostumat a viure “a la sopa boba”.

Fins quan aguantarà el RCDE actituds com les que s’han produït i es venen molt sovint reproduint en escoles, d’adoctrinament ideològic culé als nens? Quan aquest club dirà prou a que no se’ns respecti com a tal per gent pagada amb els nostres diners (televisions públiques, càrrecs institucionals malversant els fons públics amb videos en els que se’ns margina o senzillament desapareixem de la societat, mentre es fa apologia del rival esportiu)? Hem de ser més combatius també des de la base, reivindicant i exigint els nostres drets?

L’Espanyol pels problemes econòmics que arrosega amb els últims anys ha tingut que prostituir a l’entitat i s’ha aprofitat dels diners de la televisió publica i dels favors del polítics, amb el qual s’ha quedat amb les mans lligades per fer una protesta realment potent, la única manera que te el club de solucionar tot aquest sectarisme culé es fen les coses millor i aconseguit mes adeptes a la nostra causa, de mentres cada any ens dediquem a “fotre” pena a perdre partits i a fer les coses malament serà impossible combatre aquells que guanyen totes les copes.

Parlant dels mitjans... ¿ Com va caure el tema dins la Curva, que després de tot el que ha fet per aconseguir unir l’afició, i impulsar el moviment per la salvació, liderant la grada i l’equip al terreny de joc amb el seu recolzament, mobilitzant-nos en viatges, etc., i en canvi, se li censuri un comunicat, no publicant-se en la pròpia web del club, per que es demanaven en ell certes responsabilitats a determinades persones ?...

Vivim a un país que la crítica no esta gairebé mirada i a ningú li agrada que li diguin les veritats, ha estat molt trist veure com un comunicat que només tenia la intenció de ajudar a millorar la entitat a estat interpretat per les persones que manen el club com un gest hostil de cara a l’Espanyol. La Curva sempre treballarà pel millor per l’Espanyol i ara mes que mai que em perdut la democràcia a l’entitat, seguirà mes que mai sent la veu del soci modest i criticarem qualsevol actitud que considerem negativa per la nostra entitat.

Que el públic el darrer encontre ho celebrés fent l’onada i amb alegria fins el darrer segon, és un xec en blanc a l’actual President i les seves maneres de conduir l’entitat per part de l’afició perica? Com valores la gestió del president, els seus encerts i els seus errors més greus? Penses que el soci perico ho perdona tot?

Es va promoure de tal manera la importància que tenia el públic a la salvació de l’equip, que els últims mesos del campionat tota la afició va celebrar el fet de mantenir-se a la primera divisió com un triomf propi al seu treball, a la seva fe, a la seva animació i el seu Espanyolisme. L’últim partit només va ser el reflex de tots aquests mesos de patiment, potser les persones que estem mes implicades al club, pensem que la resta de socis saben i comprenen tot el que esta pesant dintre de l’entitat, quan la realitat es que la majoria només viuen l’Espanyolisme els diumenges i pasen bastant de tot allò que passa dins d’ ella, per això, només protestarien en cas de que l’equip hagués acabat a la segona divisió.

L’editor José Manuel Lara ha venut el seu paquet d’accions a Ramón Condal i amics. Quina opinió et mereix aquest assumpte?

Es una pena que una persona amb un poder tan important dintre de la societat d’aquest país, hagi marxat del nostre club avorrit per tot el que estava passant, desgraciadament allò que durant tant de temps ens havia fet tanta por i per el que va ser creada la APMAE ha passat , s’ha perdut la llibertat i el club passa en mans d’un sol grup cada vegada serà mes difícil que aquest club canviï de rumb.

Creus que influeix el fet d’anunciar sempre que s’ha de fer una venda, i tot l’historial en operacions malvenudes fa que ja no tinguem cap credibilitat a l’hora de mantenir-se dur en una negociació, i sempre acabem afluixant, i donant els millors jugadors a preu de saldo? Que hem de fer, que ha de canviar, per que l’Espanyol faci com altres clubs que no afluixen i venen fent pagar el gust i les ganes al comprador? Son les circumstàncies que obliguen, o les dolentes maneres de negociar, o la poca qualitat dels jugadors venuts?

El dia que tinguem realment jugadors d’una qualitat excepcional, no tinc cap dubte que els grans equips pagarien el que nosaltres volguéssim, mentre que la nostre cantera sigui mediocre i els jugadors que fitxem no passin de ser falses promeses o jugadors a prop de la retirada, serà impossible treure una quantitat important per ningú dels nostres efectius, la resta es somiar truites.

M’agradaria saber la teva opinió sobre el projecte de pedrera de l’entitat. Si estàs d’acord, que t’agrada o que canviaries, si ha de ser nostre referent o no. Som la millor pedrera? ...

El gran error d’aquest club ha sigut vendre que tenim la millor cantera d’Espanya quan realment, es va retallar el pressupost. Si ens falta un projecte de futur per determinar, si preferim ser un club fixador o un club de cantera, el que no te sentit es, voler ser les dos coses a la vegada i acabar sent cap.

Falta un codi ètic (o inculcar més el nostre sentiment i el que significa aquests colors) tant a professionals, com jugadors/es, per que no es tornin a repetir successos que estan en la memòria de tothom, i que es compleixi fil per randa per que no se li falti mai més el respecte a l’entitat i als seus socis?

Esta clar que el mes important es el respecte a una entitat amb 110 anys d’història, necessitem mes que mai una idea de club per explicar-la als nen que passin per l’Espanyol, potser serà la primera pedra per crear un club fort i amb un futur esplendorós.

En el darrer programa a Tiempo d’Espanyol a preguntes de varis oients que es van mostrar poc engrescats (més aviat, gens) amb el nostre actual himne, el President, en un acte de populisme barat habitual amb ell, va dir en calent, que mirarien de canviar-lo.

Ha de prendre decisions un president per que dues trucades li diguin quelcom, sigui del tema que sigui, improvisant d’aquesta manera? També m’agradaria em diguessis, - al menys en la teva opinió -, si és un himne que agrada poc per motius musicals, o per que no és bilingüe? Quina és la teva posició...

L’himne actual era l’ideal per una cerimònia com la del centenari, però es un himne que enganxa molt poc a la gent jove que és la que mes canta a l’estadi, personalment mes igual si és en castellà o català simplement m’agradaria que s´ aconseguís composar un himne que enganxes a tots els socis i se’l fessin seu.

Planes, Pochettino, Di Blasi... Tres cares per un nou projecte. Penses que els deixaran treballar i portaran la nau a bon port?

Tinc l’esperança que de una vegada per totes es deixi desenvolupar un projecte fins al final, per més que no comenci de la millor manera, només així aconseguirem tenir un equip de futur i aconseguir bons resultats.

De la Peña, renovat per dos anys i bona fitxa. Tamudo li queda un any de contracte, i aquestes setmanes prèvies semblava que més d’un el volen col•locar lluny de l’Espanyol; Ell, com sempre “es ta.mudo”, no parla. Com ho veus, com a soci de grada, la situació d’aquests dos referents de l’equip, i la seva continuïtat a l’equip? Que en penses de tot el tema tan comentat quan es perd, (quan es guanya ningú se n’en recorda), del poder d’aquests jugadors en el vestidor? Que en penses de que Pochettino li hagi tret la capitania a Tamudo, lliurant a Jarque el braçalet?

Aquesta polèmica arriba set o vuit anys tard a dia de avui Tamudo ja no el canviarem i possiblement marxarà de l’equip o deixarà de tenir tan de pes al vestuari, el mes important és que això no ens torni a passar amb els nous canterans que pugin al primer equip.

A què te que aspirar l’Espanyol a Cornellà-Prat tant a nivell esportiu com social?

Durant dos o tres anys a quedar a mitja taula com a mínim, i a aspirar alguna de les places que ens portin a Europa, a llarg termini i si les coses es fessin be, l’estadi podria ser un arma importantíssima per aconseguir èxits mes grans.

Moltes gràcies, i molta sort en les vendes del llibre.