RCD Espanyol: 3 – Liverpool FC: 0
La cirereta del pastís
El Liverpool, cinc cops campió d’Europa, i 3 Copes de la UEFA, 18 títols de Lliga anglesa, 7 de Copa, 7 de Copa de la Lliga a les seves vitrines, va caure a mans d’un Espanyol efectiu, que va saber jugar-li bé i que va deixar una gran sensació als 40.000 espanyolistes que es van donar cita a l’Estadi per veure el plat fort de la jornada inaugural de Cornellà-El Prat.
Mauricio Pochettino va alinear d’entrada el que presumiblement pot ser l’onze titular amb algun que altre lògic canvi depenent de les circumstàncies en cada moment, amb els “tres taurons” ressorgits, (especialment Luis García, ja que Tamudo la única jugada en la que va participar, va marcar un gol no concedit pel col•legiat, però encara se’l veu molt lluny de forma i moral). Entre els nous, dir que un imprecís Pillud va jugar en banda dreta en la defensa, i Nakamura, deixant constància de la seva classe en més d’una jugada, assistint Luis, i en la jugada esmentada anteriorment a Tamudo. En el segon temps, tant Verdú com Ben Sahar, van arrodonir una gran actuació.
Començava l’encontre amb domini “red” i quelcom de nervis blanc-i-blaus en la primera acció, però mica a mica en els següents minuts, l’Espanyol ja es alliberava de la pressió inicial, i s’estirava, tocant i tutejant al pentacampió europeu.
Ivan Alonso va ser el primer en posar a prova a Reina, amb un xut ras a la seva esquerra. Nakamura en servei de cantonada posa “l’ai” en la grada quan el seu llançament es passeja per l’àrea petita i torna a acabar a còrner en un refús defensiu.
Primera canonada de Gerrard.
El mig centre capità del conjunt anglès, deixa anar un xut impressionant que supera a Carlos Kameni, i quan la pilota enverinada deixa anar a la grada les seves malignes intencions, la fusta del travesser la repel•leix davant el sospir de les prop de quaranta mil ànimes presents.
El futbol son els gols, i és el present. Aquesta jugada la deixa en anècdota Luis García, quan tan sols uns instants després Nakamura li envia una pilota d’or a l’estil DLP, l’asturià fa un precís control i remata creuat superant a Reina i passant de nou a la historia del RCD Espanyol com a primer futbolista professional en marcar a Cornellà-Prat (Luis ja tenia en el seu haver, ser un dels dos jugadors pericos que va aconseguir un doble en final de Copa junt a Jorge, i ser un dels davanters del selecte grup que han aconseguit fer un hat-trick).
El gol com no podia ser d’altre manera, en mig d’una grada embogida que deixa sentir la seva tronadora veu augmentada, multiplicada en decibels per la pròpia estructura del camp, dona una seguretat a l’Espanyol i comença a fer perdre l’oremus a un Liverpool que pressiona fort i deixa anar al mateix temps més d’un pal tot i tractant-se d’un amistós.
Generós va estar Estrada Fernández (abans no havia volgut saber res d’una possible empenta a Tamudo dins l’àrea “red”), quan una entrada de Nico Pareja un cop Jarque ja havia estat superat per Torres, va ser xiulada com a lliure directe i el central argentí va veure la cartolina groga quan podia haver estat d’un altre diferent color. Leiva toca en curt i Gerrard deixa anar altre cop una canonada, aquest cop col•locada a mitja alçada per l’esquerra de Kameni, i de nou la fusta salvadora del pal esquer treu el cuir.
Una indecisió entre Pillud que no sabia que fer d’esquenes amb la bola dins l’àrea petita i un Kameni que no surt, és a punt de costar car... Però en aquesta ocasió la deessa fortuna vesteix de blanc-i-blava.
Luis posarà en problemes a Reina que té que aturar en dos temps un llançament des de la frontal. Mentre, el Liverpool es difumina mica a mica, i només un xut molt desviat de Jonhson, deixa constància que segueix viu.
Gol anul•lat a Tamudo
Estrada Fernández anul•la un gol a Raul Tamudo, quan després de rebre del japonès Nakamura, encara i afusella a Reina. Una veritable llàstima. L’Espanyol podia marxar als vestidors amb el partit bastant resolt, si es pot dir així quan en front tens al Liverpool...
Mascerano es guanya la cridòria de la grada després d’una dura entrada a Luis. I en els darrers instants, Kameni farà vistes a una rematada que a mida que ve, s’enverina i acaba a l’exterior de la xarxa esquerra de la seva porteria.
Canvis en el segon temps
Pochettino modifica substancialment l’equip donant entrada a Cristian, Chica, Verdú, JAvi Márquez, Callejón. L’equip sembla als primers moments que es pot ressentir, amb un Liverpool esperonat per la suposada esbroncada de Benitez en el descans, però no... L’Espanyol portat cap a l’èxit per la grada, dona mostres d’enteresa i no baixa els braços.
Així, al minut tres, Verdú deixa anar un potent xut, que Reina envia amb la punta dels dits a còrner per sobre el travesser. Ivan Alonso per centímetres no arriba a una centrada de Moisés quan es trobava tot sol.
Ben Sahar, decissiu
Més canvis: Entren Coro i Ben Sahar, l’home del partit. I la primera pilota que toca l’israelià, acaba dins. Ha rebut de Callejón i supera a Reina en un tret que li passa per sota les cames al guardameta espanyol del Liverpool.
Verdú deixa un gran detall tècnic en una jugada en la que Coro cedeix obrint a la dreta on Ben Sahar xuta amb poc angle fora.
Malgrat indicació contraria des de megafonia (la megafonia ha d’estar per anunciar els canvis i les alineacions...), Albert Riera és escridassat a cada pilota que toca quan Benitez decideix fer-lo sortir. Al manacorí no se li perdona les seves declaracions en contra l’afició... malgrat deixar diners en la seva marxa, cosa que altres casos no hem vist ni un euro...
El deliri, l’èxtasi perico.
Una acció que acaba amb penetració i rematada de Coro al cos de Reina, és aprofitada en la boca de gol, en jugada d’oportunista, per l’israelià Ben Sahar, que envia al fons de la porteria anglesa, fent pujar un escandalós 3-0 al marcador, en mig de la bogeria de l’afició espanyolista.
Encara hauria pogut fer el quart, i tercer del seu compte particular, Sahar, si no hagués sigut per un defensor vermell que treu l’esfèrica sota pals després de superar en l’u contra u al meta Reina. Amb la sortida progressiva de la resta de jugadors de la banqueta durant el darrer tram de partit, aquest arriba a la fi amb l’esmentat resultat, guarismes que passaran a la historia com aquells històrics que resten en la memòria dels mes vells i en la memòria transmesa de generació en generació a milers de pericos.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kameni, Pillud, Jarque, Nico Pareja, David García; Moisés, De la Peña; Luis García, Nakamura, Ivan Alonso i Tamudo.
A la segona part: Cristian Álvarez per Kameni, Chica per Pillud, Verdú per Nakamura, Javi Márquez per De la Peña, Callejón per Tamudo, m. 46. Ben Sahar per Ivan Alonso, Coro per Luis García, Víctor Ruiz per Nico Pareja, m. 59. Didac Vila per David García, Lola per Moisés, m. 70, Roncaglia per Jarque, m. 90.
Liverpool FC: Reina, Johnson, San José, Gerrard, Torres, Benayoun, Kuyt, Mascherano, Leiva, Insúa, i Carragher
A la segona part: Spearing per Mascherano, Dossena per Insúa, Babel per Benayoun, i Degen per Johnson min.46, Voronin per Gerrard, N'Gog per Torres, Plessis per Leiva, i Riera per Kuyt, min.69, Kelly per Carragher, Xavi Alonso per Spearing, m.82.
Àrbitre: Estrada Fernández del comitè territorial català. Com a més que possible errada l’anul•lació a instàncies del jutge auxiliar d’una jugada en la que en les acaballes del primer temps, Raul Tamudo després de rebre una precisa assistència de Nakamura, ha marcat, en posició crec que correcta. Targetes grogues a Luis, Carragher, Insúa.
Gols: 1-0: Luis García, m. 20; 2-0: Ben Sahar, m. 62; 3-0: Ben Sahar, m. 85.
Incidències: Estadi del RCD Espanyol de Cornellà – El Prat. Gairebé ple, als voltants de 40.000 espectadors. Partit amistós dins els actes de la inauguració oficial de l’estadi. Durant l’encontre un perico (aquest cop ens referim a un ocellet de veritat) va sobrevolar l’Estadi del RCDE i es va posar sobre la verda gespa del camp, que per cert encara no arrelat del tot i degut als calors i el poc temps, encara ha de millorar molt. Segur que si...
La cirereta del pastís
El Liverpool, cinc cops campió d’Europa, i 3 Copes de la UEFA, 18 títols de Lliga anglesa, 7 de Copa, 7 de Copa de la Lliga a les seves vitrines, va caure a mans d’un Espanyol efectiu, que va saber jugar-li bé i que va deixar una gran sensació als 40.000 espanyolistes que es van donar cita a l’Estadi per veure el plat fort de la jornada inaugural de Cornellà-El Prat.
Mauricio Pochettino va alinear d’entrada el que presumiblement pot ser l’onze titular amb algun que altre lògic canvi depenent de les circumstàncies en cada moment, amb els “tres taurons” ressorgits, (especialment Luis García, ja que Tamudo la única jugada en la que va participar, va marcar un gol no concedit pel col•legiat, però encara se’l veu molt lluny de forma i moral). Entre els nous, dir que un imprecís Pillud va jugar en banda dreta en la defensa, i Nakamura, deixant constància de la seva classe en més d’una jugada, assistint Luis, i en la jugada esmentada anteriorment a Tamudo. En el segon temps, tant Verdú com Ben Sahar, van arrodonir una gran actuació.
Començava l’encontre amb domini “red” i quelcom de nervis blanc-i-blaus en la primera acció, però mica a mica en els següents minuts, l’Espanyol ja es alliberava de la pressió inicial, i s’estirava, tocant i tutejant al pentacampió europeu.
Ivan Alonso va ser el primer en posar a prova a Reina, amb un xut ras a la seva esquerra. Nakamura en servei de cantonada posa “l’ai” en la grada quan el seu llançament es passeja per l’àrea petita i torna a acabar a còrner en un refús defensiu.
Primera canonada de Gerrard.
El mig centre capità del conjunt anglès, deixa anar un xut impressionant que supera a Carlos Kameni, i quan la pilota enverinada deixa anar a la grada les seves malignes intencions, la fusta del travesser la repel•leix davant el sospir de les prop de quaranta mil ànimes presents.
El futbol son els gols, i és el present. Aquesta jugada la deixa en anècdota Luis García, quan tan sols uns instants després Nakamura li envia una pilota d’or a l’estil DLP, l’asturià fa un precís control i remata creuat superant a Reina i passant de nou a la historia del RCD Espanyol com a primer futbolista professional en marcar a Cornellà-Prat (Luis ja tenia en el seu haver, ser un dels dos jugadors pericos que va aconseguir un doble en final de Copa junt a Jorge, i ser un dels davanters del selecte grup que han aconseguit fer un hat-trick).
El gol com no podia ser d’altre manera, en mig d’una grada embogida que deixa sentir la seva tronadora veu augmentada, multiplicada en decibels per la pròpia estructura del camp, dona una seguretat a l’Espanyol i comença a fer perdre l’oremus a un Liverpool que pressiona fort i deixa anar al mateix temps més d’un pal tot i tractant-se d’un amistós.
Generós va estar Estrada Fernández (abans no havia volgut saber res d’una possible empenta a Tamudo dins l’àrea “red”), quan una entrada de Nico Pareja un cop Jarque ja havia estat superat per Torres, va ser xiulada com a lliure directe i el central argentí va veure la cartolina groga quan podia haver estat d’un altre diferent color. Leiva toca en curt i Gerrard deixa anar altre cop una canonada, aquest cop col•locada a mitja alçada per l’esquerra de Kameni, i de nou la fusta salvadora del pal esquer treu el cuir.
Una indecisió entre Pillud que no sabia que fer d’esquenes amb la bola dins l’àrea petita i un Kameni que no surt, és a punt de costar car... Però en aquesta ocasió la deessa fortuna vesteix de blanc-i-blava.
Luis posarà en problemes a Reina que té que aturar en dos temps un llançament des de la frontal. Mentre, el Liverpool es difumina mica a mica, i només un xut molt desviat de Jonhson, deixa constància que segueix viu.
Gol anul•lat a Tamudo
Estrada Fernández anul•la un gol a Raul Tamudo, quan després de rebre del japonès Nakamura, encara i afusella a Reina. Una veritable llàstima. L’Espanyol podia marxar als vestidors amb el partit bastant resolt, si es pot dir així quan en front tens al Liverpool...
Mascerano es guanya la cridòria de la grada després d’una dura entrada a Luis. I en els darrers instants, Kameni farà vistes a una rematada que a mida que ve, s’enverina i acaba a l’exterior de la xarxa esquerra de la seva porteria.
Canvis en el segon temps
Pochettino modifica substancialment l’equip donant entrada a Cristian, Chica, Verdú, JAvi Márquez, Callejón. L’equip sembla als primers moments que es pot ressentir, amb un Liverpool esperonat per la suposada esbroncada de Benitez en el descans, però no... L’Espanyol portat cap a l’èxit per la grada, dona mostres d’enteresa i no baixa els braços.
Així, al minut tres, Verdú deixa anar un potent xut, que Reina envia amb la punta dels dits a còrner per sobre el travesser. Ivan Alonso per centímetres no arriba a una centrada de Moisés quan es trobava tot sol.
Ben Sahar, decissiu
Més canvis: Entren Coro i Ben Sahar, l’home del partit. I la primera pilota que toca l’israelià, acaba dins. Ha rebut de Callejón i supera a Reina en un tret que li passa per sota les cames al guardameta espanyol del Liverpool.
Verdú deixa un gran detall tècnic en una jugada en la que Coro cedeix obrint a la dreta on Ben Sahar xuta amb poc angle fora.
Malgrat indicació contraria des de megafonia (la megafonia ha d’estar per anunciar els canvis i les alineacions...), Albert Riera és escridassat a cada pilota que toca quan Benitez decideix fer-lo sortir. Al manacorí no se li perdona les seves declaracions en contra l’afició... malgrat deixar diners en la seva marxa, cosa que altres casos no hem vist ni un euro...
El deliri, l’èxtasi perico.
Una acció que acaba amb penetració i rematada de Coro al cos de Reina, és aprofitada en la boca de gol, en jugada d’oportunista, per l’israelià Ben Sahar, que envia al fons de la porteria anglesa, fent pujar un escandalós 3-0 al marcador, en mig de la bogeria de l’afició espanyolista.
Encara hauria pogut fer el quart, i tercer del seu compte particular, Sahar, si no hagués sigut per un defensor vermell que treu l’esfèrica sota pals després de superar en l’u contra u al meta Reina. Amb la sortida progressiva de la resta de jugadors de la banqueta durant el darrer tram de partit, aquest arriba a la fi amb l’esmentat resultat, guarismes que passaran a la historia com aquells històrics que resten en la memòria dels mes vells i en la memòria transmesa de generació en generació a milers de pericos.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kameni, Pillud, Jarque, Nico Pareja, David García; Moisés, De la Peña; Luis García, Nakamura, Ivan Alonso i Tamudo.
A la segona part: Cristian Álvarez per Kameni, Chica per Pillud, Verdú per Nakamura, Javi Márquez per De la Peña, Callejón per Tamudo, m. 46. Ben Sahar per Ivan Alonso, Coro per Luis García, Víctor Ruiz per Nico Pareja, m. 59. Didac Vila per David García, Lola per Moisés, m. 70, Roncaglia per Jarque, m. 90.
Liverpool FC: Reina, Johnson, San José, Gerrard, Torres, Benayoun, Kuyt, Mascherano, Leiva, Insúa, i Carragher
A la segona part: Spearing per Mascherano, Dossena per Insúa, Babel per Benayoun, i Degen per Johnson min.46, Voronin per Gerrard, N'Gog per Torres, Plessis per Leiva, i Riera per Kuyt, min.69, Kelly per Carragher, Xavi Alonso per Spearing, m.82.
Àrbitre: Estrada Fernández del comitè territorial català. Com a més que possible errada l’anul•lació a instàncies del jutge auxiliar d’una jugada en la que en les acaballes del primer temps, Raul Tamudo després de rebre una precisa assistència de Nakamura, ha marcat, en posició crec que correcta. Targetes grogues a Luis, Carragher, Insúa.
Gols: 1-0: Luis García, m. 20; 2-0: Ben Sahar, m. 62; 3-0: Ben Sahar, m. 85.
Incidències: Estadi del RCD Espanyol de Cornellà – El Prat. Gairebé ple, als voltants de 40.000 espectadors. Partit amistós dins els actes de la inauguració oficial de l’estadi. Durant l’encontre un perico (aquest cop ens referim a un ocellet de veritat) va sobrevolar l’Estadi del RCDE i es va posar sobre la verda gespa del camp, que per cert encara no arrelat del tot i degut als calors i el poc temps, encara ha de millorar molt. Segur que si...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada