dilluns, 3 d’agost del 2009

ORGASME PERICO.

DARRERA HORA. COMENTARI D'URGENCIA.

Jornada per recordar tota la vida


Els pericos que hem tingut la sort de pogué estar presents (o en el seu defecte veure’l per la petita pantalla), mai podrem oblidar la data del 2 d’Agost. Aquesta efemèride ha entrat a formar part de la historia gloriosa del RCD Espanyol, escrita amb lletres d’or, en una jornada en la que l’acte oficial d’inauguració de l’Estadi de Cornellà-El Prat ha respost a totes les màximes expectatives creades.

Un camp de futbol i no un estadi, ple de gom a gom, amb les grades ben a prop del terreny de joc, amb una afició que ha vibrat com mai amb l’equip, i uns actes preciosos, que no s’han fet eterns com passa moltes vegades en actes d’aquest estil, i una imatge altre cop d’un club que quan es proposa fe ben fetes les coses, les acaba fent meravellosament bé, tal com va succeir en la festa central dels actes del Centenari.

A més, l’equip ha esborrat del mapa a un Liverpool; a bon segur demà Benitez els hi llegirà la cartilla als seus ... Un 3-0 recorda altre cop al màgic Espanyol campió de Copa, Subcampió d’Europa, el de la primera volta de la temporada darrera de Valverde, o el dels deu darrers encontres de lliga amb Mauricio Pochettino. Davant el conjunt dels “reds” que no han vingut de passeig, que han mossegat, i que han tingut dos pals que podien perfectament haver canviat el curs del partit...

Però no ha estat així, i Luis García (primer jugador professional que marca al nou estadi, abans ho havien fet els veterans) i Ben Sahar amb dos dianes han deixat un resultat per la historia. Mentre, Raul Tamudo, continua el seu calvari; marca, però l’acció ha quedat invalidada pel col·legiat.

Després del 3-0, la segona part dels actes, i el castell de focs artificials. Preciós, sublim. L’espanyolisme ha tornat a demostrar la força d’aquest club. La força d’un col•lectiu que reivindica un lloc a la societat, que li neguen les circumstàncies, i el poder. Però que al Baix Llobregat, amb constància, amb humilitat, però amb un rumb clar, i fent les coses bé, acabarà demostrant que té lloc dins dels clubs més grans d’Espanya i per extensió d’Europa. Temps al temps.
Avui, ha començat una nova etapa en el RCD Espanyol, malgrat propietaris, accions, lluites i demés històries, l’Espanyol es la seva gent, i aquesta ha tornat a demostrar el capdal de força omplint l’Estadi i portant cap el triomf final, a l’equip.

Ha hagut alguns detalls a corregir: Les portes s’han d’obrir totes de cop, no es pot permetre aglomeracions i més en un dia com avui del que ja es tenia constància que hi hauria ple. En el marcador ni sortien les alineacions, ni el temps de joc, i la megafonia no sempre anunciava els canvis. Petits e insignificants detalls que ni fan ombra ni poden enterbolir la gran diada viscuda.

Ens hem de felicitar tots per aquesta diada, per que el que hem vist i gaudit avui, ho recordarem sempre. Felicitats pericos/as.

1 comentari:

Fernando J. Cansado ha dit...

Des d'Alacant i amb Rojadirecta com TV, estic molt satisfet amb el joc de l'equip, sobre tot, en la segona part.Això si, Naka està meravellós en les dues passades a Luis García i Tamudo.

Quina enveja. Dins d'uns dies, una setmana, estaré veïent l'estadi més a prop i, a vore, que em compre en la tenda.

Forza Espanyol




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M